divendres, 27 de febrer del 2015

PRESENTACIÓ EXPERIÈNCIA VEREMA PALMA DE MALLORCA (09-03-2015)


Verema és una espai web on hi ha informació sobre temes relacionats amb la restauració en general però molt centrat en el món del vi, aquest espai organitza experiències a llocs de l'estat espanyol, i a ara ha tocat el torn de Palma de Mallorca.
A aquestes experiències hi poden assistir tot el ventall de persones relacionades amb el vi, restauradors, distribuïdors.. però també aficionats; ens hem hagut de registrar i aconseguir una invitació però ha estat senzill.
A partir d'aquí, dia 9 assistirem al Castell de Bellver a una mostra d'una sèrie de bodegues i podrem provar els seus productes, i el que és millor de forma gratuïta!!!
De moment aquest és el llistat de bodegues que hi assistiran, és per posar-se les botes!!
Anirem cercant informació per anar un poc preparats pel gran dia, llavors ja continuarem completant la informació amb altres entrades, imprescindibles, bodegues ja conegudes, el dia de l'experiència, notes de cata...


2 Amigos (D.O. Rías Baixas)
http://es.2amigos.com/
Abadal  (D.O. Plà de Bages)
http://cat.abadal.net/
Abadía Retuerta (V.T. Castilla y León)
http://www.abadia-retuerta.com/default-es.html
Alto Moncayo (D.O. Campo de Borja)
http://bodegasaltomoncayo.com/es/
Antonio Nadal Wineries (Grupo Tunnel)
http://www.bodegasantonionadal.es/index.php
Artevino
http://www.grupoartevino.com/
Atalaya (D.O. Almansa) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
Ateca (D.O. Calatayud) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
Atlantic Terroirs: Gomariz (D.O. Ribeiro)
http://www.cotodegomariz.com/
Aura (D.O. Rueda) (Grupo Pernod Ricard Winemakers)
http://www.pernodricardbodegas.com/
Azpilicueta (D.O.Ca Rioja) (Grupo Pernod Ricard Winemakers)
http://www.pernodricardbodegas.com/
Barón de Ley (D.O.Ca Rioja)
http://www.barondeley.com/
Beronia (D.O.Ca. Rioja)
http://www.beronia.es/
Binifadet (V.T. Illes Balears)
http://binifadet.com/
Bodegas Sonsierra (D.O.Ca Rioja)
http://sonsierra.com/es
Borsao (D.O. Campo de Borja)
http://bodegasborsao.com/es/
Can Rafols  (D.O. Penedès, D.O. Cava)
http://www.canrafolsdelscaus.com/
Carlos Serres  (D.O.Ca Rioja)
http://www.carlosserres.com/web2011/
Casa Rojo (Varias D.O.)
http://www.casarojo.com/es/
Casal de Armán (D.O. Ribeiro) (Wines From Galicia)
http://www.bodegascasaldearman.com/
Castell d'Encus (D.O. Costers del Segre)
http://www.castelldencus.com/
Castelo de Medina (D.O. Rueda, V.T. Castilla y León)
http://www.castelodemedina.com/es/
Castillo de Monjardín (D.O. Navarra)
http://www.monjardin.es/
Castillo de Perelada (D.O. Empordà, D.O. Cava y D.O. Catalunya)
http://castelldeperalada.com/
Cellers Can Blau (D.O. Montsant) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
Celler Capçanes  (D.O. Tarragona, D.O. Montsant y D.O. Catalunya)
http://www.cellercapcanes.com/ca
Cims de Porrera
http://doqpriorat.org/ca/celler/cims-de-porrera
Codorníu (D.O. Cava)
http://www.codorniu.com/ca/
Compañía de Viñedos Iberian (D.O. Bierzo, D.O. Castilla y León, D.O. Cava)
http://www.vinosiberian.com/
Cruz de Alba (D.O. Ribera del Duero) (Grupo Ramón Bilbao)
http://www.cruzdealba.es/
Dominio de Atauta (D.O. Ribera del Duero)
http://www.dominiodeatauta.com/
Dominio de Punctum - Vinos ecológicos y biodinámicos (V.T. de Castilla)
http://www.dominiodepunctum.com/index_esp.html
Dominio del Bendito (D.O. Toro, V.T. Castilla y León)
http://www.bodegadominiodelbendito.com/
El Albar Lurton  (D.O. Rueda, D.O. Toro, Douro DOC, Mendoza)
http://www.francoislurton.es/
El Nido (D.O. Jumilla) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
Exopto  (D.O. Ca Rioja)
http://www.exopto.net/es/index.html
Félix Callejo (D.O. Ribera del Duero, V.T. Castilla y León)
http://www.bodegasfelixcallejo.com/
Fillaboa (D.O. Rías Baixas) (Masaveu Bodegas)
http://www.bodegasfillaboa.com/
Finca Antigua (D.O. La Mancha, V.T. de Castilla) (Familia Martínez Bujanda)
http://www.familiamartinezbujanda.com/antigua/?idc=27
Finca Constancia (D.O.Ca Rioja, V.T. de Castilla y V.T. Castilla y Leó)
http://www.fincaconstancia.es/
Finca Moncloa  (V.T. Cádiz)
http://www.fincamoncloa.com/
Finca Montepedroso (D.O. Rueda) (Familia Martínez Bujanda)
http://familiamartinezbujanda.com/fincamontepedroso/?idc=119
Finca Valpiedra  (D.O.Ca Rioja) (Familia Martínez Bujanda)
http://familiamartinezbujanda.com/valpiedra/?idc=20
Finca Viñoa  (D.O. Ribeiro) (Wines From Galicia)
http://www.fincavinoa.com/
Fontana  (V.T. de Castilla, D.O. La Mancha, D.O. Uclés, V.T. Castilla y León)
http://www.bodegasfontana.com/
Habla (V.T. Extremadura)
http://www.bodegashabla.com/es/
Hacienda Grimón (D.O.Ca Rioja)
http://www.haciendagrimon.com/
Hispano-Suizas (D.O. Utiel-Requena, D.O. Cava)
