dissabte, 31 de desembre del 2011

CREMA D'AMETLLES

INGREDIENTS:
3 Porros
50 gr. de mantega.
30 gr de farina.
200 gr d'ametlla.
250 dl. de nata (crema de llet) líquida.
1 l. de brou de pollastre.
 250 ml. de llet.



En primer lloc, cal ofegar la mantega juntament amb el porro i les ametlles, per després afegir la farina. Un cop estigui tot junt cal treballar-lo i barrejar bé. Posteriorment, afegir el brou remenant i la llet. Finalment, cal fer la nata (crema de llet), la sal i el pebre i barrejar-ho tot perfectament. Presentació: És aconsellable treballar aquest plat amb la batedora i el xinès amb la finalitat que quedin totalment barrejats tots els ingredients.

DARDANELOS

COLOR: violaci amb rivet rosat, denota signes de joventut. Capa mitjana.
NAS: Fresc i afruitat. Intensos aromes a maduixes, records a plàtan i cireres juntament amb caramels de violeta i tocs florals. En l'evolució apareixen les aromes de criança en bóta, principalment crema torrada, cafè amb llet, toffee així com tocs balsàmics de la fusta.
BOCA: Bon pas de boca. Molt agradable. Rodó i equilibrat. En retronasal apareixen records balsàmics, herbes de muntanya baixa acompanyant les fruites vermelles fresques.

http://www.bodegadiazbayo.com/es/presentacion/

dijous, 29 de desembre del 2011

HALBTROCKEN RHEINHESSEN (RIESLING)


Groc pàl · lid amb rivet incisiu i aspecte lluminós.
Nas de perfil mineral amb records de poma verda, albercocs i aranges madures, subtils notes de pinyons, hidrocarburs (a l'inici) i tons ametllats molt lleugers sobre fons mineral molt palpable.
En atac apareixen fruites fresques al costat de cítrics i lleugera golosidad ametllada (molt subtil), flors blanques i apunts de cautxú. El seu pas és fresc, amb una acidesa que neteja la boca completament, ben integrada al costat d'una mineralitat (pissarra) latent deixant un recorregut saborós, lleuger i amb final afruitat i fresc.


http://www.mertes.de/ 

dilluns, 26 de desembre del 2011

CALENDARI BIODINÀMIC 2012. DATES RELACIONADES AMB LA VITICULTURA.

- GENER 2012: Bones dates per a la poda, sempre en QUART MINVANT (o lluna vella), el quart minvant d'aquest mes són dels dies 13 a 19. Hi ha creences que diuen que un bon dia per començar-la és el dia de la CONVERSIÓ DE SANT PAU, que és dia 25, però en aquest cas podaríem en lluna nova.
- FEBRER 2012: Hi ha certes creences que diuen que si la poda de la vinya es realitza el dia de LA CANDELERA (patrona dels electricistes i és dia 2 de febrer) el raïm no serà atacat pels abellerots. N'hi ha d'altres que ho fan el dia de SANTA ÀGUEDA. En tot cas es recomana en QUANT MINVANT (o lluna vella), el minvant va de dia 9 a 18 de febrer; s'allarga fins al dia 21 que és la lluna nova, nosaltres per podar en arrel en transició a flor ho farem els dies 20 i 21 de febrer.
Ara farem una sèrie de recomenacions de caire general pel que fa a la vinya i a la seva relació amb la lluna:
A LA VINYA:
- PODAR: En lluna descendent, associant-la si és possible a la lluna minvant. Evitar els nodes lunars, així com els dies en què la lluna es troba en quadratura amb Saturn.
- PODA EN VERD I ESBORRONAR (EMMUNDONAR): En lluna minvant, si és possible associar-la amb la lluna descendent. La lluna sèxtil o trígon amb el sol o mart, hauria de limitar la sortida de nous rebrots (mundons).
- VEREMES: Major rendiment el lluna descendent, però per millor conservació del vi, veremar en lluna ascendent.
AL CELLER:
- TRASCOLAR: Trascolar el vi el lluna ascendent i creixent per no aturar la seva activitat.
- EMBOTELLAR: En lluna minvant, preferentment associada a la lluna ascendent, i si és possible de ben prest, al matí, ja que la humitat de l'aire en aquest moment és molt favorable pel vi.
- Els dies en què la lluna està en sèxtil o trígon amb el sol, el perfum es realça i pren caràcter.
- Els dies en què la lluna està en oposició a Venus surten els aromes dolços de flors i fruits.
- Per tenir un bon vi negre amb estructura, armoniós, de bon color, escollir els dies en què la lluna està en sèxtil o en oposició a mercuri.
- EVITAR TRASCOLAR I EMBOTELLAR els dies de nodes lunars, els dies en què la lluna es troba en quadratura amb el sol o mart, els dies amb tormenta, de molt de vent, de marees, de massa fred o de floració del cep.

