diumenge, 24 de juliol del 2011

TENDES DE MAQUINÀRIA PER FER VI A MALLORCA

A Mallorca he trobat sobretot dues tendes on venen maquinària agrícola relacionada amb la confecció del vi i tot el referent a la viticultura.
En primer lloc citarem CAN RIBOT on hi ha una gran quantitat de maquinària. Aquí teniu la direcció electrònica on podeu consultar informació sobre els seus productes.
http://www.ribot.es/category.php?id_category=6
En segon lloc, a Santa Maria hi ha la tenda TOT PER AL VI, aquesta tenda està més enfocada a productes de bodega, té l'avantatge que si hi gastes un quantitat de doblers a l'any s'encarreguen de dur-te el seguiment analític del teu vi. No hi ha informació a internet però es recomana visitar-la.

ÚS DEL TIRADOR DE CERVESSA COM A EQUIP DE FRED





Suposo que totes les màquines aquestes són més o menys iguals. Bàsicament són un tanc d'aigua i una màquina de fred com la d'una nevera. L'aigua del tanc es refreda per una serpentina enganxada a les parets i hi ha un termòstat que talla el motor quan es produeix una quantitat determinada de gel. Aquest termòstat no ens interessa perquè mai necessitem tant fred. Circuit primari: Aquest és un serpentí (normalment d'acer inoxidable) suspès en l'aigua freda. La cervessa es empesa per aquest serpentí per la pressió en el barril i es refreda. A nosaltres no ens interessa aquest serpentí i el traiem. Servirà per posar dins el dipòsit d'acer inoxidable on facem la vinificació. Circuit secundari: Com que no interessa a la cerveseria tenir cervessa congelada, cal mantenir l'aigua al centre del tanc en estat líquid. Això s'aconsegueix amb un motoret amb un molinet que bat l'aigua constantment. A la foto 2 es veu aquest motor fixat a un "pont" que creua el tanc per sobre de l'aigua. Fixat amb aquest motor, sota del nivell de l'aigua, hi ha una o dues bombetes que xuclen l'aigua freda i la manden a l'aixeta mateixa del bar on per condensació de l'alè dels bevedors reunits fa aquestes atractives gotetes a la superfície del tirador. Als niples d'aquestes bombetes poso els extrems d'unes mànegues d'aquestes transparents i aptes per a ús alimentari. A les fotos es veu com en surt una de la màquina i va a la bóta. Té 10 metres de llarg així que uns 8 metres estan dins de la bóta per després tornar a sortir, tornar a la màquina i tornar l'aigua al tanc. Ja que a la foto només estic refredant una bóta, només tinc una mànega llarga i l'altre niple he posat una curteta per tornar l'aigua immediatament (foto 2). Es poden refredar dos envasos alhora però la sonda només llegeix la temperatura d'una. El termòstat extern talla i connecta la corrent a la màquina de fred segons la temperatura seleccionada així que està entre la presa de corrent de la màquina i aquesta mateixa. A la foto 3 es veu la sonda que entra en una mànega i passa a la bóta on està suspesa a la meitat. La temperatura ambiental quan vaig treure la foto rondava les 30 º C i la del medi del vi 15 º C. En el fons podria estar a 2 º menys i en la superfície 2 º més. Per a la fermentació en un depòsit sempre-ple, he fet uns forats a la tapa pels que trec les puntes del serpentí d'acer (més eficient que la mànega) que vaig retirar del tanc de la màquina. El connecto a la màquina amb unes mànegues curtes i pas la sonda per un altre forat. Quan no necessit refredar el sempre-ple, segell els forats amb perns i femelles d'acer inox.

dijous, 21 de juliol del 2011

DOS MARÍAS

Parlem del dos marias: un vi jove, 5 mesos en bóta, alegre en boca, s'ha de prendre amb una mica més de frescor de cambra que algun altre vi negre. En boca a mi em recorda als albercocs madurs, i d'aroma, cert toc a regalèssia i herba acabada de tallar. Els raïms que usen són mantonegre, cabernet sauvignon, merlot, syrah. El color és de móra de setembre.Aquest vi neix de la de LA VINOTECA amb les bodegues MACIÀ BATLE.



