diumenge, 31 d’octubre del 2010

SON FANGOS (TONI GELABERT)

Color vermell granat clar, amb ribet cirera brillant, de capa mitjana. Net i brillant. Fase olfactiva de bona intensitat, on s'aprecien notes de baies vermelles fresques (grossella, gerd), al costat de records lactics. Bona aportació de notes terciàries, amb notes lleument fumades i records d'herbes de muntanya baixa (fonoll, romaní). Atac en boca calid, de marcat caracter mediterrani, que dóna lloc a un pas ferm, de present taní i mitjana estructura. Bon equilibri, saborós i pendent encara de polir i desenvolupar la seva plena expressio. Final de boca mig-llarg, amb clar afecte i caracter calid.

CAP DE BARBARIA

Fase visual

Aquest vi té un color vermell robí amb matisos granat en el rivet, mostrant una capa mitjana, mitjana-alta. Ben presentat, net i brillant. Desplega una abundant llàgrima alcohòlica en agitar la copa.

Fase olfactiva

En nas trobem un vi d'aroma subtil i complex. Intensitat aromàtica mitjana. És un d'aquests vins que necessites temps per a descriure i que com més temps li dónes més notes desplega i més complexitat mostra. Aroma net i molt equilibrat entre la fruita negra ben madura: mores, nabius, i l'aportació de la criança en bóta en forma de torrats i espècies. Notes de vainilla, cacau, xocolata. Notes minerals que accentuen la seva complexitat, i un fons balsàmic molt agradable. Molt bona nas.

Fase gustativa

Portant el vi a la boca mostra un cos suficient, no és un vi de molt volum, però apareix rodó a la boca i perfectament equilibrat. Acidesa ben mesurada, frescor i calidesa al final pel seu contingut alcohòlic. Suavitat en el seu pas, taní ben polit, res secant. Llarg recorregut molt agradable, mostrant-se fruitós i desplegant tot el seu esplendor per via retronasal. Un bon vi.

CRATER

Color robí granatós de capa mitjana, ribet clar i ampli amb centelleigs vermells i ataronjats.
En nas és un brou amb molta expressió varietal, mineral i marcada intensitat. En obrir s'expressa abruptament tota la càrrega mineral, sobresurten fines notes de fum i brea, expressant-se juntament amb apunts torrats (carbonissa, cendra) i suaus xocolata. Segueix obrint amb notes de cedre, vernís, tabac anglès i una lleu reducció a cuirs, molt elegant (amb un perfil gairebé de la borgonya). De fons va guanyant protagonisme la fruita vermella reduïda (tomàquet sec, cireres) i perfumada que aporta una nota de frescor i de "certa acidesa", al costat de tocs d'horta i vegetals (pebre vermell). Conjunt complex i molt personal.
En boca és de mig cos, lleuger a l'entrada però amb una estructura ferma i un recorregut que no perd en cap moment el nervi. Estupenda acidesa juntament amb uns tanins suaus i madurs. El seu pas en boca és suau, afruitat encara que amb menor expressió mineral del que s'esperava. Tot i l'anyada i de la seva curta criança es manté en plena forma i en comptes de reduir cada cop es fa més fi i interessant.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

LUIGI BOSCA MALBEC (ARGENTINA)

Color vermell robí intens. Presenta aromes de fruits vermells madurs, espècies i pebre negre. La intensitat de la seva entrada en boca es complementa amb la suavitat i dolçor dels tanins. Un vi de gran cos i estructura.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

VIÑA EL ALBARICOQUE (JAUME MESQUIDA)

Vi d'edició especial que presenta una alta concentració de fruita, en concret de móres, i mineral; amb la força mediterrània implícita. Estructurat, ple de fruita, fresc, amb un tacte envellutat encara que tambe enèrgic. Perfecte per acompanyar plats elaborats amb aus de corral (escaldums de pollastre de casa). Diuen que els millors vins de Mallorca son aquells fets amb ceps envoltats de centenaris albercoquers de la varietat "galta roja", no se si el nom te res a veure amb aquest fet?

