PRESENTACIÓ FINQUES AGRÍCOLES

PRESENTACIÓ FOTOS DE LA VEREMA

VOCABULARI VITICULTURA

Com totes les tasques relacionades amb la cultura popular, les feines relacionades amb la vinya tenen la seva pròpia terminologia; per tant la meva intenció és recollir tant paraules relacionades amb el cultiu de la vinya així com també expressions, dites... que formen part de la nostra tradició i que un dia forem emprades pels nostres avantpassats
Tot seguit podeu veure un enllaç introductori al vocabulari bàsic del cultiu de la vinya en llengua catalana:
http://www.lapalanca.cat/oldweb/2000/9sep/pagines/pag4.htm
Per aprofundir més podem consultar un enllaç de la Universitat Rovira i Vigili on podem trobar un ampli i complet diccionari del vi:
http://www.einesdellengua.com/Fitxes/Textos/Arxius/dvi/Entorn.htm
Tot seguit podem trobar una tesi doctoral molt interessant on hi trobam extensa i completa informació sobre els termes de la vinya i el vi i la seva trascendècia a la vida quotidana de la gent que forma part de la cultura de la vinya i el vi:
http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0331109-153055/mes1de1.pdf
Ja per acabar teniu un enllaç a un bloc interessantíssim on hi podeu trobar tot tipus d'info rmació, en aquest cas vos remetem a la secció del dicciovi on hi un petit diccionari pràctic de paraules relacionades amb les la viticultura:
http://diccionarivi.blogspot.com/

BIODINÀMICA: ELS RITMES DE LA VIDA

MUNTATGE FOTOS VINYA

FONDANT DE XOCOLATA

RECEPTA FONDANT DE XOCOLATA

INGREDIENTS:

• 25O grams de xocolata de cobertura
• 250 grams de mantequilla
• 125 grams de farina
• 75 grams de sucre
• 5 ous
• 5 blancs d'ou

PREPARACIÓ:

Fondre la xocolata amb la mantequilla. Batre els 5 blancs d'ou, els 5 ous i el sucre. Llavors mesclar les dues preparacions i anar remenant-ho (és interessant passar la farina per un sedàs). Posar la mescla dins motlles de flam prèviament untats amb mantequilla i farina. Coure al forn 10 minuts a 180ºC.

VOCABULARI DEL PAGÈS

Llibre escrit per Miquel Pont i editat per l'editorial PROA.
La ràpida transformació de la societat durant els últims cinquanta anys ha deixat a un pas de l'oblit el patrimoni cultural de la pagesia. Estan a punt de desaparèixer unes formes de vida i una determinada visió del món, amb el perill que es perdi per sempre el lèxic que caracteritzen el món de la pagesia.
Miquel Pont, pagès i escriptor nascut a la Segarra, autor de llibres com Les feina de la vella pagesia (2000) i Calendari dels vells oficis (2002), ha recollit aquest bagatge cultural i lingüístic, amb la vivacitat de qui coneix de primera mà totes les feina vinculades amb el camp. Durant vint anys, Miquel Pont ha recorregut masies, museus i col.leccions privades per elaborar aquest valuós vocabulari il.lustrat.

ESPELT (QUINZE ROURES)

Color groc poc intens amb lleugeres tonalitats verdoses. Potència i persistència en l'olfacte. Destaca un primer toc suau de fusta que no emmascara la personalitat del vi. Després surten aromes suaus de vainilla i cacau i el postgust final presenta unes notes de fruits secs torrats. En boca, el primer atac és glicèric i madur, que s'equilibra amb la frescor de la fruita. Un gota d'acidesa li dóna un final persistent.

http://www.espeltviticultors.com/ 

LES PARTS DEL CEP

 

• Arrel: és la part que està davall terra. Té la funció d´agafar les substancies alimentícies del sòl per nodrir la planta.
• Soca: està situada damunt l´arrel. És el suport de la planta. A través d´ella passa la saba que va a parar a totes les parts del cep.
• Braç: són les branques sostingudes per la soca. Quan es poda, es deixen una o dues brocades a cada braç.
• Cap o brocada: part de la redolta podada, amb dos o tres borrons, que queda al braç.
• Borró: és una part de la brocada. Donarà lloc a la nova vegetació (redolta, fulles, fruit).
• Redolta: vegetació que surt anualment d´un borró i que sosté les fulles i el fruit.
• Pàmpol: és la fulla del cep i on es realitza la funció clorofílica.
• Raïm: és el fruit del cep i d´on sortirà el vi. Es verema al mes de setembre.
  Gotim: porció d'un raïm 
  Circell: òrgan vegetal especialitzat que té la vinya, té aspecte de tija molt prima i li serveix a la planta per subjectar-se i poder-se enfilar.
  
   Sarment o verga: branca d'un cep.