MESURES PER COMBATRE "L'ATAC" DELS OCELLS

Bones, com totes les feines del camp, la viticultura té molts de condicionants, un d'ells és el possible "atac" dels ocells i que aquests es mengin part de la producció.
En principi no hi ha cap incovenient en que es mengin part de la producció, ells d'emporten grans de raïm i deixen fems i ajuden al control biològic de les plagues, a banda de la importància que donam a la biodiversitat de la nostra plantació sempre emmarcada dins un tipus de producció de caire ecològic i biodinàmic.
Però la veritat és que no sabem el mal que ens poden arribar a fer, a tal efecte i com a darrer recurs exposarem aquí tot un seguit de mesures eficaces per regular l'impacte de l'acció dels ocells a la nostra vinya.
Aquests consells són extrets del FORO D'ENOLOGIA, que és d'on extreim la informació de la majoria de les accions duites a terme tant al camp com en bodega.
La majoria de gent recomana l'ús de malles antiocells per protegir els ceps, hi ha d'altres trucs casolans com el zotal, moixos i falcons; també hi ha mesures per espantar-los tant amb renous com amb substàncies químiques i que fan males olors.

El millor remei pareix que és la malla però resulta un poc cara, en canvi també pareix a ser que és útil l'ús del "silice", aquest component també s'empra per a combatre malalties de la vinya i és molt emprat a l'agricultura ecològica. S'ha d'usar amb totes les mesures de seguretat adequades com tots els productes. Hi ha molta gent que el mescla amb "bentonita" per augmentar el seu poder absorbent i així l'usar per "combatre" els ocells i també prevenim altres malalties. No és un tractament substitutiu dels demés sinó paral.lel. Hi ha gent que l'aplica amb sofre sublimat per augmentar el seu poder antioïdi. El "sílice" és totalment inherent, per tant ni passa color ni sabor al vi.
En els últims anys s'ha posat de moda la seva aplicació, per la seva característica principal d'absorció de la humitat (absorbeix 4-5 vegades el seu pes en aigua). Aquesta és reversible, agafa l'aigua de les rosades nocturns i la perd amb altes temperatures, i torna a estar disponible per tornar a agafar a la nit.
estructura cristalina, de manera que com et deia, no és fàcil que sigui rentada per la pluja i menys pel vent, ja que s'adhereix i s'incrusta lleugerament als òrgans verds. (sense provocar ferida).Se sol utilitzar contra míldiu, oïdi i botritis (fongs que necessiten humitat), a una dosi de 10-15 kg / ha amb repeticions cada dues setmanes (o per pluges) baixant la dosi.

dilluns, 18 de juliol del 2011

MARIMAR ESTATE (PINOT NOIR) (CALIFÒRNIA, EEUU)

L'aroma és intens, recordant les cireres picotes amb la profunditat de les nostres millors anyades, a més hi ha notes de pètals de rosa i clau procedents de l'elegant roure. El paladar és sedós i amb tanins firmes però suaus, combinació perfecta, integrats, que asseguren un gran potencial d'envelliment.

http://www.marimarestate.com/page/index2.php

LAUREL

Presenta color vermell cirera picota molt cobert i amb llàgrima abundant que tenyeix la copa.
En nas mostra aromes intensos de fruita molt madura, tocs minerals i torrats de la criança.
En boca és gras, potent, amb fruita molt madura. És un vi magnífic, molt agradable, ampli, carnós, equilibrat, persistent, amb un taní imponent. 
Està fet a partir de Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Syrah i envellit durant 15 mesos en bótes de segon any de Clos Erasmus.
En la seva elaboració, intervenen les bótes que es desestimen per al gran vi, i alguns lots de les soques més joves de la propietat. L’enòloga, Daphne Glorian posa el mateix interès i passió que en el vi emblemàtic del celler Clos i Terrasses (Clos Erasmus).