CONREU DE LA VINYA ANY 2012

Bé, ja hem acabat l'aventura del 2011 i aquest principi de 2012 embotellarem els nostres vins rosat i negre, deixarem reposar en botella i ja que són més bé vins novells seran consumits aquest proper, molt proper, 2012.
Però la viticultura no s'atura mai, encara inmersos dins tasques de bodega ja començam de nou el treball de camp; dies passats, en concret el 20 de desembre ja vam llaurar (fressar) i abonar les tires parells on l'any passat vam sembrar les lleguminoses.
Dia 8 o 9  de gener de 2012 (bons temps per sembrar segons el calendari biodinàmic) sembrarem alguna lleguminosa per fixar nitrogen al terreny, encara no tenim clar quina triarem però després de 2 anys de sembrar veces canviarem, segurament seran xitxeros (pèssols, estiraguessons...).
La poda serà la propera tasca, ens agrada fer-ho dins el febrer, encara que enguany el calendari diodinàmic és un poc complicat d'adaptar a la nostra disponibilitat. No sabem si podar en dies de fulla ja que l'any passat la plantació va perdre molta fulla i així ajudar a la planta a recuperar-la. Segurament triarem dies d'arrel per ajudar al desenvolupament de les mateixes ja que la plantació encara és jove. El que sí queda clar és que ha de ser en QUART MINVANT, els dies d'arrel són dia 20 de febrer i el 21 ja comença la fase de la flor; seran aquests dos dies 20 i 21  de febrer. Ja que els dies de fulla són a uns dies i hores que no podem anar a la plantació.
Després d'haver podat ja només toca esperar a què broti la nostra vinya, ho fa més o manco 6-7 d'abril, van brotar primer els ceps de raïm de taula, la sirà brota molt lleugerament i de forma molt desigual hi ha ceps molt més avançants que la resta. Tot just brotant dia 9 d'abril feim la primera esquitxada, és un poc prest però com que hem d'estar 7 dies fora després pot ser un poc tard, ja veurem en tornar com està la vinya ja que aquests dies en teoria ha de ploure. Tornam a començar a resar perquè no ens afectin les malalties, ja ho veurem: MOLTA MERDA!!!!
Tornam de viatge, les brotades han crescut poc però com que s'acosta mal temps i aquests dies ha plogut hem de tornar a esquitxar, en aquesta ocasió ho feim amb sofre mullable i amb un producte sistèmic per cobrir mildiu i oidi.
Posarem unes fotografies de l'estat de la vinya acabada de brotar, amb herbes als passadissos, un de lleguminoses i les altres de la flora autòctona de la zona. Data de la segona esquitxada: 18 d'abril de 2012.



Dia 27 d'abril tornam a treballar a la vinya, feim una sèrie d'operacions: en primer lloc llauram les tires on hi ha la flora autòctona, aquestes seran les que trepitjarem per fer les feines a la vinya, llavors també vam entrecavar els ceps.  Vam segar les tires on hi ha lleguminoses, deixam les plantes en forma de coberta vegetal intentant minimitzar l'acció del sol durant l'estiu i també intentam trepitjar-les el mínim per intentar també minimitzar els efectes de l'erosió. Finalment esquitxam a base de sofre i coure, en teoria abans de la floració i el quall seria interessant no utilitzar gaire coure ja que també retarda el creixement vegetatiu a banda de no afavorir el quall i la floració, però la veritat és que no trobam un solució ecològica i a banda de posar algun producte sistèmic seguirem amb el preventiu de contacte en forma de caldo borgalès.
Dies 7 i 8 de maig, esbrostam, és a dir, llevam els brots "xupons" que no ens interessa desenvolupar per tal de què no absorbeixin nutrients innecessaris a la planta, la darrera tasca realitzada aquests dies és una nova esquitxada a base de coure mullable i caldo borgalés (coure). Bé, aquests dies, entre el 20 i 21 de maig, hem estat llevant nous brots que van sorgint degut a la joventut de la plantació, seguim esbrostant i també col.locam els brots principals que quedin ben al mig dels fils-ferros de guiatge; hauríem d'haver fet una altra esquitxada però no ens ha llegut. Entre els dies 28 i 31 maig farem aquesta nova esquitxada, esperem que no sigui massa tard, haurem de controlar quins productes posam ja que la plantació està a punt de la floració, de fet el raïm de taula ja ho ha fet; s'ha de fer notar que durant la floració no es pot aplicar coure.
Vull adjuntar una fotografia de la plantació, aquest any vaig segar l'herba però ha rebrotat i algunes d'elles estan ben florides, m'interessava que hi hagués herbes florides durant la floració també de la plantació per així facilitar la presència més important d'insectes que ajudin a la pol.linització però la veritat és que no sé si ajuden a la pol.linització de la vinya o aquesta símplement és deguda al vent... De totes formes la plantació és preciosa, tan florida i sobretot la tira que hi ha el cascai que és la que millor es veu a la següent fotografia.

