Ja s'acosta Tots Sants, aquesta data suposa un moment de canvi en el calendari meteorològic, agrícola, folklòric... l'arribada del fred i de la fosca... és també el moment de preparar aquests meravellosos dolços. PANELLETS DE PINYONS.
INGREDIENTS:
- 250 grams d'ametlla picada.
- 175 grams de sucre blanc.
- 1 patata (o moniato) petita, bullida pelada i esclafada.
- Ratlladura de llimona.
- 1 blanc d'ou.
- 1 vermell d'ou.
- 150 grams de pinyons.
- 1 polsim de sal de cocó.
ELABORACIÓ:
- En primer lloc bullim la patata (o el moniato), el pelam i l'esclafam, deixam refredar-ho.
- Escaldam les ametlles, les pelam i les deixam refredar amb un pedaç de cuina a sobre, d'aquesta forma s'eixuguen. Llavors les capolam. Nosaltres ho hem provat de fer amb ametlles crues i amb ametlles torrades i ens agraden les dues versions.
- Batem el blanc d'ou a punt de neu.
- Mesclam l'ametlla, el sucre, la patata, el polsim de sal, el blanc d'ou pujat i la ratlladura de llimona. Ens queda una pasta més bé tirant a clareta, a vegades hi hem hagut d'afegir un poc d'ametlla ja que depèn un poc de la mida de la patata.
- És interessant deixar reposar aquesta pasta tapada amb paper film dins la gelera.
- Llavors feim bolletes, les arrebossam de pinyons i finalment les pintam de vermell d'ou.
- Enfornam a 180 graus fins que estiguin cuits.
Volem destacar la recepta dels panellets del nostre bloc preferit, Cuina Cinc, na Fina utilitza la recepta de na Carme Ruscalleda, no l'hem provada però segur que és boníssima, el proper cop la prepararem. Feim aquest post al bloc el dia que el seu Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar tanca després de 30 anys, una vertadera llàstima no haver-hi pogut anar...
Després de la recepta volem adjuntar tota una sèrie de documents i informacions relacionades amb aquestes dates i amb les següents celebracions: La nit de les ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts.
La cultura de la mort a Mallorca s’ha desenvolupat a través de ritus funeraris i, col·lectivament, en la celebració de la festa més important de la tardor, el dia de Tots Sants i la diada de Difunts. La importància de la festivitat de Tots Sants es reflecteix en la gran quantitat de tradicions i costums que l’envolten. Costums que tenen uns components que es mouen entre la devoció i el respecte de cap als avantpassats i la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort. La tradició medieval de les danses de la Mort, que ens presenten la Mort com a realitat sobtada i que ningú pot evitar; la de les cançons de Mort, composicions orals cantades en el curs d’una cerimònia per plànyer la mort de persones estimades; i les tradicions lligades a Tots Sants han generat un patrimoni immaterial que ens fa palès la importància del tema en la cultura mallorquina.
Si voleu saber més sobre aquestes celebracions a Mallorca podeu llegir els següent enllaç sobre La nit de les ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts.
Hem de dir que al voltant d'aquestes celebracions hi ha tota una sèrie de tradicions gastronòmiques que volem destacar. Què menjam? La gastronomia de Tots Sants és rica i variada i està elaborada amb els productes propis de la temporada: nesples, aglans, bolets, arbosses, atzeroles, serves, pomes, peres, magranes, raïms, castanyes, carabasses, codonys, anous, mandarines, llegums, cols, moniatos, melons
hivernencs, caquis... La tradició mana servir-los acompanyats de vi ranci o novell. Les elaboracions típiques d’aquests dies són els panellets o “panets de mort”, els bunyols, els moniatos torrats o bullits, la greixonera de moniato, les castanyes torrades que protagonitzen les “castanyades”, i els rosaris ensucrats.
Pel que fa als rosaris ensucrats volem dir que estan relacionats amb el ‘penjoll’ que uns dies abans, per les
Verges, solien elaborar els infants, fent ronda de casa en casa amb senalles per recollir dolços,
bunyols, confits, fruits i altres llepolies que els donaven a canvi de danses i cants.
Els rosaris es feien amb massapà, fruites confitades i una patena de carabassat al centre, sovint
decorada amb una imatge votiva. “El matí de Tots Sants els padrins i padrines més rumboses
compren als seus fillolets un rosari amb llàgrimes de massapà, gloria-patris de peres confitades
i creu o patena de confitures seques. Els qui no volen gastar tant els compren –o compraven- de
panets de mort que deien, amb una patena de pasta reial tota daurada o platejada i els infants
se passejaven ben contents amb el rosari penjat pel coll fins que la patena els arribàs quasi en
terra.” Avui els rosaris es presenten actualitzats, fets a base de caramels i llepolies més
modernes, i amb una moneda de xocolata o galeta rodona en comptes de patena. Volem dir emperò que encara hi ha forns i pastisseries que elaboren els tradicionals, per exemple és el cas de Pastisseries Pomar a Campos.
Adjuntam també un meravellós article de l'Ara Balears sobre la Cultura Gastronòmica de Tots Sants.
En darrer lloc volem recomanar un llibre: "Irene i la terra adormida" una rondalla per a la Nit de les Ànimes.
Una nina difunta que a la Nit de les Ànimes torna per unes hores al món dels vius.
Sinopsi
Mentre que la societat actual ha estès un vel de misteri i tragèdia envers tot allò relacionat amb la mort, en el tradicionari hi trobem les claus per establir una nova relació comprensiva del sentit de la mort en relació amb la vida, assumint l’existència de cicles naturals dels quals som part i amb els quals la humanitat, en moltes cultures i èpoques diverses, ha sabut relacionar-se.
Irene i la terra adormida és una aproximació a aquests rituals i el seu sentit profund a través de la música, la paraula i el joc escènic. L’obra parteix d’un paral·lelisme antinòmic que es dóna cada any pel novembre: mentre se sembra i s’enterren les llavors que donaran fruit i flor en els propers mesos, els difunts abandonen el seu lloc sota terra per sortir i tornar a voltar pel món dels vius durant tota una nit, segons la tradició. Aquest doble moviment -la llavor entra i els difunts surten- constitueix el primer alè de l’obra que persegueix les passes d’Irene, una nina difunta que en la Nit de les Ànimes tindrà l’oportunitat de retornar per unes hores al món dels vius.
