CARDHU SINGLE MALT 12 ANYS

Color mel daurada. Nas a plena capacitat, embriagadora, picor nasal, gotes de pera i bruc, molt equilibrat, amb notes de mel, herba acabada de tallar, resina dolça i fruits secs. Atractiva, intrigant, temptadora. Amb un poc d'aigua segueix sent harmoniós però menys pronunciat, el que fa que apareixin les notes del cereal i la malta. Suau fusta especiada i llues traces de fusta fumada. Els cos és suau, agradable i mitjà. En paladar està ben equilibrat, força breu, fresc i dolç, per després presentar un gran efecte assecant. El final és curt, fum dolç i un xic persistent el regust atractiu i assecant.

CORAZÓN LOCO (BODEGAS INIESTA)

Vista: Color rosa maduixa pàl · lid, amb lleugers tons vius i violacis. Nas: Complex, amb notes fruiters, aromes de maduixa, gerds ... i un lleuger toc floral. Boca: Vi fresc, suau i equilibrat al paladar, on predomina la seva bona càrrega de fruita combinat amb una bona acidesa i destacant una gran persistència.

http://bodegainiesta.es/es/index.php

NAUTA MONASTRELL

A la copa presenta color vermell molt cobert i de gran intensitat, amb tonalitats de color pruna i tocs violacis.
En nas destaquen les aromes de fruita madura i de panses, barrejats amb notes de coco i vainilla procedents de la criança en roure, així com aromes de la família de la pastisseria i dels torrats.
En boca és dens i potent però alhora sedós i envellutat i molt elegant, amb tanins molt madurs i finalment té un llarguíssim, dolç, càlid i molt agradable pas de boca.
És un vi llest per gaudir, encara que la seva estructura li permetrà seguir millorant en ampolla durant diversos anys.

CRASH (PAGO LOS BALANCINES)

Cirera brillant, de capa mitjana i colors vius. Destaca la seva frescor, floralidad i fruitositat. Molt marcades les notes de fruits vermells. Agradable i molt saborós.


http://www.pagolosbalancines.com/

MANTENIMENT I POSADA A PUNT D'UNA BÓTA

Ens han deixat un bóta i ha estat un cert temps sense estar plena de vi, ens han dit que hem de fer el següent per posar-la a punt. En primer lloc la posam dreta i omplim l'extrem amb un dit i mig d'aigua, observan que en va xuclant. Una setmana abans d'utilitzar-la hi cremam un fósfor (sofre) i la diexam tapada un dia. L'endemà treim el fósfor que hem deixat penjat amb un filferro doblegat i enganxat amb el tap perquè no ens caigui, s'ha de dir que penjarem el fósfor a mitjan barrica. Tot seguit omplim la bóta d'aigua el màxim de calenta possible i la feim rodar. La buidam i la diexam eixugar dos dies. Llavors hi cremam un altre fósfor i ho deixam tapat un dia. Llavors la rebetjam amb 50 litres d'aigua molt calenta, ho rebetjam bé i ho tornam deixar un dia eixugant. Ara ja està a punt per ser utilitzada!!!!! S'ha de dir que segurament la tendrem 5-6 mesos sense utilitzar entre la vinificació d'aquest any i la següent, hem de demanar com fer-ho per mantenir-la ja que diuen que és molt millor mantenir-la sempre plena de vi però no serà possible; en principi ens han dit que l'hem de deixar amb uns 50 litres d'aigua i donar-li un quart de volta cada setmana, al final quan arribam al tap la buidam, la deixam un dia que s'eixugui i la tornam reomplir amb 50 litres més, però ho hem d'investigar!!!!

VINIFICACIÓ RETRUC 2012

Dia 28 de setembre de 2012 neix el RETRUC 2012, un vi amb un 25% de sirà i un 75% de callet, el posam dins una barrica de roure francès de l'any 2008 i que ha estat utilitzada 3 anys a una bodega. Sabem que els vins estan un poc alts de PH, no sabem com s'ensamblaran, quin color extreuran, un poquet curs de graduació alcohòlica (12º el sirà i 11 el callet), no sabem si aguantarà la barrica, ni quant de temps hi estarà...

Seguim catant i l'evolució és molt positiva, aquí en teniu el resultat del coloret que ens ha sortit després de l'ensamblatge del callet i la sirà.

Anam fent el seguiment durant els mesos d'octubre i novembre intentant detectar possibles problemes, de moment no trobam res i deixam que segueixi la seva vida, pensam fer una filtrada als 3 mesos, és a dir a finals de desembre...

