dilluns, 27 de desembre del 2010

PEDRA DE BINISSALEM DE JOSÉ LUÍS FERRER

Vi de la gama ecològica de la bodega José Luís Ferrer, juntament amb el negre conformen una oferta molt interessant pels consumidors més sensibles amb el medi ambient. Quan un tasca qualsevol altre vi de José Luís Ferrer i després tasta el pedra de Binissalem se n'adona de la importància de la viticultura ecològica ja que segurament seguint processos de vinificació parescuts o paral.lels el resultat final és molt diferent, no volem opinar si millor o pitjor, però sí que s'ha de dir que la línia ecològica al degustar-la la fruita té una potència irresistible i la boca s'omple de natura produint una reacció vital tant en boca com en nas.

BLANC DE BLANCS DE JOSÉ LUÍS FERRER


Color: Groc pallós verdós, brillant i glicèric.
Aroma: De gran intensitat, destaquen les aromes de fonoll amb fons floral de roses, poma verda i moscatell.
Gust: Justa acidesa, càlid, untuós, aromes florals en el retrogust així com compota de poma, amb un final lleugerament amarg.
Llarg i persistent.

BODEGUES JOSÉ LUÍS FERRER (BINISSALEM "ILLES BALEARS")


Any 1931: el vi i les vinyes de Mallorca estan en absoluta decadència encara que els anys de la fil·loxera ja han passat.
Només el romanticisme d´un jove aventurer com José Luís Ferrer pot explicar la idea de posar en marxa un nou celler a Mallorca.

La guerra i la postguerra civil no fan més que empitjorar les coses, però l´obstinació de José Luís Ferrer no minva. En els anys posteriors, amb una economia de subsistència en els quals són prioritaris els productes bàsics de la ramaderia i l´agricultura, no és tampoc bon moment per a una indústria del vi en retrocés lent però continu.

El boom turístic dels 60 no beneficia en absolut els vins de la terra, ja que la indústria de masses s´inclina clarament pels vins peninsulars. Tot i això, els cellers José L. Ferrer continuaran endavant en allò que es podria qualificar de travessia en el desert, ja que varen ser molt pocs els vinyataires que no varen abandonar o varen optar per convertir-se en distribuïdors.

Els anys 80 i 90 són anys de lluita pels cellers que culminen amb el son llargament acariciat de la denominació d´origen per a la comarca de Binissalem.

Per a molts mallorquins i no pocs forans, els cellers José L. Ferrer i Franja Roja, la seva marca insígnia, són sinònim de prestigi i qualitat. L´actual reconeixement no és fruit de la casualitat, sinó de la ferma aposta per la qualitat i la innovació, sense oblidar mai les arrels i la tradició, d´aquests cellers que van en cap.

Les tres generacions de l´estirp vinyataire dels Ferrer mai s´ha conformat amb allò que els aportava la memòria històrica i l´experiència heretada i ,per això, sempre han buscat enriquir el llegat rebut. Així, des del padrí, José Luís Ferrer Ramonell, fins als néts, Sebastián i José Luís Roses, tots han marxat fora de les nostres fronteres per descobrir i, en el seu cas, aplicar a casa noves idees i tècniques enològiques de tot el món.

De l´època del fundador fins avui el celler no ha perdut ni un gram de tipicitat i autenticitat en els plantejaments, però ha aconseguit millorar notablement el resultat final. Unes instal·lacions avançades que combinen el millor de les tècniques modernes i tradicionals i, sobre tot, viure el vi com una passió que es transmet quasi genèticament, de generació en generació, han tingut la recompensa del reconeixement del mercat autòcton i inclús del de fora de les nostres fronteres.

Segles de tradició de tota una terra i tota la passió i l´esforç d´una família és el que existeix darrere el nom de José L. Ferrer. Llum i màgia, paisatge i paisanatge, cultura i ingeni, ànima i terra, raïm i valentia fet vi, això és, en essència, el que es destapa amb cadascuna de les ampolles que surten d´aquest celler.

dilluns, 6 de desembre del 2010

CANTINE DI ORA

En  copa un vi lleuger, una mica pàl lid  i poques llàgrimes causa de la baixa graduació alcohòlica (12%). El seu aroma recorda a fruites vermelles, vainilla i fusta. Tot equilibrada. Gairebé absents en  boca els tanins, en canvi hi ha molt presents la fruita, aromes d'herba una mica verda. En definitiva un vi de qualitat tenint en compte el seu preu.

diumenge, 7 de novembre del 2010

CORRAL DE CAMPANAS

Color porpra profund. Aroma intens de fruita vermella amb un toc lleuger d'espècies i de roure fi. Boca sorprenent per la seva densitat i la seva carnositat. Excel.lent balanç amb tanins frescos.