DEHESA DEL CARRIZAL SIRA

Vi de color vermell picota amb matisos violacis en capa fina, molt ben conservat. Net i molt brillant. Ben cobert, capa alta, gran quantitat de color. En agitar la copa tenyeix les parets, desenvolupant una abundant llàgrima alcohòlica, fruit del seu elevat grau.Fase olfactivaEn nas resulta molt neta i de gran complexitat, amb una intensitat mitjana, tènue en un principi. Costa definir-lo. Es troben gran quantitat d'aromes i records tots molt ben integrats formant un conjunt ben harmonitzat. Gran caràcter fruiter, apareixen notes de fruits vermells i negres madurs acompanyats per les notes de criança, sense sobreposar-se. Notes especiades, vainilla, una mica de canyella. També certes notes de cuir i un record mineral, amb un fons lleugerament balsàmic. Molt interessant.Fase gustativaEn boca mostra un equilibri fantàstic, és tot un conjunt on el seu elevat grau alcohòlic no es fa notar en estar perfectament compensat amb una acidesa alta. Tots dos es compensen sense despuntar en cap cas. El vi llisca amb gran suavitat per la boca. Té volum i estructura, però el taní es troba bé polit, resulta molt amable. Per via retronasal deixa un llarg record a fruites i espècies que perdura en el temps.ComentarisAquest vi ha estat envellit durant un període de 12 mesos en bótes de roure francès i europeu de no més de 5 anys d'antiguitat, de 225 i 300 litres de capacitat. Clarificat amb albúmina d'ou i no sotmès a filtració. El resultat és sorprenent. Un vi rodó i perfectament equilibrat que es troba en aquests moments en un punt ideal de consum, tot i que encara té vida per davant. Complex en nas i seda a la boca. Un gran vi amb una relació qualitat-preu excel lent.

ETNIC 2006

Tast a la vista

  Vi negre de color cirera intens, amb ribets granat.

Tast al nas

Aromes intensos i complexos. Destaca la fruita negra madura amb lleugers tons de fruita vermella, intensos torrats, notes especiades, herbes de la muntanya sobre un fons terrós, mineral, tan característic de la zona del Montsant.

Tast a la boca

Agradable entrada en boca, saborós, amb bon cos, fruita madura. Torrats que encara poden acabar de polir-se. Bona acidesa, persistent i de pas suau. Final llarg i sedós, amb postgust de fruita i retronasal mineral.

divendres, 15 d’octubre del 2010

CALCARI

Color groc palla molt pàl.lid, nítid i transparent. Aroma d’intensitat mitja amb notes de pera i plàtan. En boca es elegant, bona acidesa, equilibrat i postgust llarg. Temperatura de servei: 10 - 12° C

PITTACUM

Color púrpura amb rivet morat de capa alta i llàgrima acolorida i densa.Nas en la predominen aromes de fruita fresca i viva, records a guindes silvestres, herbes aromàtiques i flors al costat de notes procedents de la seva criança en bóta: cacaus i toffes i balsàmics.En boca és carnós, amb volum. Presenta una acidesa equilibrada, és elegant i fresc. Vi harmoniós amb un postgust llarg balsàmic i afruitat.

AUZELLS

Ensamblatge d’un 32% macabeu, 19% sauvignon blanc, 16% parellada, 10% viognier, 8% chardonnay,  8% müller turgau, 3% muscat, 2% riesling, 1% albariño i 1% rousane . El sistema de formació dels ceps és en vas i en espatllera. El terreny és franc, calcari i amb gran quantitat de graves. Verema manual amb caixes, seguit d’una estricta selecció dels raïms després de refrigerar-los en cambra de fred. Fermentació de les diferents varietats per separat a 16 ºC de temperatura. Criança sobre lies durant 3 mesos 10% en bóta i la resta en dipósit.
Embotellat el febrer de 2009. “12,6º d’alcohol i pH de 3,17
Tons daurats amb reflexes verds. Aromes a pasteleria, compota, fruites blanques dolces, i exòtiques molt madures com l'aranja, la pinya i el mango, acompanyades per notes cítriques, amb una base de flors i d’herba fresca. Boca cremosa, compensada per l'acidesa que fa que explosionin les fruites. Postgust llarg i intens.
Beure fresc, entre 7 i 9 ºC.
Producció de 29.734 botelles de 75 cl.

CASA BALAGUER

Vi de color vermell picota amb matisos violacis en el rivet, molt atractiu i molt ben presentat, net i brillant. Ben cobert, capa mitja-alta. En agitar la copa apareix una llàgrima acolorida molt abundant, atès el seu grau alcohòlic.

Fase olfactiva

En nas trobem un vi net i franc, d'intensitat aromàtica mitja-alta i gran complexitat. Trobem gran pes de fruita, amb moltes notes, fruita vermella i negra madura, mores, gerds, fruits del bosc, figa ... Perfecte acoblament d'aquesta fruita amb les aportacions de la bóta, que apareixen en forma de torrats, torrefactes, caramel, toffe , cafè, vainilla i xocolata. Notes balsàmiques voltant de tot això i una lleugera sensació licorosa. Tot això en un conjunt en què tot és present però perfectament integrat, sense sobresortir res per sobre de la resta.

Fase gustativa

El vi mostra gran cos i volum en boca, bona estructura i perfecte equilibri, amb una bona acidesa que fa que el seu elevat grau alcohòlic no es faci notar. Taní sedós i ben polit, el vi llisca amablement per tota la boca i, després de la seva glop, deixa un record molt llarg i de gran complexitat per via retronasal.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

PAGOS DE QUINTANA

Vi jove que ha romàs com a mínim 6 mesos en bóta.Fase Visual: Color vermell robí, amb bona densitat de pigmentació i gran capa de color.Fase olfactiva: Marcada fruitositat en les aromes. Notes especiades amb intensa vinositat. Apareix un matisat bouquet que denota el seu pas per bóta 7 mesos.En Boca: El vi mostra una vitalitat nerviosa i puixant. El grau alcohòlic, els tanins i una marcada acidesa formen part d'un corpulent carcassa, encara que sense agressivitat ni aspror.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

L'ACIDESA EN ELS VINS (PRINCIPALS CONSTITUIENTS)







L'acidesa del vi la presten diversos àcids orgànics:
1) Principals constituents de l'acidesa
a) Procedents del raïm Àcid tartàric Àcid màlic
Àcid cítric
b) Originats per la fermentació
Àcid succínic
Àcid làctic
Àcid acètic

La suma d'aquests acids forma l'acidesa total del vi. Es pot desglossar amb acidesa fixa que esta formada per la suma de tots menys l'acid acetic que es considera com a acidesa volatil.

