divendres, 29 d’abril del 2011

INDIGENA

VISUAL: Vi negre d'aspecte net i brillant, de capa mitjana i color picota amb marcats tons violats. Llàgrima fina.
OLFACTIVA: Net i franc en nas, es mostra d'intensitat aromàtica discreta, amb aromes de fruita vermella fresca, cirera, maduixes, i notes de fruita negra, prunes, sobre un fons làctic, de iogurt i de llaminadures. En agitar la copa es mostra molt més expressiu, dominant aquest caràcter afruitat.
GUSTATIVA: Atac suau, d'entrada sedosa, amb bona acidesa, fresc, de passada molt agradable, afruitat en retronasal i molt equilibrat. De recorregut mitjà i una mica astringent al final.

LUNA CRECIENTE (VIÑEDOS SINGULARES)

Color groc palla pàl lid amb irisacions verdoses. Presenta en inici partícules en suspensió i algunes bombolles de carbònic.
En nas necessita uns minuts per perdre olors a tancat poc agradables. Després mostra aromes herbacis, molla de pa, aromes inicials de cava.
En boca un pas gras, suau, fresca acidesa i postgust mig.

TOMBU

Preciós vestit vermell gerd. Net i brillant.
En nas és intens, net, franc, amb aromes a fruites vermelles fresques pròpies de la varietat i fons de flors vermelles.
En boca és sec, fresc, càlid, molt ampli i persistent, d'elegant postgust.

dijous, 21 d’abril del 2011

MUFFINS DE GERDONS

INGREDIENTS:
- 8O grams de gerdons congelats.
- 300 grams de farina (200 de normal i 100 d'integral).
- 2 ous.
- 200 ml de llet.
- 125 grams de mantequilla.
- 120 grams de sucre (60 de blanca i 60 de moreno)
- 1/2 paquet de llevadura en pols.
- Un poquet de bicarbonat.

PREPARACIÓ:
Untar els motlles amb mantequilla i farina.
Mesclar la farina amb la llevadura en pols i el bicarbonat.
En un altre bol posar-hi els ous, la llet i la sucre, mesclam fins a obtenir una mescla esponjosa, hi afegim la mantega fusa i seguim batent.
Finalment mesclam tots els ingredients, els gerdons congelats s'afegeixen al final a fi de posar-los a coure abans que es descongelin.
Emplenam els motlles i ho enfornam uns 25 minuts al forn pre-escalfat a un 200º.

PASTA FRESCA A LA CARBONARA

INGREDIENTS (PER DUES PERSONES):
- Un paquet de pasta fresca (fettuccini).
- Bacó fumat.
- Porro.
- nata.
- 2 vermells d'ou.
- Formatge tipus peccorino o parmesà.

ELABORACIÓ:
En primer lloc posam a coure la pasta. Per altra banda posam a sofregir el porro, quan està cuit hi afegim el bacó i ho acabam de confitar. Llavors dins un bol hi posam els vermells d'ou, el formatge i la nata, ho batem tot. Finalment arriba el moment de mesclar-ho tot, posam dins un bol gros la pasta acabada de coure i ho mesclam amb el porro i el bacó, acabam afegint-hi l'ou, el formatge i la nata, és molt important remenar-ho seguidament a fi que l'ou no es cogui en cap moment i ens quedi la pasta untuosa i tots els ingrediens ben mesclats.

CAN COLETO SUAU

El Negre Suau es un vi vermell robí mitjanament cobert amb tonalitats púrpura. Presenta aromes de fruites d’arbres com l'albercoc i el préssec sobre un fons de confitura. En boca és suau, sense arestes, amb una acidesa molt equilibrada però amb sensacions fresques.
Els tanins estan estructurats i domesticats, de manera que s’integren en un conjunt de molta harmonia.

http://www.vinscancoleto.com/

diumenge, 17 d’abril del 2011

GVIVM (PERE SEDA)


Color cirera picota d’intensa capa. Net i brillant. Fase olfactiva de gran qualitat, nets aromes de fruita compotada i fusta. Atac en boca de matisos exquisits, harmoniosos, noures i a la vegada complexos i elegants. Excel·lent equilibri acidesa-alcohol. Notes balsàmiques suaus de la seva encertada estada en barrica, fusta ben integrada en el vi. Retronasal amb notes de fruites vermelles i records balsàmics del seu pas per barrica. Final de boca saborós i ple, amb un postgust lleugerament astringent, llarg i persistent.

 http://www.pereseda.com/index.php

VEGA IZAN

De color vermell cirera amb lleugers rivets teula. En nas apareixen a més del tradicional de la pròpia varietat "tinta del país", elegants tocs especiats que es barregen amb els atrufats. Aromes de vainilla i fruites madures en harmonia amb el roure americà. En boca és equilibrat, saborós i amb un gratíssima final en boca.
http://www.bodegasriberalta.es/riberalta%20inicio.htm

divendres, 15 d’abril del 2011

CONDESA DE LEGANZA



S'observa un color vermell picota amb intensitat de capa mitjana-alta, deixa entreveure un rivet i llagrimeig granatós. La seva bona intensitat aromàtica, ens fa percebre notes compotades, canyella, coco i unes fines pinzellades de regalèssia i pruna en licor. En la seva fase gustativa, aporta una primera explosió fresca, fruiter i alegre, quedant un toc final d'elegants fustes i vainilles, allargant per al gaudir dels sentits les sensacions olfactives per la via retronasal.

