diumenge, 30 de maig del 2010

ELABORACIÓ ARTESANAL I CASOLANA DEL PEBRE BORD FET AMB PEBRES DE TAP DE CORTÍ

Els pebres s'ha de tallar en 4 trossos per així tenir més bon assecar.
Finalment s'ha de moldre el pebre bord de forma molt fina i anar passant per un sedàs fins que ens queda amb la finura i textura adequades.
S'ha de dir que el pebre bord mallorquí sempre s'havia fet a partir de la varietat autòctona del pebre de tap de corti. Aquesta varietat s'ha recuperat amb l'ajuda d'SLOW FOOD, a aquest bloc hi podeu trobar més informació.                                                                                                      

FOTOS DE LA VINYA. SO N'APOL.LONIA. ANY 2 (2010)

HORTET 2010

Aquestes imatges reflexen l'hortet just acabat de sembrar l'estiu de 2010 (finals de maig). D'esquerra a dreta tenim a la parada de tomatigueres. A la de devora hi tenim tomatigueres i mongetes tendres. Llavors hi ha pebres, tant de pebre bord (tap de corti) com de diferents castes. Finalment a la darrera paradeta hi tenim els cogombres, carabassins, alberginieres, bledes i enciam.                                                                          

dissabte, 29 de maig del 2010

PERMACULTURA

Permacultura

La permacultura suposa una aproximació holística als sistemes agrícoles. Aquest concepte integra totes les relacions socioculturals associades i considera aquests sistemes des d'un punt de vista ecològic i el resultat és un sistema sostenible.

OrigenLa paraula permacultura tal i com explica el seu creador Bill Mollison és una contracció d'agricultura i cultura permanent per tant sostenibles, ja que les cultures no poden sobreviure per molt temps sense una base agrícola sostenible.

Podeu consultar els diferents enllaços per aprofundir en el tema:
http://www.permacultura-es.org/index.php
http://www.redpermacultura.org/inicio.html
http://permacultureprinciples.com/es/index.php

A aquests enllaços hi podreu trobar informacions diverses, principis, conceptes, definicions, etc relacionades amb la permacultura.
Tot seguit farem esment a l`ARADA YEOMANS que es emprada a la permacultura i intentarem explicar amb diferents enllaços de la seva funcionalitat:

http://lineaclave.blogspot.com/

Podeu apropar-vos i aprofundir en un concepte cabdal de la permacultura que es el de KEYLINE o LINEA CLAU
http://www.lineaclave.org/web





OM (Oliver Moragues)


Imponent color granat, amb esclats violaci en el rivet, capa mitja alta. net i brillant
Expressiu, elegant. amb sensacions de fruites vermelles, mores i nabius, compota i melmelada de maduixes, lleugeres notes especiades.
Pas en boca llarg, persistent amb sensació de suavitat i densitat en tot el recorregut

LEIONE


Bonic vestit vermell granat intens. Net i brillant.
En nas és intens, net amb aromes a fruites vermelles madures, tons de fustes nobles i fons de cuirs, tabac i cacau.
En boca és sec, fresc, de tanins amables, equilibrats i de gran permanència en el final amb un postgust fi i elegant.

NUNC


Color
Té un color vermell bordeus molt intens, net, molt brillant, sorprenent en un criança.
Olor
El perfum és net, intens, exalçant la fruita vermella, amb els tons dolços del roure i les sensacions balsàmiques i especiades.
Sabor
És un vi en boca carnós, sedós, amb notes fresques i amb una fruita intensa amb tocs florals i especiats.

dissabte, 22 de maig del 2010

FRUITERS D'UN TEMPS

L'empresa Vivers Llabres en col.laboracio amb SLOW FOOD Illes Balears ha posat en marxa un programa de recuperacio de varietats locals d'arbres fruiters en clar oblid durant aquests darrers anys. Aqui teniu l'enllaç amb la pagina web de Vivers Llabres: http://www.viversllabres.net/catala/fruiters/index.html Tot seguit podeu consultar el llistat d'arbres fruiters per a la campanya de l'any 2010-2011, podeu fixar-vos i coneixer quines son aquestes varietats gairebe desaparegudes i que esperem que poc a poc es vagin imposant de nou als nostres camps.                                                                                                                      

FIGUERES *

Roig Manyes
Fruita abaldufada i petita, maduració mitjana, un poc fada de sabor
però amb alt risc d’erosió genètica grau 5.

