No podem començar aquest post d'altra forma, anyada molt complicada, molta pluja durant la primavera el que va afavorir l'aparició de fongs, sobretot el míldiu. He hagut de fer molta feina a nivell de pràctiques culturals, emmundonar, desfullar... per tenir ben orejada la vinya; a més a més hem hagut de fer més tractaments del que és habitual.
S'ha de dir que amb gran esforç hem aconseguit tenir un raïm sa. Cal esmentar que per elaborar el nostre claret empram diferents varietats i bastant de raïm blanc, és evident que hi ha diferents nivells de maduració cada anyada però tenim la sensació que enguany ha augmentat, per exemple la varietat premsal pareix més bé verdosa i en canvi la giró ros un xic massa madura, hi ha bastants de grans que es comencen a pansir.
Amb tot això anem primer de tot a recollir la data de la verema, aquesta va ser dia 22 d'agost. Tot seguit enumerarem a ull un poc les quantitats de cada una de les varietats i obtindrem així la quantitat final. El tio Miquel de Llucmajor ens va dur 80 quilograms de les parres del seu germà, aquesta anyada no hi va haver Chasselas, era raïm negre de no sabem quines varietats. Pel que fa al nostre raïm, començarem amb el raïm blanc, vam collir uns 10 quilograms de viognier, uns 100 de premsal, uns 50 de macabeu i finalment uns 40 de giró ros. Llavors vam vermar uns 300 quilograms de sirà amb un parell de raïms de fogoneu que ja era madur. En total vam vermar 44 caixes de raïm de la nostra vinya més el que va dur el tio Miquel.
En total vam recollir uns 570 quilograms de raïm. D'aquests 570 després de la premsada vam obtenir 350 litres de most. Aquest most va tenir una densitat de 1080, això serien 10'8 graus d'alcohol probable. El Ph va ser de 3'48. Aquesta vegada no vam mirar l'acidesa expressada en tartàric, s'ha de dir que vam afegir 1'5 grams d'àcid tartàric per litre de most, una vegada desfangat vam tornar mirar el Ph i ens va donar 3'28.
Passem ara a dir quina vinificació hem duit a terme. En primer lloc s'ha de dir que vam capolar el raïm de les varietats premsal, macabeu i viognier. Vam deixar-les macerant 2 hores amb garrafes d'aigua congelada per refredar el most, conservar aromes, fixar color, evitar oxidacions... en aquest moment hem de dir que vam sulfitar a raó de 10 grams de sulfurós per hectolitre, vam afegir també àcid ascòrbic a raó de 10 grams hectòlitre i també enzims per fixar els aromes i facilitar el posterior premsat. Una vegada passades aquestes 2 hores vam capolar la giró ros, la sirà. el fogoneu i el raïm del tio Miquel. Tot d'una vam procedir a premsar, s'ha de dir que altres anyades ens bastava amb una premsada però aquest any en vam fer dues, ho anotam perquè tot i que vam intentar ser ràpids els temps de maceració de la sirà va ser superior a altres anyades tot i que a la part d'abaix del cup hi havia tot el raïm blanc que és el que va macerar més temps.
Una vegada premsat, tornam acabar de sulfitar i posam 300 litres en fred a 10ºC per una maceració pre-fermentativa de 2 dies. Com que no hi va cabre dins el dipòsit vam deixar 50 litres dins una altre dipòsit sense control de temperatura però degudament sulfitat.
Al 2 dies vam fer un desfangat del dipòsit amb control de temperatura, va afegir part dels baixos més nets al dipòsit sense control de temperatura. Al final ens vam quedar amb 180 litres de most dins el dipòsit amb control de temperatura i uns 70 dins l'altre sense control de temperatura.
Sembram llevats comercials dins el dipòsit amb control de temperatura i fixam la temperatura de fermentació a 16ºC. A l'altre dipòsit no hi posam llevats. Per tant tenim un dipòsit amb control de temperatura i llevats comercials i un altre sense control de temperatura i amb llevats autòctons (de la vinya o de la portassa).
Als 2 dies arrenquen les fermentacions alcohòliques, ara queda veure l'evolució de les mateixes, el que sí s'ha de dir és que la del dipòsit sense control de temperatura pareix més ràpida i abrupta.