dimecres, 13 de juliol del 2011

VINIFICACIÓ VI NEGRE

La fermentació té lloc en presència de les pells, per tal d'extreure els principis (tanins i antocians principalment) que aquests emmagatzemen.
 En la majoria dels casos, els vins es desrapen, ja que, encara que la rapa també aporta taní, ve acompanyada d'amargor i astringència. Les baies es s'esclafen i, després d'una lleugera sulfitació, la pasta és enviada al dipòsit de fermentació.Des del principi de la fermentació, el gas carbònic eleva les parts sòlides, que formen a la part superior del tanc una massa compacta anomenada "barret".En el dipòsit, la fermentació alcohòlica es desenvolupa al mateix temps que la maceració de les pells i les llavors en el most. La fermentació completa del sucre dura (si no hi ha problemes) de 6 a 10 dies. Interessa que la temperatura no sobrepassi els 30 º C, per evitar la mort dels llevats. La maceració aporta al vi el color i la seva estructura tànica. Els vins destinats a la criança han de ser rics en tanins, per la qual cosa es sotmeten a una llarga maceració (2 o 3 setmanes), a una temperatura relativament elevada, entre 25 i 30 º C.Els remuntats ens permeten modular l'extracció dels constituents de les pells. Aquesta operació consisteix a bombar el most de la part inferior de la cisterna a la part superior, i ruixar el barret, extraient així tanins i antocians.El trasbals suposa la separació del vi de llàgrima de les parts sòlides (també anomenades brises o brisa).El premsat de les brises dóna lloc al vi de premsa, molt tànnic i acolorit. Si estem elaborant un vi de guarda, és molt habitual barrejar amb el vi de llàgrima, per aportar-estructura i intensitat colorant. Si el vi s'ha de consumir jove, no se sol barrejar, ja que aporta una gran astringència que necessita el pas dels anys per arrodonir.La fermentació malolàctica és obligada en la de vins negres. L'ideal és que després del trasbals, el vi no es refredi (no baixi de 18 º C). Si tot es desenvolupa normalment, al cap de 2 o 3 setmanes, el vi tornarà a saturar-se de gas carbònic, fet que ens indicarà l'inici d'aquesta. La seva durada oscil.la entre una setmana i un mes (fins i tot més si el celler està molt freda), i, un cop conclosa, trasbalsar el vi i el sulfitar.

VINIFICACIÓ DE ROSATS

En primer lloc cal tenir clar el color a aconseguir, si es vol un color rosa, piruleta o bé una major presència de color. En el primer cas cal tot d'una després de desrapar ja directament premsar, en el segon cas es pot deixar el raïm unes hores amb el suc resultant de la capolada. Com més temps estigui en contacte el raïm capolat amb el suc més color agafarà en nostre vi.
Una vegada decidit el color a cercar cal fer una recomenació a l'hora de premsar, cal dir que no és un premsat com el del vi negre ja que el raïm encara no ha fermentat, és un premsat més lent i s'ha d'anar premsant poc a poc deixant que el raïm tregui tot el seu suc.
Després del premsat és important deixar-lo ben net i reposant unes 48 hores i si és possible a uns 10º perquè no perdi les seves qualitats organolèptiques fruitals.
Després d'aquestes 48 hores el tornam netejar, sembram les llevadures i el deixam fermentar (fermentació alcohòlica) a una temperatura constant d'entre 16 i 20 graus.
Després és important sulfitar, clarificar i finalment estabilitzar. Cal embotellar-lo ràpidament perquè no perdi la seva frescura i fruitositat.

divendres, 8 de juliol del 2011

CONCERTUM

Tast: De color groc palla amb tons brillants. Molt aromàtic, amb records florals i fruites tropicals. Molt fresc a la boca, equilibrat en cos i acidesa, saborós i molt persistent.


SOLÀ FRED

Negre jove de gran intensitat colorant. Molt aromàtic, flexible, amb gust de fruites madures. En boca és fresc, amb volum, molt equilibrat, amb un post-gust llarg"

http://www.cellermasroig.com/info.php?id=ca#


LES SORTS


Color cirera fosc amb tons violacis. Aroma complexa, confitura de fruites vermelles i negres. En la copa es poden apreciar gran varietat de matisos, pebre negre, clau, cacau, boscatge mediterrani. L’entrada en boca es càlida on es noten els tanins madurs. El post-gust és molt llarg i agradable. Rodó.

http://www.cellermasroig.com/info.php?id=ca#

CAVA SUMARROCA BRUT





Color palla amb tonalitats verdoses, d'excel.lent transparència i fluïdesa. Presència de rosaris de fines bombolles que formen una persistent corona en la superfície de la copa. En nas presenta nitidesa d'aromes amb lleus notes de llevats degut a la criança mínima de dos anys. En boca és suau, elegant, fi... amb un postgust sec i durador.