http://www.bodegashispanosuizas.com/
Javier Sanz Viticultor (D.O. Rueda)
http://www.bodegajaviersanz.com/
JuanGil (D.O. Jumilla) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
LAN
http://www.bodegaslan.com/club.htm
La Baronía de Turis (D.O. Valencia)
http://www.baroniadeturis.es/
Lafou Celler (D.O. Terra Alta)
http://www.lafou.cat/
Lagar da Condesa (D.O. Rías Baixas) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
L´Olivera Cooperativa (D.O. Costers del Segre, D.O. Catalunya)
http://www.olivera.org/php/index.php
Leda (D.O. Toro y D.O. Ribera del Duero) (Masaveu Bodegas)
http://www.bodegasleda.com/
Llagares Valverán (Masaveu Bodegas)
http://www.llagaresvalveran.com/
Mar de Frades (D.O. Rías Baixas y D.O. Rueda) (Grupo Ramón Bilbao)
http://www.mardefrades.es/
Marqués de Riscal (D.O.Ca. Rioja y D.O Rueda)
http://www.marquesderiscal.com/
Marqués de Vizhoja (D.O. Rías Baixas)
http://www.marquesdevizhoja.com/
Muriel (D.O.Ca. Rioja)
http://www.bodegasmuriel.com/
Murua (D.O.Ca. Rioja) (Masaveu Bodegas)
http://www.bodegasmurua.com/
Murviedro (D.O. Rueda, D.O. Alicante, D.O. Utiel-Requena, D.O. Valencia, D.O. Cava)
http://murviedro.es/
Ontañon (D.O. La Mancha, D.O. Ribera del Duero, D.O.Ca Rioja)
http://ontanon.es/
Orowines (D.O. Jumilla, D.O. Rías Baixas) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
Pagos de Araiz (D.O. Navarra) (Masaveu Bodegas)
http://www.bodegaspagosdearaiz.com/
Pago los Balancines (D.O. Ribera del Guadiana, V.T. Extremadura)
http://www.pagolosbalancines.com/
Palacio de la Vega  (D.O. Navarra) (Grupo Ramón Bilbao) 
http://www.palaciodelavega.com/
Pere Ventura (D.O. Penedès, D.O. Cava)
http://www.pereventura.com/ca
Protos (D.O. Ribera del Duero, D.O. Rueda)
http://www.bodegasprotos.com/es/
Quinta de Couselo (D.O. Rías Baixas) (Wines From Galicia)
http://www.quintacouselo.com/
Ramón Bilbao (D.O.Ca. Rioja) (Grupo Ramón Bilbao)
http://www.bodegasramonbilbao.es/
Remírez de Ganuza (D.O.Ca Rioja)
http://www.remirezdeganuza.com/
Resalte (D.O. Ribera del Duero)
http://www.resalte.com/
Rodero (D.O. Ribera del Duero, D.O.Ca Rioja)
http://www.bodegasrodero.com/
Rovellats (D.O. Penedès, D.O. Cava)
http://www.rovellats.com/
Roda (D.O. Ribera del Duero, D.O.Ca Rioja)
http://roda.es/
Señorío de Astobiza (D.O. Arabako Txakolina)
http://www.senoriodeastobiza.com/
Shaya (D.O. Rueda) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
Sonsierra (D.O.Ca. Rioja)
http://sonsierra.com/es
Tábula (D.O. Ribera del Duero y D.O. Rueda)
http://www.bodegastabula.es/
Tarsus (D.O. Ribera del Duero, D.O. Rueda) (Grupo Pernod Ricard Winemakers)
http://www.pernodricardbodegas.com/
Tianna Negre (D.O. Binissalem) (Grupo Tunnel)
http://www.tiannanegre.com/lang/ca
Tío Pepe  (D.O. Jerez y Manzanilla-Sanlúcar de Barrameda)
http://www.bodegastiopepe.com/
Tomás Postigo (D.O. Ribera del Duero, D.O. Rueda)
http://tomaspostigo.es/
Torres (varias D.O.)
http://www.torres.es/wps/portal/web/inicio/home/!ut/p/c5/04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3gTlyBfJydDRwN_S1dDA08Ts9BQXy9_YwtXI6B8pFm8AQ7gaEBAdzjIPpwqDCxMIPJ4zPfzyM9N1S_IjTDIMnFUBABT93de/dl3/d3/L2dBISEvZ0FBIS9nQSEh/
Tritón (V.T. Castilla y León) (Gil Family Estates)
http://gilfamily.es/
Vegamar (D.O. Valencia, D.O. Cava)
http://www.bodegasvegamar.com/
Vicente Gandía (Varias D.O.)
http://www.vicentegandia.es/es/
Vinos Piñol (D.O. Terra Alta)
http://www.cellerpinol.com/ca/
Vins Miquel Gelabert (D.O. Plà i Llevant)
http://vinsmiquelgelabert.net/
Vilarnau  (D.O. Penedès y D.O. Cava)
http://www.vilarnau.es/cat/#
Viña Bujanda (D.O.Ca. Rioja) (Familia Martínez Bujanda)
http://familiamartinezbujanda.com/vinabujanda/?idc=120
Viñas del Vero  (D.O. Somontano)
http://www.vinasdelvero.es/
Vivanco (D.O.Ca. Rioja)
http://vivancoculturadevino.es/es/
XIMÉNEX-SPÍNOLA
http://www.ximenezspinola.com/
Ysios (D.O.Ca Rioja) (Grupo Pernod Ricard Winemakers)
http://www.pernodricardbodegas.com/

Després de presentar totes les bodegues participants, ens agradaria adjuntar dues informacions més per acabar amb la nostra presentació de l'EXPERIÈNCIA VEREMA A PALMA. En primer lloc un article molt interessant i didàctic de com preparar les experiències Verema i llavors també els mapes de com estaran col·locats els diferents stands de les bodegues. Això ja està a punt de començar, recordar que a més d'aquesta presentació hi haurà 3 entrades més al blog:
1.- Bodegues interessants però que ja hem provat.
2.- Bodegues que més ens criden l'atenció i seran la nostra prioritat.
3.- Una entrada amb el comentari de les impressions i les diferents notes de cata dels vins tastats.
ENLLAÇ DE COM PREPARAR UNA EXPERIÈNCIA VEREMA:
http://www.verema.com/blog/verema/1081823-como-sobrevivir-feria-vinos-prepararse-para-experiencia-verema

MAPA DE L'EXPERIÈNCIA AL CASTELL DE BELLVER:


