Aquesta és la teoria, però a la pràctica tanmateix no ens madura tot igual i pel vi rosat al no estar gaire en contacte amb els pinyols no hi ha els perills abans esmentats. A més amb els anys ens hem anat adonant que mesclar-hi alguna altra varietat pot enriquir el resultat final, també s'ha de dir que sempre tenim remordiments de no haver plantat varietats mallorquines.
Hem empeltat 25 ceps de Mantonegro i 22 de Premsal Blanc, ens resulta interessant mesclar un poc de raïm blanc, a molts de llocs ho fan i els nostres avantpassat ja ho fèien, aquest toc més floral, més delicat... i també volíem mesclar-hi un poc de raïm negre d'alguna varietat mallorquina, nosaltres som més de la callet, més pròpia de la DO Pla i Llevant, originària de Felanitx, més subtil, aromàtica, més fina, diferent... però no en teníem a l'abast i ens vam decidir per la Mantonegro, més pròpia de la DO Binissalem però també molt emprada ancestralment a les nostres contrades. Per altra banda a una cata d'Ànima Negre l'enòleg va dir que la Mantonegro potencia molt la sirà, per altra banda també va dir que ajudava a evolucionar més ràpidament els vins... com a contrapartida la Mantonegro s'oxida amb facilitat, haurem de vigilar-ho, sobretot si decidim posar-n'hi al rosat.
N'Antony Terryn ens va dir que ell fa el seu rosat, amb Tinta de Toro, una varietat també amb molt de color com la Sirà, mai sobrepassant els 12º d'alcohol probable, un 10% de raïm blanc, aquí entrarà en joc la nostra Premsal Blanca, i fermentat dins bóta de roure, la bóta fa perdre color al vi, el resultat final al seu vi va ser espectacular, veurem al nostre, tenim dubtes, com actuaran les llevadures autòctones si feim un peu de cuba, sembrar-ne de comprades, si macerar algun temps o no... però aquests dubtres ja seran d'una altra entrada. Al nostre vi negre també trobam que serà interessant mesclar-hi aquestes dues varietats, en principi per complementar, a una orquestra com més instruments hi ha més bé sona si estan ben integrats, també pensam que al madurar després la Mantonegro ens pot ajudar a baixar de forma natural l'acidesa, no sabem com arribar la Premsal Blanca però la intenció també és mesclar-n'hi un poquet; aquest concepte de vinya es pot dir que és el de la barreja de camp, també conegut com a field blend, podeu trobar informació a una altra entrada.
Vam triar la data per empeltar, dia 10 d'abril de 2015, ja que un home vell (en Vila) ens va dir que era el millor dia. Mirant les fases lunars al següent enllaç: http://www.laisladelaastronomia.com/fases-lunares-a%C3%B1o-actual/ podem observar que dia 4 d'abril va ser la lluna plena i fins al dia 12 és el quart minvant.
Fases Lunares. Abril 2015.
Així va quedar la vinya, podeu veure una fotografia i després anirem explicant el procés d'empeltar.
Ara explicarem el procés, en primer lloc s'ha de desenterrar els ceps, un clotet d'uns 10 centímetres per poder treballar i fer l'empelt baix terra.
Es talla el cep uns 4-5 centímetres per baix del nivell de la terra, es fa un tall al mig del tronc d'uns 2-3 centímetres, si és prim es pot fer amb un ganivet i sinó amb un martell i una escàrpara anant molt alerta. llavors es posa un desengramponador al mig del tronc per poder treballar. Llavors es prepara la muda, s'agafa un ull, es deixa un centímetre a la part d'adalt, abaix deixam uns 3 centímetres i s'aprima de les dues bandes en forma de triangle a fi de què encaixi dins el tall del tronc.
En principi es solen posar dues mudes, una a cada costat, però els nostres ceps no tenien prou gruixa la majoria i per tant només en vam poder posar una. Com podeu veure s'ha de posar bé a la vorera, ben alineat. Llavors es ferma amb ràfia, que és un fil natural que enterrat es podrirà i no ofegarà la soca del cep.
Aquí teniu la ràfia amb la que vam fermar els empelts.
En tenir l'empelt fet s'ha de tapar tot, s'ha de tirar u poquet de terra fresca entrecavant els costats del clot, llavors tapam dins que només quedi l'empelt fora, s'ha d'anar molt alerta a tocar-lo, finalment s'ha de tapar l'empelt uns dos centímetres fent un muntet de terra triga, és a dir sense macs ni terrossets.
Llavors hi posam una reixa perquè els conills no es mengin ni la muda ni llavors els brots en sortir. I com es diu en bon català de mallorca: jo et fic i que déu t'aferri.
Per acabar inserirem un vídeo on s'explica de forma més gràfica i clara el procés, en tornar ja ho podrem provar nosaltres i també vos hi podeu animar vosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada