Color groc palla pàl·lid brillant. En nas, mostra aromes molt nets i intensos. Destaquen els aromes cítrics, a flors blanques, fruites d'os, amb suaus notes minerals. En boca, destaca per la seva marcada acidesa, que accentua el seu caràcter fresc i vivaç.
VMalcorta és un vi sorprenent en matisos únics, floral, cítric, amb una exquisida acidesa natural i una marcada persistència.
VISTA: Net i brillant, de capa alta de color verdós- daurat, amb bonica i abundant llàgrima de caiguda lenta, que ens indiquen que estem davant d'un vi de gran volum.
NAS: Nas nítid i complexe, d'intensitat mitjana alta, atractius aromes de fruita blanca i madura acompanyats de notes florals, suaus torrats, fusta fina molt ben integrada. La subtilesa de les aromes especiades de muntanya baixa de l'altiplà evoquen frescor i netedat.
BOCA: En boca es mostra cremós, bona estructura i acidesa equilibrada amb tanins envoltants.
Agradable amargor final i postgust carregat de notes fruiteres. Vi amb notable longitud i persistència.
Profund i de color fosc, amb la concentració típica d'una vinya d'edat i un caràcter mediterrani atractiu. Aromes de dolça cirera madura i negre, interacció de fruites amb espècies i garriga, tant en nas com en boca. Els tanins són suaus, un perfecte equilibri d'acidesa fa d'aquest un vi que pot ser gaudit per si mateix, o per complementar una àmplia gamma de plats de menjar de graelles, pizzes i fins i tot els plats picants.
Barreja equilibra entre la delicada frescor del raïm Vermentino amb les varietats més riques i aromàtiques de la zona de Corbières, la Roussanne i la Marsanne de. Un nas floral intens, prepara el paladar per a un blanc típic del sud de França: deliciosament afruitat.
Color: vermell cirera amb intensos reflexos porpra.
Nas: complexos aromes subtils d'espècies, de regalèssia, de moca, de roure...
Boca: tanins rodons i subtils, cos rodó, estructurat, de llarga persistència.
Groc pàl·lid amb reflexos verds brillants. Nas expressiu, un vi fresc, gens pesat. El sabor és dolç, ric, cobdiciós, proper a la fruita, de nota exòtica, equilibrat... amb una frescor de benvinguda que dóna energia al final. Un moscatell ben fet.
Aquest any ens hem decidit a fer llet d'ametlla de les nostres ametlles, en primer lloc cal dir que vam cercar un lloc la mos poguessin fer, en aquest cas vam trobar el Celler Es Cabàs on encara en fan; no tenen pàgina web però adjuntam l'enllaç a la seva pàgina web on podreu trobar informació: https://www.facebook.com/Celler-Es-Cab%C3%A0s-170428962979320/
En segon lloc convé fer un poc d'història del que significa la llet d'ametlla al poble de Santa Maria del Camí, la llet d'ametla és una beguda tradicional d'aquest municipi i dels pobles veïnats, que té els seus orígens en la creació d'un convent dels frares Mínims en aquesta localitat mallorquina l'any 1682.
L'ordre Mínima feia vot d'abstinència, eren vegetarians, solament compraven carn pels malalts o pels convidats, tampoc no podien beure llet d'origen animal. Per això entre els seus aliments hi havia la llet d'ametla, feta amb bessons d'ametla mòlts, aigua, sucre, canyella i llimona. Els frares la bevien al llarg de l'any, sobretot en ocasió de les festivitats més destacades, però hi va haver un moment en què el seu consum va travessar les parets conventuals i va arrelar entre la població, encara que tan sols és consumida per les festes de Nadal.
Una vegada fets cinc cèntims sobre aquesta tradicional beguda, passar a explicar el procés. Al molí del Celler Es Cabàs podem trobar llet d'ametlla ja cuita, també podem comprar-hi les ametlles però a nosaltres ens feia il·lusió dur-hi les nostres pròpies ametlles. El padrí Garí en va trencar un quilogram, recordar que la majoria de les nostres ametlles són de les varietats "Pou" i "Rodones", molt gustoses ambdues. Les vam escaldar i pelar, adjuntam fotografies.
Una vegada pelades les posam dins un recipient de plàstic perquè aguantin la humitat ja que va millor a l'hora de moldre. Anam cap al molí tenint en compte que després de moldre un quilogram d'ametlla crua i pelada, cosa que farà el moliner afegint-hi uns sis litres d'aigua, dins una olla de fang, destinada només a aquest ús.
Adjuntam fotografia del moment de moldre:
Després de moldre s'ha de coure, tot seguit adjunt la recepta:
Es posa a coure a foc lent i en començar a bullir s'hi afegeixen 1,250 quilograms de sucre diluït abans, una clovella de llimona i dos bocins de canyella en floc. El temps d cocció és dunes dues hores i mitja. S'ha de remenar de manera contínua, amb cura d'evitar que es cremi la llet.
Adjunt fotografia del moment de coure:
Recordar que aquesta llet es beu calenta i és costum mullar-hi les típiques coques bambes de Nadal!
Adjuntam fotografia de les coques bambes fetes per ma mare, farem una entrada a aquest bloc a part d'aquestes coques!
I ja ho sabeu, si us agraden les ametlles, aquesta és una gran recepta!
Vista: or blanc lleuger amb matís acerat. Net i brillant.
Nas: cítrics (llima), fruita blanca (pera, pruna blanca…) amb records florals i la frescura del fonoll i herba recent tallada.
Boca: atac dolç i cítric (aranja rosa) que dóna lloc a un pas per boca gràcil i viu. Elegant amargor pròpia del Premsal Blanc.