Al final no la vam poder esquitxar ja que feia molt de vent i la plantació encara estava en fase de floració, al final vam esquitxar el dia 4 de juny, vam fer-ho amb sofre mullable i el producte sistèmic, a partir d'ara ja només ho farem de forma ecològica.
Dia 15 de juny regam la plantació, aquest any haurem de regar bastant ja que és molt sec i fa molt de temps que no plou, hem d'aportar ferro ja que hi ha bastantes plantes que groguegen.
Les pròximes tasques seran les de llevar els mundons, llaurar, entrecavar, desbrossar les tires amb herba i seguir regant i esquitxant...





BEAUJOLAIS PRIMEUR

Vista: túnica brillant robí intens.
Nas: La varietat Gamay aquí s'expressa al màxim, el nas és franc, una explosió de fruites vermelles com el gerd i la maduixa de vegades amb un toc de la caiguda d'àcid.
Paladar: paladar amb l'encant de fruits vermells com el gerd i la maduixa. En boca és un vi suau, harmoniós i deixa una sensació fresca molt agradable.


BEAUJOLAIS NOUVEAU

BEAUJOLAIS NOUVEAU és un vi negre realitzat amb raïm Gamay produït a la regió de Beaujolais de França. És el més popular vi novell, fermentat durant només unes poques setmanes i després llançat oficialment al mercat el tercer dijous de novembre. Aquest "Dia de Beaujolais", o "Dia del Beaujolais Nouveau" és objecte d'un gran màrqueting pels productors, amb carreres per aconseguir col · locar les primeres ampolles de la collita en diferents mercats.
Beaujolais nouveau és un vi de color rosa-porpra que és particularment lleuger, fins i tot per al que és normal en el vi de Beaujolais. El mètode de producció cerca que hi hagi molt poc taní, i el vi es pot veure dominat pels aromes afruitats, sobretot de bananes i gotes de pera. Aquests són subratllats per la freqüent recomanació de servir el vi lleugerament fresc, a aproximadament 13 ° C (55 ° F).
Molts crítics de vi critiquen a aquests vins "simples" o "immadurs" comercialitzats com Beaujolais nouveau. La crítica de vi Karen MacNeil ha comparat beure Beaujolais nouveau amb menjar massa de galetes
.

divendres, 23 de desembre del 2011

QUINA CREU

Passejant per ciutat, al barri antic (Carrer Forn de Sa Creu, 4), trobàrem aquesta petita joia gastronòmica... Lloc ideal per passar un ratet agradable, bon menjar, música envolvent i va a cárreg teu la companyia.
http://www.quinacreu.com/

PAZO SERANTELLOS (ALBARIÑO)

- Vista: Vi de color groc palla amb reflexos verdosos
- Nas: una aroma d'intensitat mitjana-alta, amb aromes florals i matisos de fruites blanques
- Boca: En boca és fresc, ampli, rodó, amb marcada persistència.


http://www.condesdealbarei.com/alb_esp.html 

HACIENDA LÓPEZ DE HARO

Vista: Vermell amb tons teula. Brillant i amb capa mitjana-baixa. Llàgrima freqüent.
Aroma: Poc aromàtic, amb notes de cafè, sotabosc i menta.
En boca: Acidesa viva, atac considerable i tanins astringents i suaus. Notes de tabac. Estructura suau i no molt definida.


