INFINITUS SIRÀ

Vista: Intens color porpra d'intensitat alta, opac. To violaci amb reflexes blavosos. Llàgrima densa i tenyida.

Aroma: Intensitat alta amb predomini d'aromes de fruits negres, móra, nabius, flors blaves (violetes, liles). Caràcter mineral i de terrer.

Gust: De recorregut gras però mostrant una gran estructura a causa dels tanins fins de raïm madur, no denota agressivitat malgrat la seva estructura. Acidesa molt equilibrada amb l'alcohol, sense destacar cap d'aquestes característiques sobre l'altra.

LA TRIBU 2009

Vi amb originalitat i personalitat que no deixa indiferent. Frescor i fruitositat. Suficient cos complex però suau. Sabors dolços de fruites i un torrat evident de fusta nova

MATSU "EL RECIO"

Fase visual

Vi de color vermell robí presentant certs matisos ataronjats en el rivet. Aspecte net, brillant, i capa mitja. Abundant llàgrima alcohòlica en agitar la copa.

Fase olfactiva

Intensitat aromàtica mitja. Vi no molt expressiu al nas, però d'aroma molt net i elegant, alhora que delicat i complex. A copa parada i en un primer moment, predomina l'aportació aromàtica de la bóta de roure. Apareixen notes torrades, de cafè, vainilla, toffe, una mica de caramel, fruits secs i un punt de regalèssia. Agitant la copa i deixant obrir-se més al vi, apareixen també les notes de fruits vermells i negres, ben madurs i acoblats en el conjunt.

Fase gustativa

En boca trobem un vi amb bon cos i estructurat. Molt equilibrat, amb una acidesa molt correcta que compensa el seu elevat grau alcohòlic, encara que aquest acaba deixant notar amb una sensació de calidesa després del glop. Bona càrrega tànica i molt ben polida, el vi passa amb suavitat, sense astringència ni sequedat, deixant darrera seu un record llarg i mostrant, més que en nas, la fruita per via retronasal.

ESTRELLA FRIZZANTE BLANC

Color: Groc brillant amb reflexos verdosos. Aroma: Molt afruitat, amb records de fruita blanca com la pera i la poma, i tons de fruita cítrica mediterrània. Sabor: Refrescant, saborós i jove. En boca apareix el gas com si fos crema, recordant els aromes de fruites combinats amb un sabor lleugerament dolç, però fresc.

VEGA MURILLO

VISUAL: Capa mitjana-alta. Color cirera amb vora granatós.
OLFACTIVA: Alta intensitat inicial. Aromes molt fruiters i florals, molta violeta i fruita vermella fresca, tot això sobre un fons mineral. Molt salvatge i potent, es va domant acord evoluciona en la copa i s'aireja, persisteix la fruita, el mineral i una punta licorosa, i apareix una vainilla molt subtil i lleugera. La seva sensació de frescor es manté després de tres hores a la copa.
GUSTATIVA: En boca té una impressió franca, amb una forma recta, estructura una mica tènue, una mica buit de substància, lleuger, i amb un final força permanent. Bon equilibri que mostra la seva joventut.

VIÑA ORETANA

Vi de la terra de Castella. Color cirera. En nas resulta suau, no massa expressiu però persistent. En boca es mostra intens, amb molt de cos i amb gust de fruita madura.

AVUTARDA

Aquest vi posseeix un color vermell intens, cirera brillant, amb reflexos violacis. En nas és equilibrat, amb fruits vermells i notes especiades, jove i molt fresc. Amb un toc de fusta, després de quatre mesos de criança en bóta de roure francès. És un vi potent, expressiu, de bona acidesa i de glop llarg. En boca ressalten les notes de fruits vermells, especialment la gerds i destaquen les notes làctiques, deixant un record fresc i persistent.

http://www.familiabelasco.com/

PODA DE VINYA. RAÏM DE TAULA.