RAFAEL CAMBRA (DOS)

Color vermell picota de gran intensitat cromàtica, brillant i de bon aspecte. En nas destaquen les fruites ben madures, groselles, gerds, nabius, A poc a poc es deixen percebre notes de vainilla, fustes nobles i una nota d'herbes mediterrànies tipus farigola. Vi de gran estructura ben armat de tanins, madurs i envoltants. Equilibrat amb molta personalitat. En via retronasal predominen de nou els fruits vermells molt madurs.

LAVIA

A la vista, color vermell picota amb rivets blaus, net i brillant.En nas, atac de fruita vermella cruixent, fresca, cirera, pruna, mora ... Records de violetes i fumats fins de brases, farigola, romaní i espígol. Tocs de pedernal que sumen mineralitat a l'amalgama d'aromes.En boca, atac llaminer a l'inici de boca. Bona acidesa que eleva el vi al final de boca, acompanyada de sedositat i tanins madurs, saborosos. Herbes aromàtiques: farigola, fonoll, espígol-, amalgama de fruits vermells i negres, regalèssia, grafit i mentolats.

LUNA BEBERIDE (FINCA LA CUESTA)

Vi de profunda mineralitat, ferma estructura i fins tanins. Molt apropiat per a una llarga guarda. Original i seductor al nas des del primer moment, fins aromes de cirera i cacau es fonen en notes d'herbes aromàtiques i pissarra. A la boca es manifesta llarg, delineat i envoltant amb excel.lent matèria i acidesa, tanins ben madurs i un final sec i terrós.

SOLO10 SYRAH (COTO DE HAYAS)

Color .- Vermell guinda molt intens amb matisos violacis d'aspecte molt net.Aroma .- Intensitat alta, té un aroma net i potent de marcat caràcter varietal. S'acoblen matisos fruiters i florals, molt potents amb tons torrats que aporten complexitat i qualitat al vi.Boca .- Atac suau, ampli i estructurat, rodó, ric en matisos, amb molta carnositat i llarg postgust.

GRAMONA FRISANT DE GEL

Vista: groc pàl·lid amb reflexes daurats. Rosaris fins, elegants i nerviosos.
Nas: Notes cítriques i fruits exòtics, lichi, nespra i albercoc i molta pera blanca sobre tot.
Boca: Sorprenent atac fresc i sedós. A la boca creix la sensació de mousse, i una subtil dolçor vellutada i rodona.

DEHESA GAGO

Color vermell cirera molt intens "TORO" jove violaci, llàgrima lenta. En nas es mostra franc i afruitat amb notes de bona fruita roja madura, amb tocs de regalèssia intensos, amb lleus records lactis de iogurt de maduixa. En boca és afruitat, llarg i persistent amb una lleugera amargor final. Bon vi jove.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

SON FANGOS (TONI GELABERT)

Color vermell granat clar, amb ribet cirera brillant, de capa mitjana. Net i brillant. Fase olfactiva de bona intensitat, on s'aprecien notes de baies vermelles fresques (grossella, gerd), al costat de records lactics. Bona aportació de notes terciàries, amb notes lleument fumades i records d'herbes de muntanya baixa (fonoll, romaní). Atac en boca calid, de marcat caracter mediterrani, que dóna lloc a un pas ferm, de present taní i mitjana estructura. Bon equilibri, saborós i pendent encara de polir i desenvolupar la seva plena expressio. Final de boca mig-llarg, amb clar afecte i caracter calid.

CAP DE BARBARIA

Fase visual

Aquest vi té un color vermell robí amb matisos granat en el rivet, mostrant una capa mitjana, mitjana-alta. Ben presentat, net i brillant. Desplega una abundant llàgrima alcohòlica en agitar la copa.

Fase olfactiva

En nas trobem un vi d'aroma subtil i complex. Intensitat aromàtica mitjana. És un d'aquests vins que necessites temps per a descriure i que com més temps li dónes més notes desplega i més complexitat mostra. Aroma net i molt equilibrat entre la fruita negra ben madura: mores, nabius, i l'aportació de la criança en bóta en forma de torrats i espècies. Notes de vainilla, cacau, xocolata. Notes minerals que accentuen la seva complexitat, i un fons balsàmic molt agradable. Molt bona nas.

Fase gustativa

Portant el vi a la boca mostra un cos suficient, no és un vi de molt volum, però apareix rodó a la boca i perfectament equilibrat. Acidesa ben mesurada, frescor i calidesa al final pel seu contingut alcohòlic. Suavitat en el seu pas, taní ben polit, res secant. Llarg recorregut molt agradable, mostrant-se fruitós i desplegant tot el seu esplendor per via retronasal. Un bon vi.