VINIFICACIÓ CALLET JOVE 2012 "TRUC"

28 de setembre de 2012. Ja tenim el callet jove 2012 dins el depòsit sempreple d'acer inoxidable, no vam sulfitar cencant que es doni la FERMENTACIÓ MALOLÀTICA.
 Ara s'ha d'anar vigilant, esperant que faci la malolàctica i que es vagi depurant i precipitant les impureses als baixos.
Seguim catant, bones sensacions, encara molt jove i amb molta presència de fruita, no sabem si ha fet la malolàctica però les condicions s'han donat. Aquí en podeu veure el coloret.

Dia 11 de novembre feim la primera filtrada (tramelsada) i pareix que tot bé, així com el rosat, en sirà i el retruc tenen ja poques sensacions fruitats, el callet mostra encara olors i característiques de most...

VINIFICACIÓ CALLET 2012

Dia 19 de setembre de 2012 veremam una vinya vella, d'uns 40 anys, amb diferentes varietats, gairebé tot el que veremam és callet, per tant l'anomenarem callet 2012, però s'ha de dir que també hi havia un poc de mantonegro i fogoneu francès. El raïm era madur però ens hagués interessat un poquet més tirant cap a la sobremaduració, a més s'ha de dir que el callet és tan atapeït i encaragolat que els grans de l'interior gairebé sempre queden verds; en general però era madur. La vinya era impressionant i el raïm també, un estat excel.lent i el vam adobar durant la mateixa verema per tant el vam seleccionar i la majoria dels raïms esteien en un saníssim estat.
Passam a capolar.lo.....

Vam veremar uns 500 kg de raïm, unes 35 caixes d'uns 15 kg cadesquna. Ens van quedar uns 400 kg de pasta (suc, polpa, pells i pinyols) que repartim en parts iguals a dos depòsits. El most va fer 11º d'alcohol i un PH de 4,20 (un poc elevat pel que ens interessa), diuen que per dur a terme la criança s'han de manejar un PH d'entre 2,7 i 3,7, hauríem pogut modificar amb àcid tartàric però com que encara no controlam aquests processos vam decidir deixar-lo així.
Sulfitam els dos depòsits a raó d'uns 10 grams de metabisulfit per cada 100 litres de mescla, sulfitam d'una forma elevada ja que no pensam sulfitar fins que no hagi fet la FERMENTACIÓ MALOLÀCTICA i per tant mentrestant ens quedi el vi protegit.
Controlam la temperatura, un depòsit pensat per fer la criança el deixam macerant 25º, l'altre el refredam més ja que volem aconseguir un vi negre jove amb un color més brillant i notes aromàtiques fruitals superiors.
Dia 21 de setembre sembram les llevadures amb most verge sense sulfitar que hem guardat, són llevadures específiques per vins joves molt aromàtics, no tan adients per criança però les utilitzarem ja que ens interessa una criança curta amb un vi més fresc, aromàtic però amb un toc d'elegància oferida per la barrica. Intetarem trobar l'equilibri entre fruita i barrica però no sabem si el vi ens aguantarà la barrica, ja ho veurem!!!! recordar que la barrica serà d'un 25% sirà i la resta d'aquest callet!!!!
Dia 28 de setembre acaben les fermentacions alcohòliques, el densímetre mostra valors d'entre 0,994 i 0'993, el preparat per criança ja tenia les pells al fons del depòsit, fet que ens interessava perquè el vi agafàs una major tannicitat i color per enfrontar-se a la criança, s'ha de dir que la varietat callet no és massa tànnica ni colorida però hem aconseguit un coloret ben guapo. El vi pensat per consumir jove anava un poc més retardat pel que fa a la fermentació alcohòlica però creim que havia acabat i no quedaven sucres residuals, encara que les pells encara estaven en suspensió.
Començam a premsar, catam el vi, ens sorprèn l'olor, impressionant!!!! el sabor encara és massa tendre però pinta bé i la veritat és que hem extret un color molt interessant que en el jove serà perfecte i que esperem que amb l'ENSAMBLATGE d'un 25% de sirà el vi de criança tengui un color guapo, guapo!!!!!!!!!!!!
Recordar que un COUPAGE és la mescla de dues varietats de raïm que es vinifiquen juntes i un ENSAMBLATGE és la mescla de dues varietats de raïm que s'ha vinificat per separat.

Ara volem que vegeu el color tan impressionant del vi que sortia de la premsa, indescriptible la bellesa.....

Vam fer un poc de desastre, vi per tot arreu, mètodes massa tradicionals, l'any que ve ens haurem de professionalitzar i deixar de banda tants de coladors, poals, cartrons, serradís....

Vam omplir la barrica del depòsit pensat a tal efecte i l'altre el vam posar dins un depòsit sempreple d'acer inoxidable. Recordar que dins la barrica hi va anar un 25% de sirà i l'altre 75% de callet. Aquí s'acaba aquest fil, a partir d'aquí podreu seguir per separat l'evolució dels 2 vins a nous fils:
VINIFICACIÓ CALLET JOVE 2012
VINIFICACIÓ RETRUC 2012
S'ha de dir que no es van sulfitar cap dels dos vins cercant que es produesqui la FERMENTACIÓ MALOLÀCTICA.

