diumenge, 28 de setembre del 2014

APHROS VINHAO


Color profundament fosc amb rivet porpra. Nas viu. Al paladar es mostra  un xic picant, cassís i nyora, guindes i baies silvestres; suavitat cremosa amb tanins madurs, sense perdre la brillant acidesa com a columna vertebral. Mineralitat granítica.

http://aphros-wine.com/

MESTIZAJE BLANCO


Groc daurat amb rivet pàl · lid. Aspecte net i brillant.
Untuós en nas, presència de fruites de llavor i pinyol (poma, albercoc), Cítrics encarabassades, notes ben definides de nata fresca de vaca, flors grogues i rebrots mentolats.
En boca té amplitud, és glicèric, mostra una acidesa fina i envoltant, acompanyant una bona dosi de fruites ben madurades i llamineres, cítrics confitats i fins tocs làctis. Recorregut fresc però amb volum, molt rodó i de final  llarg i saborós.


http://www.bodegamustiguillo.com/es/mestizaje

MANGA DEL BRUJO


Color: profundament porpra amb vora vermell robí.
Bouquet: Pronunciats aromes de fruits negres, pebre esquerdat, fum i pa torrat.
Sabor: De gran cos, amb tanins ben equilibrats. En boca mostra fruits negres densos, cireres amb un acabat fumat / torrat llarg. Mineral i complex.


http://www.escocesvolante.es/

MICA


MICA és un fresc i elegant blanc Vinho Verde. La lenta fermentació del raïm i les vinyes donen elegància i frescor. Cítric intens i notes de poma verda. Amb un caràcter mineral a pedra mullada, tot i que ve d'un any càlid, mostra frescor en nas. En boca és vibrant i intens amb aromes de fruites fresques i una lleugeresa excepcional. Lleugerament dolç, però equilibrat, el seu caràcter mineral marca aquest vi.

http://www.vinibio.pt/

diumenge, 21 de setembre del 2014

SALNEVAL ALBARIÑO

* Fase visual: Color groc palla amb reflexos verdosos. Net i brillant. Molt àgil a la copa, ens indica que prové d'una zona freda
* Fase olfactiva: En nas té una bona intensitat. Apareixen tocs a herba fresca acompanyats de fruita tropical madura com pinya, plàtan, mango i un fons de codony.
* Fase gustativa: A la boca es presenta com un vi sec i molt directe. Avança amb molt bona acidesa i un final secant.


 http://www.condesdealbarei.com/


ESCOLINAS CARRASQUÍN

Granat de capa mitja / alta. El nas és força intens, comença amb notes d'estable que no acaben d'anar-se'n, per donar pas a tocs de xampinyó, un peculiar records a oli d'oliva i un fons molt subtil de fruita vermella. En boca té bon atac, passa fluid, amb notables amargs, certa estructura, tanicitat mitjana, d'acidesa, resulta bastant llarg. Un vi complicat, que té un nas difícil i un pas pro boca amb personalitat ...



http://www.monasteriodecorias.es/



MONASTERIO DE CORIAS (CANGAS DE NARCEA, ASTÚRIES)

Emmarcada dins el nostre viatge a Astúries durant l'estiu del 2014, vam realitzar la visita a la bodega del Monasterio de Corias, avui dia el monestir està dins la xarxa de paradors nacionals i funciona com a hotel, la bodega estigué uns 10 anys dins el mateix i ara està dins els seus terrenys i algunes de les seves vinyes també. Aquesta que veim és una vinya petita just enfront de la bodeba.