http://www.sumarroca.es/cat/index.html

SUMARROCA RIESLING

Color groc pàl.lid. En nas presenta aromes profunds, on s'aprecien fines notes florals amb tocs minerals. En boca és fresc, amb una lleugera acidesa, suau i melosa que proporciona caràcter i cos al vi. Destaquem la seva frescor i plenitud amb postgust agradable i durador.

http://www.sumarroca.es/cat/index.html

dijous, 7 de juliol del 2011

MALVASIA AMBRASSIA DE BODEGUES TOMEU ISSERN

Color ambre suau amb lleus tonalitats daurades. Al nas és potent i amb aromes complexes molt agradables. Hi destaquen els records de fruita madura i compota; en especial, hi predominen les panses i un rerefons de flors blanques ben conjuntades amb notes de fruita seca integrada amb els torrats que li han conferit la diversitat de bótes. A la boca és llépol i amb un bon equilibri dolç–àcid. És un vi amb cos, glicèric, untuós i llarg. La via retronasal és persistent i complexa. 

Aquesta bodega està catalogada com a PETIT CELLER, petits productors amb grans vins però que moltes vegades és difícil trobar informació ja que moltes voltes no tenen molta infomació en xarxa. Aquí teniu un enllaç a la web d'aquests petits cellers.

http://www.petitscellers.es/sociosesp.htm 

HUNO (PAGO LOS BALANCINES)

FASE VISUAL: Color cirera molt cobert i vora violaci.

FASE OLFACTIVA: De gran intensitat. Aromes a confitura de fruites negres (móres, nabius). Notes especiades (vainilla, cacau fi) i rerefons mineral. Molt ben equilibrat al nas.

FASE GUSTATIVA: Saborós, carnós, acidesa molt equilibrada, taní madur. Retronasal afruitat i torrefacció. En boca el vi és llarg i persistent.


http://www.pagolosbalancines.com/


dimecres, 6 de juliol del 2011

CAVA PINOT NOIR (SUMARROCA)

Cava de color rosa salmó pàl.lid. Aroma nítid i característic de la varietat Pinot Noir, amb notes de fruits del bosc combinades amb les notes dels llevats, destacant sobretot la nitidesa del conjunt. En boca escumeja amb elegància i persisteixen les notes afruitades, amb tocs minerals suavitzats per la lleugera aportació del licor d'expedició, donant un conjunt de noble elegàcia i plenitud.


http://www.sumarroca.es/cat/index.html

TEMPS DE FLORS (SUMARROCA)

Aquest vi vol ser una unió harmònica de les virtuts de tres varietats aromàtiques. Les sensacions florals i de fruits d'estiu, amb el temps evolucionen cap a delicats matissos diferents, més opulents i vellutats. Pel que fa a l'aroma, notarem fruites madures d'estiu, com ara préssec, pera, litxi i albercoc, i notes més florals, de flors blanques com el gessamí, la rosa, la flor del taronger o de l'azalea. En boca és opulent, cremós, amb aromes de boca que es noten per via retronasal. Equilibrat, rodó. Un conjunt harmònic de sensacions.

http://www.sumarroca.es/cat/index.html

ANGOSTO

Palla Brillant amb centelleigs verdosos. Intens en nas, aroma net de fruita blanca, notes fines marès, especiat, una mica càlid, amb el toc llaminer del moscatell, les suaus notes de fruita tropical que aporta el suavigon blanc, el caràcter floral del chardonnay i el fresc record herbaci que sembla aportar el verdejo. En boca és untuós, llarg, amb bona acidesa, amb notes amargues, tocs càlids i expressius. Un vi per jugar a les endevinalles i descobrir com desenvolupa diferents aromes a la copa.

http://www.bodegaelangosto.com/angosto/

LOESS (VERDEJO)

És de color groc intens, net i brillant. En nas destaquen els aromes fruiters, fruita de pinyol (nespres) i fruita tropical (pinya, maracujà), aromes de criança molt elegants, cítrics, herbacis frescos, balsàmics (anisats, menta). En boca és saborós, glicèric, amb bona acidesa, molt fresc, destaca la fruita que està molt d'acord amb el nas, cítrics, la criança es nota menys en boca, final persistent amb una lleugera amargor molt agradable.

http://loess.es/