HUASO DE SAUZAL PAÍS 2015

Huaso és un vi conreat, elaborat i embotellat a mà i en origen sota els fonaments ancestrals del fer vi a Sauzal.

NO S'HA TROBAT ADREÇA WEB DEL CELLER. RENAN CANCINO.

STEREO ORLY LUMBRERAS 2017

FASE VISUAL: color vermell cirera intens amb rivet violaci, net i brillant.
FASE OLFACTIVA: nas fresc i afruitat, que ens recorda a maduixes, gerds, codonyat i magrana, trobarem també notes sanguines, resina de pi, notes herbàcies de rapa, herbes aromàtiques amb un toc especiat.
FASE GUSTATIVA: suau, fresc, afruitat, elegant, llaminer però amb una acidesa vibrant.

NO S'HA TROBAT ADREÇA WEB DEL CELLER. AQUEST VI HA ESTAT ELABORAT PER N'ORLY LUMBRERAS I CUME DO AVIA.

PÍCARO DOMINIO DEL ÁGUILA CLARETE 2018

De color a mig camí entre el vermell i el taronja, amb brillant reflexos rosats.
Desprèn elegants aromes a flors blanques, herbes mediterrànies i espècies, potser recordant més a un vi blanc que a un rosat; en un segon gir a la copa emergeixen els records a fruita vermella, taronja i préssec, així com a lleus records balsàmics i torrefactes de la bóta.
La seva boca és extraordinària, curiosament més de negre que de rosat; sucosa, estructurada, molt fresca i complexa, en absolut pesada, amb bon volum i viva acidesa. Un final lleument salí, fresc i molt llarg posa un fantàstic punt i seguit a aquest excepcional vi.

http://www.dominiodelaguila.com/

CASA CASTILLO PIE FRANCO 2014

Vista: picota fosc amb vora granat.
Nas: molt expressiu i amb bona complexitat, fruita vermella i fruita negra molt madura, gairebé melmelada, xocolata, especiats, cafè, records balsàmics i minerals.
Boca: potència controlada, saborós, amb la fruita madura predominant sobre les notes torrades. Combinació de frescos balsàmics amb agradables especiats. Tanins polits, final llarg i gran persistència.

http://casacastillo.es/

VINIFICACIÓ CLARET 2019

Tot a punt per la verema, decidim veremar dia 24 d'agost per fer el nostre claret de portassa. Aquest any no hem mirat el grau de maduració ja que amb tantes varietats és complicat fer-ho de forma fiable. Hem confiat amb la intuïció i tastant el raïm. En principi les varietats blanques pareixen madures i la Sirà tirant a verdosa però és el que cercam ja que ens interessa que aporti poc color i conservi l'acidesa natural del raïm i l'aporti al vi.

Enguany hi ha molt de raïm de la varietat Sirà, de Macabeu també, de Premsal no gaire ja que ens va entrar un herbicida del sembrat veí i ens va fer molt de mal als ceps, per intentar ajudar-los vam decidir tallar molt de raïm durant la floració. La Viognier són ceps de segon any d'empelt i vam tallar molt de raïm per ajudar a la planta a formar-se. La Giró Ros té un quallat molt irregular a la nostra vinya, hi ha ceps que han quallat bé i d'altres que no tant, en tot cas hi ha un poc més de raïm que l'any passat però no podem considerar que el quallat hagi estat correcte.

Vam veremar 27 caixes d'uns 10 kilograms de la nostra vinya de Son Apol·lònia a Porreres, també el tio Miquel de Llucmajor ens va portar 9 caixes (90 kilograms) d'unes parres del seu germà. En total vam recollir 36 caixes de raïm d'uns 10 kilograms, 360 kilograms de raïm. Tot seguit exposarem el resum aproximat de quantitat de raïm per cada varietat.
- 1 kilogram de Fogoneu Francès.

- 4 kilograms de Viognier.

- 20 kilograms de Premsal.

- 20 kilograms de Giró Ros o Giró Blanc. Aquí volem fer notar que tenim ceps de dos llocs de procedència diferent i es nota certa diferència entre un tipus de raïm i un altre. Unes mudes les vam dur del Celler Can Majoral i l'altre del Celler Miquel Oliver. Adjuntam les dues fotografies.

- 25 kilograms de Macabeu.

- 40 kilograms de Chasselas del tio Miquel de Llucmajor.