Ens va rebre una al·loteta molt simpàtica i poc a poc van arribar els demés visitant, la gran majoria hospedats al monestir. Ens va fer una visita guiada per la bodega i ens va fer un tast del procés de vinificació que duen a terme.
La majoria de les vinyes són de pagesos que els hi venen el raïm o els arrendes les vinyes. Ens va sobtar el tema de les temperatures ja que allà gairebé no han d'utilitzar el fred ja que les temperatures són més baixes. Ens van explicar que antigament hi havia moltes vinyes y que el vi era venut a gent d'altres comunitats com per exemple Madrid, els familiars llunyans anaven a ajudar i emparaulaven la data d'un any per l'altre, com a curiositat a cada tira hi havia un cep o dos de raïm blanc que era per menjar el dia de la verema o bé per endur-se'n com a present els veremadors.
Els habitants de la zona es decanten pel vi negre encara que per ser una zona freda pareix que aniria millor produir vi blanc. S'ha de dir que el vi de cangas no tenia gaire bona fama ja que era vi tradicional i no es cuidava gaire el procés, però amb la renaixença de les bodegues aquestes han apostat per la qualitat i podem afirmar que és així.
La bodega treballa amb varietats antigues i una d'introduïda, el raïm "mencía", varietat negre de la zona del "Bierzo" de la zona de Lleó que està molt pròxima a Cangas de Narcea. La varietat blanca és l'"albarín" blanc i és pròpia de la zona, els vins són molt afruitats i en destaca l'acidesa un xic extrema degut al clima fred. Pels vins negres, a banda de la varietat "mencía, utilitzen varietats recuperades com la "carrasquín", l'"albarín" negre i com a curiositat el "verdejo" negre que s'emparenta amb el "verdejo" blanc amb el que s'elaboren els vins de Rueda.
Nosaltres vam comprar el vi ESCOLINAS CARRASQUÍN, fet amb aquesta varietat anomenada "carrasquín" que és la més potent de les que manegen, a una altra entrada en podreu trobar una nota de tast.
Ens va encantar la visita i també el vi, totalment recomanada va visita i degustació els vins d'aquesta petita però gran bodega.

http://www.monasteriodecorias.es/
http://www.bodegamonasterio.com/

dilluns, 15 de setembre del 2014

ELABORACIÓ DE CAVA DE FORMA ARTESANAL




MATERIAL NECESSARI:

Per a 50 litres de vi (75 ampolles de cava)
1 Bidó de 50 litres de capacitat
50 litres de vi base.
80 ampolles netes.
5 grams de Llevat
5 grams de Phosphatil.
2.75 grams de Colle2P (Bentonita).
1 litre aigua destil · lada (sobrarà).
1191.5 grams de sucre (1,2kg).
Recipients per a la mescla.
Termòmetre.
bàscula digital
Embut acer inox
Vareta per agitar.
80 obturadors.
80 taps corona.
Tub de goma (si el bidó no disposa d'aixeta).
I comencem amb la fórmula per a 50 litres de vi.
Almenys 24 hores abans prepararem la colle2p agafant una ampolleta amb 50cc d'aigua destil · lada i agitant amb una cullereta de cafè constantment, afegirem els 2,75 grams de colle2p i podem tapar el pot i agitar enèrgicament perquè no quedin grumolls (fins i tot si vol amb batedora elèctrica).
Aquesta suspensió pot ser preparada amb anterioritat, fins i tot fins a 3 dies abans i de tant en tant s'anirà agitant enèrgicament (jo ho faig unes tres o quatre vegades al dia) fins a la seva incorporació al bidó del vi, com veurem més endavant.
Pas 1: Agafem 5 grams de llevat + 75cc d'aigua destil · lada + 4 grams de sucre i ho barregem de tal manera que, agafem un cassó i escalfem l'aigua a una temperatura d'entre 34 i 36 graus centígrads (no sobrepassar mai els 40 graus centígrads perquè els llevats moririen) retirar del foc o treure del microones, (si heu utilitzat un d'aquests mètodes per escalfar l'aigua) dipositar el líquid en un recipient net i afegir remenant constantment el sucre, un cop dissolt tirar el llevat remoure i esperar amb el pot tapat entre 30 i 40 minuts.
Seguidament.
Pas 2: Barregem en l'altre pot 75cc del vi base per a cava + 75cc d'aigua destil · lada (tot a temperatura ambient) + 37,5 grams de sucre i ho deixem reposar 30 minuts. Aquests dos passos han d'estar actuant durant almenys 30 minuts, és important, passat aquest temps barregem els passos, afegint al pot nº1 el contingut del pas n º 2, remenem, i els deixarem en repòs durant un temps de 16 a 18 hores a 20 graus centígrads de temperatura, (no ha de baixar de 19 graus ni pujar de 30 graus per a una fermentació òptima). Passades aquestes 16 a 18 hores en la bóta o bidó on tenim el vi base posarem:
La barreja dels passos nº1 i nº2.
1150 grams de sucre.
5 grams de Phosphatil.
Ho remenem tot molt bé i ja podem començar a embotellar.
Mentre estem embotellant (cada dos o tres ampolles) no hem de deixar de remoure el líquid del bidó, sinó el sucre se'ns dipositaria en el fons del dipòsit i no totes les ampolles anirien amb la mateixa proporció. Si és més gent la que t'ajuda és diferent perquè els processos es reparteixen, però si ets tu sol, emplenes unes deu ampolles, i els poses l'obturador, el tap de xapa, tanques les ampolles i segueixes. (Recorda remoure constantment el producte).
I ara a esperar com a mínim almenys nou mesos de repòs hi ha qui prefereix ni tan sols tocar les ampolles, mentre que el més habitual és posar-les en rima i agitar enèrgicament com veurem en el pas II.