Existeixen diferents tipus de poda, els podem resumir en PODES CURTES, PODES LLARGUES I PODES MIXTES.
La denominació llarga o curta fa referència a la longitud que deixam a la sarment encarregada de fruitar, aquesta llargada tendrà relació amb el nombre d'ulls que deixarem.
PODES CURTES: Són aquelles en què deixam entre 1 i 3 ulls sobre cada pitó o polze (sarment d'un any), aquest pitó és l'element de producció i també de renovació de la llenya per l'any vinent. Normalment és adient per varietats de raïm per a vinificació com és el cas del nostre sirà; ja hem parlat en un altre apunt del bloc del sistema de poda i conducció triats per a aquesta varietat.
El que ara ens ocupa és com podar una trentana de ceps que tenim de raïm de taula, aquests són de varietats diferents com: red globe, cardinal...
Per a aquest tipus de ceps són recomenables podes més bé llargues o mixtes, això és degut a que solen fructificar en brots mé elevats o bé que necessiten més càrrega vegetativa per poder fruitar millor. Tot seguir intentarem explicar-les.
PODES LLARGUES: Les sarments es poden deixant entre 4 i 12 ulls, l'element de fructificació és la vara o carregador i no el pitó o polze, el carregador és una sarment d'un any recolzada damunt una de dos anys, aquest carregador també és l'element de fructificació i de renovació de la llenya, és aquest el que s'ha de podar d'entre 4 a 12 ulls. L'any vinent aquest carregador serà substituït per un de l'antic i si és possible el més proper a la base.
PODES MIXTES: Són aquelles poden que utilitzen elements comuns a les dues abans esmentades, per tant hi ha polzes o pitons i també vares o carregadors. La gran majoria de podes emprades són d'aquest tipus.

A la fotografia anterior en tenim un exemple, l'element de l'esquerra és un carregador o vara i el de la dreta és un pitó o polze.

Tot seguit vos oferim un llistat de varietats on és més adient una poda llarga o una poda curta:
VARIETATS FÈRTILS A GEMMES(ULLS) BASALS O INFERIORS: per tant amb aquestes varietats serà més recomenable una poda curta. Cabernet sauvignon, cabernet franc, merlot i viognier.
VARIETATS FÈRTILS A GEMMES SUPERIORS: per tant serà recomenable una poda llarga. Tempranillo (ull de llebre), moscatell d'Alexandria, Sangiovese, Cabernet blanc, risling, tocai, etc.
VARIETATS QUE TENEN BONA FERTILITAT TANT EN GEMMES ALTES COM BASALS: Petit verdot i sirà.

D'entre aquestes no hem trobat informació sobre varietats de raïm de taula però sabem que solen respondre millor a podes llargues.
Tot seguit veurem una fotografia de la poda d'un cep de la varietat de raïm de taula red globe. Com veurem està podat amb una poda mixta, és un doble cordó royat però al no bastar-li la càrrega llenyosa es va deixant una vara o carregador que surt d'un dels pitons o polzes del cep. Es fa una poda en verd i s'eliminen les que es vegi que no fructificaran sempre tenint en compte que s'ha de deixar una vara per l'any vinent ja que aquestes han de ser d'un any.

Tot seguit podeu veure l'enllaç del document d'on s'ha extret gairebé tota la informació d'aquest apunt. Aquesta darrera fotografia és de la vinya d'en Sebastià Mestre (de Son Calderó) o la finca anomenada Ca'n March.
http://www.inta.gov.ar/Mendoza/activ/Divulgacion_AER/La%20Poda%20de%20la%20Vid.pdf

CREMA DE PICORNELLS AMB "PIRULETES" D'EMMENTAL

CREMA DE PICORNELLS:

Necessitam un parell de picornells, ho feim bullir amb un poquet d'aigua, quan són cuits ho passam pel túrmix i li donam untuositat amb un raig de nata líquida.

"PIRULETES" D'EMMENTAL:

Feim bolletes d'emmental que hem de ratllar al moment, ho punxam amb un pal de broqueta i ho posam al forn. Al fondrer-se el formatge es que aplanant i ens va quedant aferrat al pal i amb forma de "piruelta".

MUNTATGE DEL PLAT:
Ho podem veure a la imatge superior, dins un tassó adient hi posam la crema, per sobre unes gotes d'oli d'oliva verge, unes rajolí de vinagre de mòdena i unes escates de sal de cocó (sal maldon), finalment hi plantam les "piruletes"

PASTÍS DE PASTANAGÓ

INGREDIENTS PEL PASTÍS:
- 130 grams de mantequilla o oli.
- 200 grams de sucre de canya.
- 1 cullerada de canyella en pols.
- Un poquet de nou moscada ratllada.
- 3 cullerades de llet.
- 2 ous batuts.
- 170 grams de pastanagó ratllat.
- 50 grams de nous o ametlles.
- 200 grams de farina (100 grams d'integral i 100 de normal).
- 3 cullerades de cafè de llevadura en pols.
- Una cullerada de bicarbonat.
- Un poquet de sal.