Ara passarem a explicar el procés de vinificació. Tot d'una capolam tot el raïm blanc juntament amb 2 caixes de Sirà per intentar aportar certa complexitat i un xic més de color. En total capolam 130 kilograms de raïm. Adjuntam 13 grams d'àcid ascòrbic, 15 de sulfits i 8 grams d'enzims. Deixam aquest raïm macerant durant el temps de berenar, unes 2 horetes. Hi deixam garrafes de gel per intentar fixar color i no perdre components aromàtics.
Cal recordar que l'àcid ascòrbic és per intentar no tenir problemes d'oxidacions. Els enzims tenen 2 funcions, en primer lloc ajuden a tenir un major rendiment en el premsat i en segon lloc fixen components aromàtics. La veritat és que vam obtenir un molt bon rendiment durant el premsat, dels 360 kilograms de raïm vam obtenir uns 250 litres de most.

Després de berenar i unes 2 hores de maceració passam a capolar el raïm negre, recordam que ja havíem capolat 2 caixes amb el blanc, ara en capolam 23. Vam tenir 360 kilograms de raïm amb rapa i vam fer els càlculs de sulfits, enzims i àcid ascòrbic per 300 kilograms de raïm capolat.
- Capolam 230 kilograms de Sirà.

Tot d'una que hem capolat procedim a mirar el grau alcohòlic ja que no en teníem informació, teníem por de que fos verdós però no, al final el densímetre ens va marcar 1090, el que equival a 12'3º d'alcohol probable.
Després hi posam l'altre meitat de productes. 7 grams d'enzims, 17 d'àcid ascòrbic i 12 de metabisulfit.
Recordar que cercam que el raïm Sirà no sigui del tot madur per tenir menys color dins el rosat i cercar un color tipus pell de ceba provençal, a més a més d'intentar tenir una acidesa interessant al vi per no haver d'acidificar-lo en excés amb àcid tartàric ja que no en som molt partidari.
El concepte del nostre vi és una part important de raïm blanc, enguany un 30%, 11 caixes de les 36 totals de raïm, que aquest raïm blanc sigui madur i aporti notes de fruites blanques madures, llavors un 70% de Sirà un poc verdós que aporti notes de fruites vermelles i una acidesa natural del raïm
Cal recordar que el nostre vi podria ser catalogat com a Claret, el vi claret és aquell rosat que té raïm blanc en la seva elaboració.
Seguidament procedim a premsar, no sabem si per l'acció dels enzims o per haver tengut més paciència hem de dir és que la sensació és la d'haver obtingut més rendiment que els altres anys, com hem dit, d'uns 360 kilograms de raïm en vam treure uns 250 de most.
Per acabar la diada de la verema cal recordar que posam el most dins un dipòsit d'acer inoxidable a 10 graus controlats gràcies a un sensor de temperatura i a un tirador de cervesa. El mantindrem així fins dilluns dia 26.
Diumenge duim una mostra del nostre claret de portassa al gran Antoni Llaneras, obtenim unes dades de 3'45 de PH i 5'4 grams de tartàric per litre. Són unes dades raonables, tot i així acidificarem a raó 1'5 grams de tartàric per litre per obtenir una acidesa que ens refresqui el claret.
Dilluns dia 26 procedim a fer la mistela, recordam que afegim un 16-17% d'alcohol vínic per inhibir la fermentació alcohòlica i ens quedi la dolçor natural del vi dins la mistela. posarem 6 litres de most i 1 litre d'alcohol vínic.
El mateix dilluns dia 26 procedim al desfangat. Hem tengut 2 dies el most a 10ºC i ara posarem tota la part de dalt del depòsit dins un altre i deixarem els baixos. Un cop ho tenguem dins un altre depòsit procedirem a afegir l'àcid tartàric per corregir l'acidesa. Llavors sembrarem les llevadures i finalment pujarem la temperatura a 16ªC que és la que ens interessa per dur a terme la fermentació alcohólica del nostre claret de portassa.
Llavors anirem vigilant si comença la fermentació alcohólica i anirem controlant la densitat.
La fermentació alcohólica va arrencar, cal dir que aquesta any vam fer el següent per facilitar l'acció dels llevats i ajudar a que aquests acabassin tot el sucre del raïm i no tenir perill de refermentacions. A densitat 1010 vam pujar la temperatura a 20 graus i a 1000 ja a 25 graus. La fermentació va acabar a 992 de densitat dia 10 de setembre. Vam descubar, sulfitam a raó de 4 grams de sulfits per hectolitre i el deixam dins el depòsit sempre ple per tal d'anar fent camí. En un mes i mig farem la primera tramelsada. Pensam que anar pujant la temperatura al final ha ajudat a "acabar" la fermentació alcohólica però ens ha quedat el vi un poc més pujat de color y més tèrbol, suposam que amb el temps i el fred de l'hivern s'anirà netejant.
Continuarà...