MISTELA CASOLANA

Recepta de la mistela casolana. S'ha d'afegir un 16% d'alcohol pur al most verge. Nosaltres vam fer un barral de 4 litres, vam agafar 3,5 litres de most rosat acabat de capolar, sense sulfitar; li vam afegir 0'56 litres d'alcohol pur. S'ha de deixar reposar uns 2 mesos, llavors trascolar, tornar a deixar-lo uns 2 mesos i tornar a trescolar, llavors ja es pot embotellar!!!!!

VINIFICACIÓ NEGRE SIRÀ 2012

Aventura vitivitícola 2012. Primera mostra del raïm sirà amb valors de 23º BRIX, 12 grau alcohòlic en refractòmetre, 3,76 PH; data: 30-08-2012.
El dia de la verema el nostre sirà mostra 12 graus d'alcohol en mostímetre (13 en refractòmetre) i 3,97 PH.
Veremam dia 8 de setembre, capolam el vi, el deixam dins el cub amb 6 garrafes d'aigua de 5 litres congelades per refredar-lo. El deixam 4 hores "macerant".
Extreim el most i els grans capolats i ho posam dins el depòsit de fermentació, al final hi haurà uns 120 litres de mescla, sulfitam a raó de 10 grams de metabisulfit per hectòlitre, una dosi elevadeta ja que no sulfitarem fins que hagi fet la malolàctica (si és que la fa) i pot passar bastant de temps. Deixarem la mescla 2 dies en "maceració" a una temperatura controlada de 25ºC.
Dia 10 de setembre sembram les llevadures després de preparar la mescla amb un poc de most que havíem guardat sense sulfitar. Arranca la fermentació sense problemes, enfonsam el capell de pells que es va formant, 3-4 cops al dia.
Dia 18 de setembre, acaba la fermentació alcohòlica, premsam i posam el vi dins depòsits de vidre, ens surten uns 80 litres de vi que guardam per mesclar amb un altre i fer una bóta per criança.
Dia 28 de setembre acaba la fermentació de l'altre vi fet a base de la varietat "callet", ho mesclam tot dins una bóta de 225 litres, un 25% de sirà i un 75% de callet. Aquí hi ha una imatge de com extreim el sirà del depòsit de vidre i finalment la bóta: RETRUC 2012.
AUTÈNTIC VI DE GARATGE...

Primera tramelsada dia 11 de novembre...

VINIFICACIÓ ROSAT 2012

Aventura vitivitícola 2012. Primera mostra del raïm sirà amb valors de 23º BRIX, 12 grau alcohòlic en refractòmetre, 3,76 PH; data: 30-08-2012.
El dia de la verema el nostre sirà mostra 12 graus d'alcohol en mostímetre (13 en refractòmetre) i 3,97 PH.
Veremam dia 8 de setembre, capolam el vi, aquí el podeu anar veient, el deixam dins el cub amb 6 garrafes d'aigua de 5 litres congelades per refredar-lo. El deixam 4 hores "macerant". Després premsam i el posam dins el dipòsit de fermentació, sulfitam a raó de 7,5-8 grams de metabisulfit per 100 litres; aproximadament hi haurà uns 75 litres de vi i per tant hem aportat 6 grams de metabisulfit.
L'any passat vam premsar directament i ens va quedar un color de pel de ceba preciós però un xic curt de sabors, aquesta any cercam una mica més de sabor però crec que amb les 4 hores de maceració amb els grans haurem guanyat color però crec que encara quedarà un coloret bastant bonic. Ja ho veurem!!!!!
Quan el tenim dins el depòsit el refredam, el tendrem dos dies a 10 graus aturat degut al sulfit i intentant gràcies a la frescor conservar aromes i aconseguir un color el més brillant possible.
Passats aquests dos dies de "maceració" sembram les llevadures. Deixam uns litres de most per utilitzar-lo per sembrar les llevadures. Les sembram el dia 10 d'agost. Arranca a la perfecció i va fent la seva tasca, finalment acaba el dia 18 de setembre i crec que sense sucres residuals.
Trascolam i deixam el vi dins depòsits de vidre esperant que es vagi filtrant de forma natural, aquest any esperarem 2 mesos a filtrar el vi, procurarem triar la data segons el calendari biodinàmic i que la lluna estigui en una posició adient. S'ha de dir que vam afegir 1,5 grams més de metabisulfit (2,5 per hectolitre) per protegir el vi. Al final van sortir 80 litres de vi rosat 2012.
Dia 23 d'octubre, un mes i escaig després d'haver-lo deixat reposant, el tramelsam per iniciar el procés de neteja. El catam i la veritat és que quedam al.lucinats, un xic més de color que l'any passat però més estructurat, fruitós... pur xarop "pectox". Aquí podeu observar el coloret...