ELABORACIÓ:
Fondre la mantequilla, la posam dins un bol i hi afegim la canyella, la nou moscada, el pastanagó ratllat, el sucre i els ous batuts. Quedarà una pasta espesseta però lleugera.
Seguidament passam la farina per un sedaç i l'afegim juntament al la llevadura en pols, la sal, el bicarbonat i les nous prèviament capolades.
Preparem el motlle i ho posam al forn només amb calentor de la part de baix. A una temperatura d'uns 180º uns 35-40 minuts.

INGREDIENTS I ELABORACIÓ DEL FROSTING/GLASSEJAT:
Necessitarem: 200 grams de formatge cremós (tipus philadelphia), 50 grams de sucre glass, 2 cullerades de nata líquida i un polssim d'essència de vainilla.
Mesclam tots els ingredients, els batem en força i quedarà una crema que finalment posam per sobre del pastís.

VIURE AMB LA LLUNA: HORTICULTURA I JARDINERIA

FEINA AL CAMP: llaurar, plantar, trasplantar, adobar... és millor fer-ho en lluna descendent. Per fer feina a la terra, és preferible fer coincidir la lluna descendent amb quart creixent per a la terra lleugera (arenosa), sobretot en període sec. En el cas de la terra dura (argilosa) és millor fer coincidir la lluna descendent amb quart minvant, preferiblement en període d'humitat.
ELIMINACIÓ DE LES MALES HERBES: Fer feina a la terra quan la lluna sia davant lleó (aquesta constel.lació afavoreix la germinació), així les llavors germinaran al màxim. En aquest moment s'ha de rebaixar la terra per eliminar-les. L'eliminació és més efectives en els dies que segueixen a la lluna plena a mitja jornada. Per conservar el sòl net el màxim de temps possible, fer la feina quan la lluna estigui davant capricorn (aquesta constel.lació limita la germinació) o també sota el signe de verge o balança. També per evitar la germinació de les males herbes l'ideal és fer feina a la terra i sembrar per les nits sense lluna (considerant que és la llum i la calor que desencadenen el procés de germinació a les llavors).
ENTRECAVADES: Per tal que la terra no quedi molt comprimida normalment es fa la feina quan el sòl està més sec, amb la finalitat d'evitar la proliferació de cards i plantes enfiladisses. La seva eliminació serà més eficaç arrencant-les a mitja jornada. Si es fa feina a la terra coindint amb nodes lunars convé rebaixar-la uns dies més tard per donar-li influències positives.
DESBROSSAR: en el perigeu i si és possible amb lluna minvant aproximant-se a la lluna nova.
SEMBRAR I PLANTAR: Cada vegada que es fa feina al sòl, aquest modifica les influències rebudes. En conseqüència una sembra efectuada en una data que no correspon pot ser recuperada en part per una segona feina al sòl en una data apropiada. És convenient sembrar el sòl, sembrar, plantar,... en funció del que volguem obtenir de la planta. Segons sigui ho farem en un dia d'arrels, fulles o fruit-llavor. No perdre mai la finalitat d'un producte cultivat. Per exemple per a les endívies, es bo sembrar i forçar de nou la lluna ascendent en una data de fulles per obtenir unes bones endívies. A més de les influències lunars és útil tenir en compte el moment del dia. Reservar el matí per sembrar i el capvespre per trasplantar.
EN PERÍODE HUMIT: Escardar pel matí en signe de foc o aire amb la lluna en quart minvant si és possible.
EN PERÍODE SEC: Escardar pel capvespre en signe de terra o aigües en lluna creixent si és possible.
FERTILITZANT: S'assimilarà millor aportant-lo en lluna descendent i si és possible associant-lo amb la lluna creixen. Millor el signe de terra i evitant els signes de foc.
ALGUES I FOSFATS NATURALS: prioritzar en lluna creixent.
ADOB FOLIAR (MINERALS): Aplicar preferentment en lluna ascendent i si és possible en quart minvant, pels matins i evitant els signes de foc.
PURINS DE PORC: Per evitar cremar l'herba dels camps convé espargir-ho en lluna ascendent i si es possible creixent, preferentment sota un signe d'aire o aigua.
PURINS DE VACA: Espargir-ho en quart minvant evitant els signes de foc.
FERRATGE: Per obtenir bona qualitat és millor segar-la en creixent i, si és possible associar-la a la lluna descendent en una data de flors i arrels.