En el vi es troben, a més, altres àcids en petites quantitats: galàcturònic, glucorónico, citramálico, dimetilglicérico, pirúvic, cetoglutárico, etc.
La major part dels àcids del vi es troben en estat lliure i representen l'acidesa total. Una altra part es troba en forma de sals, es determinen per l'alcalinitat de les cendres.
- Àcid tartàric
És l'àcid específic del raïm i el vi. L'acidesa del vi depèn molt de la seva riquesa en àcid tartàric per ser el major alliberador d'ions H +, suposa del 25 al 30% dels àcids totals del vi i és el més resistent a la descomposició per bacteris, que el transformen en àcid Làctic i acètic.
L'augment d'alcohol i les baixes temperatures que precipiten en forma de cristalls de bitartrat potàssic i Tartrat càlcic neutre per la qual cosa el vi conté de dues a tres vegades menys àcid tartàric que el most del que procedeix. També addició al most a al vi de Anhídrid Sulfurós per a la seva conservació. pot provocar una disminució de la Acidesa fixa amb la qual cosa el vi es torna insípid, sense relleu i adquireix un color apagat, és la malaltia de la "tornada" o "torçada".
- Àcid màlic
És el més estès en el regne vegetal, es troba en fulles i fruits i al contrari que l'àcid tartàric, és un àcid làbil, fàcilment degradat per bacteris.
Es pot considerar com el més important en el transcurs de la maduració del raïm i elaboració del vi. Es troba en gran quantitat en el raïm verd, a la qual dóna un sabor acerb, però va desapareixent poc a poc en transcurs de la maduració fins a una concentració de 1 a 8 grams per litre de most i durant la fermentació, els llevats disminueixen aquesta quantitat en un 20 o 30%.
Acabada la fermentació del most, l'àcid màlic pateix la seva transformació més important en els vins negres i en blancs tractats amb petita quantitat d'anhídrid sulfurós. És completament fermentat per bacteris làctics resultant Àcid Làctic i Anhídrid Carbònic, que es desprèn com a gas, i la acidesa total del vi disminuïda. Aquest procés es coneix com fermentació malolàctica i suposa una millora considerable del vi, ja que adquireix suavitat i perd l'acidesa característica dels vins nous.
S'intenta conservar l'àcid màlic i evitar la fermentació malolàctica en l'obtenció d'alguns tipus de vins blancs secs, de vins rosats i blancs dolços, interrompent la fermentació malolàctica per l'addició de Anhídrid Sulfurós.
- Àcid Cítric
És poc abundant en el raïm, de 150 a 300 mg / litre de most. Després és fermentat pels bacteris làctics i desapareix.
- Àcid succínic
Es forma durant la fermentació per acció dels llevats, trobant-se en el vi en quantitats que oscil.len entre 0,5 i 1 g / litre. És molt estable enfront de les fermentacions bacterianes i no evoluciona al llarg de la vida del vi. Proporciona una barreja de sabors àcid, salats i amargs.
- Àcid Làctic
Té el seu origen en la fermentació dels sucres del raïm, en la qual no existeix, és un component normal del vi. Encara que és més abundant en els vins malalts, la seva presència no és necessàriament un signe d'alteració.
Pot tenir tres orígens:
1. Formació per llevats durant el transcurs de la fermentació alcohòlica dels sucres.
2. Formació pels bacteris durant el transcurs de la fermentació malolàctica, a costa de l'àcid màlic.
3. Fermentació làctica dels sucres, del Glicerol, de l'àcid tartàric o altres components àcids en els vins malalts.
- Àcid acètic (Acidesa Volàtil)
Els àcids anteriorment descrits són els àcid fixos del vi, els que componen la Acidesa fixa, quan es destil.la el vi no passen al líquid destil.lat, queden en el residu. No obstant això el Àcid acètic és volàtil i el tornem a trobar en el destil.lat, es denomina per tant Acidesa Volàtil.
Les vies de formació del Àcid acètic són:
1. La fermentació alcohòlica. Tots els vins tenen acidesa volàtil ja que el Àcid acètic és un producte secundari normal de la fermentació dels sucres.
2. La fermentació malolàctica. Sempre va acompanyada d'una petita formació d'acidesa volàtil que prové, sobretot, de la fermentació del Àcid Cítric i les pentoses.
3. Alteracions bacterianes. Els bacteris acètics, en contacte amb l'aire, oxiden l'alcohol a àcid acètic.
Mentre la Acidesa Volàtil no passi de 0'55 o 0'60 gr / litre, el sabor del vi no perd massa, però cal tenir en compte que la qualitat d'un vi és més gran com menor és la seva acidesa volàtil, l'Àcid acètic al contrari del que pensen alguns no millora el bouquet i tampoc dóna l'olor a "picat", que és a causa del Acetat d'Etil.

 Aquesta informacio, entre d'altres relacionades amb el gust del vi, la podeu trobar a aquesta direccio electronica:

http://lavidyelvino.iespana.es/gustoacido.html
tambe podeu consultar aquesta altra:
http://vinosbodegas.com/enologia/las-sustancias-con-sabor-acido-2

dilluns, 4 d’octubre del 2010

13 CANTAROS NICOLAS

A la vista brillant, de color vermell robí amb reflexos porpra. En nas aromes intenses a fruits vermells, pruna fresca, confitura i espècies. En boca carnós amb taní polit, fresc i persistent.

PAGINA INTERESSANT DE VITICULTURA


VINOPEDIA TV
Visitau aquesta pagina web on hi ha informacio sobre viticultura i diferents videos dels diversos procediments que s'han de dur a terme a l'hora de realitzar vi.
Clicau el seguent enllaç:
http://www.vinopedia.tv/