http://vintae.com/
http://www.bodegaclassica.com/

dilluns, 19 de desembre del 2011

VINYA CARLES

Picota amb vora morat, net, brillant, bona capa i gran fluïdesa. En nas moderat, sense defectes, especiats i fruita fresca. En boca sense gran complexitat, entra amb bona acidesa i dolçor, de tanins marcats i agradables, bon cos, carnós, un bon equilibri. Hi ha especiats, pebre, vainilla i regalèssia al costat d'un toc subtil de fusta. De final bo, records dolços amb el seu cop d'acidesa.


VESPRAL

ASPECTE: Rubí de capa baixa, net i vora granada
NAS: Es nota madur, hi ha cireres sobre un fons d'espècies dolces.
BOCA: Aquí penalitza, ja que no aporta gaire. Superflu, un xic curt de persistència.
En resum, el nas, encara que de baixa intensitat prometia alguna sensació agradable, però després en boca desllueix. Només per acompanyar algun formatge.

10 SENTITS

A la primavera del 2009, en una trobada casual d’un grup d’enòlegs, amics, amb afinitats i inquietuds comunes, es comença a parlar de la situació en la que es troba el sector vitivinícola de casa nostra. Catalunya és un país pioner en l’elaboració de vins, amb molta i llarga tradició, amb un important patrimoni vitícola, prestigioses zones de producció i grans vins reconeguts arreu del món. L’actual situació presenta un panorama incert de cara al futur; la globalització fa que cada vegada les empreses hagin de mil·limetrar les seves polítiques de productes, valorant per sobre d’altres les qüestions purament comercialitzadores, tancant la porta a molts aspectes dels que ens hauríem de sentir orgullosos i fer bandera per mostrar la nostra riquesa i el saber fer de molts professionals que durant anys han portat la nostra enologia als primers escenaris mundials, i que per contra han estat poc o gens reconeguts arreu, començant per casa nostra. Aquest grup de professionals, amb arrels i contactes amb quasi totes les zones vitícoles del nostre país, mostra la seva inquietud per aquesta realitat, i abans de quedar-se de braços creuats es proposen intentar fer alguna cosa per reivindicar els valors del nostre patrimoni vitivinícola i sobre tot el paper de l’enòleg com a artífex intel·lectual dels vins que s’hi elaboren.
La tempesta d’idees encetada culmina l’estiu del 2009 amb la proposta de creació d’un col·lectiu professional que té com a propòsits:

  1. CREAR LLIUREMENT (Vi, Vinagre, Cava… el que creiem, sense patró que digui com)
  2. GAUDIR CREANT (Sense pressió comercial ni de resultats)
  3. APRENDRE CREANT (20 ulls i 10 caps segur que ens fan obrir la ment)
  4. TRANSMETRE IL·LUSIÓ i PASSIÓ PEL MÓN DEL VI
  5. POTENCIAR LA FIGURA DE L’ENÒLEG COM A AUTOR INTELECTUAL DELS VINS
  6. IMPULSAR LES CAUSES PERDUDES I INVESTIGAR EL QUE NO ÉS PROPIAMENT COMERCIAL
  7. RENOVAR IDEES I REMOURE CONSCIÈNCIES ANCESTRALS (Tot evoluciona)
  8. SUMAR SINÈRGIES PER CATALITZAR NOUS PROJECTES
  9. APORTAR LES NOSTRES EXPERIÈNCIES AL MÓN ENOLÒGIC
  10. FER TERRER COM A EXPRESIÓ DE LA CULTURA LLIGADA A LA TERRA