PLANTACIÓ D'ARBRES

- Per plantar  un arbre s'ha d'escollir un lloc geobiològicament correcte per evitar els passadissos d'aire. I és convenient fer el clot amb un bon temps d'antelació.
- També s'ha de reequilibrar la composició del terreny si és necessari, per exemple, si és molt àcid, aportar algues, i si és molt pesat, aportar arena. Convé escoltar sempre els venedors i llegir l'etiqueta dels planters per a la preparació del clot.
- Evitarem sempre els nodes lunars així com els dies en què la lluna es troba enquadrada amb el sol, mart i saturn. En cas d'eclipse esperar almenys dos dies. Així mateix convé evitar els dies amb perill de gelades.
- ARBRES I ARBUSTS DE FLORS O FRUITS: Plantar sempre en quart minvant i si és possible associar-la amb la lluna creixent i amb efecte de marea descendent. Si la lluna estigués en quart creixent triar un efecte de marea ascendent.
- ARBRES I ARBUSTS DE FULLA: Si bé la configuració anterior és millor, certs arbres de créixer ràpidament i aquells que tenen tendència a pujar verticalment (pollancres) és preferible plantar-los en quart minvant i quart creixent, amb un efecte de marea descendent. Amb aquesta configuració la fusta no s'obtindrà de tan bona qualitat però permetrà a aquests arbres créixer ràpidament i amb menys nusos.
- CONÍFERES: Plantar-les en quart minvant i si és possible associar-la amb quart creixent, sobretot per a aquelles que desenvolupen arrels lateralment (pi), perquè arrelaran millor.

SEMBRA D'ARBRES:
Els temps indicats es refereixen al fet de disposar les llavors a la terra.  Les llavors dels fruits silvestres donen els mateixos fruits que les llavors d'arbres cultivats, però les primeres superen en aroma i dolçor.
28 de març: albercoquer, melicotoner, prunera i codonyer.
29 de març: castanyer, pomera, noguer.
4 d'abril: freixe, cedre, pi, avellaner, avet.
18 d'abril: roure, teix, castanyer, cirerer, prunera.
1 de maig: perera, til.lo, acàcia, sauc, tuia, cirerer, cirerer de pastor.
19 de juny: Albercoquer i melicotoner.
28 d'abril: freixe, cedre, pi, avellaner, avet.
9 de juliol: perera, til.lo, acàcia, sauc, tuia, cirerer, cirerer de pastor.
29 de juliol: om
8 d'agost: om
26 de setembre: freixe, cedre, pi, avellaner, avet.
15 d'octubre: acàcia, pruna clàudia, castanyer, perera, til.lo, pomera.
17 d'octubre: om, pomera, faig, castanyer, noguer.
7 de novembre: prunera, castanyer.

CORRAL DEL OBISPO

De color picota intens, capa mitja-alta i ribet violaci amb tons blavosos. Llàgrima mitjana i regular.
En nas és intens, floral, amb bona proporció de fruita (móres, picotes), amb un fons envoltant de tinta xinesa, làctis subtils, romaní i espígol, sense perdre el seu caràcter atlàntic, gaudint de bona intensitat.
En boca és intens i expressiu, fruites negres molt saboroses, dolcesa i torrefactes marcats però grats i adorns florals de violeta i romaní que li donen un punt d'amargor molt agradable al conjunt. De passada en boca,  ple, intens i vellutat, amb tanins dolços però ferms, bona estructura i encertada acidesa. Refloriment de notes de regalèssia i terciaris de qualitat. Final rodó i molt bon postgust i longitud.

LEGUS

 Vi de color groc pàl.lic. En nas resulta fresc, amb aroma de fruites blanques. En boca és persistent, untuós i perfecte per acompanyar peixos blaus com la tonyina.

GESSAMÍ DE GRAMONA

-->

Vista: Brillant pàl·lid verdós amb reflexes color palla.

Nas: Explosió aromàtica. Com si es tractés d'un passeig de primavera , ens recorda el frescor de l'aire pur, pom de flors blanques (Roses i Gessamí), flor de tarongina, Albercoc, boscos... tot recobert d'una atmosfera melosa i plena de frescor, amb un tímid resplendor mineral i un envoltant record a infusions i una brisa cítrica

Boca: Nos envolta el seu aire melós, la seva frescor i la seva acidesa, tacte suau, untuós i flexible alhora. Llarg i untuós postgust amb el record de les flors blanques i pell de cítrics.