CRATER

Color robí granatós de capa mitjana, ribet clar i ampli amb centelleigs vermells i ataronjats.
En nas és un brou amb molta expressió varietal, mineral i marcada intensitat. En obrir s'expressa abruptament tota la càrrega mineral, sobresurten fines notes de fum i brea, expressant-se juntament amb apunts torrats (carbonissa, cendra) i suaus xocolata. Segueix obrint amb notes de cedre, vernís, tabac anglès i una lleu reducció a cuirs, molt elegant (amb un perfil gairebé de la borgonya). De fons va guanyant protagonisme la fruita vermella reduïda (tomàquet sec, cireres) i perfumada que aporta una nota de frescor i de "certa acidesa", al costat de tocs d'horta i vegetals (pebre vermell). Conjunt complex i molt personal.
En boca és de mig cos, lleuger a l'entrada però amb una estructura ferma i un recorregut que no perd en cap moment el nervi. Estupenda acidesa juntament amb uns tanins suaus i madurs. El seu pas en boca és suau, afruitat encara que amb menor expressió mineral del que s'esperava. Tot i l'anyada i de la seva curta criança es manté en plena forma i en comptes de reduir cada cop es fa més fi i interessant.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

LUIGI BOSCA MALBEC (ARGENTINA)

Color vermell robí intens. Presenta aromes de fruits vermells madurs, espècies i pebre negre. La intensitat de la seva entrada en boca es complementa amb la suavitat i dolçor dels tanins. Un vi de gran cos i estructura.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

VIÑA EL ALBARICOQUE (JAUME MESQUIDA)

Vi d'edició especial que presenta una alta concentració de fruita, en concret de móres, i mineral; amb la força mediterrània implícita. Estructurat, ple de fruita, fresc, amb un tacte envellutat encara que tambe enèrgic. Perfecte per acompanyar plats elaborats amb aus de corral (escaldums de pollastre de casa). Diuen que els millors vins de Mallorca son aquells fets amb ceps envoltats de centenaris albercoquers de la varietat "galta roja", no se si el nom te res a veure amb aquest fet?

DEHESA DEL CARRIZAL SIRA

Vi de color vermell picota amb matisos violacis en capa fina, molt ben conservat. Net i molt brillant. Ben cobert, capa alta, gran quantitat de color. En agitar la copa tenyeix les parets, desenvolupant una abundant llàgrima alcohòlica, fruit del seu elevat grau.Fase olfactivaEn nas resulta molt neta i de gran complexitat, amb una intensitat mitjana, tènue en un principi. Costa definir-lo. Es troben gran quantitat d'aromes i records tots molt ben integrats formant un conjunt ben harmonitzat. Gran caràcter fruiter, apareixen notes de fruits vermells i negres madurs acompanyats per les notes de criança, sense sobreposar-se. Notes especiades, vainilla, una mica de canyella. També certes notes de cuir i un record mineral, amb un fons lleugerament balsàmic. Molt interessant.Fase gustativaEn boca mostra un equilibri fantàstic, és tot un conjunt on el seu elevat grau alcohòlic no es fa notar en estar perfectament compensat amb una acidesa alta. Tots dos es compensen sense despuntar en cap cas. El vi llisca amb gran suavitat per la boca. Té volum i estructura, però el taní es troba bé polit, resulta molt amable. Per via retronasal deixa un llarg record a fruites i espècies que perdura en el temps.ComentarisAquest vi ha estat envellit durant un període de 12 mesos en bótes de roure francès i europeu de no més de 5 anys d'antiguitat, de 225 i 300 litres de capacitat. Clarificat amb albúmina d'ou i no sotmès a filtració. El resultat és sorprenent. Un vi rodó i perfectament equilibrat que es troba en aquests moments en un punt ideal de consum, tot i que encara té vida per davant. Complex en nas i seda a la boca. Un gran vi amb una relació qualitat-preu excel lent.

ETNIC 2006

Tast a la vista

  Vi negre de color cirera intens, amb ribets granat.

Tast al nas

Aromes intensos i complexos. Destaca la fruita negra madura amb lleugers tons de fruita vermella, intensos torrats, notes especiades, herbes de la muntanya sobre un fons terrós, mineral, tan característic de la zona del Montsant.

Tast a la boca

Agradable entrada en boca, saborós, amb bon cos, fruita madura. Torrats que encara poden acabar de polir-se. Bona acidesa, persistent i de pas suau. Final llarg i sedós, amb postgust de fruita i retronasal mineral.

divendres, 15 d’octubre del 2010

CALCARI

Color groc palla molt pàl.lid, nítid i transparent. Aroma d’intensitat mitja amb notes de pera i plàtan. En boca es elegant, bona acidesa, equilibrat i postgust llarg. Temperatura de servei: 10 - 12° C

PITTACUM

Color púrpura amb rivet morat de capa alta i llàgrima acolorida i densa.Nas en la predominen aromes de fruita fresca i viva, records a guindes silvestres, herbes aromàtiques i flors al costat de notes procedents de la seva criança en bóta: cacaus i toffes i balsàmics.En boca és carnós, amb volum. Presenta una acidesa equilibrada, és elegant i fresc. Vi harmoniós amb un postgust llarg balsàmic i afruitat.