El col·lectiu es bateja com a 10sentits, en referència a les persones que s’impliquen en el projecte i al decàleg acordat com a ideari motivador d’aquest moviment.
D’aquestes primeres trobades surten moltes idees que culminen en l’inici del primer repte, el Projecte 2009, que es concreta en la elaboració d’una sèrie de vins molt peculiars, i la seva posterior comercialització per donar a conèixer la feina feta i les possibilitats que ens brinden algunes varietats en vies de ser abandonat el seu conreu, precisament per manca d’interès comercial. És voluntat del col·lectiu dotar el projecte d’un caire pedagògic en lloc de comercial ja que el més important a valorar és la seva riquesa com a diversitat enològica; la valoració econòmica del producte final només servirà per donar viabilitat al projecte i buscar l’autofinanciació que permeti la seva continuïtat en el temps amb noves propostes, sempre diferents, i que engresqui al col·lectiu en nous reptes i als seus seguidors en noves emocions enològiques. No s’ha d’enganyar a ningú; no es tracta dels millors vins de Catalunya ni per descomptat del món. Només volem ser això que per a molts ha quedat desat al racó dels records, els terrers, els aromes i sabors de l’oblit, la curiositat, la inquietud, la nostàlgia però també les noves tecnologies i el saber fer, i per sobre de tot la autenticitat que esperem que els més entesos sàpiguen apreciar merescudament.
Al Febrer del 2010 el projecte continua el seu camí. Els vins dissenyats, treballats i mimats ja es poden tastar. Falta decidir algunes petites coses, no menys importants, com el tema del packaging i la comunicació, i finalment embotellar aquells vins que considerem que són mereixedors de ésser coneguts en societat. Després de tot un any de esforços personals i llargues i enriquidores discussions, ja podem veure els resultats, que es concreten en les propostes que podreu trobar en aquest bloc.

http://www.10sentits.cat/

diumenge, 11 de desembre del 2011

LO PIOT





Vi de color vermell granat, que forma denses llàgrimes.
Aroma atractiva, potent i complexa.
Entremescla notes d´espècies amb aromes de caramel, panses i figues madures, arrodonit amb l'aroma fumada dolça, resultat del temps passat envellint als barrils de roure.
A boca es mostra dens i saborós, amb tanins dolços i especiats.
Carnós, llaminer i molt rodó, amb una sorprenent i llarga persistència aromàtica que recorda el terròs on va néixer, el Priorat.
 

http://cescavicentpriorat.com/inicial.aspx

TINTO FIGUERO

Tast a la vista
Capa alta on els granats predominen en un fons net i brillant, reflectint la seva joventut. Les llàgrimes envaeixen la copa, anunciant potencialitat alcohòlica i untuositat en boca.
Tast al nas
Notes torrades amb fons especiats. La fruita batega sota de la fusta i ens recorda a les móres madures barrejades amb gerds i nabius.
Tast a la boca
Acidesa moderada, potència tot l'esplendor d'un vi rodó i ben estructurat sobre els tanins dolços i vellutats propis del ull de llebre, que fan que el pas per boca sigui suau en la seva fase inicial i un final elegant i llarg.


http://www.tintofiguero.com/

UNITATS DE MESURA DE LA CORONA D'ARAGÓ


1) MESURES DE MASSA: L'aparell amb el qual es pesaven els aliments, productes, etc.  era la romana:
 Aquí es pot apreciar diferents patrons de pesos:

La unitat comuna a tots els països catalans era la lliura, en general de 12 unces. El valor de la lliura era variable segons els llocs. 
Unça: Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura.
L'equivalència exacta de la unça és de 33,33 grams.
Tres unces fan 100 grams.
Lliura: Antiga unitat de pes catalana dividida en 12 unces.
L'equivalència exacta de la lliura és de 400 grams
Arrova o Rova: Unitat de pes equivalent a 26 lliures.
L'equivalència exacta de l'arrova és de 10,400 quilograms.
L'arrova moderna equival a 10 kg .
Quintar (català): Unitat de pes equivalent a 4 arroves.
L'equivalència exacta de l'arrova és de 41,600 quilograms.
El quintar mètric equival a 100 quilograms.
Càrrega: Unitat de pes equivalent a 12 arroves.
L'equivalència exacta és de 124,800 kilograms.

2) MESURES DE VOLUM.
CÀNTIR

XICRA - PETRICÓ - PORRÓ - CÀNTIR - ARMINYA


Les mesures per a vi i llet depenien dels tipus de recipients emprats, que variaven localment. De totes maneres cal remarcar que la mesura general emprada a Catalunya era el porró, dividit en 4 petricons. Al Rosselló s'utilitzava la botella, al País Valencià el càntir (que també era utilitzat a les comarques occidentals de Catalunya) i a les illes el borratxel·lo. 

Les mesures per a oli, en general diferents de les de vi, eren també relacionades amb diferents tipus de recipients, destinats a vendre-hi, guardar-hi o transportar-hi l’oli.