CAVA PRIVAT LAIETÀ

Botella especial per tal d'accentuar el factor diferencial, representat per un cupatge molt internacional dotant-lo d'estructura, aroma i sabor molt més marcat, aconseguint un cava untuós, sec i persistent.

Elaboració estricte "en blanc" a fi de mantenir la lleugeresa tradicional, però permeten l' expressió de les varietats en funció a l' anyada, amb estricte seguiment del mètode tradicional d' elaboració, amb un mínim de criança de 24 mesos.

AIGÜES O PREPARATS DE PLANTES PER ESQUITXAR

AIGUA D'ORTIGA: Si la maceració s'empra com a fertilitzant, deixau en remull durant 3 setmanes i després filtrau i diluiu 10 vegades per escampar, després al terra i almenys 20 vegades si s'ha d'emprar sobres les fulles. Si la maceració s'empra com a preventiu de malalties criptogàmiques, deixau-lo reposar una setmana, filtrau i diluiu de 15 a 20 vegades.
AIGUA D'ALL: Contra les malalties criptomàtiques i bacterianes, àcars i pulgons. També espanta caragols. S'empra una infusió de 50 grams d'alls picats finament en 1 litre d'aigua, es filtra i s'afegeix mig litre més d'aigua. Es pulveritza sobre les plantes a ple sol durant tres dies seguits.
AIGUA DE COA DE CAVALL: S'empra per prevenir malalties criptomàtiques entre d'altres. S'empra en cocció, bullint una bona estona, aproximadament 100 grams de planta fresca en 1,5 litres d'aigua; es deixa reposar, es filtra, s'afegeixen 4 litres d'aigua i es pulveritza sobre les plantes i terra, repetint a les dues setmanes.

RECOMANACIONS PER TENIR EN COMPTE AMB LES PLAGUES MÉS HABITUALS DE LA VINYA

Sempre és recomenable seguir les instruccions del butlletí de sanitat vegetal, però s'han de tenir en compte les següents recomanacions:
GENER: Tractaments d'hivern amb productes a base de coure.
ABRIL: MILDIU VINYA. Segons les pluges i temperatura si es donen focus: tractaments amb productes a base de coure. CENDROSA VINYA: Tractaments a base de sofre.
MAIG: MILDIU VINYA. Segons les pluges i temperatura si es donen focus: tractaments amb productes a base de coure. CENDROSA VINYA: Tractaments a base de sofre.
JUNY: MILDIU VINYA: Tractaments a base de coure si és necessari. CENDROSA VINYA: Tractaments a base de sofre si és necessari.
AGOST: BOTRYTIS VINYA.

Per a més informació aquí teniu un enllaç on podeu veure els diferents estats fenològics de la vinya i els tractaments fitosanitaris que s'ha o s'haurien de dur a terme per prevenir o curar les malalties que es poden presentar a cada un d'ells:
http://www.augustoquiroga.com/estadosfenologicos.htm

PODA D'ARBRES I ARBUSTS SEGONS LA LLUNA

- De forma general escollir sempre en QUART MINVANT.
- Es pot fer una excepció per a la poda de formació en els arbres i arbusts joves: en QUART CREIXENT la fusta es desenvolupa més aviat.
- Evitar sempre el perigeu, els nodes lunars així com els dies en què la lluna es troba enquadrada amb el sol, mart o saturn i també els equinoccis i en perill de gelades.
ARBRES I ARBUSTS DE FRUITS
Podar sempre en LLUNA DESCENDENT, associar-la si és possible a QUART MINVANT amb un efecte de marea ascendent.
És necessari  fer un tall oblicu quedant la part més baixa a la part oposada de l'ull. La fulla corba del tall de les tisores, bens esmolades per fer el tall net, ha d'estar orientada cap a la part de la branca que es deixa a la planta.