AGRICULTURA ECOLÒGICA EN LA VINYA

Tot seguit vos trobareu un enllaç d'un tècnic de sanitat vegetal, aquest ha estat editat pel GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA on hi ha tot un seguit de recomenacions i informacions que s'han de tenir en compte a l'hora del conreu de la vinya de forma ecològica.
Aquestes informacions són:
- Maneig agroecològic del cultiu.
- Plagues i malalties de la vinya al nostre àmbit.
- Productes ecològics i alternatius per tractar les diferents malaties.

http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=b1a2e03a-e5ba-4877-b65e-ed355f56d7fa&groupId=10136

ESTATS FENOLÒGICS DE LA VINYA

Hi ha diverses classificacions però nosaltres seguirem la següent:

ESTAT A: GEMMA D'HIVERN

ESTAT B: GEMMA DE COTÓ

ESTAT C: PUNTA VERDA

ESTAT D: SORTIDA DE FULLES

ESTAT E: FULLES ESTESES

ESTAT F: RAÏMS VISIBLES

ESTAT G: RAÏMS SEPARATS

ESTAT H: BROTONS FLORALS SEPARATS

ESTAT I: FLORACIÓ

És el moment en què el caputxó es deixa anar i deixa a la llum la flor llista per ser fecundada. Encara que les flors de vinya són hermafrodites la fecundació és d'una flor a una altra o "creuda". Li fan bé les bones temperatures i la humitat i fatal la pluja i l'excés de nitrogen en aquest moment. Sol durar 15 dies.

ESTAT J: QUALLAT

Les flors fecundades es tanquen i comencen a engreixar romanent verdes i encara no s'han format les llavors.

(caiguda dels caputxons florals) Si hi ha "corriment" vol dir que no qualla el raïm i no es desenvolupa, per tant no tendrà fruit.

GRA TAMANY CIGRÓ

INICI DEL VEROL 

(la paraula verol indica el començament de la coloració del fruit)

MADURACIÓ

 Tot seguit trobareu un enllaç a un bloc on hi podreu trobar més informació o almanco més completa:

http://blog.clubmesopotamia.es/?m=200908 

També hi ha aquest altre document on hi trobareu un resum dels estats fenològics amb fotografies:

http://webfacil.tinet.org/usuaris/pilaras/Tema02.2.Estadis_Fenologics_20060706081605.pdf 

AFORTUNADO

Color groc verdós molt intens.Notas de fruites tropicals es combinen amb aromes de poma verda.En boca és fresc, afruitat i gras, amb un final molt llarg i envoltant.

EMILIO MORO "RESALSO"

• Vista
   Color vermell guinda de bona intensitat i una capa fina on predominen els blaus intrínsecs de la seva joventut.
• Nas
   Aromes nítids, francs, amb predomini de fruita sobremadura, mora i esbarzer. Un fons de fusta molt subtil i terrós-mineral.
• Boca
   En boca té estructura i equilibri amb un postgust llarg i agradable.

CLIO

Chris Ringland és l'enòleg responsable d'aquest vi que ha merescut magnífiques puntuacions de Parker. Un vi de gran finor i elegància, potent i d'intens sabor, elaborat majoritàriament amb raïm monestrell de ceps de més de 60 anys d'edat i un petit toc de cabernet sauvignon.
 
Maridatges:
Guisats de carn generosament condimentats.
 
Nota de tast:
• Vista
   Color vermell cirera intens.
• Nas
   Aroma intens de fruita madura (cassis) i confitada, amb notes de cafè torrat i regalèssia.
• Boca
   Potent, carnós, opulent.
 
Envelliment: Envelliment en bóta de roure nou durant 26 mesos.

ZAOS ROBLE

Picota amb vora morada tirant a grana, capa alta, net, brillant i fluïdesa mitjana. Nas d'intensitat baixa, amb notes especiades, florals, torrats, celler i fusta humida. En boca guanya força, bona entrada, fresc, polit, amb certa carnositat i notes de cacau, torrefactes i fruita madura. Final mitjà amb predomini de torrefactes.


http://www.bodegasparadells.com/

VIÑA MAYOR (RESERVA 2004)

Un vi de color vermell cirera fosc.
En nas, intensitat mitjana-alta, on el primer que percebem són les aromes de la criança en fusta, torrats, torrefacte. Segons movem la copa, surten aromes a anís, una mica mentolat, i uns fruits negres molt madurs.
En boca té una entrada suau, sedosa, és carnós, aquí si es nota cos, estructura, equilibrada, amb records a aquesta fruita madura. Persistent i un record final a la fusta.
Un vi per menjar amb caça, amb rostits, me, cabrit i porcelleta.

SUSANA (SEMPRE...)

Vi mallorquí, fruit de la passió per la terra, la vinya i el mar. És un vi intens i complex però al mateix temps delicat i suau com pot ser-ho la mar. Elaborat amb Manto-negro, cabernet sauvignon i merlot. Criat 6 mesos en barrica de roure francès i americà.

MAR·ÈS (GALMÉS I RIBOT)

Color:
     granat fosc
Nas:
     Pebre, pebrot vermell i fumat
Sabor:
     Amb cos, complex, carnós, li fa pessigolles a la llengua. Equilibrat, amb pebre calent. sabor persistent i sostenible
Raïm:
     Cabernet sauvignon, merlot
Elaboració:
     17 mesos en roure americà i francès