LA BÁSCULA 2013 (TURRET FIELDS)

Jumilla és la llar d'algunes de les millors mescles Monastrell-Syrah d'Espanya i això és una gran riquesa, tenim un vi ric, ple de fruita, especiat i complex, amb criança en fusta de nou mesos que li ha donat fantàstica estructura. Perfecte per beure o bé ara o també té el potencial per envellir bé.

http://www.labascula.net/home


ALCEÑO ORGANIC


TAST A LA VISTA
Color cirera
TAST AL NAS
En nas predominen les fruites madures acompanyades de notes de roure molt ben integrades amb les fragàncies de la vainilla.
TAST A LA BOCA
En boca es presenta elegant, expressiu i molt ben equilibrat, un vi amb cos.


http://www.alceno.com/

dimarts, 24 de febrer del 2015

VARIETAT DE RAÏM SIRÀ (VARIETAT NOBLE I MOLT EXTESA)


Hi ha qui considera el SIRÀ com la varietat millor del món, però les característiques organolèptiques varien molt segons el lloc d’elaboració. Per tant, cal suposar que es refereixen als vins de la Vall del Roina, que és qui l’ha projectat a nivell internacional.
A nosaltres ens encanta i aquest fet va ser el que ens va fer decidir a fer-li la nostra plantació.
Tot i que hi ha diverses llegendes sobre el seu origen és molt probable que el sirà sorgeixi com una evolució del raïm “allobrogica” de l’època de l’Imperi romà, a la part nord de la vall del Roina (Vallée du Rhône). La gran varietat de clons de sirà en aquesta zona sembla confirmar aquesta teoria.
És una varietat exigent amb el clima i el terreny, per tant no és probable que s’acabi plantant a tot arreu com ha passat amb el cabernet sauvignon. Creix bé en sòls pobres i prefereix el granit i l’argila. Pel que fa al clima vol calor, però en excés perd cos, acidesa i aromes, i si n’hi ha poca els tanins maduren malament i agafa olor de terra mullada.
Els ceps de syrah broten tard i maduren aviat i ràpidament, de manera que cal estar molt alerta per decidir el moment just de la verema. Són sensibles a la sequera, a la clorosi i molt especialment a la podridura (botritis) que sorgeix poc abans de la verema.
Els raïms són de mida mitjana i compactes, i els grans són petits i de pell fina.
Per aconseguir qualitat les produccions no poden superar els 4.500 kg/ha. Produccions menors acostumen a donar vins molt més equilibrats.
Els vins tenen molta personalitat, color intens i estable i tanins polits. Per tant, sovint no necessiten tocar la bóta, o en tot cas una bóta que no marqui gaire el vi perquè el despersonalitza. En ampolla els bons sirà guanyen profunditat i matisos.
Un defecte freqüent són les aromes de reducció que aquesta varietat tendeix a tenir i que obliga a una acurada feina tant a la vinya com al celler.

VI O VINS MÉS REPRESENTATIUS D'AQUESTA VARIETAT:
HERMITAGE COTHES DU ROINE: CROZES-HERMITAGE LES PIRELLES: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2015/02/crozes-hermitage-les-pirelles-2011.html
SIRÀ MIQUEL OLIVER: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2014/10/miquel-oliver-sira.html
SHIRAZ AUSTRÀLIA: KILIKANOON: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2010/04/kilikanoon.html
CLUNIA SYRAH: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2015/02/clunia-syrah.html




VARIETAT DE RAÏM ULL DE LLEBRE (TEMPRANILLO, ORIGINÀRIA DE LA RIOJA)


El nom de l’Ull de llebre prové de la forma arrodonida del gra de raïm. En castellà s’anomena Tempranillo, degut a la seva maduració primerenca. Es tracta d’una varietat de raïm negra de pell gruixuda, gotim allargat i compacte, i gra mitjà de color negre blavós. 
L’Ull de llebre és una varietat molt delicada i necessita climes frescos. Resistent a les gelades de primavera, les plagues i les malures, és, en canvi, sensible a la sequera i el vent.
El vi d’Ull de llebre és equilibrat, amb cos, d’intens color i lleugerament àcid. Té un bon envelliment en fusta. S’empra en cupatges, sent habitual amb GarnatxaMerlotCabernet Sauvignon iSyrah. Se n’obtenen vins rosats i negres joves. També poden elaborar-se grans vins de criança. L'aroma primària recorda els fruits del bosc, però troben també pruna, espècies, vainilla, pa torrat. Llur color és robí intens. Vi originari de la Rioja però molt utilitzat a altres llocs del territori espanyol, encara que amb diferents noms; tinta fina a Ribera del Duero, tinta de toro a la DO Toro...

VI O VINS INTERESSANTS:
TEMPRANILLO: VÍA CÉNIT: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2015/01/via-cenit.html
TINTA DEL PAÍS: VALDUERO: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2010/04/valduero-crianca-1999.html
ULL DE LLEBRE: PURGATORI (CAN MAJORAL): http://ralfilauren.blogspot.com.es/2015/02/purgatori-2010-can-majoral.html

PURGATORI 2010 (CAN MAJORAL)


Es un vi color vermell grana capa mitjana. En nas apareixen fruites madures, com cireres, móres. Una sensació a confitures amb notes de torrats, en boca és un vi molt gastronòmic, amb un cos mitjà, bona acidesa i amb un gust a confitures. Aquest vi, per les seves singulars característiques, pot esser degustat immediatament, però conservat en condicions adequades desenvoluparà en botella matisos nous durant els primers anys.

http://www.canmajoral.com/



dilluns, 23 de febrer del 2015

CROZES-HERMITAGE LES PIRELLES 2011



És clar, brillant, és un bell color vermell cirera amb reflexos violacis.
Al nas és molt obert, amb fruita negre i altres notes atractives. A continuació, una mescla de fruites vermelles i espècies dolces, barreja harmoniosament la indulgència amb les notes més de cos.
En boca és ple i directe. La flexibilitat domina des de l'atac. Espècies dolces  prolonguen les sensacions proporcionades al nas. Els tanins aportaen una suavitat i profunditat a arrodonir en el paladar. El final és llarg amb un bon equilibri, i sense pesadesa. Aquesta vi és alhora delicat i suau.