AUZELLS

Ensamblatge d’un 32% macabeu, 19% sauvignon blanc, 16% parellada, 10% viognier, 8% chardonnay,  8% müller turgau, 3% muscat, 2% riesling, 1% albariño i 1% rousane . El sistema de formació dels ceps és en vas i en espatllera. El terreny és franc, calcari i amb gran quantitat de graves. Verema manual amb caixes, seguit d’una estricta selecció dels raïms després de refrigerar-los en cambra de fred. Fermentació de les diferents varietats per separat a 16 ºC de temperatura. Criança sobre lies durant 3 mesos 10% en bóta i la resta en dipósit.
Embotellat el febrer de 2009. “12,6º d’alcohol i pH de 3,17
Tons daurats amb reflexes verds. Aromes a pasteleria, compota, fruites blanques dolces, i exòtiques molt madures com l'aranja, la pinya i el mango, acompanyades per notes cítriques, amb una base de flors i d’herba fresca. Boca cremosa, compensada per l'acidesa que fa que explosionin les fruites. Postgust llarg i intens.
Beure fresc, entre 7 i 9 ºC.
Producció de 29.734 botelles de 75 cl.

CASA BALAGUER

Vi de color vermell picota amb matisos violacis en el rivet, molt atractiu i molt ben presentat, net i brillant. Ben cobert, capa mitja-alta. En agitar la copa apareix una llàgrima acolorida molt abundant, atès el seu grau alcohòlic.

Fase olfactiva

En nas trobem un vi net i franc, d'intensitat aromàtica mitja-alta i gran complexitat. Trobem gran pes de fruita, amb moltes notes, fruita vermella i negra madura, mores, gerds, fruits del bosc, figa ... Perfecte acoblament d'aquesta fruita amb les aportacions de la bóta, que apareixen en forma de torrats, torrefactes, caramel, toffe , cafè, vainilla i xocolata. Notes balsàmiques voltant de tot això i una lleugera sensació licorosa. Tot això en un conjunt en què tot és present però perfectament integrat, sense sobresortir res per sobre de la resta.

Fase gustativa

El vi mostra gran cos i volum en boca, bona estructura i perfecte equilibri, amb una bona acidesa que fa que el seu elevat grau alcohòlic no es faci notar. Taní sedós i ben polit, el vi llisca amablement per tota la boca i, després de la seva glop, deixa un record molt llarg i de gran complexitat per via retronasal.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

PAGOS DE QUINTANA

Vi jove que ha romàs com a mínim 6 mesos en bóta.Fase Visual: Color vermell robí, amb bona densitat de pigmentació i gran capa de color.Fase olfactiva: Marcada fruitositat en les aromes. Notes especiades amb intensa vinositat. Apareix un matisat bouquet que denota el seu pas per bóta 7 mesos.En Boca: El vi mostra una vitalitat nerviosa i puixant. El grau alcohòlic, els tanins i una marcada acidesa formen part d'un corpulent carcassa, encara que sense agressivitat ni aspror.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

L'ACIDESA EN ELS VINS (PRINCIPALS CONSTITUIENTS)







L'acidesa del vi la presten diversos àcids orgànics:
1) Principals constituents de l'acidesa
a) Procedents del raïm Àcid tartàric Àcid màlic
Àcid cítric
b) Originats per la fermentació
Àcid succínic
Àcid làctic
Àcid acètic

La suma d'aquests acids forma l'acidesa total del vi. Es pot desglossar amb acidesa fixa que esta formada per la suma de tots menys l'acid acetic que es considera com a acidesa volatil.