Albacor comuna
Fruita cònica i grossa, maduració primarenca de dos esplets,
excel.lent sabor. Risc d’erosió genètica grau 3.

Victoria
Fruita cònica i mitjana, maduració tardana, molt bona i sucosa.
Risc d’erosió genètica grau 3.

De tres esplets
Fruita abaldufada i petita, molt primerenca de tres esplets,
excel.lent sabor. Risc d’erosió genètica grau 3.

Manresa
Fruita cònica i mitjana, molt primarenca, dos esplets, bona.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Lloral
Fruita abaldufada mitjana, maduració mitjana molt vigorossa,
àcida. Risc d’erosió genètica grau 3.

Cucurella
Fruita cònica grossa,molt primerenca,dos esplets, molt bona.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Blanca clara
Fruita ouada i grossa,madruració mitjana, bona per a sequer,
sucosa. Risc d’erosió genètica grau 3.

Bordissot verda
Fruita abaldufada grossa, maduració mitjana, similar a la blanca
pero més sucosa i mes primarenca, excel.lent.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Verdal negra
Fruita abaldufada petita,maduració mitjana, sucosa i àcida.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Cuiro de bou
Fruita esfèrica mitjana, tardana, molt negre, bona.
Risc d’erosió genètica grau 4.

Porquenca blanca
Fruita cònica-ouada molt grossa, primarenca dos esplets i
no molt bona. Risc d’erosió genètica grau 4.

Carlina
Abaldufada petita, la més primerenca de les agostenques, fada.
Risc d’erosió genètica grau 2.

Bordisot rossa
Fruita abaldufada mitjana, maduració mitjana, exquisida.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Martinenca rimada
Fruita abaldufada mitjana, maduració mitjana, bona.
Risc d’erosió genètica grau 3.

Matasoldats
Fruita abaldufada petita, maduració mitjana, no molt bona.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Blava
Fruita cònica mitjana, primarenca, dos esplets, molt gustosa.
Risc d’erosió genètica grau 3.

Rogisca
Fruita ouada-cònica mitjana, maduració mitjana, no és bona.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Del Sen Jaume Grau
Fruita abaldufada, grossa, tardana, excel.lent.
Risc d’erosió genètica grau 4.

Renyeca
Fruita abaldufada petita, tardana, sucosa però fada.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Miralla
Fruita esfèrica grossa,tardana, molt bona.
Risc d’erosió genètica grau 2.

De la gloria
Fruita abaldufada grossa, molt tardana, excel.lent.
Risc d’erosió genètica grau 3.

De la plata
Fruita abaldufada, molt grossa, fulles platetjades, tardana.
Excel.lent. Risc d’erosió genètica grau 5.

Paratjalina
Fruita esfèrica petita, maduració mitjana, molt gustosa.
Risc d’erosió genètica grau 4.

Pollencina (de la caseta)
Fruita ouada mitjana, primarenca, no gaire bona.
Risc d’erosió genètica grau 2.

Molondrefruita cònica petita, primarenca, dos esplets, molt bona.
Risc d’erosió genètica grau 4.

Morro de bou
Fruita abaldufada molt grossa, tardana, excel.lent.
Risc d’erosió genètica grau 5.

Cosme Manyo
Fruita abaldufada molt grossa, tardana, molt bona.
Risc d’erosió genètica grau 5.

De les 7 cotnes
Fruita ouada petita, primarenca, no gaire bona.
Risc d’erosió genètica grau 4.

Tia Penya
Fruita cònica abaldufada grossa, tardana de dos esplets, excel.lent.
Risc d’erosió genètica grau 4.

Ull de perdiu
Fruita ouada mitjana, tardana, bona. Risc d’erosió genètica grau 2.

MELICOTONERS *

De Mamelló
Fruit de tamany mig, de color vermell, aromàtic; molt primerenc.

Fressó
Fruit de polpa fluixa, pinyol aferrat, molt sucós, madura a l’estiu.

Groc tardá
Fruit de bon tamany, té una maduració escalonada que arriba
fins a l’octubre.

Groc
Fruit de tamany discret, madura a l’estiu.

De Vinya
Fruit molt sucós, pinyol desferrat que a vegades es xapa;
color mig vermell.

Sineus
Fruit de bon tamany de coloració rosada i pasta blanca; excel·lent.

