MARTIN MILLER'S GIN

Es tracta d'una ginebra Premium, tipus London Dry de 40,0% alc. / Vol., Obtinguda per destil · lació tradicional per lots, amb un sol alambí, al qual denominen Àngela, naturalment de coure, i fabricat per John Dore & Co el 1903. El destil · lat del cereal, elaborat a Black Country, és enviat al costat dels botànics a Islàndia, on aquests es remullen en aigua procedent de de glaceres i filtrada en roca volcànica, i es barregen amb el destil · lat, marxant de nou a Anglaterra, sent aquest el motiu pel qual se l'anomena la ginebra de les tres mil milles.

Els botànics utilitzats són ginebre, taronja, llimona, coriandre, regalèssia, canyella, casia, nou moscada, angèlica i arrel de Florència, acuradament seleccionats, i homogeneïtzats per evitar diferències apreciables d'una temporada a una altra.

El producte final, és nítid, de cos mitjà, suau i sedós al paladar, amb bona harmonització entre l'alcohol i els botànics, notant-se sense destacar el ginebre i amb notes florals i fruiters amb el toc de la regalèssia, predominant en l'olfacte els cítrics.

És una ginebra molt recent, ja que es va començar a fabricar el 1999. El productor, Martin Miller, és conegut per diverses activitats, com a fotògraf, organitzador de concerts pop o antiquari (és l'autor del Miller s Antique Price Guide), s'explica, que reunit amb dos amics, van decidir fabricar la millor ginebra del món , triant entre diverses fórmules, la número set, que va portar a la pràctica.

Es presenta en una ampolla moderna de 70 cl., De línies rectes, amb les etiquetes a l'interior de l'ampolla. Ha rebut premis en tasts a Chicago i San Francisco.

http://www.martinmillersgin.com/uk.html

INICIACIÓ AL TAST

En la FASE VISUAL analitzarem els següents conceptes:

● En primer lloc la seva transparència i transparència, és a dir l'absència de partícules en suspensió, perceptibles per l'ull humà. Aquesta observació es fa en situar el vi entre l'ull i una font lluminosa. Tenint en compte aquest factor podem parlar de vins tèrbols, opalescents o mats, transparents i brillants, des del pol més negatiu al positiu.

● En segon lloc la capa o intensitat del color. Per analitzar aquest paràmetre inclinarem la copa sobre una superfície blanca, amb això definirem al vi com de capa alta, mitjana o baixa, segons veiem o no a través d'ell. La intensitat del color ens ofereix també dades sobre l'estructura i el cos del vi. Com més intensitat, major estructura.

● El tercer element a definir és el color. La varietat de colors en els vins negres va des del vermell violaci al cafè, i segons el grau de color podrem veure l'evolució del vi, és a dir la criança d'aquest.

● Finalment girant la copa es poden apreciar dos conceptes abans de passar a la fase olfactiva. En primer lloc la fluïdesa que ve definida per les llàgrimes del vi directament relacionades amb l'estructura i el grau del vi. I en segon lloc l'efervescència, toc de carbònic típic dels vins joves.En la FASE OLFACTIVA, olorarem el vi en tres moments diferents. Primer sense agitar la copa, després agitant suaument la copa, i finalment, si considerem que cal, perquè hem apreciat algun aroma defectuós, agitant bruscament, i si cal tapant, acció que coneixem com trencar el vi. Segons les olors que percebem en cada un d'aquests moments podrem parlar d'intensitat, variació i complexitat aromàtica. Quant als aromes que percebem en un vi es classifiquen en tres tipus:

• Aromes primaris, són els propis del raïm de naturalesa fruiter o vegetal.

• Aromes secundaris, els que s'originen en la fermentació tant alcohòlica com malolàctica, són els més nombrosos.

• Aromes terciaris, desenvolupats després de la criança del vi, podem classificar-los en diferents famílies, com són, animals, vegetals, torrefactes, fruits secs o especiats. Estan en funció del tipus de roure utilitzat, del torrat de la bóta, del temps que hagi passat el vi en ella, i del temps de repòs en ampolla. Aquests aromes són els que es coneixen con BOUQUET.