En el vi es troben, a més, altres àcids en petites quantitats: galàcturònic, glucorónico, citramálico, dimetilglicérico, pirúvic, cetoglutárico, etc.
La major part dels àcids del vi es troben en estat lliure i representen l'acidesa total. Una altra part es troba en forma de sals, es determinen per l'alcalinitat de les cendres.
- Àcid tartàric
És l'àcid específic del raïm i el vi. L'acidesa del vi depèn molt de la seva riquesa en àcid tartàric per ser el major alliberador d'ions H +, suposa del 25 al 30% dels àcids totals del vi i és el més resistent a la descomposició per bacteris, que el transformen en àcid Làctic i acètic.
L'augment d'alcohol i les baixes temperatures que precipiten en forma de cristalls de bitartrat potàssic i Tartrat càlcic neutre per la qual cosa el vi conté de dues a tres vegades menys àcid tartàric que el most del que procedeix. També addició al most a al vi de Anhídrid Sulfurós per a la seva conservació. pot provocar una disminució de la Acidesa fixa amb la qual cosa el vi es torna insípid, sense relleu i adquireix un color apagat, és la malaltia de la "tornada" o "torçada".
- Àcid màlic
És el més estès en el regne vegetal, es troba en fulles i fruits i al contrari que l'àcid tartàric, és un àcid làbil, fàcilment degradat per bacteris.
Es pot considerar com el més important en el transcurs de la maduració del raïm i elaboració del vi. Es troba en gran quantitat en el raïm verd, a la qual dóna un sabor acerb, però va desapareixent poc a poc en transcurs de la maduració fins a una concentració de 1 a 8 grams per litre de most i durant la fermentació, els llevats disminueixen aquesta quantitat en un 20 o 30%.
Acabada la fermentació del most, l'àcid màlic pateix la seva transformació més important en els vins negres i en blancs tractats amb petita quantitat d'anhídrid sulfurós. És completament fermentat per bacteris làctics resultant Àcid Làctic i Anhídrid Carbònic, que es desprèn com a gas, i la acidesa total del vi disminuïda. Aquest procés es coneix com fermentació malolàctica i suposa una millora considerable del vi, ja que adquireix suavitat i perd l'acidesa característica dels vins nous.
S'intenta conservar l'àcid màlic i evitar la fermentació malolàctica en l'obtenció d'alguns tipus de vins blancs secs, de vins rosats i blancs dolços, interrompent la fermentació malolàctica per l'addició de Anhídrid Sulfurós.
- Àcid Cítric
És poc abundant en el raïm, de 150 a 300 mg / litre de most. Després és fermentat pels bacteris làctics i desapareix.
- Àcid succínic
Es forma durant la fermentació per acció dels llevats, trobant-se en el vi en quantitats que oscil.len entre 0,5 i 1 g / litre. És molt estable enfront de les fermentacions bacterianes i no evoluciona al llarg de la vida del vi. Proporciona una barreja de sabors àcid, salats i amargs.
- Àcid Làctic
Té el seu origen en la fermentació dels sucres del raïm, en la qual no existeix, és un component normal del vi. Encara que és més abundant en els vins malalts, la seva presència no és necessàriament un signe d'alteració.
Pot tenir tres orígens:
1. Formació per llevats durant el transcurs de la fermentació alcohòlica dels sucres.
2. Formació pels bacteris durant el transcurs de la fermentació malolàctica, a costa de l'àcid màlic.
3. Fermentació làctica dels sucres, del Glicerol, de l'àcid tartàric o altres components àcids en els vins malalts.
- Àcid acètic (Acidesa Volàtil)
Els àcids anteriorment descrits són els àcid fixos del vi, els que componen la Acidesa fixa, quan es destil.la el vi no passen al líquid destil.lat, queden en el residu. No obstant això el Àcid acètic és volàtil i el tornem a trobar en el destil.lat, es denomina per tant Acidesa Volàtil.
Les vies de formació del Àcid acètic són:
1. La fermentació alcohòlica. Tots els vins tenen acidesa volàtil ja que el Àcid acètic és un producte secundari normal de la fermentació dels sucres.
2. La fermentació malolàctica. Sempre va acompanyada d'una petita formació d'acidesa volàtil que prové, sobretot, de la fermentació del Àcid Cítric i les pentoses.
3. Alteracions bacterianes. Els bacteris acètics, en contacte amb l'aire, oxiden l'alcohol a àcid acètic.
Mentre la Acidesa Volàtil no passi de 0'55 o 0'60 gr / litre, el sabor del vi no perd massa, però cal tenir en compte que la qualitat d'un vi és més gran com menor és la seva acidesa volàtil, l'Àcid acètic al contrari del que pensen alguns no millora el bouquet i tampoc dóna l'olor a "picat", que és a causa del Acetat d'Etil.

 Aquesta informacio, entre d'altres relacionades amb el gust del vi, la podeu trobar a aquesta direccio electronica:

http://lavidyelvino.iespana.es/gustoacido.html
tambe podeu consultar aquesta altra:
http://vinosbodegas.com/enologia/las-sustancias-con-sabor-acido-2

dilluns, 4 d’octubre del 2010

13 CANTAROS NICOLAS

A la vista brillant, de color vermell robí amb reflexos porpra. En nas aromes intenses a fruits vermells, pruna fresca, confitura i espècies. En boca carnós amb taní polit, fresc i persistent.