POMERES

Rave *
Fruit de tamany mig, color verd amb una galta vermella,
polpa molt forta, maduració tardana.

Reneta tardana *
Fruit petit, de color verd clar i vermell; molt tardana,
madura dins el novembre. Es conserva molt bé.

Bon Jesus o poma blanca de Menorca *
Fruit de color blanc, un poc ácida, molt productiva,
es recull pel novembre.

Xeca *
De Menorca. Fruit de color vermell, és molt dolça:
madura a l’octubre.

D’en Kane *
De Menorca: te coloració roja, un poc ratxada, molt dolça; és molt
productiva. Es recull del 10 de setembre al 10 d’octubre.

Xeconi *
De Menorca: fruit de tamany mig, de color vermell., molt dolça.
Molt productiva, es recull del 20 d’agost al 10 de setembre.

Sant Joan
És la primera poma a madurar (Sant Joan), color blanc,
mida mitjana, gust àcid.

Sant Joan Vermella
Madura a finals de juny, és de mida mitjana, color molt
vermell generalitzat.

Vermella de Sant Pere
Maduració a finals de juny o principis de juliol, color vermell ratllat,
dimensions mitjanes, polpa molt blanca i sucosa, gust característic.

Marinera
Madura dins el mes de juliol, té unes dimensions considerables,
coloració groga amb ratlles vermelles ben marcades.

Niela
Madura dins el mes de juliol, té unes dimensions considerables,
coloració groga amb una galta de color vermell, polpa
mitjanament consistent.

Guillema
Madura el mes d’octubre, bones dimensions i posat vertical.
És groga amb ratlles vermelles. Molt saborosa.

De la Rosa Primerenca
Madura el mes de juliol, grandària discreta, groga amb ratlles
vermelles.

De la Rosa
Madura el mes de juliol, bona mida, groga amb ratlles vermelles,
bon gust.

Mora
Madura el mes de juliol, grandària mitjana, color vermell intens.

Del Ciri
Madura a la tardor, és de color groc i bona mida, té bon gust i es
conserva algun temps. Molt popular.

Del Ciri Vermell
Madura a la tardor, és de color vermell amb algunes ratlles.
Bon gust.

Nespla
És una poma grossa, de forma planera, de coloració vermellosa.
Madura a finals d’estiu. Té un gust característic. Molt bona i feinera.

Jesusa
Madura a mitjan estiu, de coloració vermellosa. Sucosa i gustosa.

De Capoll Llarg
Poma grossa, de coloració vermellosa. Madura a principis de juliol.

Valenciana
És una poma d’estiu, madura a mitjan juliol, groga amb ratlles
vermelles, dimensions mitjanes. Gust interessant.

Fogassa
Poma tardana, de bona mida, coloració verda amb galtes brunes.
Forma planera. Interessant per a cuinar.

Cor Gelat
Poma d’estiu, de bones dimensions i bon gust, de vegades
presenta zones vidrenques a la polpa.

PERERES

Canari *
Fruit de tamany mig, de color groc, sucós, madura dins l’estiu.

De Vidre *
Arbre molt vigorós de gran longevitat i molt productiu.
Fruit de tamany mig, de color groc verdós; madura entre
el 15 i el 20 de juliol.

Permanyer de Sóller *
Arbre molt vigorós que agafa un gran tamany; propi dela vall de
Sóller. Molt productiu. El fruit és gros i s’ha de recollir abans de
la maduració, a finals d’agost.

Fina *
De Menorca: fruit de color groc intens amb punts: maduració
escalonada. Molt sensible al motejat.

Catalana *
De Menorca: fruit de color verd grogós, amb alguns punts.
Maduració del 15 al 25 d’agost.

Perot *
De Menorca; fruit de bon tamany de color groc verdós, madura la
primera quincena de novembre.

Claudia Grossa *
Pruna de bon tamany, de color groc, madura a mig estiu.

De Sant Joan
Pera primerenca com indica el seu nom, cosa que la fa prou
interessant És de dimensions mitjanes i de color verd grogós.

D’aigua primerenca
Fruit gros, color verd amb zones pigades de vermell, molt sucós i
fluix. Madura a principis de juliol.

D’aigua
Fruit mitjancer, de color verd, allargat, molt dolç, sucós, vigorós i
d’entrada en producció tardana. Madura a finals de juliol.

Moreta
Fruit petit, color verd obscur amb una galta molt vermella.
Polpa un poc llenyosa. Madura a mitjans juliol.