La mesura pròpia de Catalunya era la càrrega d’oli, mentre que a les Illes i al País Valencià s'utilitzava la lliura d’oli, també dita a Mallorca ròtol. A la zona de Tortosa s'utilitza lo cànter d'oli que equival a 16 litres.
La lliura d'oli a les Illes tenia els següents valors i divisions: 
1 lliura = 4 quartets = 12 unces = 1/9 de quartà = 1/36 de mesura = 1/108 d'odre = 1/216 de somada
 
3) MESURA D'ÀRIDS I GRA.
Per a mesurar grans s'utilitzaven recipients de fusta, a vegades reforçats amb ferros. Aquestes mesures tenien una gran importància en la compra-venda de grans, però també eren emprades per a d’altres productes com ara ametlles, olives, sal, etc. També servien en el pagament de censos. Existien uns patrons de metall i a diverses localitats hi havia mesures publiques de pedra. La comprovació de la bondat de les mesures era feta periòdicament pel mostassà. Les mesures per a grans podien ser rases o curulles, perquè fossin rases calia passar-hi per la boca el pal anomenat«rasador», el qual eliminava la part de gra sobrant, mentre que en les curulles no s'utilitzava el rasador
    La mesura per a grans emprada d'una manera general a Catalunya era la quartera, llevat de les comarques pirinenques, on s'utilitzava I‘aimina. A les Illes, al País Valencià i també a Tortosa, s'utilitzava la barcella.
La quartera equivalia a la cabuda del recipient del mateix nom. Antigament aquest recipient era de fusta i constituït per un tros de tronc buidat (per exemple, de pomera buidada i lligada), però després es feu amb fusta (per exemple, de lledoner) i cèrcols de ferro, amb forma troncocònica, amb la boca més estafeta que la base. Als costats d'aquest recipient hi havia dues nanses de fusta.
L'aimina és una mesura molt antiga que apareix en una gran quantitat de documents. Ja era perfectament determinada abans del segle XV. Com a submúltiples hi havia: la mesura, el sester, la cossa, la punyera, el picotí, etc.
La barcella era la mesura usada a les illes (on es dividia en 6 almuds o 1/6 de quartera) i al País Valencià (on es dividia en 4 almuds, o 16 quarterons, o 108 mesuretes. i equivalia a 1/2 faneca, o 1/4 de taleca, o 1/12 del cafís). La barcella també era emprada a Tortosa, on era igual a 3 cutxols, o 6 almuds, o 1/25 del cafís. Per a forment (blat), ordi, avena, etc., el cafís és de 25 barcelles justes (rases). El recipient tenia la forma d'un tronc de piràmide de base quadrada amb la boca folrada de llauna de ferro i travessada per un diàmetre de ferro. A dos dels costats contraris hi havia dues nanses. En general el diàmetre de ferro de la boca era unit a la base per una altra barra de ferro i el perímetre de la base s'acostumava a rematar amb una anella de ferro.

4) MESURES DE LONGITUD.

PAM - PEU - PAS - CANA
Les mides catalanes poden classificar-se en diversos grups:
· Mides antropològiques
      · Mides amb patrons
      · Mides itineràries



Mides Antropològiques
Aquestes mides estaven basades en distàncies del cos humà, però posteriorment foren normalitzades amb patrons, per evitar que una mateixa mida tingués diferents valors.
Les més importants són: 
        - El peu
              - El pas
              - La polzada
              - El cos
              - La braça
              - El dit
              - La colzada
              - El forc



Mides amb patrons

Entre les mides de patrons podem distingir:
       - El destre1
             - La cana2
             - La vara3
*1: el destre era la mida bàsica medieval pròpia de Barcelona.
El destre es dividia en 12 pams destres, cada pam destre se subdividia en 12 minuts i a la vegada cada minut es dividia en 12 línies.
*2: la cana era la mida pròpia de Catalunya, Catalunya Nord i les Illes.
Les seves divisions eren:
1 cana = 8 pams = 32 quarts
La cana també equivalia a 2 passos o 6 peus.
La cana s'emprava especialment en el comerç i en amidaments de terrenys, els quals eren fets pel canador. Aquest portava un bastó, dit de la geometria, i unes cordes o cadenes on existien senyals que indicaven els pams i les canes. La majoria de les unitats de superfície s'acabaren expressant en canes i pams quadrats (jornal, quartera, mujada, etc.).
La cana es materialitzava per mitja d'un bastó de fusta, una canya o una cinta de roba (anomenats també cana), i es dividia en mitja cana, pams i quarts de pam. Sovint era corrent utilitzar la mitja cana per a reduir el patró.
*3: la vara
La vara era la mida pròpia del País Valencià i de la Catalunya Occidental.
Es dividia en 4 pams i equivalia a 3 peus.
La vara valenciana fou creada per Jaume l el Conqueridor el 1238 a València, i esdevingué la mida fonamental del País Valencià. El bastó de fusta, metall o canya corresponent a una vara era dividit en pams i dits. A les botigues de roba i merceria s'usava un regle de fusta de mitja vara.