PAGINA INTERESSANT DE VITICULTURA


VINOPEDIA TV
Visitau aquesta pagina web on hi ha informacio sobre viticultura i diferents videos dels diversos procediments que s'han de dur a terme a l'hora de realitzar vi.
Clicau el seguent enllaç:
http://www.vinopedia.tv/

diumenge, 19 de setembre del 2010

VEREMA 2010


Ja ha arribat l'hora de la verema, després d'un any de cures de la vinya ara és el moment de recollir els fruits, és un moment especial, emocionant, màgic ... però també ple de nerviosisme, incertesa ... és el moment de robar els raïms a la mare terra i intentar demostrar la capacitat humana de transformar la natura viva en un brou per déus.
El treball comença amb la recollida del raïm, raïm sà de la varietat Sira. El moment de decidir si el raïm ja ha madurat és complicat i hem de basar-nos en una sèrie d'indicadors, en primer lloc la quantitat de sucre que conté, per això utilitzem un refractòmetre que en el nostre cas ens indica un 25% Brix, el mateix aparell ens indica els graus alcohòlics aproximats del vi després de la seva elaboració, aquest valor és aproximat i es calcula tenint en compte la temperatura de vinificació a 20 ºC, en el nostre cas ens va donar uns 14,5 º però és un valor orientatiu. Amb la fermentació alcohòlica el sucre es converteix en alcohol, per tant aquests dos valors estan relacionats. En el nostre cas el raïm té alt grau de sucre, el que és positiu però tampoc ens podem excedir ja que si n'hi ha massa pot passar que se'ns morin els llevats encarregades de dur a terme la fermentació. Per decidir el dia de verema també s'ha de tenir en compte el gust del raïm, de les pells i sobretot  les llavors han de ser ben marrons ja que si no han madurat correctament pot donar-nos un sabor herbaci indesitjable en el nostre vi. Seria també recomanable mesurar el pH amb un pHmetre però encara no l'he adquirit. Al final vam decidir veremar el dia 8 de setembre de 2010 i després de capolar el raïm i treure la rapa ho dipositem en un recipient d'acer inoxidable. Sulfitam, remenem i deixem que els llevats comencin la seva acció. Dia a dia anem revisant la temperatura i comprovem si arrenca la fermentació alcohòlica.