De la nau
Fruit petit, verd amb una petita galta vermella. Té forma de
carabassa de vi. Madura a mitjans juliol.

Perot
Fruit gros, color groc, consistència i sabor molt comuns.
Madura a finals de juliol.

De la reina
Fruit mitjancer, verd grogós, dolç, sucós i de poca conservació.
Madura a finals de juliol o principis d’agost.

De la cuina
Fruit mitjancer color groc verdós amb una galta vermella. Bona
qualitat. Madura a finals de juliol o principis d’agost.

ALBERCOQUERS

Bord capona
Fruit de mida mitjana, poc dolç, polpa pastosa i sense fil. Bo per
fer confitura i coques. Poca conservació. Madura a mitjans juny.

Galta vermella tardà – Pinyol dolç
És el tradicional albercoc de galta, molt bo i saborós, madura a
mitjans juliol.

Inquer
Fruit gros, poc dolç, pastós, de maduració tardana (finals de juliol).

Lluentó
Fruit mitjà o petit. Molt sucós, dolç i aromàtic. Millor consumir-lo
en fresc. És primerenc, madura dins el juny.

Moscatell
Fruit de dimensions discretes, de bon gust, madura a principis
de juliol.

Taronjal
Clàssic albercoc, destacat per la seva mida i bona presència.

Morro de bou
Albercoc d’excel·lents qualitats organolèptiques, mida mitjana.
Madura la primera quinzena de juliol.

CIRERERS

Blanca
Fruit de dimensions mitjanes. Color vermell clar.
Poca consistència i conservació.

Camosa
Cirera de mitja temporada, inici de juny. Polpa de mitjana a forta.

De capellà
Cirera primerenca. Negrosa, molt bona. Dimensions mitjanceres.

Primerenc d’abril
Cirera extra primerenca, madura més o menys per Sant Jordi.
Color vermell clar i mida discreta.

De sarró
Cirera tardana, petita, molt bona, crocanta. Arbre vigorós.

PRUNERES

Clàudia verda
Fruit de mida mitjana a grossa, pell verdosa. Madura el mes de juliol.

Coll de brocal
Fruit petit o mitjancer, pell verda, polpa groga. Forma de pera, pinyol
desferrat. Madura a finals de juliol, principis d’agost.

Cor de bou
Pruna grossa amb forma de cor, molt característica. Madura a finals
de juliol. És interessant per la seva mida, gust i època de maduració.

De collet negra
Pruna grossa, de color fosc, forma de pera. Bona qualitat.
Madura pel juliol.

De frare blanc
Pruna grossa, color blanc brut, polpa groga, pinyol desferrat.
Madura a mitjans estiu.

De frare roig
La pruna més coneguda de les locals, mida mitjancera, forma
allargada, de color vermell. Madura el juliol.

De frare verd
Fruit gros, pell verda i polpa groga, pinyol desferrat. Forma allargada.
Madura el setembre.

Fresa
Fruit gros de color vermell obscur, polpa vermella molt sucosa amb
gust característic. Madura dins el juliol.

Japonesa groga
Fruit groc ataronjat, de dimensions mitjanceres, molt productiva,
madura dins el juliol.

Japonesa vermella
Pruna mitjancera o petita, color vermell obscur, molt bon gust.
Madura a finals de juliol.

Mamelitos
Pruna primerenca, de color vermell, mida discreta.

Modronya
Fruit rodó i petit, de pell violàcia, polpa verda. Pinyol desferrat.
Madura a finals de juliol.

Plátano
Fruit mitjancer, pell marbrada, molt vigorosa i productiva.
De vegades es fa servir com a patró.

Sant Joan
Fruit petit i rodó, de pell vermella i polpa groga. Sucós, poca
conservació. Madura a finals de juny.

De la sang
Fruit de mida discreta, el seu suc és vermell com la sang,
d’aquí el seu nom.

ALTRES

Atzerola blanca

Fruit de dimensions mitjanes i de coloració groguenca.

Atzerola vermella

Fruit de mida mitjancera i de coloració vermella.

Codony mallorquí

Fruit de bones dimensions, pell llisa de color groc encès.

Codonya mallorquina

Fruit de mida mitjana, groc clar, pelut, i un poc xato, molt aromàtic.

Cydonia

Fruita rara de grans dimensions, groga, molt aromàtica,
s’ha de cuinar.