VIURE AMB LA LLUNA

LLUNA CREIXENT I MINVANT
Es tracta d'un dels aspectes més coneguts de la Lluna. És la revolució lunar sinòdica que dura 29 dies, 12 hores i 44 minuts, i que comença a la LLUNA NOVA (quan la lluna es troba entre la terra i el sol), en aquest moment la lluna mostra la seva cara no il.luminada, representada per un cercle negre. Després amb el seu desplaçament, la lluna mostra un semicercle que augmenta fins a convertir-se en un disc lluminós, que és la lluna plena (la lluna es troba oposada al sol respecte de la terra). A partir d'aquí la lluna minva fins a la pròxima lluna nova.
LLUNA CREIXENT: La lluna creix en el període que va de la lluna nova a la lluna plena: cada dia augmenta més la llum que reflecteix. Quan la lluna és creixent la part lluminosa dibuixa un semicercle semblant a una "D". Durant la lluna creixent la vitalitat de les plantes és major, ja que creixen amb la llum de la lluna. Quan més s'acosta la lluna plena, les plantes tenen més forces per lluitar contra els paràsits i les malalties, les flors aguanten millor dins els gerros, als cellers o dins els graners, i aporten més vitalitat a qui les consumeix.
LLUNA MINVANT: La lluna minva en el període que va de la lluna plena a la lluna nova: cada dia minva la llum que reflecteix. Al cel es pot observar que minva pel fet que el semicercle que dibuixa té la forma de "C". Per això es diu popularment que la lluna és una mentidera, ja que decreix quan dibuixa un "C", mentre que quan creix dibuixa una "D". La vitalitat de les plantes decreix amb la llum de la lluna i això és aprofitat en benefici de la seva pròpia energia. La planta té manco vitalitat, però els colors, olors i sabors són més perceptibles. Les propietats dietètiques o medicinals són més pronunciades.

LLUNA ASCENDENT: Durant el període anomenat revolució lunar, periòdicament la lluna ascendent o puja al cel de l'hemisferi nord per després tornar a baixar. En el cel de l'hemisferi sud aquest moviment es realitza al mateix temps de forma inversa. Aquest fenomen dura 27 dies, 7 hores i 43 minuts. El sol realitza també durant un any sencer aquest mateix cicle d'ascens (a l'hivern i a la primavera) i de descens (a l'estiu i a la tardor).
La lluna és ascendent durant el període en què, cada dia, la seva òrbita és més que elevada  que el dia anterior. En el cel cal observar-la dos dies seguits per saber si el seu moviment és ascendent o descendent. La seva trajectòria es desplaça cada dia més cap al nord. Això passa quan la lluna passa davant les constel.lacions de Sagitari, Capricorn, Aquari, Peixos, Àries i Taure. Els líquids interns de les plantes ascendeixen i descendeixen amb aquest moviment. Amb la lluna ascendent hi ha més saba, per tant més activitat per damunt el sòl a la part aèria de les plantes. És el moment idoni per recollir, realitzar empelts, recollir fruits sucosos... És preferible evitar la tala d'arbres o la recol.lecció de plantes per secar. La gespa tallada en aquest període té tendència a proliferar en llunes i gra.

LLUNA DESCENDENT: La lluna és descendent quan es desplaça cada dia un poc més al sud, des de la sortida a l'est fins a la seva posta per l'oest. La lluna és descendent mentre passa davant les constel.lacions de Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança i Escorpí. Els líquids interns de les plantes descendeixen, l'activitat vegetativa és a les arrels. És el moment adequat per recollir arrels o bé parts aèries que es vulguin assecar ràpidament, llaurar i treballar la terra, escampar fems, trasplantar i realitzar plantacions, sobretot d'arbres, ja que el seu arrelament serà millor. També és idoni per talar, podar i tallar llenya.

APOGEU (AG) I PERIGEU (PG)
La lluna es desplaça sobre una òrbita el.líptica en què la terra és un dels punts. Per tant, la distància de la terra a la lluna varia regularment.
Quan la lluna està més a prop de la terra està en el perigeu. Quan està més allunayada està en apogeu. La lluna tarda 27 dies, 13 hores i 18 minuts per anar d'un perigeu al següent. L'acció de la lluna sobre els vegetals augmenta amb la seva proximitat a la terra.
Els efectes de la lluna són doncs més forts entorn de l'època del perigeu. És aconsellable evitar treballar la terra i les plantes el mateix dia del perigeu.

VIURE AMB LA LLUNA: EXPLICACIÓ DEL CALENDARI BIODINÀMIC

Aquí dalt teniu un calendari biodinàmic que edita cada any l'editorial STEINER i basat en els estudis de la doctora MARIA THUN, en aquest trobareu molta informació sobre quan fer tasques agrícoles tenint en compte la lluna i les seves forces.
En el següent article podeu trobar informació per entendre-lo millor, aquesta informació està extreta del CALENDARI MALLORQUÍ de 2011 editat per SA PLAÇA.

