dilluns, 29 d’octubre del 2018

LAS PISADAS 2015


D'intens color cirera fosc, caràcter deliciosament fruiter, mostra records de confitura de gerds, notes de fruita seca (dàtils) sobre un fons especiat (clau) i paladar saborós, càlid i sensual.

https://www.torres.es/es/somos/noticia/nace-las-pisadas-2015-un-vino-basado-en-la-singularidad-del-paisaje-e-historia-de

diumenge, 28 d’octubre del 2018

PANELLETS DE TOTS SANTS

Ja s'acosta Tots Sants, aquesta data suposa un moment de canvi en el calendari meteorològic, agrícola, folklòric... l'arribada del fred i de la fosca... és també el moment de preparar aquests meravellosos dolços. PANELLETS DE PINYONS.
INGREDIENTS:
- 250 grams d'ametlla picada.
- 175 grams de sucre blanc.
- 1 patata (o moniato) petita, bullida pelada i esclafada.
- Ratlladura de llimona.
- 1 blanc d'ou.
- 1 vermell d'ou.
- 150 grams de pinyons.
- 1 polsim de sal de cocó.
ELABORACIÓ:
- En primer lloc bullim la patata (o el moniato), el pelam i l'esclafam, deixam refredar-ho.
- Escaldam les ametlles, les pelam i les deixam refredar amb un pedaç de cuina a sobre, d'aquesta forma s'eixuguen. Llavors les capolam. Nosaltres ho hem provat de fer amb ametlles crues i amb ametlles torrades i ens agraden les dues versions.
- Batem el blanc d'ou a punt de neu.
- Mesclam l'ametlla, el sucre, la patata, el polsim de sal, el blanc d'ou pujat i la ratlladura de llimona. Ens queda una pasta més bé tirant a clareta, a vegades hi hem hagut d'afegir un poc d'ametlla ja que depèn un poc de la mida de la patata.
- És interessant deixar reposar aquesta pasta tapada amb paper film dins la gelera.
- Llavors feim bolletes, les arrebossam de pinyons i finalment les pintam de vermell d'ou.
- Enfornam a 180 graus fins que estiguin cuits.
Volem destacar la recepta dels panellets del nostre bloc preferit, Cuina Cinc, na Fina utilitza la recepta de na Carme Ruscalleda, no l'hem provada però segur que és boníssima, el proper cop la prepararem. Feim aquest post al bloc el dia que el seu Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar tanca després de 30 anys, una vertadera llàstima no haver-hi pogut anar...

Després de la recepta volem adjuntar tota una sèrie de documents i informacions relacionades amb aquestes dates i amb les següents celebracions: La nit de les ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts.
La cultura de la mort a Mallorca s’ha desenvolupat a través de ritus funeraris i, col·lectivament, en la celebració de la festa més important de la tardor, el dia de Tots Sants i la diada de Difunts. La importància de la festivitat de Tots Sants es reflecteix en la gran quantitat de tradicions i costums que l’envolten. Costums que tenen uns components que es mouen entre la devoció i el respecte de cap als avantpassats i la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort. La tradició medieval de les danses de la Mort, que ens presenten la Mort com a realitat sobtada i que ningú pot evitar; la de les cançons de Mort, composicions orals cantades en el curs d’una cerimònia per plànyer la mort de persones estimades; i les tradicions lligades a Tots Sants han generat un patrimoni immaterial que ens fa palès la importància del tema en la cultura mallorquina. 
Si voleu saber més sobre aquestes celebracions a Mallorca podeu llegir els següent enllaç sobre La nit de les ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts.
Hem de dir que al voltant d'aquestes celebracions hi ha tota una sèrie de tradicions gastronòmiques que volem destacar. Què menjam? La gastronomia de Tots Sants és rica i variada i està elaborada amb els productes propis de la temporada: nesples, aglans, bolets, arbosses, atzeroles, serves, pomes, peres, magranes, raïms, castanyes, carabasses, codonys, anous, mandarines, llegums, cols, moniatos, melons
hivernencs, caquis... La tradició mana servir-los acompanyats de vi ranci o novell. Les elaboracions típiques d’aquests dies són els panellets o “panets de mort”, els bunyols, els moniatos torrats o bullits, la greixonera de moniato, les castanyes torrades que protagonitzen les “castanyades”, i els rosaris ensucrats.
Pel que fa als rosaris ensucrats volem dir que estan relacionats amb el ‘penjoll’ que uns dies abans, per les Verges, solien elaborar els infants, fent ronda de casa en casa amb senalles per recollir dolços, bunyols, confits, fruits i altres llepolies que els donaven a canvi de danses i cants. Els rosaris es feien amb massapà, fruites confitades i una patena de carabassat al centre, sovint decorada amb una imatge votiva. “El matí de Tots Sants els padrins i padrines més rumboses compren als seus fillolets un rosari amb llàgrimes de massapà, gloria-patris de peres confitades i creu o patena de confitures seques. Els qui no volen gastar tant els compren –o compraven- de panets de mort que deien, amb una patena de pasta reial tota daurada o platejada i els infants se passejaven ben contents amb el rosari penjat pel coll fins que la patena els arribàs quasi en terra.” Avui els rosaris es presenten actualitzats, fets a base de caramels i llepolies més modernes, i amb una moneda de xocolata o galeta rodona en comptes de patena. Volem dir emperò que encara hi ha forns i pastisseries que elaboren els tradicionals, per exemple és el cas de Pastisseries Pomar a Campos.
Adjuntam també un meravellós article de l'Ara Balears sobre la Cultura Gastronòmica de Tots Sants.
En darrer lloc volem recomanar un llibre: "Irene i la terra adormida" una rondalla per a la Nit de les Ànimes.
Una nina difunta que a la Nit de les Ànimes torna per unes hores al món dels vius.
Sinopsi
Mentre que la societat actual ha estès un vel de misteri i tragèdia envers tot allò relacionat amb la mort, en el tradicionari hi trobem les claus per establir una nova relació comprensiva del sentit de la mort en relació amb la vida, assumint l’existència de cicles naturals dels quals som part i amb els quals la humanitat, en moltes cultures i èpoques diverses, ha sabut relacionar-se.
Irene i la terra adormida és una aproximació a aquests rituals i el seu sentit profund a través de la música, la paraula i el joc escènic. L’obra parteix d’un paral·lelisme antinòmic que es dóna cada any pel novembre: mentre se sembra i s’enterren les llavors que donaran fruit i flor en els propers mesos, els difunts abandonen el seu lloc sota terra per sortir i tornar a voltar pel món dels vius durant tota una nit, segons la tradició. Aquest doble moviment -la llavor entra i els difunts surten- constitueix el primer alè de l’obra que persegueix les passes d’Irene, una nina difunta que en la Nit de les Ànimes tindrà l’oportunitat de retornar per unes hores al món dels vius.