Nespla mallorquina

Fruit de mida petita, molt gustós.

Nesprer blanc

Fruit de mida discreta, coloració clara i polpa blanca.

Nesprer Primerenc
Fruit allargat, madura a finals d’abril o a principis de maig.

Nesprer gros
Fruit molt gros i bo, de maduració tardana.

Nesprer rodó
Fruit molt rodó, de maduració mitjana.

Servera mallorquina

Fruit petit, madura a finals d’estiu.

Magrana tendral

Fruit de bones dimensions, molt gustós i amb poc pinyol.

Caqui petit

Caqui de mida petita, molt productiu, excel·lent.

Caqui gros
Fruit de bones dimensions i de color vermell fosc.

Caqui hivernal
Caqui de dimensions discretes, aguanta a l’arbre



































dijous, 20 de maig del 2010

SLOW FOOD PEBRE BORD (DE PEBRES DE TAP DE CORTÍ)

PEBRE BORD DE PEBRE VERMELL
DE TAP DE CORTÍ
FOTO 

NOM DEL PRODUCTE: Pebre bord de pebre vermell de TAP DE CORTÍCATEGORIA ALIMENTÀRIA Conservants VEGETAL, Solanàcies, Capsicum annuum L. DESCRIPCIÓ BREU Elaboració de pebre vermell: Els pebrots es recullen escalonadament, fins a les 3-4 collites, quan el fruit està molt madur i preferiblement havent perdut un alt grau d'humitat, ja a la planta. L'assecat òptim és al sol amb "enfilall", o enfilall tradicional de pebrots en forma hèlix (normalment de tres puntes), que es penja de les façanes de les cases, buscant una orientació solar adequada, durant quinze dies aprox. depenent de factors com climatologia i altres. Així el pebrot no perd els seus antioxidants, la vitamina C, el que l'ha convertit en el gran conservant de la sobrassada. Posteriorment s'enforna a baixa temperatura, inferior a 50-60 º C, per eliminar la humitat i facilitar la mòlta. Es retira i descarta el peduncle, deixant gran part de les llavors, i triturats abans de moldre. La mòlta ha de ser a la pedra, s'aconsella de 5 a 6 molturades. Finalment es passa per un tamís o sedàs. El pebre vermell s'utilitza com a conservant per l'elaboració de la sobrassada, proporcionant aquest característic color vermellós i profund aroma, però també el seu ús està present com aquell temps en la cuina tradicional balear, principalment en molts dels guisats, a manera de Paprika. ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS: Tradicionalment es conreava el pebrot i s'elaborava el pebre vermell en els pobles mallorquins de Pòrtol, Santa Maria del Camí, i Sant Jordi principalment, també a Llucmajor, Campos, Muro, Sant Joan i Felanitx, Manacor. Les façanes d'aquests pobles es caracteritzaven per cobrir-se amb centenars de enfilalls o "enfilalls" d'aquests pebrots que s'assecaven al sol, per no perdre els seus antioxidants o poder conservant. Encara es poden trobar claus en algunes d'aquestes façanes, però aquestes imatges ja no es veuen des de fa uns 25-30 anys. REFERÈNCIES HISTÒRIQUES fidedigna sobre SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES acredita:
A finals del s. XIX, el cultiu d'aquest tipus de pebrot utilitzat per elaborar pebre vermell era molt freqüent a Mallorca. L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (Die Balearen), assenyala que el seu ús principal estava destinat com a condiment, després de ser assecat al sol. També subratllava que la qualitat del pebrot local era molt superior al del pebrot forà. NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS: Biel Torrens Finca C'an Caló. Sencelles. Mallorca Tel: 653 765070 Email: bielruberts@gmail.com Joan Adrover Sitges Finca Agroecològica Sa Teulera. Manacor. Mallorca Tel: 971 183474 Email: sataulera@telefonica.net ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE ESTÀ TOTALMENT LLIURE DE OGM? Sí, a més tots dos productors compten amb l'aval d'agricultura ecològica. NOM I DIRECCIÓ DE CONTACTES RELLEVANTS: Laura Buadas Convivium Leader Slow Food Illes Balears Email: slowfood.balears @ telefonica.net ANNEX: Slow Food Illes Balears amb el suport i col.laboració d'un grup d'agricultors de l'illa, va iniciar el gener de 2009 un projecte de recuperació del cultiu del pebre vermell de tap de Corti i de l'elaboració artesanal del pebre bord (pebre vermell), un ingredient imprescindible en l'elaboració de la sobrassada, el nostre icona gastronòmic. Aquesta iniciativa pretén ajudar a recuperar aquesta varietat de pebrot autòcton, actualment en alt risc d'erosió genètica, fomentar el seu cultiu, i també evitar la desaparició del procés d'elaboració tradicional del pebre bord. Una tasca que en l'actualitat només és portada a terme per un últim artesà a la localitat mallorquina de Pòrtol, en edat de jubilació. En els últims mesos s'han recuperat i distribuït 16.000 unitats de planter de pebre vermell de tap de Corti, entre un grup de pagesos compromesos amb l'agricultura ecològica i amb la conservació de les varietats vegetals locals. Es van plantar per encàrrec 6.000 unitats a la finca Sa Teulera, Manacor (maig). Després de la collita de la primera flor, (mitjans d'agost) es va iniciar un projecte pilot d'assecatge tradicional al sol a la finca Son Durí, Vilafranca. El destí de la collita de la segona flor ha estat un altre: diferents col.lectius, organitzacions i grups de voluntaris han enfilat 2.000 kg de pebrots, que s'assecaran al sol (al llarg del mes de setembre) entapissant la façana de Ca Sa Apotecari , un antic casal ubicat a la Plaça de la Vila, de Santa Maria del Camí. Paral.lelament, s'està redactant un protocol, per part dels agrònoms i científics de referència en l'estudi d'aquesta varietat, per guiar en el cultiu i posterior elaboració. A l'octubre es durà a terme un curs de formació, en col.laboració amb Unió de Pagesos, d'assecat tradicional i mòlta a la pedra i, posteriorment es treballarà amb aquest pebre vermell per fomentar el seu ús en l'elaboració de sobrassada i com aquell temps en la gastronomia local i quotidiana, ja que és en definitiva la nostra paprika. Està prevista l'adquisició d'un molí de pedra i forn d'assecatge d'ús col.lectiu, que permetrà als agricultors que han ajudat a impulsar aquest projecte, que siguin ells mateixos els que gestionin la totalitat del procés, i per tant garanteixin tant la continuïtat del cultiu com l'elaboració d'un producte excepcional: el pebre bord de tap de Corti, local, ecològic i artesanal. Aquesta campanya completa el recorregut "de la llavor al plat", té com a objectius la conservació de la biodiversitat autòctona, de les tradicions agrícoles, gastronòmiques i artesanals locals i la conservació d'un paisatge que ens defineix. Convidant a la reflexió i amb ànim de connectar a productors amb consumidors.
Tot això només ha estat possible gràcies a la participació de diferents col.lectius: agricultors, elaboradors artesans, científics, creatius, administracions, organitzacions sense ànim de lucre i grups de voluntariat.