http://www.bodegasleganza.com/castellano/index.asp#

CÉSAR PRÍNCIPE

Aquest vi mostra el caràcter, l'ànima i és l'orgull d'aquesta bodega. En vista mostra un color vermell picota intens amb un river violat. En nas complexe, amb aroma de fruites, espècies i herbes aromàtiques arbustives. En boca és ampli, golós, elegant, fi i profund. Sensacions sedoses, omple la boca de carnositat i intensitat, final llarg.

http://www.cesarprincipe.es/

divendres, 8 d’abril del 2011

MALALTIES DE LA VINYA: "EL DECAÏMENT DEL SIRÀ"

Aquest missatge és per respondre a la preocupació sorgida arrel d'un missatge al foro d'enologia, en aquest missatge moltes viticultors han comprovat que les seves plantacions de la varietat SIRÀ presenten un problema, aquest es manifesta amb un assecament de la planta que finalitza amb la seva mort. Aquesta problemàtia es coneguda amb el nom de DECAÏMENT DEL SIRÀ" 
Atenent a que la nostra plantació és d'aquesta varietat vaig decidir cercar més informació que vaig trobar gràcies a un missatge del foro. Tot seguit el teniu, així com l'enllaç d'on s'ha extret.
http://www.vitisnavarra.com/noticias.php?id=21
Cal recordar que pareix a ser que té relació amb el patró i el clon, per tant s'ha de dir que el nostre patró és el 41-B i el clon el 134. Del patró 41-B no se'n parla a aquest estudi o bé es coneix amb un altre nom que jo no tenc controlat. Si que es parla en canvi del clon 174, concloent l'estudi que és un clon de mortalitat mitjana tirant a baixa.
El "decaïment del SYRAH"El decaïment de Syrah s'observa en l'actualitat en totes les zones, inclosa la zona on és autòcton, "el Roine". El nombre de casos detectats ha augmentat en relació al nombre de plantacions. Es creia que tant el clon com el portaempelt podrien tenir influència directa en la mortalitat.ANTECEDENTSS'entén per "decaïment de Syrah" al símptoma pel qual la planta mostra les seves fulles un intens envermelliment (a finals de l'estiu i durant la tardor) i esquerdes de la fusta en el tronc del cep. La presència d'aquestes esquerdes és un dels factors que indueix a l'envermelliment de les fulles. Els ceps amb aquests símptomes solen morir en un termini curt i no tornen a brollar després de l'hivern, però el patró sol seguir viu pot rebrotar la primavera següent.
S'entén per "decaïment del Syrah" al símptoma pel qual la planta mostra les seves fulles un intens envermelliment (a finals de l'estiu i durant la tardor) i esquerdes de la fusta en el tronc del cep. La presència d'aquestes esquerdes és un dels factors que indueix a l'envermelliment de les fulles. Els ceps amb aquests símptomes solen morir en un termini curt i no tornen a brollar després de l'hivern, però el patró sol seguir viu pot rebrotar la primavera següent.La presència d'aquestes esquerdes, precedeix el enrogiment intens de les fulles; esquerdades les fulles, moltes d'elles romanen verds i productives durant anys. L'enrogiment de les fulles és una conseqüència de la interrupció de flux de saba elaborada que flueix pel floema, però es desconeix si existeix la presència d'algun altre factor l'el "decaïment" general de la varietat.CONEIXEMENTS ACTUALS I LÍNIES D'INVESTIGACIÓEn l'actualitat, tot i els avenços en l'estudi del "decaïment del Syrah" el problema segueix sent preocupant. A França s'està desenvolupant un treball de recerca, desenvolupat pel "Groupe interregional sud", coordinat pel ENTAV. Aquest treball inclou la recerca de causes patògens, (mètodes d'empelt en viver, hormones d'arrelament, incompatibilitat genètica), així com altres factors (reg, sistema de conducció ...).S'han obtingut una sèrie de resultats com a conseqüència dels estudis realitzats. Els bacteris i els fongs no són la causa del problema, encara que ocasionalment poden tenir un paper agreujant, pel que fa als virus i fitoplasmes les investigacions continuen desenvolupant-se. Tampoc es van observar diferències significatives segons els mètodes d'empelt de taller o dosificació d'hormones d'arrelament en viver, excloent a ambdós com a font del problema.Les investigacions també es van dur a terme en una possible incompatibilitat genètica parcial entre el Syrah i alguns portaempelts. L'anàlisi inicial indica que aquesta varietat té dificultat en l'obtenció d'un call gran i més presenta unions imperfectes. No obstant això, la relació entre aquests dos fenòmens tan precoços i els problemes que es produeixen a la vinya diversos anys després no estan relacionats,Encara que aquests assajos encara no han dilucidat les causes del "decaïment del Syrah", s'ha obtingut informació sobre la influència del clon del Syrah i el portaempelt en l'expressió dels símptomes de la "decaïment".IMPACTE DEL PORTAEMPELTS AL "Decaïment DEL SYRAH"L'estudi pretén comprovar si les diferències en la susceptibilitat a la formació d'esquerdes es deu a la influència del patró. S'han realitzat cinc assaigs de patrons en diferents departaments (Vaucluse, Gard, Drôme, Aude) entre els anys 2001 i 2003, representant-esquemàticament els resultats d'aquests assajos a la figura 1.Aquest gràfic mostra el comportament dels portaempelts en comparació amb el "decaïment". Els resultats es mostren com a percentatge de plantes sense símptomes (blau) i les plantes desaparegudes (vermell).Veure Figura 1 (FONT ENTAV)Es dedueix de les observacions i anàlisi que tots els patrons són afectats pel "decaïment del Syrah". En tots els assaigs, que tenen com a mínim el 30% d'esquerdes i els rangs de mortalitat ronden un mínim del 2 al 10%.El 99R i el 110R es caracteritzen per una major sensibilitat amb menys del 25% de ceps sense símptomes i més del 70% de ceps esquerdades (associat al enrogiment de les fulles).Veure Figura 1 (FONT ENTAV)
Aquests primers resultats obtinguts suggereixen preocupació en l'elecció dels portaempelts 99R i 110R, encara que en alguns sòls sembla difícil prescindir d'ells, de moment.IMPACTE DEL CLON DE L'SYRAH A "Decaïment"Durant els anys 2003 i 2004, un total de 40 parcel d'entre 4 i 25 anys van ser estudiades en set departaments: Ardeche, Aude, Drôme, Gard, Erau, Pirineus Orientals i Vaucluse. En aquestes parcel es van realitzar observacions específiques cep a cep controlant la presència o absència d'un o més símptomes que provoquen el "decaïment del Syrah". La mortalitat dels ceps es va quantificar en aquestes parcel en funció del nombre de polzes morts, plantes seques i plantes respostes. Es controlen 100 plantes per clon.El següent gràfic representa conjuntament el percentatge de plantes sense símptomes (blau) i el percentatge de plantes mortes per qualsevol altra causa (vermell). Entre parèntesi s'indica el nombre d'observacions realitzades per a cada clon.
 