CASA CASTILLO CUVEE N 2015

Vista: color vermell granat de capa alta.
Nas: aromes a fruits negres i a espart, amb presència de notes balsàmiques i garriga.
Boca: pas sucós, gras i amb molt de pes a causa del seu gran cos, encara que paradoxalment fresc i lleuger alhora.

http://www.casacastillo.es/

EL ORIGEN DE PRIETO PARIENTE 2013


Vista: presenta un color vermell intens amb tonalitats lleugerament ataronjades. Nas: fruita madura i fresca, especiats, lleugers torrats, toffee i alguns apunt balsàmics. Boca: fluid, amb volum i estructura. Saborós i elegant.

http://www.prietopariente.com/

THALARN 2015


Vista: presenta un color vermell intens amb tonalitats violàcies.
Nas: resulta un vi complex i intens. Es mostren notes florals i molt especiades de clau i pebre blanc.
Boca: la seva entrada és sedosa i amb nervi, de tanins suaus. Recorda a les cireres i persisteixen les notes especiades. El seu sabor és intens, de marcada acidesa i de glop llarg.

http://www.castelldencus.com/

PLAER 2015


Vista: color cirera intens amb vora granatosa. Nas: aroma a fruita madura, especiat, herbes silvestres i de muntanya. Boca: en boca es mostra saborós, potent, especiat i llarg, amb tanins madurs.

https://www.doqpriorat.org/es/winery/ritme-celler




EL BONHOME 2015

Vista: color vermell cirera fosc.
Nas: aromes concentrats amb records de fruites negres, prunes i lleuger aroma de vainilla.
Boca: pas net, cos mitjà, suau amb aromes de fruita. Bona acidesa i tanins polits.

http://rafaelcambra.es/

dijous, 25 d’octubre del 2018

FREYÉ XAREL·LO CHARDONNAY 2017

VISTA: Color groc pàl·lid amb reflexos verdosos. Net i brillant.
OLFACTE: Marcat caràcter d’un vi blanc originari d’una zona freda. Notes de gessamí, poma verda i aranja sobre fons dolços d’almívar i fruita seca provinents de la criança sobre mares de quatre mesos. Vi de gran profunditat, que convida a seguir buscant en la seva font de frescor
PALADAR: En boca és un blanc potent i ben estructurat que es caracteritza per un llarg record i una equilibrada tensió de fruita fresca.

http://www.domenechvidal.com/ca/

dissabte, 20 d’octubre del 2018

LOS VINOS NATURALES EN ESPAÑA (JOAN GÓMEZ PALLARÈS) (SEGONA EDICIÓ)


Acosta't a les vinyes i als ceps amb el menor soroll possible i descobreix els seus vins més autèntics. Viatja per alguns cellers espanyols que respecten la natura i ofereixen vins a escala de les persones que els elaboren. Descobreix els matisos de la producció artesanal enfront de la monotonia industrial. «Un vi natural és el que et parla, des de la copa, l'artesà que l'ha fet, de la terra on han crescut i s'han alimentat els seus ceps, del clima, les pluges, el fred i la sequera que ha passat aquest o aquell any. És el vi que et parla de tot això amb la màxima senzillesa possible, amb el menor nombre d'interferències en tot el procés ». JOAN GÓMEZ PALLARÈS