Tast a la vista: color groc vermellós amb reflexos verdosos.
Tast al nas: en nas, es presenta complex. Aromes a flors acompanyats de notes de criança, fumades i torrades. Apareixen notes d'herbes de tocador.
Tast a la boca: en boca, és un vi potent que presenta una bona acidesa. Té una entrada fina i suau. Apareixen notes de pell de fruits secs, romaní, sègol, malta, praliné i pa sec. Carbònic molt ben modulat. Final lleugerament amarg.
Vista: Intens, de color roig fosc.
Nas: Atractives notes de canyella, espècies, espígol i cirera picota que donen pas a un vi de textura suau i agradable equilibri.
Boca: És un vi poderós, concentrat i carnós en boca, amb elegància i complexitat. Destaquen els seus tanins sedosos, la seva gran estructura i excel·lent final.
Té un nas afruitat i delicadament floral, amb tocs de fruites d'os i aranja. De gran estructura i ben
equilibrat en boca es mostra amb notes minerals, records de massapà i espècies, amb una acidesa
refrescant i un llarg final on s'aprecia la seva mineralitat.
Vi de bell color cardenalici. Sensació fresca de flors, tocs de fusta i aromes de fruites vermelles. Boca intensa i profunda amb un regalèssia ben present i sensacions minerals.
Fase visual: color vermell picota amb el rivet molt vermellós/blavós que denota joventut, vi molt brillant i exhuberant.
Fase olfactiva: cirera vermella i molt semblants al most.
Fase gustativa: vi madur, suau, afruitat i de textura fresca.
Ja som al desembre! aquesta és l'època perfecte per menjar llet formatjada! són unes postres que sempre hem menjat a casa i que ens encanten.
Suposam que ara que les pluges de tardor han fet reverdir els camps, aquestes són les pastures perfectes pel bestiar, ovelles, cabres i vaques. Aquesta deu ser una excel·lent temporada per una boníssima llet d'aquests animals, llet gustosa, greixosa... perfecte per obtenir-ne tots els seus derivats tradicionals: formatge, llet formatjada i brossat.
Antigament s'elaborava llet formatjada de cabra i sobretot d'ovella, avui dia és pràcticament impossible trobar-la al mercat, així doncs, l'hem d'emprar de vaca, ens agradaria provar la d'ovella però de moment no hem pogut ja que s'elabora amb un caràcter més domèstic. Dins les diferents marques que elaboren la llet formatjada de vaca, la nostra preferida és la de Can Burguera a Ses Salines.
Abans d'explicar la recepta ens agradaria fer cinc cèntims sobre aquestes elaboracions que hem citat anteriorment: formatge, llet formatjada i brossat. De la llet munyida d'ovella, cabra o vaca, tradicionalment es feia quallar amb la maceració de pistils de card (Cynara cardunculus), després es deixava unes 2 hores vora la llar, el quall actuava i s'agafava la part sòlida, s'anava llevant la part líquida amb l'ajuda d'un fogasser (tela blanca molt fina), després es premsava fins que quedava la peça de formatge. La part líquida resultant s'anomena xerigot, d'aquest xerigot encara es fan dues elaboraciones més: la llet formatjada i el brossat.
Com a curiositat dir que moltes vegades es creu que el mató (elaborat a Catalunya) és el mateix que brossat, però pel que hem pogut saber el mató és un producte directe de la llet, en canvi el brossat és fa del xerigot, és un sub-producte de la llet.
Seguim, el xerigot es tornava a posar al foc però mai havia d'arribar a bullir, quan començava a escalfar-se, les proteines insolubles de la llet i altres partícules que aquestes arroseguen es precipiten i pugen a la superfície en forma de flòculs blancs, aquests primers són recollits amb un perolet amb un xic de líquid i seria la llet formatjada, objecte de la nostra recepta. Llavors es deixa més temps al foc, sense arribar a bollir, i van pujant més flòculs blancs, just a punt es lleva del foc, s'agafen amb una giradora i es colen a fi que no quedi gens de part líquida, obtenim així el brossat. Vos adjuntam un vídeo explicatiu d'aquests processos.
Ara ja passarem a descriure les nostres postres preferides: LA LLET FORMATJADA. En primer lloc posam al foc la llet formatjada amb unes làmines de pell de llimona i una branqueta de canyella, la llet a poc foc, remenant molt sovint, procurant que no arribi mai a bullir i que no s'enganxi.
Per altra banda preparam en un plat gran alguna elaboració dolça per escaldar-hi llavors la llet formatjada aromatitzada. Aquestes elaboracions poden ser diverses, a nosaltes ens agrada molt amb "bescuit", a Llucmajor elaboren els "barros" molt semblants, també emprar "cocs", parescuts a la coca bamba però més poc substanciosa, també amb coca de patata i suposam que amb ensaïmada també deu ser mel... això va a gusts, en aquest cas nosaltres hem empleat "barros".
El "bescuit" i els "barros" són molt adequats ja que són pastes cuites dues vegades, per això són tant cruixents i la seva textura fa que absorbeixin més líquid que les altres elaboracions esmentades.
A nosaltres ens agrada posar el sucre per damunt els "barros" però es pot integrar dins la llet quan l'esteim perfumant amb la canyella i la llimona.
Finalment ja només queda abocar la llet calenta i perfumada dins el plat, tot seguit veureu el resultat final, es pot menjar fred i també calent, provau de fer-la i ja veureu si ho és de bona!
Un detall important, aquest plat és per compartir, tothom menja dins el mateix plat, una cullera grossa per cada un i a menjar, això sí, cadesqú davant ca seva!