Mides itineràries

Les mides itineràries més conegudes són la llegua, l'hora de camí i la milla marina o nus.
La llegua era una mida de valor variable. A Catalunya hi havia la llegua antiga (4.320 canes de Barcelona) i la llegua jurídica, més petita (2.700 canes de Barcelona), definides en funció de la cana de Barcelona.
Al País Valencià, la llegua era igual a 20.000 peus valencians. Modernament és coneguda també la llegua marina, dita de «20 al Grau», que té un valor basat en la longitud del meridià terrestre (1/20), i per tant és una mida universal, comuna a tots els països.
L'hora de camí era una mida itinerària igual a la distància que es podia caminar en 1 hora. També es parlava de 1/2 hora de camí, 1/4 d'hora de camí etc., especialment per a indicar distancies entre poblacions o llocs. És una mida variable que depèn de la marxa del terreny, etc. Els valors de l'hora de camí oscil·len entre 3,5 i 5 km, segons els llocs.
La milla marina és emprada en navegació i val 1/3 de la llegua marina actual, o també 1.851,66 m. La milla era una mida itinerària coneguda  força antiga i és esmentada ja per Ramon Llull a l'Arbre de la Ciència. Per tal de calcular la velocitat d'una embarcació, el mariner des de la barca en marxa deixava surant sobre l'aigua una peça dita <> i anava amollant la carda que unia la corredora a la barca. Al cap d'un cert temps, mesurat per exemple amb rellotge de sorra, recollia tota la carda amollada i comptava quants nusos d'aquesta s'havien deixat anar. La distancia entre dos nusos era dita nus, equivalent al tros de carda amollada en 30 segons per una embarcació que navegui a 1 milla per hora. En tot rigor caldria dir que 1 milla són 120 nusos.
 
5) MESURES DE SUPERFÍCIE.
FANECADA - DESTRE - HORT - CAFISSADA - QUARTÓ - QUARTERADA

La quarterada és la principal unitat de mesura de superfície de la terra agrícola a Mallorca. La seva superfície és equivalent a 7.103 m² (71'031 àrees) i es divideix en quatre quartons, cada quartó es divideix en quatre horts, cada hort es correspon amb 25 destres i cada destre amb un quadrat de quatre costats de 21 pams lineals.
La quarterada va ser duita pel rei Jaume I i és la quantitat de terra quadrada que té quatre costats iguals de quaranta braces o 84,28 metres. Es diu que la braça corresponia a la braçada del Rei. Així cada quartó té de costat 20 braces del Rei, que equivalien a 22 de la majoria de la gent.
A la pagesia mallorquina la unitat de mida longitudinal base era la cana, que equivalia a 1,564 metres, la qual equivalia a 8 pams, mentre que el pam té 4 quarts.
A molts llocs de l'estat espanyol la mesura de superfície de la terra és l'hectàrea, aquesta equival a un quadrat de 100m de costat, per tant són 10.000 metres quadrats, en contraposició a la quarterada que són 7.103 metres quadrats.

Molta informació d'aquesta nota està extreta del següent enllaç:
http://usuarios.multimania.es/joanmiro/

http://www.xeix.org/IMG/pdf_Les_mesures_a_la_bibliografia.pdf
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=Quartera


dimarts, 6 de desembre del 2011

YLLERA





Vermell guinda fosc. Net, brillant. Elegant aroma afruitat al costat de notes de vainilla, espècies, cacau, lleugeríssims tons mentolats i notes de torrefactes. Carnós en boca amb tanins ben integrats. Final llarg i persistent.

http://www.grupoyllera.com/
http://www.grupoyllera.com/vinos_Castilla_y_Leon.php?contenido=vinos_tierra_castilla_y_leon