Vam veremar dia 8/09/10, vam anar revisant la temperatura del lloc on vam dur a terme la vinificació, els valors es movien entre els 22 º i els 25 º a l'exterior del recipient, també seria interessant comprovar la temperatura interior, als 40 º a l'interior els llevats es moren i així es per a la fermentació comportant enormes riscos.
El dia 10/09/10 en comprovar que la fermentació alcohòlica no arrenca fem una comprovació de la desidad, utilitzem en densímetre i ens dóna un valor de 1110, també hem adquirit un PH-metre que ens dóna un valor de 4,1 ( a 22,8 º), encara que el PH-metre no sabem si està ben calibrat i per això aquest valor anem a posar-lo entre cometes, pel que sembla en diverses consultes fetes aquest valor és una mica alt. A partir del PH es pot calcular l'acidesa del vi.
Anam fent diferents comprovacions de la densitat en dies successius, el dia 16 ens dóna un valor de 1030, el dia 20 de 1000, el dia 25 de 995, en teoria hem d'arribar fins a valors aproximats d'entre 995-991 i comprovar que les pells estiguin completament submergits en el vi, aquest és el moment indicatiu que la fermentació alcohòlica ha acabat.
Vam decidir separar el vi de les pells, realitzar el primer trasbals el dia 27.09.10, aparentment havia acabat la fermentació alcohòlica, les pells estaven submergides, no semblava que hi hagués ebullició (fermentació) però el valor de la densitat ens va donar 1000, suposo que va ser un error de mesura, creiem que la fermentació havia acabat i per tant ens vam decidir a separar la part sòlida de la part líquida.
Quan s'acaba la fermentació alcohòlica s'han de separar les pells de la part líquida, aquesta operació està encaminada a netejar el vi i preparar per afrontar la fermentació malolàctica, aquest fermentació acaba de refinar el vi dotant-lo d'un sabor i també olor més fi, complex, agradable ... però també és una fermentació que no sempre es porta a terme, no sempre comença de forma regular, etc 
Pel que sembla nosaltres vam filtrar massa el vi, ho colem amb una mitja i creiem que li traiem massa matèria orgànica el que pareix que dificulta que es dugui a terme la fermentació malolàctica. Haviem llegit que les restes dels materia orgànica podia donar mal gust però també hem sabut que si en lleves massa el vi queda pobre de llevats que són les encarregades d'arrencar aquesta segona fermentació.
D'aquest primer trasbals en traiem 12 litres de vi, hi afegim 1g de metasulfit i ho deixam dins dues garrafes de vidre, una de 8 litres i l'altre de 4 litres.
Per saber quin és el moment en què arrenca la fermentació malolàctica posem un tubet ficat en un forat del tap de suro, el tubet també va ficat en una ampolla en aigua. En teoria si comença la fermentació pel tubet surten bombolles que podem veure a l'ampolla d'aigua.
Van passant els dies i la fermentació malolàctica no arrenca, deixem passar un temps i vam decidir el dia 28 de novembre fer un primer filtrat, primer vam realitzar un trasbals procurant no agafar les restes de sota dels recipients i després filtrem amb una mitja el vi.
És el moment de dur a terme el primer tast, l'olor és espectacular, vermell picota intens encara que no sembla deixar molta llàgrima a la copa, l'olor és aparentment encara bastant ruda i vulgar, finalment el gust encara que no sigui gens desagradable necessita un temps per arrodonir-se.Tornem a posar el vi en recipients de vidre totalment tapats per taps de suro i deixem que segueixi el seu curs, en el proper filtrat i tast ja us informarem de l'evolució.
Segon trasbals, dia 22 de desembre de 2010. Com a l'anterior, filtram el vi procurant deixar els baixos que no són res més que les impureses que es van depositant al fons dels depòsits de cristall. Finalment, tornam a fer un tast, el vi ha evolucionat favorablement. Després d'oxigenar-se una bona estona guanya moltíssim i ja té certes possibilitats de convertir-se en un vi bevible sense gasosa.
Plàning a partir d'ara: a finals de gener tornar a filtrar, llavors clarificar i finalment sulfitar i embotellar; esperar uns 2 mesos i ja consumir-lo. Aquest és el plàning però ja ho veurem!!!
Hola! el procés segueix, dia 18 de gener de 2011 he duit a terme una altra filtrat, el vi no presenta massa baixos, he filtrat passant el vi per un paper de cel.lulosa (paper de cuina). L'he tastat i segueix millorant però encara li queda molt per millorar. Al foro d'enologia he demanat com clarificar, m'han dit que són uns tres blanc d'ou per 100 litres de vi, jo només tenc 8-9 litres; també m'han dit que no s'ho paga ja que hi ha risc d'espenyar el vi, ja vorem que faig... la història continua...
Bé, ja tornam ser aquí, avui som dia 15 de gener, tornarem a filtrar, crec que ja serà la darrera filtrada abans de clarificar. Per clarificar tenia pensat fer-ho amb blanc d'ou però al foro d'enologia m'han dit que per tan poca cantitat hi ha risc de carregar-me el vi per excés d'albúmina ja que aquesta deixa un retrogust ben perceptible i a la vegada desagradable; m'han dit que millor deixar-ho uns dies dins la nevera i que el fred també fa que el vi es clarifiqui. Bé de totes formes avui filtraré i llavors ja decidiré si ho faig un altre cop o si directament ja la propera vegada clarific i embotell. Aquest és un altre dubte que tenc juntament amb si abans d'embotellar sulfitaré un poquet, ja ho veurem, encara tenc temps per decidir-ho. Ja estic impacient per tornar-lo a catar a veure el que ha passat durant aquest mes, a veure si no ha tornat vinagre!!! Arreveure.
CATA 16-02-2011: Bé, el vi ja comença a ser motl bo, estic sorprès!!! la sort del principiant!!! han desaparegut els gusts una mica desagradables, el vi es va afinant, necessita encara cert temps, jo crec que amb una filtrada/clarifica final i uns 2 mesets en botella estarà prou bé, crec que es podrà beure sense gasosa.
Data final: dia 26-02-2011, avui darrera filtrada, al final he decidit no clarificar però l'he passat dues vegades per paper de cel.lulosa, l'he embotellat, ara només queda esperar que s'acabi d'arradonir dins botella, el deixaré reposar 1-2 mesos en botella per veure la seva evolució. Avui l'hem provat i la cata ha estat acceptable però m'agradaria  que es refini en botella.
CATA 22-04-2011: , però la veritat és que esperava una mica més de millora respecte a l'última tast. Ha millorat però encara no prou, suposo que és un vi elaborat per a ser guardat més temps i suposo que li falta encara més temps. També cal dir que és la meva primera experiència i rar seria si en el primer intent ja sortís un vi excel.lent. Pensant ja en possibles errors cal dir que no vaig controlar gens la temperatura, hi va haver dies en què va fer força calor i no ho vaig controlar, se suposa que els negres s'han de fer a una temperatura d'entre 28-30 graus, encara que l'ideal per a no perdre qualitats organolèptiques és a una temperatura al voltant dels 20 º. També tinc la mania que vaig posar massa coure en els tractaments fitosanitaris, en el fòrum d'enologia m'han comentat que després d'un filtrat s'ha de passar per un tub de coure i es redueix moltíssim aquest sabor. ja veurem en properes tasts tot i que ja només em queden 7 ampolles ...
CATA 10-05-11. Avui sí que ha estat molt bo, les sensacions molt positives i ja s'acosta molt al resultat final que esperàvem aconseguir, un vi casolà però elaborat amb principis de viticultura moderna i per tant un vi que s'acosti a vins modests de bodegues professionals. Des de la darrera cata l'evolució ha estat molt positiva i ja és un vi molt més harmoniós i on ja gairebé no si observa la rudesa de la seva recent confecció.

dissabte, 18 de setembre del 2010

SON AMAT

Parcel.la del tros anomenat llarg, sembrat amb ametllers i garrovers
Parcel.la de la barraca, tros de guaret que es sol sembrar de cereals on hi ha una figuera bordissot blanca; la barraca te un corral on hi ha un taronger, una llimera i uns magraners agres.
Parcel.la anomenada dels ametllers joves on hi ha una plantacio d'aquests arbres productors del fruit sec mes valorat de les illes. A les voreres hi ha una barraqueta endarrocada amb una llimonera, una herba lluissera, dos magraners i ullastres.