Un cop tenim les nostres ampolles plenes, tenint en compte que cal deixar un petit marge de seguretat entre el líquid i el tap, és a dir que no ha d'omplir completament l'ampolla, haurà de deixar aproximadament uns 6 centímetres des del tap, espai que ocuparà el gas que es genera.
És molt important aquesta recomanació doncs sinó la pressió que genera el cava durant la seva fermentació, podria fer explotar amb tota probabilitat l'ampolla.

Seguidament es col · locaran les ampolles en posició horitzontal, (en rima) en un lloc abrigat de la llum i evitant vibracions, sorolls o olors que puguin alterar el seu desenvolupament, passats uns tres mesos, ja podrem començar a col · locar les ampolles en els pupitres també a posició horitzontal, de tal manera que només se sosté per la punta del coll i que en els pròxims tres mesos anirem girant un quart de volta i introduint una mica més l'ampolla per guanyar inclinació i que els pòsits es vagin dipositant a poc a poc en el fons.
Ja han passat 6 mesos des l'ompliment de les ampolles, jo en aquests moments és quan ja agafo alguna i els faig les primeres cates, encara se'ls nota un punt d'acidesa que recorda els vins d'agulla, però és una experiència formidable.
El moviment que s'ha de fer per remoure les ampolles en cada canvi de quart de volta, és similar al que faríeu a esprémer les llimones amb un estri d'esprémer manual.
Han de passar un mínim de nou mesos d'ençà que les ompliguem i les nostres ampolles estan llestes per poder dir Cava, però és molt recomanable si es té espai poder emmagatzemar-les en rima durant 12 mesos i així poder degustar als dos anys, veritablement canvien completament, la bombolla es fa molt més fina i persistent en boca.



BANCAL DEL BOSC


Color vermell cirera de capa alta i rivet violaci.
Com tots els vins d'aquest celler sorprèn per la seva frescor, a això ajuden les aromes balsàmics i els de sotabosc (romaní), fruita vermella madura, records de mineralitat i fons herbaci.
En boca és saborós, llaminer, el menor del celler sap comportar-se, amb la fruita i la criança en perfecta harmonia, amb bona acidesa que li aporta frescor, toc de regalèssia en un final lleugerament amarg.


http://www.vinyesdomenech.com/

ELS AMELERS (LAFOU)


El conjunt aromàtic és fresc i complex, i es va obrint a mesura que passen els minuts i va guanyant temperatura, motiu pel qual cal beure’l a temperatures no inferiors a 10ºC. Dominen les flaires de fruites blanques, codony madur, herbes seques mediterrànies, una  mica de fonoll, i alguna nota de nous del país i mantega. La discreta criança del vi en bóta de roure es percep molt subtilment en les aromes, però és més definida en les sensacions de boca on dóna un toc de sequedat en combinació amb la punta alcohòlica del vi. L’acidesa és més aviat alta i aporta estructura, la qual cosa fa suposar que podem guardar-lo un mínim de tres anys més durant els quals pot agafar un elegant matís amontillat i encara més complexitat d’aromes.
El vi es manté untuós durant tot el pas de boca, ocupa tota l’amplada de la boca, i puja fins el paladar donant sensació de volum i carnositat. El regust és llarg i am una punta d’amargor que deixa la boca neta.