SIGLO SACO





Color Granat, brillant amb reflexos porpra i daurats. És afruitat,
amb aroma torrat, avainillat... adquirit durant la seva criança. En
boca és ple, amb cos, elegant i vellutat.


http://www.domecqbodegas.com/caste/index.htm
http://www.domecqbodegas.com/siglo/caste/lagama/index.php?subseccion=siglo_saco

CEPA LEBREL

Color vermell teula, net i brillant, llàgrima fina i abundant. En nas molt suggerent i potent: especiats, balsàmics, cuir i tabac suau. En boca és elegant, amb buquet, càlid, i a més encara uns tanins agradables permeten suposar que encara li queda vida.

CELLER VEGA TOLOSA (BOBAL VINYES VELLES)

Vista: Presenta un intens color cirera fosc.
Nas: Molt expressiu en nas, mostrant aromes de fruita negra
madura (baies, prunes) amb matisos al final a torrats i cacau.
Boca: Al paladar és un vi saborós i equilibrat, en què la fruita
madura està perfectament integrada amb els tanins dolços i càlids.
Final llarg que deixa enrere agradables sensacions.

http://www.vegatolosa.com/


VISIGODO SAUVIGNON BLANC

Groc palla tirant a daurat, rivet acerat, net, brillant i fluïdesa lleugera. Nas feble i lineal, s'entreveuen notes afruitades tropicals i herbàcies. La boca és fresca però descompensada i amb tocs amargs. Recorda a cereal acabat de segar.
En total decadència ha perdut la seva qualitat aromàtica i la seva estructura original.


dilluns, 28 de novembre del 2011

MÓN VÍNIC

Món Vínic neix amb l'objectiu de ser una referència internacional com a centre divulgador de la cultura del vi. Un espai capdavanter, creat per Sergi Ferrer-Salat, que veu la llum amb la il.lusió d'obrir les portes de bat a bat a una selecció única de vins del món i, també, al què i com de cada ampolla.


http://www.monvinic.com/

UBICACIÓ:

Ver mapa más grande



dimecres, 16 de novembre del 2011

ADOBS EN VERD I CARBONI ORGÀNIC

AAquí teniu una presentació que ens parla dels adobs en verd i del carboni orgànic.

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxkb2N1bWVudHN2aW55YXxneDo0NjQwZTZjOTYyMjQyZTg3

COBERTES VERDES LLEGUMINOSES

Aquí teniu un llistat de cobertes vegetals lleguminoses recomenades per DELINAT a l'estat espanyol. Com tots sabeu les lleguminoses són molt positives per a les nostres plantacions. Jo he emprat aquesta tècnica durant 2 anys, sembrant veces a passadissos alternats, aquest any hem decidit canviar de lleguminosa però encara no hem decidit quina.

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxkb2N1bWVudHN2aW55YXxneDo1ZDJhZTU5OWNjNDMxNTYy&pli=1

diumenge, 13 de novembre del 2011

VI D'AUBA NEGRE (CAN VETLA)





Vi de color vermell brillant, d'aromes balsàmiques, de fruits secs, clau i pa torrat. En boca és fresc i mineral, amb un postgust especiat i persistent, amb un punt salat.

http://www.vidauba.com/

VIÑA SALCEDA





Color Capa mitjana-alta. Color cirera, poc evolucionat. 
Aroma Intens i expressiu. Complex. Fruita d'os-guinda, aranyoner, notes florals, fons fumat, especiat i bona fusta.
Paladar Entrada àmplia. Pas de boca equilibrat, amb volum. Tanins integrats. Persistent. Retrogust de fruita negra i espècies com el pebre negre.


http://www.vinasalceda.es/

GALLINES I FOQUES

Vi color picota madura amb rivet cardenalici, capa alta, net, brillant i llàgrima abundant.
En nas amb bona intensitat, maduixes, gerds, móres, violetes amb evolució cap a notes de caramel i cedre, tota una harmonia que no et deixa indifentente per acabar en una xocolata amarga.
El pas per boca, suau, càlid, cos mitjà, afruitat, caramel, bona acidesa, rodó, amb uns tanins vellutats i saborosos.
Retronasal, confitura de fruites.
Postgust, mitjà i bo.
Vi més que per tastar és per gaudir d'ell, jovial, brillant i divertit.


http://www.gallinasyfocas.com/webapp/