Dia 11 de novembre tramelsam un 2 barrals de 16 litres que ens quedaven...

OLORS A REDUCCIÓ AL VI

REDUCCIÓ DEL VI
Com ja hem vist durant el transcurs de la fermentació alcohòlica Saccharomyces cerevisiae pot produir nivells suficients d'àcid sulfhídric (H2S) i altres compostos ensofrats per factors molt diversos com la soca de llevat, les seves necessitats nutricionals, metabolisme, etc. La manca de nutrients, el nitrogen assimilable pels llevats (YAN) i les característiques i composició del most suturbidez, temperatura durant la fermentació alcohòlica (FA), contingut en aminoàcids ensofrats i restes de pesticides.
Quan en un vi es presenten símptomes de reducció existeixen diverses pràctiques o eines per eliminar aquest defecte. De vegades i quan és porti una ventilació és suficient per eliminar àcid sulfhídric (H2S) però altres compostos ensofrats romanen i pot haver risc d'oxidació. En alguns països com Suïssa, és permès l'ús de clorur de plata (AgCl), sent el coure i, en particular, el sulfat de coure (CuSO4) l'eina més emprada, la seva dosi màxima és de 1gr/hl sent, per llei , 1mg / l el límit superior del contingut permès de coure residual en el vi, la seva poca afinitat per altres substàncies ensofrades del medi que no siguin l'àcid sulfhídric (H2S) pot ocasionar alts nivells residuals de coure precisant una clarificació blava per evitar els riscos d'una fallida cúprica.
S'han realitzat treballs provant el citrat de coure com a alternativa, sent acceptat en països com Austràlia, Nova Zelanda i alguns països de l'Est, la UE va ratificar la seva aprovació a l'agost, 2009. La legislació marca la mateixa dosi màxima de 1gr/hl però la seva afinitat pels compostos ensofrats indesitjables és major que la del sulfat de coure i els nivells residuals d'aquest són baixos pel que podrien reduir les quantitats a aplicar evitant riscos. Sol presentar-se en un suport de bentonita que facilita la seva dosificació i homogeneïtzació.
No s'han observat inconvenients per l'àcid cítric aportat.
A més, per al tractament i prevenció d'aromes de reducció en mostos i vins blancs i rosats, hi ha un producte a base d'un clarificant sintètic format a partir de la polimerització en medi alcalí de la vinilpirrolidona (PVPP) i llevats inactivades (WHITE-Sulfur ), que és apte enfront de diverses formes i causes d'aromes de reducció: àcid sulfhídric (H2S), sulfurs volàtils de baix pes molecular com el disulfur de dietil, metionol, disulfur de dimetil, etilmercaptano i altres compostos ensofrats.
La dosi mitjana varia entre 20-40gr/hl i està autoritzat amb un màxim de 70gr/hl.
Es pot emprar associat al clarificant (PVPP) si la suma dels dos productes no supera els 80gr/hl.
El preparat es dissol en 10 vegades el seu pes en most o vi, adicionándolo al dipòsit a tractar de manera que homogeneïtzi perfectament en el líquid. Transcorreguts 7 dies el vi o most es filtra per eliminar els complexos formats.
Per als vins negres hi ha un altre tipus de producte, en aquest cas a base de tanins, llevats inactivades i ions de coure en solució aquosa (tanins Sulfur). Tracta aromes de reducció de diferent naturalesa, com en el cas anterior per vins blancs i rosats.
La dosi mitjana varia entre 20-30cc/hl no sobrepassant mai els 40cc/hl.
No requereix preparació prèvia addicionant directament al dipòsit homogeneizándolo acuradament. Al cap de 7 dies el vi ha de filtrar per eliminar els precipitats dels complexos formats entre els sulfurs i el producte.
És important que el tractament es realitzi almenys 10 dies abans de l'última filtració i embotellat.
S'ha perfeccionat un tipus de sensor que, situat a la part superior d'un dipòsit, absorbeix aire de la boca per permetre'ns conèixer en continu la concentració de molècules ensofrades i així poder actuar abans d'arribar al llindar de percepció. El límit de detecció es pot ajustar a les necessitats del consumidor, entre 10 i 100 vegades abans de ser percebut per un nas expert.

BLOC: EL MÓN DEL VI

"El món del vi" és un programa radiofònic de Ràdio Pollença (107.9 F.M), conduit per Antoni Campomar Cifre, durant la seva emisió podreu escoltar continguts relacionats amb el món de vi i sobretot el vi mallorquí. També té un bloc relacionat on podeu accedir a informació relacionada amb les diferents informacions i entrevistes realitzades per aquest programa.

http://mondelvi.blogspot.com.es/