BRUMES DE LA TOUR BLANCHES 2016 (SAUTERNES)

Color groc daurant, net i brillant.
El nas s’obre amb notes de fruits secs i flaires torrades . Airejant es torna més complex amb notes fresques de cítrics i fruites grogues.
En boca és generós, ataca i evoluciona a partir de notes delicades i variades, albercocs secs barrejats amb cítrics (confit de llimona i mandarina). Aquesta frescor aporta un alleujament al vi i allarga la seva persistència aromàtica per acabar amb notes espècies dolces (canyella).

http://www.tour-blanche.com/

VIÑA COSTEIRA VINTAGE 2017

De color groc pàl·lid, net i brillant.

Nas fresc, fragant, fruita groga amb os, records a fruites tropicals, cítrics dolços i herbes de muntanya.

En boca és un vi fresc, amb bona acidesa, cítric en el pas i de bona persistència.

https://costeira.es/

PETIT NUR 2016

Color cirera amb ribet granatós de capa alta.

Després bona oxigenació el nas desplega un interessant conjunt amb bons balsàmics, fruites vermelles i negres i marcats fumats. Fons mineral i de torrats.

A la boca trobem de nou bona complexitat acompanyada d'una acidesa que marca el seu recorregut. De bon cos, és estructurat i molt llarg, sorprenent la frescor que manté en tot moment.

http://www.castelodepedregosa.com/

JEAN LEON TINTO 3055 2017

De color picota amb centelleigs granat de bona capa.

El nas és de bona intensitat després de ventilació, notes florals, fruita negra, tocs fumats i espècies.

En boca té bona entrada, és un vi fresc, amb bona acidesa, la fruita negra i les espècies equilibren una criança present. De bona persistència.

https://www.jeanleon.com/ca/

RIOJA VEGA COLECCIÓN TEMPRANILLO TINTO 2016

Color granat de capa mitjana, brillant i net.
És un vi d'aromes de fruites vermelles i negres ben madures. Records a regalèssia.
En boca és un vi de taní rodó, acidesa equilibrada amb una bona harmonia amb la criança. Reprodueix tots els elements apreciats en nas. En boca té una bona persistència i un retrogust agradable que convida a desitjar prendre una copa més.

http://www.riojavega.com/

CULLEROT 2016

Vista: color groc palla un xic evolucionat.
Nas: nas de caràcter balsàmic, notes d'herbes aromàtiques seques.
Boca: fresca, saborosa i equilibrada, amb un final lleugerament amarg molt agradable.

http://www.cellerdelroure.es/

VIDONIA 2016

Vista: color groc palla amb reflexos verdosos. Net i brillant.
Nas: aromes florals de camamilla, fonoll, anís, gingebre, algun toc especiat, mineral i records de pólvora.
Boca: paladar auster i pedregós, fresc, glicèric i voluminós.

http://www.suertesdelmarques.com/

ALMAZCARA MAJARA MENCÍA 2016

Color vermell, amb matisos granats, net i brillant. En nas és intens, net, amb aromes a fruita fresca, maduixa i guindes. En boca és rodó, fresc, de tanins amables, equilibrats, amb bona estructura, i gran permanència en el final amb un postgust fi i elegant.

https://www.almazcaramajara.com/

TIMBACH. PINOT GRIS

. Produeix un gran regust de fruita exòtica. Un vi profund i equilibrat en tots els aspectes però sobretot quan parlam de l'acidesa que dóna una gran estructura i longevitat. Tocs de tabac i la seva delicadesa són la seva característica principal. 

EQUINOXE. HENRY FUCHS

Vi d'Alsàcia. Aroma / gust : nas caracteritzat per la seva frescor. Boca llarga i equilibrada, amb un final a mandarina i iode.

VI DE GEL. GRAMONA. GEWURSZRAMINER.

Vi dolç elaborat amb la varietat Gewurstraminer. Groc pàl.lid amb reflexos d'or nou. Notes de pell de cítrics i fruits exòtics, préssec. Fresc i floral amb roses i "azahar". Vi dolç, fluid i amb una acidesa sorprenentment ben integrada. Sedós i untuós.

ALBA DE MURDIVIEDRO

Color: Groc pàl.lid amb reflexos verds. Aroma: Records de fruita tropical amb rerafons floral d'intensitat alta. Sabor: Delicat, fruitós i molt refrescant.

DAVIDE

Color groc palla.
En nas, de bona intensitat, poma verda, records a fruita tropical i aromes cítrics sobre fons mineral.
En boca té una bona entrada, molt bona acidesa i un pas suau, untuós i bastant llarg. Retrogust de fruita blanca i cítrics. Resulta àcid en relació a altres "albariños".