OINOS CRIANZA 2014

Atractiu color cardenal fosc amb notables tons violacis.
Aromes de fruita vermella fresca com de gerds, móres d'esbarzer i florals de violeta, amb subtils mentolats d'eucaliptus, entre especiats de pebre blanc, moderats de regalèssia de pal i records de minerals i argilosos, records de la terra i de la seva criança en bóta de roure francès i americà de torrats lleugers.
Una boca àmplia, elegant i suau, amb una bona acidesa que sorgeix després de les sensacions fruiteres i de torrats fins, amb una agradable i llarga sensació final.

http://bodegacarlosmoro.com/

MORTITX DOLÇ DE GEL 2016

Amb els seus aromes càlids a espècies i a fruites confitades aquest vi és una carícia que, com un remolí, envolta el paladar.

http://www.vinyesmortitx.com/

FREYÉ SUMOLL SYRAH ROSAT 2017


VISTA: color vermell maduixa pàl·lid. Net i brillant.
OLFACTE: Aromes de fruites d’os, fruita gebrada i pètals de rosa. La intensitat d’aquests es manté al descobrir notes tropicals com el mango i espècies com el pebre rosa.
PALADAR: En boca, aquest vi és llaminer, carnós i potent.

http://www.domenechvidal.com

diumenge, 14 d’octubre del 2018

LAN A MANO 2014

Color granat, molt cobert i brillant.
Aromes de fruita molt madura: pruna, mora i grosella. Notes balsàmiques. Té un toc de clau, canyella, cafè, xocolata negra i tabac, així com tocs minerals.
En boca és molt estructurat, potent, carnós, amb gran volum, que ens deixa un grat i llarg record.
És un vi de gran personalitat, fidel reflex del terrer del que procedeix.

http://www.bodegaslan.com/

MAURO 2016

Vista: color vermell picota amb el rivet color porpra.
Nas: erfil aromàtic en la línia de la casa, amb una fruita neta, madura i expressiva.
Boca: pulència i suavitat van de la mà en aquest vi. Boca densa, melosa, sense arestes.

https://www.bodegasmauro.com/

MARTIN CENDOYA RESERVA 2010


color vermell robí amb el rivet violaci.
En nas hi trobam fruita negra madura, mora i pruna, i pa torrat acoblats amb notes especiades de roure de qualitat.
En boca és voluminós, càlid, sedós, de tanins madurs donen cos i gran estructura, grat de beure
les notes minerals ho fan peculiar postgust llarg i persistent.

http://egurenugarte.com/

STAIRWAY TO HEAVEN CASTELL MIQUEL SAUVIGNON BLANC 2017

Vi decolor groc llimona i una lluentor lleugerament verdosa
Destaca per les seves refrescants aromes a fruites grogues, exòtiques i cítriques.
És un vi blanc fresc que resulta llarg en boca. Al paladar revela abundants sabors sucosos: l'equilibri perfecte entre una acidesa fresca i discretes notes minerals.

http://www.castellmiquel.com/es


dilluns, 1 d’octubre del 2018

MASDEU SCALA DEI 2013

Molt expressiu amb fines aromes de fruites vermelles i negres, herbes mediterrànies i fruits del bosc. Ampli amb tanins marcats i records minerals i especiats, suculenta fruita vermella, acidesa bona i en equilibri amb un final llarg i càlid.

http://www.cellersdescaladei.com/

EL PUÑO 2013 (EL ESCOCÉS VOLANTE)

Color: vermell cirera amb vora color porpra que denota que el color està poc evolucionat.
Nas: pronunciats aromes de violetes aixafades, fruita negra i espècies. Intens, però delicat, amb fruites vermelles, flors perfumades i herbes de muntanya baixa, garriga de farigola de muntanya salvatge.
Sabor: tanins de cos complet, arrodonits, amb acidesa cruixent, i un llarg final mineral.

http://www.escocesvolante.es/

VIÑA ZORZAL MALAYETO 2016

Vista: vermell robí.
Nas: alta intensitat d'aromes de fruits vermells, espècies i notes de terra.
Boca: seca i fresca, tanins suaus i cos mitjà, gust a fruits vermells, mineral i final llarg.

http://vinazorzalwines.com

MAS DE MANCUSO 2015

Vista: color vermell cirera de capa mitjana-baixa, rivet color porpra. Net i brillant.
Nas: eminentment floral amb records de violetes, mores, pebre blanc, records de tabac ros, regalèssia vermella, síndria i alguns apunts herbacis.
Boca: vi molt fresc i sucós, equilibrat, saborós, cos mitjà, molt elegant amb l'acidesa i l'alcohol molt ben integrats.

http://www.mancuso.es/