Amb aquesta entrada començam aquesta secció al bloc de FEINES D'UN TEMPS, consideram que hi ha activitats o feines d'un temps que ja estan en clar declivi, si tenim l'oportunitat d'assistir a una d'aquestes tasques hem decidit fer-ne un petit recull a fi de què en quedi constància.
En aquest cas vaig tenir l'oportunitat d'acompanyar a dos pescadors a fer puu i arriet, són dos "animalets" marins que s'utilitzen com a esca o per grumejar i atreure el peix abans de fer una pescada.
Nosaltres hi vam anar dins el juliol però el més corrent és anar-hi abans. Tot i així el que marca la data és que hi hagi puu i arriet mesclat amb l'alga (posidònia) però com més envant més gent hi ha a la platja i menys còmode és fer la feina. S'ha de dir que hi vam anar ben prestet al matí, supòs que va millor o també era una mesura per no topar-se amb tanta gent. De totes formes els pescadors ens van comentar que a aquests animalons no els va bé la calor.
La veritat és que jo no sóc gens pescador però vaig considerar que era interessant veure aquesta tasca i fer-ne una mica de recull. Vaig fer algunes fotografies i algunes preguntes però vull dir que m'ha ajudat molt a entendre tot el procés i sobretot a comprovar com s'escriuen correctament algunes paraules el següent article del diari electrònic arabalears: “Per plena de peix que estigui la pesquera, les oblades s’han de pescar poc a poc”.
Primer de tot hauríem de dir quin tipus d'animals són el puu i l'arriet.
- Puu. Anfípode del gènere Gammarus.
- Arriet, s’arriet o gambó. Isopode del génere Idothea.
El primer de tot volem dir que es van utilitzar dues tècniques per pescar el puu i l'arriet. En primer lloc es va col·locar un fil de 20 metres clavat amb ferros a l'arena, just quan acaba l'alga morta de la platja a un lloc on s'ha comprovat que hi ha puu i arriet mesclat amb la mateixa posidònia. Aquesta zona es coneix com a banc o rim, tot seguit en podeu veure les definicions:
- Rim.Tall on acaba l’alga i comença l’arena (per altres banc).
- Banc. Acumulació d’alga a la vorera que forma un brou espès.
A n'aquest fil hi havia penjats baverons, un cada dos metres més o manco. Anem a explicar què són els baverons:
- Baveró. Conjunt de manats d’herba saupera.
- Herba saupera (Cystoseira sp)
A l'article de l'arabalears hi ha una miqueta d'explicació de quan hi anaven i com es feien, la copiarem talment ja que no ho sabríem explicar millor. Els nostres companys pescadors ens van comentar que un baveró com més vell era i més vegades s'havia utilitzat millor.
" Per fer-los cercàvem herba saupera que es fa a les tenasses. Solíem anar-hi al maig i amb un fasset la trèiem. L’eixugàvem a s’ombra dos dies i un pic eixuta fèiem bolics i les fermàvem amb corda de cànyom fent un collar. Cada collar era un baveró. Els untàvem amb llet abans de calar-los per fer venir el puu."
Vam calar aquests baverons però en aquest cas els nostres pescadors els van untar d'oli enlloc de llet com s'esmenta a l'article. Al diccionari Borja-Moll també s'esmenta que utilitzaven serigot. En haver-los calat s'ha d'esperar una estona a veure si el puu i l'arriet s'hi aferren. Si s'hi aferren es passa amb el gambaner especial, el puu i l'arriet hi queden dins, llavors es posa dins una senalla negra que omplirem amb aigua de la mar; és important ja que si no és negre no va bé ja que es dispersen cercant la claror, en canvi si és negre amb una estona han pujat a la superfície i quan això passa tiram l'aigua amb els animalons dins una senalleta i l'aigua passa per malla i es quedaran només el puu i l'arriet.
Com hem comentat, vam veure dues tècniques, al mateix temps que esperàvem si el puu i l'arriet s'aferraven als baverons, vam anar provant d'agafar-ne amb un gambaner especial. Tot seguit n'adjuntam una fotografia.
Amb aquest gambaner agafam un poc d'alga just devora del rim o el banc, llavors ens feim cap endarrera fugint de la zona d'alga i banyant l'alga de damunt el gambaner, així aconseguim que el puu i l'arriet se'n vagin cap al final del gambaner on hi ha una boca fermada on es dipositen els animalons i en haver-n'hi bastants anam a abocar-los dins la senalla negra que abans hem esmentat. S'han de posar dins la senalla i amb aigua per destriar-los de l'alga que hi pugui haver entrat, així aconseguim que dins la senalleta només hi hagi puu i arriet.
Anam combinant les dues tècniques, pescam amb el gambaner una estona, llavors anam a fer una passada pels baverons i així successivament fins que acabam la tasca. Quan consideram que la bosseta del cul del gambaner està plena anam a la senalla negra a abocar-ho i anam repetint el procés.
De com s'utilitzen aquests animalons per pescar la veritat és que jo no es sé res, podeu consultar l'enllaç de l'article on sí es parla de com s'utilitza. Cal dir també que s'utilitzen per grumejar en general però tradicionalment era molt comú fer-los servir per pescar les oblades, pesca que avui dia crec que també està en clar desús ja que pareix que avui dia només menjam llobarros i orades de piscifactoria i gall o cap roig en ocasions especials, hem perdut un gran patrimoni també en aquest sentit, un escabetx de sorells, pàmpol i llampuga al seu temps, el recuperat negret... però això donaria per a una altra entrada.
Acabarem amb una imatge més propera del puu i de l'arriet esperant que aquest petit recull pugui servir a alguna persona interessada en aquests temes, cal per despedir-nos recomanar la lectura de l'article de l'arabalears i agraïr al seu autor la informació i també a l'entrevistat per compartir els seus coneixements i experiències.