PERFUM DE VI BLANC

Vi molt aromàtic, amb predomini de notes florals i un bon equilibri entre el gust llaminat del Muscat i la frescor del Macabeu. Excel.lent entrada en boca, convida sempre a beure una segona copa.

HONORIS DE VALDUBON

Color vermell viu i intens. Aromes a cireres, gerdons i fruits secs amb un infinit nombre de notes especiades de la seva criança en fusta francesa. En boca és intens, ple de tanins madurs i envellutats. Suau, de final llarg i intens.

TERRAS GAUDA

En conjunt resulta un vi amb un interessant i complex recorregut aromàtic, on se conjuguen els aromes de fruites blanques, de pinyol  i pell de taronja amb les fresques notes balsàmiques, recolzades en subtils records florals i minerals.
Destaca por la seva entrada amable en boca, avançant cap a una agradable i golosa untuositat acompanyada de fresca i viva acidesa, per acabar en un final de boca carnós, llarg y cremós.

SUMARROCA. BLANC DE BLANCS

Color: Groc pàl·lid amb tonalitats marfil.
Nas: Notes agradables a cítrics amb fons de flors
blanques
Boca: Vi fruitat, fresc i equilibrat

MAR DE FRADES

El 2009 mostra un color groc pàl.lid amb tonalitats verds-llima. Aquest any els aromes tropicals s'han substituit per fruites blanques de llavors, flor d'ametller i aromes de litxis en almívar. El sabor fresc d'aromes de poma i herba es tornen més complexos, profunds i minerales. L'acidesa és una fresca cremositat, elegant i molt saborosa. Té un caràcter seriós y amable però no per això menys subtil i elegant. Manté en el final un fons salí i d'eucaliptus tan característic d'aquest vi.

FILLABOA

Brillant i cristal.lí, desprèn aromes a pinya, pomes i notes cítriques. Delicada suavitat i lleugeresa subtil en el paladar. En definitiva un vi radiant.

ENTREFLORES

Vista: groc pàl.lid amb reflexos a cera.
Nas: de bona intensitat, tropical, fresc, ametlla amarga, herbaci...
Boca: saborós i fresc, pas fruital i fàcil, un xic carbònic y fresc. Correcta persistència amb lleugera amargor final.

http://www.principedeviana.com/bodega/

LLATA AMB ALBERGÍNIES

La llata és una peça de vedella de la part de l'espatlla, és una peça de forma allargada d'un quilogram i mig més o manco, té forma de llengua i té una veta gelatinosa ben al mig.

INGREDIENTS (per a 6 persones):
- 1'5 quilograms de llata.
- 4 albergínies.
- Farina per enfarinar.
- 2 cebes blanques.
- 2 tomàtigues de ramellet.
- 1 polsim de sucre.
- Sal i pebre bo.
- 1 litre de brou de verdures.
- 1 litre d'aigua.

ELABORACIÓ:
- Salpebram la carn que haurem tallat en filets primets.
- L'enfarinam i la fregim.
- Tallam les albergínies de per llarg, les salpebram i les deixam reposar enmig de paper de cuina per eliminar la punta d'amargor que tenen.
- Fregim les albergínies dins la mateixa cassola que la carn.
- Retiram l'excés d'oli d'haver fregit la llata i les albergínies.
- Amb un xic de l'oli anterior feim el sofrit amb la ceba i al final dues tomàtigues de ramellet ratllades. Hi afegim un polsim de sucre per reduir l'acidesa de la tomàtiga de ramellet.
- Amb un poc de brou de verdures o aigua picam el sofrit.
- Tornam escalfar el sofrit i hi tiram la resta de l'aigua i el brou de verdures lleuger.
- En pujar el bull hi tiram la carn.
- Es cou a foc mitjà fins que la carn sigui gairebé cuita.
- Al final de la cocció hi afegim les albergínies una mitja horeta.
- Hem d'anar sacsant de tant en tant i vigilant que no s'aferri.
- Servim el plat amb arròs bullit o patates fregides. Per fregir nosaltres solem emprar la patata agra.

Bon profit!

BARÓN DE CHIREL RESERVA 2001

Visual: De color vermell picota ben cobert, vora lleugerament color teula.
Olfactiva: Molt bona intensitat, en una primera impressió afloren notes de fina i elegant criança, cuirs vius, sensacions terroses, fruita ben madura (fruita negra), conjunt bastant complex i equilibrat, apareixen torrats, a l'estona tocs fumats, una mica d'humitat, perd una mica de frescor a mesura que s'oxigena i s'esvaeix una mica.
Gustativa: Saborós, sedós, madur, taní rodó, pas suau i fi, llaminer, sensacions de criança elegant, bé de longitud, final amb fins torrats.

https://www.marquesderiscal.com/