SLOW FOOD ILLES BALEARS

Aquí teniu un enllaç amb l'organització SLOW FOOD a les Illes balears, consultau-la i gaudireu. Aquesta organització s'encarrega de vetllar per la conservació de races autòctones i varietats vegetals de caire local, així com també de la seva difusió i promoció dels productes elaborats artesanalment i des de temps immemoriables.
D'entre les seves tasques a les Illes Balears en podem destacar dues:
1) Recuperació de la varietat de PEBRE DE TAP DE CORTÍ amb la qual s'elabora el PEBRE BORD emprat per fer sobrassada. Durant aquests anys passats s'han anat utilitzant altres varietats, no tan pròpies de les nostres contrades, que no confereixen el mateix sabor ni tampoc les mateixes característiques de conservació.
2) Recuperació de varietats D'ARBRES FRUITERS en desús a les nostres illes, substituïdes per altres de foranes que s'ha demostrat en el temps que no estan tan ben adaptades a les nostres illes ni tampoc són superiors qualitativament.
Clicau al següent enllaç i podreu consultar altres tasques promogudes per aquesta organització

http://illes-balears.slowfood.es/



dilluns, 17 de maig del 2010

HORTET (2004)



Aquestes fotografies son les del muntatge de l'hortet l'any 2004. L'hortet esta muntat seguint les indicacions del llibre de Gaspar Caballero que podeu veure amb l'etiqueta de la BIBLIOTECA AGRICOLA.

FOTOS DEL SEQUER D'ALBERCOCS (2005)