http://www.lafou.cat/

SIDRA LA POMARINA


Elaborada amb pomes procedents
de finques acollides a la Denominació
d'Origen Protegida, concretament Durona
de Tresali, Teòrica, Regona, Clara
i Sant Roqueña.
Partint de la base d'un most ric
en compost aromàtics i després d'un
acurat procés d'elaboració
s'obté una sidra natural i agradable,
amb força, cos i acidesa que per la
seva lleugeresa es converteix en bona
companya de tota mena d'aperitius
i menjars.



http://www.pomarina.es/

ISABELLA CREAM SHERRY

De color marró fosc amb un nas complexe de caramel i nous de Brasil amb una vora vegetal. Definit dolçor  i una vora lleugerament afustat. Cremosa dolçor de sucre residual amb un caràcter de sucre cremada al paladar, amb notes de caramel i panses.

http://www.grupoestevez.es/home.cfm?lang=es&CFID=267196&CFTOKEN=10631645

MARÍA DE MOLINA


Color groc palla.
Aroma net i potent amb fruites persistents.
En boca equilibrada acidesa, graduació, amb pas de boca agradable i ampli.

http://bodegasfrutosvillar.com/







SIDRA PRAU MONGA (ACHAMPAÑADA)


FASE VISUAL
Color groc pàl · lid, amb irisacions verdoses brillants en rivet i rosari de bombolla fina, mida petita i constant, amb pujada uniforme.
Neta, brillant i sense anomalies.
Llagrimeig de caiguda molt ràpida, que pega bé en copa, sense fer campana uniforme.

FASE OLFACTIVA
En copa aturada aromes primaris de fruites i florals, llevats de forn i fines vainilles.
En copa moguda, records de de flor de pomera, poma verda, embolicats en fleca i fines vainilles i torrefactes ..

FASE GUSTATIVA
La seva entrada en boca és seca i potent, amb un espurnejant pas, que marca criança i repòs, amb una fruita que aporta acidesa i assecant per arrodonir. Equilibrada i amb bon cos.
De persistència alta. En retronasal imperen els records de criança, mentre que en retrogust reflecteix una poma franca i madura.





SIDRA PRAU MONGA (NATURAL)




EL MÚSICO


Nas profunda i balsàmica, matisada amb subtils notes de barrica torrada. En boca és delicat, fresc i llarg. Acidesa molt ben integrada i amb bona càrrega de fruita en boca. Tanins madurs i final persistent.
Una Prieto Picudo fina i delicada.


http://leyendadelparamo.es/

PEDRA DA AUGA


Vi, net i brillant, groc daurat amb reflexes verdosos. En nas presenta una intensa aroma, acoblant perfectament les notes afruitades i florals, destacant la poma i fruites d'os (albercoc, préssec).
En boca ressalta la frescor típica de l'albariño, amb una acidesa molt ajustada i perfectament equilibrada amb l'estructura i cos.

http://rectoraldoumia.com/



LA PLANTA



visual 
Intensitat de color alta, amb tonalitats vermell cirera i ribets cardenalicis amb centelleigs violacis que denoten la joventut del vi.
olfactiva 
Predomini de la fruita fresca, nabius, groselles, gerds. Tipicitat de muntanya baixa, ensamblat amb els tocs de caramel i torrefactes que ens aporta el petit pas per la fusta.
gustativa 
Gran harmonia entre tots els components gustatius, ens trobem davant d'un vi estructurat, melós i carnós, però que sempre enlluerna amb la suavitat i frescor pròpia d'un vi jove.

http://www.arzuaganavarro.com/es/bodega