http://www.domainebelle.com/


diumenge, 22 de febrer del 2015

VARIETAT DE RAÏM MALVASIA DE BANYALBUFAR (AUTÒCTONA DE MALLORCA)



La malvasia és una de les varietats de raïm blanc més antigues, i s'ha cultivat a gairebé totes les illes de la Mediterrània des de temps remots.
Originària de Grècia, el nom malvasia se suposa que és una deformació italiana del nom de la població grega de Monemvasia, des d'on es va estendre a Nàpols, Madeira, les Canàries, Sitges, Banyalbufar i Torís. La seva antiguitat i la seva extensió ha provocat la creació de sub-varietats, però a causa de la poca resistència a les malalties, el seu cultiu s'ha anat reduint i en molts llocs ha estat substituïda per altres varietats.
El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide. Es tracta d'una varietat molt aromàtica, d’alt contingut polifenòlic, amb una bona acidesa i rica en sucres. Aquestes dues darreres característiques són molt difícils d’aconseguir en un mateix raïm, especialment a una latitud com la nostra.
La varietat de malvasia que es cultiva a Banyalbufar és la mateixa que la cultivada a Sitges i Tenerife, a l'estat espanyol, i a Bosa, a l'illa de Sardenya. Això no obstant, la Malvasia de Banyalbufar és la primera malvasia del món que ha obtingut la certificació sanitària que confirma, després d'un llarg i intens treball de sanejament, que la planta no està infectada per cap tipus de virus.
Com a curiositats, dir que antigament es denominava Malvasia, de forma genèrica, a un tipus de vi d’alt contingut alcohòlic i que havia sofert un envelliment oxidatiu, encara que estàs elaborat amb qualsevol altra varietat de raïm. A l'edat mitjana se li suposaven propietats tòniques i medicinals i ja és citat al Tirant Lo Blanc

El fruit pot madurar fins a elevades concentracions de sucre (13-15 % alcohol) i mantenir una elevada acidesa. Segons el moment de la collita i l’elaboració permet obtenir vins diferenciats per la seva aroma i gust, secs, dolços, joves i de criança. Els vins tendeixen a oxidarse fàcilment amb una evolució cap a
colors daurats, però mantenen una certa aroma terpènica tant de joves com amb envelliment. Una de les característiques és el bon volum en boca que el distingeix també d’altres vins.


PÀGINA INTERESSANT: http://varietatsraim.blogspot.com.es/
VI O VINS MÉS REPRESENTATIUS: 
MALVASIA FINCA CAN PICÓ: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2010/04/malvasia-finca-can-pico.html
MALVASIA AMBRASSIA DE BODEGUES TOMEU ISSERN: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2011/07/malvasia-ambrassia-de-bodegues-tomeu.html
MALVASIA CORNET: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2010/04/cornet.html


dissabte, 21 de febrer del 2015

TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE L'AMETLLER


Treball d'investigació sobre el cultiu de l'ametller a Mallorca, hi podreu trobar molta informació però també reflexions sobre el passat, el present, el futur... d'aquesta cultiu tan preuat i que configura un dels trets d'identitat de la nostra terra.
https://drive.google.com/file/d/0B381Ou5BVF1UQ2lJMnZCS2FGbEE/view?usp=sharing

VARIETAT DE RAÏM GIRÓ ROS (AUTÒCTON DE MALLORCA)


És una varietat mitjanament vigorosa, de punta mitjana del fullatge punxeguda i angulada, amb gotims mitjans, grans poc atapeïts i molt aromàtics. Maduració primerenca-mitjana, finals d'agost, principis de setembre. Se n'obtenen uns 3,2 kg per planta, bona productivitat en relació a la vigorositat. El raïm d'aquesta varietat sol presentar riquesa en sucres (12'30 Baume) i els següents valors d'acidesa (4'75 de tartàric per litre). Pel que fa als aromes podem destacar els florals i fruitals (degut a la seva concentració de B-Damascenona) i a més de gran intensitat, apropant-se a fruites amb os i fruites blanques.
INFORMACIÓ EXTRETA DEL SEGÜENT DOCUMENT: https://drive.google.com/file/d/0B381Ou5BVF1UWVpxaFFKQ1RZa0k/view?usp=sharing
PD: També hi ha informació de la varietat gorgollassa.
INFORMACIÓ TROBADA A LA BODEGA CAN MAJORAL:
És un cep de vigor mitjà amb una producció mitjana, al voltant de 2-3 kgs/cep, de brotació primerenca i amb un període de maduració llarg. Té unes fulles grosses i molt dentades poc sensible al mildiu, oïdi i amb certa sensibilitat a botritis. Dóna uns raïms grossos, aclarits, de gra petit, solt i allargat i d’un color groc vermellenc quan és madur. Raïm que produeix un vi amb una bona acidesa al voltant de 4.5- 5.5 gr/l àcid tartàric; graduació alta, entre 13 i 14.5 %vol. Alguns anys fins i tot arriba als 15%vol. amb un bon potencial aromàtic.
VI O VINS MÉS REPRESENTATIUS: 
GIRÓ ROS DE CAN MAJORAL: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2015/02/capgiro-can-majoral.html





CAPGIRÓ CAN MAJORAL


És un vi de coloracions daurades, intensitat aromàtica mitjana, aromes elegants. Tenim sensacions de fruites fresques exòtiques com la pinya, mango, amb un punt cítric, també notes d'herbes aromàtiques. Al cap d'un temps apareixen tocs de mantega, brioix, aquests darrers degut a la criança amb mares; boca neta més cítrica que el nas, torna la pastisseria, seguit per un pas corpulent i untuós, sense que hi falti la frescor. Presenta una acidesa que aporta nervi al conjunt, persistent, i post gust interessant i llarg. Beveu-lo ben fred, entre 6 i 8ºC i preferentment combinat amb menjars lleugers.

http://www.canmajoral.com/


PRUNO 2012

Pruno 2012 és un vi de color vermell picota intens, aroma a fruites. En boca és llaminer, amb records de fruita madura i regalèssia, tocs de torrefactes i toffe i un agradable pas per boca.


http://www.villacreces.com/

divendres, 20 de febrer del 2015

VARIETAT DE RAÏM GORGOLLASSA (AUTÒCTONA DE MALLORCA)