ES RAFAL

Finca amb una caseta on normalment hi plantam l'hortet amb diferents hortalisses, tambe hi solem sembrar altres productes com cebes, alls, cols i sobretot les tomatigues de ramellet.

SON BERGUES

 
Finca plantada d'albercoquers vells de la varietat galta roja, ressembrada l'any 2008 amb albercoquers joves de diferents varietats (murtons, maravillas, canino, etc) i tambe hi ha pruneres i cirerers

ES RIQUERS

Parcel.la del cami sembrada d'albercoquers vells, una prunera de frare roig i replantada amb albercoquers joves de la varietat autoctona mallorquina galta roja i cirerers.
Parcel.la llarga sembrada de garrovers vells i joves amb algun albercoquer, tambe hi ha una prunera de frare roig, un castanyer i un anoguer.

FINCA SON MOLL

Finca sembrada de garrovers vells i replantada de garrovers joves l'any 2008 pendents d'empeltar.

FINCA SO N'APOL.LONIA

Finca so n'Apol.lonia sembrada de vinya de la varietat chiraz, plantacio de l'any 2009.

diumenge, 5 de setembre del 2010

REYMOS CAVA DE MOSCATELL

Un escumós sorprenent per la varietat i la zona d'origen.Nota de Tast: Vi de color groc palla amb ribet verdós. En nas es barregen aromes de fruita (poma, taronja) amb notes de mel, anisades i balsàmiques. En boca és agradable, amb una concentració mitjana, magnífic comportament de la bombolla, bon equilibri i final refrescant i afruitat.

VIÑA PEREZ CRUZ (XILE)

Vinificació:Produït i embotellat en origen, fundo Liguai de Huelquén, Vall del Maipo, Xile. Fermentació alcohòlica en estanys d'acer inoxidable i fermentació malolàctica en bótes. Guardat en bótes durant 14 mesos i 4 mesos en ampolla
Tast:Les seves aromes a fruits vermells madurs i les notes a moca li donen un caràcter original. En boca, és un vi ben estructurat i de final llarg

dissabte, 4 de setembre del 2010

RESTAURANT JAPONES MAIDO (LIMA)

Al Japó hi ha moltes formes de dir "benvinguts" però cap és tan profunda com dir "Maido", aquesta frase que li dóna el nom a aquest restaurant i resumeix el sentiment de fer que cada client se senti a casa.Okiakusam wa Kamisana desús vol dir: "El client és Déu". Aquesta frase molt famosa al Japó resumeix el sentiment dels cuiners japonesos cap als seus clients.Només es pot crear noves tendències culinàries quan es respecta la tradició, és així com neix Maido, un restaurant on el cuiner no és el protagonista sinó els ingredients de primera qualitat. Tenint-ho en compte en el Maido treballen per oferir als seus clients l'experiència de la cuina tradicional japonesa com també l'experiència de la cuina Nikkei que és el reflex de la influència japonesa en la gastronomia peruana. Els ingredients japonesos amb els insums peruans tenen un matrimoni perfecte, una cuina honesta però amb textures i sabors únics, definitivament una cuina peruana.
Podeu trobar mes informacion a aquest enllaç:
http://www.maido.pe/

RESTAURANT MAYTA (LIMA)

Aquest va ser el restaurant que vam triar per celebrar el nostre 6è aniversari de noces, està ubicat al barri de Miraflores de Lima. La seva direcció és a l'Avinguda 28 de julio número 1290, podeu trobar més informació al següent enllaç:
http://www.maytarestaurante.com/
Vam començar amb un aperitiu de PISCO SOUR, vam continuar demanant un CEVICHE com a entrant, tot seguit i encara que diuen que la seva especialitat és la CHITA CALDOZA en dues coccions nosaltres vam decidir menjar peix, en concret anfós; els dos plats d'anfós canviaven de cocció i també d'acompanyament, l'un era rostit i l'altre a la planxa i un portava arròs melós i l'altre una espècie de guisat de calamars. Per postres vam demanar uns alfajores d'arròs amb llet.
Boníssim tot i acompanyat per un CABERNET SAUVIGNON BLANC de la selecció familiar de les BODEGUES NAVARRO CORREAS i també finalment acabam el sopar amb un bon cafetet i un PISCO 4 GALLOS excel.lent.