Veure Figura 2 (FONT ENTAV)Les observacions realitzades durant aquestes dues campanyes han demostrat ser prou nombroses i els resultats reproductius com per poder afirmar amb suficient objectivitat que el clon influeix en el "decaïment del Syrah".Els controls efectuats posen de manifest diferències significatives evidenciant tres categories de comportament, en funció de si estaven més o menys afectats pels símptomes de la "decaïment".Grup 1Clons 470, 471, 524 i 747. Presenten en general poc símptomes de "decaïment" amb 75-95% de plantes lliures d'esquerdes i de envermelliment. A més, aquest grup de clons presenta una mortalitat relativament baixa (entre 3-6%).Grup 2Clons 73, 99, 301, 382, ​​i 383. Presenten taxes més altes de símptomes, esquerdes i enrogiment, a més d'una mortalitat més elevada.Grup 3Clons 100, 300, 877, 174, 525 i 585. El seu comportament és intermedi entre els dos grups anteriors pel que fa a la presència de símptomes i la seva taxa de mortalitat.Tota aquesta informació l'hem de considerar amb prudència, però tot i així, amb els nivells actuals de coneixement és preferible NO orientar l'elecció del material vegetal cap als clons de Syrah 73, 99, 301, 382 i 383.La influència del clon de Syrah en l'expressió dels símptomes és innegable, però no és l'únic, ja que també s'han de considerar altres factors com el medi en què es troba la planta i evidentment el portaempelt. Arran de les observacions realitzades, sorgeixen una sèrie de preguntes:- ¿És dominant l'efecte del clon o del portaempelt?- És possible compensar la sensibilitat dels patrons com el 110R, amb l'elecció d'un clon determinat de Syrah, o viceversa?- Hi ha una interacció entre el factor portaempelt i el factor clon o una modulació entre els dos?Encara que les primeres observacions suggereixen que el factor clon és més influent que el factor portaempelt, això ha de ser confirmat. En aquest context, s'han establert diversos estudis de multicruzamiento. En espera dels resultats, les recomanacions per a les plantacions de nous vinyes continuen sent vàlides.A més es recomana formar la vinya lentament, amb una entrada en producció lenta i gradual (formant el tronc després de dos anys, eliminant raïms durant els primers anys, etc ...).


A banda d'aquesta informació tot seguit podeu consultar un nou article.

https://docs.google.com/file/d/0B381Ou5BVF1UVnlTNS1xWE1ZYTg/edit