La Gorgollassa o Gargollassa és una varietat de raïm negre mallorquina. El cultiu de la varietat de raïm "Gorgollassa, es referencia des de l'any 1875 a Mallorca, encara que va desaparèixer pràcticament després de la plaga de la fil·loxera, de finals del segle XIX. És un raïm escassament conreat i que es creia extinta, així mateix no consta haver estat reconeguda en cap DO. A més de ser una varietat autòctona de Balears, les altres característiques que han determinat l'autorització per part de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori per a l'elaboració de vins amb la denominació Vi de la Terra de Mallorca, han estat el fet que es tracta d'un raïm molt resistent a les temperatures altes i a la sequera; que és idònia per fer cupatges amb altres varietats d'alt grau alcohòlic ja que no dóna un excessiu grau alcohòlic per si mateixa, i que aporta un elevat valor organolèptic al vi, amb aromes de fruites vermelles.
PÀGINA INTERESSANT: http://varietatsraim.blogspot.com.es/
VI O VINS MÉS REPRESENTATIUS:
GORGOLLASSA DE CAN MAJORAL: http://ralfilauren.blogspot.com.es/2014/12/can-majoral-gorgollassa.html



VARIETAT DE RAÏM PREMSAL BLANC (MOLL) (AUTÒCTONA DE MALLORCA)



La varietat Premsal Blanc, també coneguda a Mallorca com a Premsal, Moll, Mollet, és de raïm blanc tot i que  a l'empordà hi ha una varietat també anomenada Moll o Mollar que és negre. És la mateixa varietat que la Xarel.lo molt pròpia del Penedès i utilitzada per fer vins escumosos (CAVA), es coneguda arreu del territoria de parla catalana amb molts d'altes noms: pansa blanca (Alella), pansa valenciana, panser, pansal, pansalet, palop, planta valenciana, planta bona i cartoixà al Priorat; es creu que el nom prové de l'italià "chiarello" que vol dir "claret".
El raïm és de mida mitjana i no gaire compacte. El gra és rodó, gros i de pell gruixada. La planta és sensible a les gelades i malures (sensible a l'oïdi i àcars). L'època de brotada és primerenca però borrona tard, aquest fet li permet moltes vegades evitar les gelades durant la floració. L'època de maduració és mitjana (finals d'agost-setembre), es desenvolupa millor a sòls frescos, profunds on no hi hagi gaire compactació.
Els vins monovarietals són poc aromàtics, de bon grau alcohòlic i acidesa, cosa que fa que aguantin bé la bóta. El vi elaborat amb raïm xarel·lo és equilibrat, estructurat i una mica àcids, i de graduació alcohòlica de mitjana a alta, molt aptes per a la criança. Produeix vins amb aromes frescs i afruitats.
Els aromes que podrem trobar en els vins fets amb Xarel·lo poden ser entre d'altres:
  • Cítrics.
  • Flors.
  • Litxis.
  • Poma verda.
  • Mineral, pedra.
  • Fenc.
VI O VINS DESTACATS DE LA VARIETAT:
 MOLLET (CELLER CA SA PADRINA): http://ralfilauren.blogspot.com.es/2015/02/mollet-celler-ca-sa-padrina.html

MOLLET (CELLER CA SA PADRINA)




Color groc verdós amb reflexos brillants, net.
Aromes a fruites tropicals, cítrics, herbes medicinals.
Gust amb una entrada elegant, saborós, fresc de fruita, llarg, retrogust suau .... un bon vi com a aperitiu i seguir amb el menjar.


http://www.binissalemdo.com/bodegues/celler-ca-sa-padrina?lang=es

VARIETAT DE RAÏM MANTONEGRO (AUTÒCTONA DE MALLORCA)

La Mantonegro o Manto Negro és una varietat de raïm negra de gra gros.
És una varietat autòctona de Mallorca, possiblement derivada de l'adaptació de la garnatxa a l'illa. Es cultiva sobretot a la DO Binissalem on els vins negres porten un mínim del 50% d'aquesta varietat. També es troben ceps de manto negre a les terres del sud de Catalunya, principalment a Tarragona.
El vi de raïm de manto negre és neutre d'aromes, amb cos i d'alta graduació (és fàcil arribar a 14º). El vi varietal té tendència a l'oxidació però amb un cert cupatge és apte per l'envelliment.
Complementa molt bé el callet, molt aromàtic i de baixa graduació.
S'ha de dir que moltes vegades també es sol complementar amb la fogoneu, ja que no hem trobat vins monovarietals de fogoneu aprofitarem per adjuntar un poc d'informació de la fogoneu en aquesta entrada.
FOGONEU: la fogoneu és una varietat negra, de pàmpols petits, sarments primes, gra compacte i no gaire grossos. Anomenat també fogonet o fogonetxo, el nom és un diminutiu de "fogó". És una varietat autòctona de Mallorca, el vi que se n'elabora és de poca graduació i escassa aromacitat. No és una varietat autofèrtil i per això sempre es troba mesclada amb altres varietats, sobretot la callet. Es creu que està emparentada amb la gamay que és la varietat que dóna lloc als vins de Beaujolais Noveau.
ENLLAÇ INTERESSANT: http://varietatsraim.blogspot.com.es/2010/08/manto-negro.html
VI O VINS REPRESENTATIUS: 
MANTONEGRO (CELLER CA SA PADRINA): http://ralfilauren.blogspot.com.es/2015/02/mantonegro-celler-ca-sa-padrina.html


MANTONEGRO (CELLER CA SA PADRINA)


Molt aromàtic i gran equilibri joventut-criança. Color cirera robí de capa mitja-alta, fi aroma amb expressió de fruita madura i fruites del bosc, torrats (cacau i toffe). En boca és lleuger, rodó, amb tanins fosos però persistents, encara que mesurats. Retronasal d'herbes silvestres de garriga.

http://www.binissalemdo.com/bodegues/celler-ca-sa-padrina



dijous, 19 de febrer del 2015

VARIETAT DE RAÏM CALLET (AUTÒCTONA DE MALLORCA)


El CALLET, o calleu, és una varietat de raïm negre, el cep és poc vigorós i molt fructífer, té tendència anyívola, originària de Felanitx i cultivada i acceptada a les dues denominacions d'origen de les Illes Balears (DO Pla i Llevant i DO Binissalem). El raïm del cep callet, és menut, i de grans ovoides, durs, grossos i atapeïts.
El callet produeix vins d'uns 11º però pot arribar a màxims de 12'5º en condicions excepcionals. Dóna vins d'escassa intensitat colorant, excepte també en casos excepcionals, vinyes molt velles, baixes produccions, terroir adequat... on arriba a produir vins excepcionals.
En qualsevol cas presenta un aroma molt peculiar i molt interessant a nivell enològic. Barrejat amb altres varietats tolera molt bé la fusta i l'envelliment.
Punts forts: Aroma molt interessant, tolera molt bé la sequera i resisteix bastant el mildiu.