UNA EXPLICACIÓ DEL CALENDARI BIODINÀMIC

La lluna en la seva òrbita al voltant de la terra passa davant les 12 regions del zodíac transmetent forces a la terra que es manifesten a través dels 4 elements -TERRA, AIGUA, AIRE I CALOR-. Aquestes forces activen els 4 òrgans de la planta -ARREL, FULLA, FLOR I FRUIT-. Això pot afavorir el desenvolupament de la planta, escollint el periode de sembra, les tasques de cultiu i de recol.lecció.
La duració de cada impuls va de dos a quatre dies. Aquest esquema bàsic pot variar per les oposicions entre planetes a certs dies que modifiquen els impulsos o els superposen, o provocar a través dels trígons una activació d'un altre element diferent. També hi ha dies en que la lluna ascendent o descendent arriba a tallar l'elíptica, donant en general efectes negatius, que es poden veure augmentats quan dos planetes es troben en els punts de tall de les seves òrbites, en els anomenats nodes. En aquests casos es produeixen eclipses i el planeta que està més a prop de la terra interromp o canvia l'efecte del que està més enfora. Són períodes molt poc indicats per sembrar i recollir.

APLICACIONS PRÀCTIQUES PER A LA VINYA AQUEST ANY 2011

Atenent a aquest calendari biodinàmic de 2011, hi ha una sèrie de coses a tenir en compte a l'hora d'establir dates per dur a terme les nostres tasques de la vinya.

1) GENER: mes adient per la poda de la vinya. Començar-la el dia de conversió de Sant Pau. Fer-la en QUART MINVANT, aquest va de dia 22 de gener a dia 31. Dies 22 i 23 s'estimula el fruit, del 24 al 26 l'arrel, 27 i 28 la flor 29 i 30 la fulla i finalment el 31 una altra vegada el fruit.
2) FEBRER: mes adient per la poda de la vinya. Aprofitar el QUART MINVANT, aquest comença el dia 21 i dura fins al dia 28. El 21 i 22 s'estimula l'arrel, el 23 i 24 la flor, 25 i 26 la fulla i finalment 27 i 28 el fruit.
Si es fa el dia de la Candelera es creu que el raïm no serà atacat pels abellerols. N'hi ha que ho fan el dia de Santa Àgueda (5 de febrer).
3) MARÇ: Empeltar vinya baix la influència de la lluna plena que va del dia 16 al 23 de març.
4) ABRIL: Empeltar vinya en QUART CREIXENT, del dia 8 al al 17.

VIURE AMB LA LLUNA: AL CELLER I A LA VINYA

AL CELLER:

- Trascolar el vi en LLUNA ASCENDENT i CREIXENT per no aturar la seva activitat.
- Embotellar en LLUNA MINVANT, preferentment associada a la LLUNA ASCENDENT, i si és possible de ben prest, al matí, ja que la humitat de l'aire en aquest moment és molt favorable pel vi.
- Els dies en què la LLUNA està en sèxtil o trígon amb el SOL, el perfum es realça i pren caràcter.
- Els dies en què la LLUNA està en oposició a Venus surten els aromes dolços de flors i fruits.
- Per tenir un bon vi negre amb estructura, armoniós, de bon color, escollir els dies en què la LLUNA està en sèxtil o en oposició a Mercuri.
- Evitar trascolar i embotellar els dies de nodes lunars, els dies en què la LLUNA es troba en quadratura amb el Sol o Mart, els dies de tormenta, de molt de vent, de marees, de massa fred o floració del cep.

A LA VINYA:

- PODAR: En LLUNA DESCENDENT, associant-la si és possible a la LLUNA MINVANT. Evitar els nodes llunars, així com els dies en què la LLUNA es troba en quadratura amb Saturn.
- PODA EN VERD I ESBORRONAR: En LLUNA MINVANT, si és possible associarla amb la LLUNA DESCENDENT. La LLUNA en sèxtil o trígon amb el Sol o Mart, hauria de limitar la sortida de nous rebrots.
- VEREMES: Major rendiment en LLUNA DESCENDENT, però per millor conservació del vi, veremar en LLUNA ASCENDENT.