Febleses: Escàs color (precisa una forta verema en verd) i acidesa mitjana baixa. En tenir el gra compacte pot presentar problemes de botritis.
VI O VINS REPRESENTATIUS: 

VI MONOVARIETAL



Com ja hem comentat, en aquesta nova fase de la nostra experiència com a catadors de vins intentarem identificar les característiques de les diferents varietats de raïm, intentarem anar recercant informació sobre les varietats i sobretot les seves característiques organolèptiques.
Per això anirem catant vins d'aquestes varietats en concret, al mateix temps que anam cercant informacions diverses. A partir d'aquí ens surt un dubte, en teoria anam cercant vins monovarietals, que són vins elaborats amb una sola varietat, en aquesta cas la que estudiam. El que passa és que a la Unió Europea es permet posar el nom d'una varietat a l'etiquetat si el vi conté més d'un 85% d'aquesta varietat. Intentarem cercar vins 100% de la varietat en qüestió però tal vegada tendrem problemes degut al comentari anterior.
Consideram que aquest fet és un problema i ens decantaríem per l'opció que han adoptat algunes DO's com Rías Baixas i a França on només poden etiquetar-se vins monovarietats amb un 100% de la varietat, aquest fet pot despistar el consumidor final i trobam més lògic aquesta última opció d'un 100% i que també ens facilitaria la tasca d'intentar identificar les característiques varietals.
Molt bé! Donam iniciada la secció etiquetada com a VARIETATS...

CLUNIA SYRAH



VISTA: intens i brillant color vermell robí.
NAS: el seu elegant bouquet, descobreix la gran complexitat d'aromes que presenten el vi sorprenent al nas la dualitat d'intensitat i delicadesa de tots ells. El seu immens ventall ofereix clares notes de fruita negra, confitura de móra i pruna vermella, que combinen a la perfecció amb l'aportació de la criança en forma de vainilla, espurnes de fulla de tabac, toffee, tocs balsàmics i sorpendentes matisos florals entrellaçats amb records de pebre negre i cacau, aportant tot el conjunt d'una original complexitat aromàtica, capaç d'entusiasmar al nas més exigent.
Boca: el seu pas pel paladar és fidel reflex del que hem experimentat al nas. La intensitat de la fruita, unida als dolços tanins fan d'ell un vi agradable, elegant, suau, harmònic i amb persistent retrogust que ajuda a mantenir viu el grat record de les sensacions manifestades.


http://bodegasclunia.com/

MUAC



Muac és un vi molt mediterrani, amb un color net, brillant, de capa mitjana propi de les varietats de les quals procedeix, aromes subtils de fruites i records de muntanya baixa, tons especiats, marcat per una entrada en boca elegant i equilibrada amb tanins ben integrats. Sensació de frescor i marcat caràcter de la zona.

http://www.terradefalanis.com/muac.php?idioma=1


FINCA RESALSO



Vista: vermell picota / intens / reflexos blavosos.
Nas: aromes fruiters / fruita madura / móres / esbarzer / fustes fines / notes minerals.
Boca: estructurat / equilibrat / llarg / final agradable.


http://www.emiliomoro.com/es/el-vino/finca-resalso

FERRER BOBET VINYES VELLES 2011



Vermell picota fosc, brillant, amb llàgrima densa.
En nas: fruita, més fruita i molta fruita ... Tot sobre un fons licorós, espècies, mineralitat, espècies com pebre jamaicana, aromes a bosc mediterrani.
En boca et remata ... És una bomba fruitera, amb notes minerals, espècies ... tot ben conjuntat i amb un taní que falta polir però que no molesta en absolut.


http://www.ferrerbobet.com/

dimecres, 18 de febrer del 2015

GRAN VINYA SON CAULES


Vi amb molta capa, vermell picota amb rivet porpra. Aromes molt complexes que recorden confitures, a les fruites silvestres, especialment a l'esbarzer, hi ha també cafè, cacau, aromes a cuir, torrats i combinació d'espècies. A la boca és sedós i elegant, amb molt de cos, rodó i equilibrat, amb un retrogust llarg que recorda a fruita seca i la calidesa del mediterrani.

http://vinsmiquelgelabert.net/

divendres, 13 de febrer del 2015

VARIETATS DE RAÏM

Bloc interesantíssim on podem trobar un recull molt complet de varietats de raïm d'arreu del món, molt centrat a Catalunya i els Països Catalans, com a curiositat s'ha de dir que hi ha documentades 17 varietats a les illes, algunes de les quals nosaltres no havíem sentit a parlar.
Aquesta pàgina ens pot servir per la següent fase de la nostra formació, tenim pensat obrir una nova etiqueta de varietats i les seves qualitats de tast.
En aquestes entrades trobareu informació del cultiu de cada varietat però sobretot les seves característiques més generals a l'hora de fer el tast, així com també algú vi representatiu d'aquesta varietat. Monovarietals o bé si no és possible amb un percentatge molt majoritari de la varietat en qüestió.

http://varietatsraim.blogspot.com.es/

dijous, 12 de febrer del 2015

PODA CULTURAL A MALLORCA: "TALL MIRA ULL"


Aquesta informació està extreta d'un document de la DO Pla i Llevant on s'hi especifíquen un recull de condicions dels vins adcrits a aquesta Denominació d'Origen, ens interessa especialment ja que volem que no queden en l'oblid les tècniques culturals relacianades amb el nostre estimat cultiu: LA VINYA.


Poda: En el cas de la DO Pla i Llevant es fa servir un sistema tradicional
antic anomenat "ull mira tall", es tracta d'una poda en la qual es talla el
sarment més allunyat del braç anomenat "sobrecoll" i es talla el
sarment inferior deixant 2 o 3 rovells tenint en compte que l'últim
ull miri el tall del sarment superior. Aquest sistema s'aplica cada
any fent que no es talli el recorregut de la saba i els polzes
pugin formant un espiral.
A la zona de la denominació d'origen Pla i Llevant, el moment de
brotada de la vinya es produeix a meitat del mes de març. durant aquesta
època encara hi ha un risc elevat de gelades, que de produir-se,
tenen un efecte devastador sobre la producció de raïm d'aquesta collita.
L'estratègia que se segueix és retardar la poda el màxim possible, sobretot
de les varietats més primerenques, d'aquestamanera s'aconsegueix retardar
 la brotada alguns dies, fins i tot una setmana, el que permet sortejar el
perill de les gelades.


DOCUMENT INTERESSANT DO PLA I LLEVANT

Aquí teniu un document amb el recull de condicions que han de complir els vins de la DO Pla i LLevant, la zona on nosaltres cultivam la nostra vinya i tot i ser uns vitivinicultors casolans ens interessam pel nostre terroir i per les caracterísitiques dels vins de la nostra contrada.
D'altra banda en aquest document hi ha informació interessant que ens ha ajudat en el cultiu i en la vinificació dels nostres vins.

https://drive.google.com/file/d/0B381Ou5BVF1Ud0thM0l2UC1qZWM/view?usp=sharing



dimecres, 11 de febrer del 2015

VINYES EN FORMAT "FIELD BLEND"


Aquest terme en anglès, "field blend", que en català significa "mescla de camp" s'utilitza per designar en viticultura a una plantació de vinya on hi ha una gran mescla de varietats sembrades juntes. Aquest és el cultiu tradicional de les nostres vinyes antigues a Mallorca, hi mesclaven sobretot Manto Negre i Callet (més pròpia del Pla i Llevant de Mallorca), però també altres varietats com la fogoneu (aquesta semblant a la gamay que dóna lloc als vins de Beaujolais), gorgollassa, giró ros, premsal blanc (moll o mollet), calop, moscatell, malvasia... i d'altres ja no cultivades o perdudes com la cursac o la picapoll.
Com a experiència també d'aquest tipus de cultiu m'agradaria adjuntar el següent article:
El camp de fusió: Consells dels professionals
Autor: Thomas J. Miller
Edició: agost / setembre 2005
Els vinaters mesclen  vins per moltes raons i són capaços d'ajustar les seves mescles mitjançant l'elaboració de les millors característiques de cada varietat de vi. Durant segles, els cellerers han començat les seves mescles just a la vinya, el cultiu d'una combinació de raïms que s'enganxen junts a través de tot el procés. Capolats, macerats i fermentats junts, aquests raïms s'uneixen en una tècnica coneguda com a mescla de camp. Heus aquí una idea de dos professionals que viuen de la mescla de camp.
Jeff Gaffner va créixer a Sonoma, Califòrnia i ha estat en el negoci del vi la major part de la seva vida i és un consultor per nombrosos cellers de Napa i Sonoma.
Mescla de camp és una pràctica que ha existit sempre. La idea és simple: L'enòleg realment planta la mescla ja al camp. Per exemple, les vinyes de "Zinfandel", Dona "petita Syrah", "Alacant Bouchet" i "Carignane" són co-barrejats al camp, són veremats junts i co-fermentats.
Com a exemple volem citar l'experiència a la vinya deS axon Brown, va ser plantada fa 100 anys com una mescla de camp. Van ser les coses que solia fer, abans de l'era de les grans cellers. Per a mi, és l'enfocament més intuïtiu de maneig de la vinya i l'elaboració del vi. Una escola com la Universitat de Califòrnia Davis (i altres grans cellers) crea una metodologia segura per al control de la producció de vi - això inclou la segregació del raïm al camp, la seva segregació durant la fermentació i només mesclant després de l'envelliment.
La mescla en camp requereix que els enòlegs estiguin molt més en contacte amb el que està passant de principi a fi durant el procés d'elaboració del vi, però és particularment important saber el que està passant al camp.
Així que això significa que l'enòleg ha d'estar vora del camp cada dia, caminant per les files, adonar-se del que està funcionant bé en certs llocs i no tan bé en altres. Potser vostè veurà que Zinfandel no creix tan bé en aquest lloc, però creix molt bé en aquest lloc. Això pot donar lloc a alguns canvis en la vinya en els anys següents.
És realment un procés que es presta bé a la naturalesa d'un petit celler. Jo diria que els petits jugadors en el negoci, així com els aficionats, estan en la posició perfecta per treballar, gestionar i vinificar en la mescla de camp de forma perfecte - simplement perquè tenen la capacitat de treballar en el camp.
Els grans cellers simplement no tenen la mà d'obra o els pressupostos per justificar l'extens temps dedicat a treballar els camps, la presa de decisions a llarg termini per millorar una barreja de camp. M'agrada pensar en la mescla (en comparació amb les tècniques dels grans cellers, plantar grans segments de monovarietals) un cas de passar de l'elaboració del vi d'una dimensió a la vinificació multidimensional.
En altres paraules, per a mi és com cuinar amb més d'una espècie. Estan creixent diverses varietats de raïm juntes, recollides simultàniament, després  fermenten juntes...
Penseu en l'emocionant que és! Les seves diferents varietats probablement maduraran a diferents velocitats, per la qual cosa tindrà alguns raïms en, per exemple, 22 ° Brix, mentre que altres estan en 28. Això condueix a tot tipus de variacions de gust, i això va a parar durant el seu camí en el vi final.
Fermentant juntes, es crea automàticament una complexitat que mai es trobaria en una sola varietat. Per si mateixes, els raïms en una barreja de camp seria difícil, solitària. Però junts, l'enòleg està jugant amb tot tipus de grans sabors, i un vi molt complex.
Si vostè és un aficionat fanàtic, llavors el millor que pots fer és plantar una petita vinya com una mescla de camp. Vostè aprendrà de primera mà - al llarg d'una corba molt pronunciada - el que significa entendre una vinya i fer canvis que millorin la barreja de camp.
Però entenc que això no és pràctica per a la majoria. La segona millor opció (i per a la majoria, és l'opció ideal) és trobar una vinya que en realitat es produeixi una mescla de camp. Caçau un d'aquests llocs i feis algunes preguntes sobre la compra de raïm. Això vos ajudarà a començar.
Una altra ruta decent és trobar una vinya (o diverses vinyes molt juntes) amb les varietats que desitjeu barrejar al mateix camp. La proximitat és important perquè haureu d'anar-hi, provar el raïm, el seu sabor i mirar el suc i collir-los tots alhora. No funciona si ha de viatjar molt entre vinyes.
Decidir el que el celler vol fer i el que vostè vol comprar. Determinar la quantitat de quilògrams que necessitarà. Després pregunti quant hi ha en una fila en particular. Una vegada que sàpigueu quina  quantitat de raïm vol comprar, adquireixi el raïm i  no es preocupi pel percentatge de qualsevol raïm en particular, en la mescla de camp.
Si ens remuntem a una visió en el temps, si podem adquirir  la compra de les mateixes files, trobareu que els matisos del vi seran els mateixos, però cada any tindrà la seva pròpia personalitat.
La clau del vi de mescla de camp és la paciència. Esperem les nostres mescles d'almenys dos anys en  bóta, i un any en botella abans que estigui llest per catar.
Chris Leamy ha estat l'enòleg de Montevina a Plymouth, Califòrnia durant cinc anys. Va estudiar microbiologia a la Universitat de Califòrnia a Davis i va treballar en Sebastiani  durant quatre anys i mig.
La barreja de camp és la vella manera italiana, tradicional, de la plantació d'una vinya. Es remunta als dies en què enòlegs simplement ideaven les vinyes en un camp. Ni tan sols importava si eren raïms negres i blancs barrejats. Ells no es preocupen per coses com les varietats. Els raïms es conreaven i recullen, es trituraven i fermentaven juntes. El resultat va ser el vi.
Això s'ha perdut en certa mesura, ja que, en el món vitivinícola modern, tots estem enfocats en el concepte de varietals. Tot es gestiona per separat. La barreja és una cosa que es fa després dels fets. En certa manera, es compara camp de fusió a la cocció d'aliments. Pensa en aquesta pregunta: ¿El gust sap millor quan es cuina amb sal, o quan només afegim la sal després de cuinar?
Jo diria que la sopa és millor quan es cuina amb sal. I el mateix principi és vàlid per a la mescla de camp. Co-fermentació del raïm permet compostos en els diferents raïms per interactuar i reaccionar entre si, en última instància el resultat és un vi més complex.
Per contra, ja que en una sola varietat fermentada per si sola mai hi arribarà l'exposició a un altre raïm, que no tengui l'oportunitat d'ampliar i aprofundir en el gust. La mescla de camp, per tant, es converteix en una forma increïble per afegir una mica de complexitat al seu vi. Vostè pot explorar temes amb raïm específics, ajustar sabors i afegir coses importants per al vi abans que els necessiti enlloc de després de fer-l'ho.
Un exemple: el raïm Barbera és ric en àcid. En els vins de mescla de camp, eleva el nivell d'àcid. Això és millor que l'addició d'àcid de forma manual en un vi monovarietal. És realment increïble com posar només el 3-5% d'alguns raïms diferents en fermentació amb un altre raïm farà un millor vi. Igual que l'addició d'una mica de "Petite Syrah", de "Zinfandel" i la seva co-fermentació dóna com a  resultat un millor vi. L'estructura es torna notablement superior.
La mescla de camp és en última instància una experiència d'aprenentatge. És una manera de donar una mica d'espècia al seu vi, metafòricament parlant. S'inicia amb l'adquisició de matèria primera. Gran part d'això estarà a  l'altura dels seus gustos personals i del que té disponible ..
Després de la lectura d'aquest article i d'altres en aquest sentit, després de xerrades amb viticultors vells, després de sentir comentaris... entre ells el d'Álvaro Palacios en el programa "Retrats" on explica la saviesa popular en aquesta mescla de varietats, expresada en el seu millor vi i un dels millors del món, una gran majoria de garnatxa (clon antic), una mica de carinyena i un xic de raïm blan; aquesta mescla d'on sorgeix un vi només més coleccionistes. Us deixam a continuació l'enllaç d'aquest interesantíssim programa i l'entrevista:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Retrats/Alvaro-Palacios-Del-Priorat-al-cel/video/5114811/

Amb tot això hem decidit empeltar una sèrie de ceps a la nostra vinya, tenim tota la plantació de sirà i sempre havíem volgut mesclar-hi algun percentatge de varietats autòctones, en aquest cas tenim 250 ceps de sirà i n'hi posarem 15 de manto-negre i 7 de premsal blanc. Pensam que aquesta mescla pot complementar i millorar el nostre vi, pensam que al madurar un poc més tard ens poden ajudar a regular l'acidesa i també a donar un toc diferencial i qualitatiu a nivell organolèptic.
De moment durant el mes de gener hem recollit les mudes per empeltar, les hem enterrades de forma horitzontal i amb un pam de terra a sobre, aquesta acció és per conservar la humitat i frescura de les mudes. Romandran així fins el moment adequat, un viticultor major ens ha dit que s'empelten durant el mes d'abril i que el millor dia és dia 9 o 10, suposam per un tema de llunes però ho haurem d'investigar...
Tot aquest procés d'empeltar serà explicat en una altra entrada... de moment recordau que la forma de plantar vinya més tradicional a Mallorca és aquesta, una barreja de camp, una mescla de varietats gens casual, estudiada, complementària, sàvia... que dóna lloc a vins més complexos i que intentarem reproduir a la nostra vinya.


diumenge, 8 de febrer del 2015

ARS ROMÁNTICA


Color vermell picota morat, de capa alta. Nas atractiu amb molta fruita
i regalèssia, combinades amb les notes de la seva criança. En boca es mostra
corpulent, robust, sedós i amable, amb taní polit  i un agradable final,
 amb record de fruita negra i sotabosc.



http://vintae.com/

COS FRAPPATO

Vi sicilià elaborat amb la varietat Frappato. Color pàl·lid. Perfectament perfumat amb cirera fresca, fruites i herbes. En boca és saborós i elegant amb brillants notes a fruites i una encantadora acidesa. Destaca per la seva frescor i puresa.

http://www.cosvittoria.it/