L'ordre d'aparició d'aquests aromes és contrari al que hem exposat, però en un vi de qualitat, criat en bóta, han d'aparèixer els tres, i no estar solapats uns per altres. Si no s'aprecia cap aroma estarem davant d'un vi neutre.Finalment passem a la FASE GUSTATIVA. En boca un vi de ser confirmats les sensacions anteriors ia més mostrar equilibrat i rodó. No és millor el més concentrat, el de més color, o el més tànnic, sinó aquell que es percep com un conjunt harmònic, aquell en el qual no despunta cap dels sabors que componen el vi.Els òrgans receptors gustatius es troben sobre les papil · les gustatives que són sensibles als quatre sabors bàsics, el dolç, l'àcid, el salat i l'amarg.El sabor dolç es percep immediatament, a la punta de la llengua, i defineix la lleugeresa, el cos i la suavitat del vi. Aquest gust es deriva dels sucres de la fruita i de l'alcohol del vi.El sabor àcid es percep en els laterals i la base de la llengua i transmet sensació de frescor. Les sutancias àcides apareixen ja en la fruita, i es desenvolupen al llarg de la fermentació.El amarg, que se situa en la part posterior, es deriva de les substàncies tànniques i dels polifenols del vi, i pot anar acompanyat d'astringència.I finalment els salats es perceben en les vores, i són els que atorguen estructura al vi. Es deriven de les sals procedents del sòl, i dels àcids metabolitzats per la fruita.En primer lloc analitzarem les sensacions percebudes un cop el vi ha arribat a la boca. Observarem si notem picor (presència de bombolles) i sabor dolç. Observarem el temps que triguem en percebre l'acidesa i l'astringència.Després mourem el vi amb suavitat per la boca, durant 10-15 segons com a màxim. Tractarem d'observar l'evolució del vi en quant a sabors i aromes, i en general totes les sensacions percebudes durant aquest temps.Segons la proporció en què apareguin els quatre sabors bàsics parlarem de la rodonesa del vi, si a més la percepció d'aquests és àmplia el qualificarem com saborós o carnós.En segon lloc hem de parlar del tacte bucal, amb el qual es perceben la suavitat, i untuositat, com a elements positius, o la rugositat i l'astringència del vi, com a factors negatius.Finalment avaluarem el vi a la via retronasal, per això ho farem borbotear en boca. Un cop empassat el vi o escopit, expulsarem l'aire pel nas i analitzarem les sensacions percebudes. Durant un temps, percebrem les mateixes sensacions que quan teníem el vi a la boca (persistència aromàtica).De vegades alguns vins ens deixen una sensació final, que pot ser: àcida, tànnica, etc. Si aquesta sensació final, no existís, parlaríem d'un vi franc. Per contra, de vegades, en la sensació final apareix un mal gust, llavors parlarem de postgust per exemple a brutícia, herbaci.

LA ESTACADA

Color picota madura. Àmplia capa. Aromes fumats i balsàmics. Sucós en boca amb tanins suaus però ben marcats. Maridar amb carns en salsa. Decantar.

http://www.fincalaestacada.com/index.php?lang=es

DINASTÍA VIVANCO

Color cirera brillant. Aromes de fruita vermella, regalèssia, amb presència d'aromes torrats, vainilla, fum, espècies i herbes aromàtiques. En boca es mostra expressiu, amb un pas elegant i afruitat i un final persistent.

http://www.dinastiavivanco.com/inicio.asp

HONORO VERA ORGANIC

Vi de color vermell cirera picota de capa mitjana alta. Al nas destaquen atractius aromes florals amb tocs de fruita madura i un fons balsàmic. Equilibrat i ben estructurat és fresc en boca, viu i saborós amb una adequada acidesa i nobles tanins de fruita madura.

http://www.bodegasjuangil.com 

VINS NATURALS (PÀGINES RELACIONADES)

Aquí teniu una sèrie de pàgines de persones, bodegues... que cuiden les seves vinyes i vinifiquen seguint unes estrictes normes per tal d'oferir uns vins, singulars, autèntics... naturals.

http://vinopuchero.blogspot.com.es/p/nuestros-vinos.html

http://www.barrancooscuro.com/

http://bodegacauzon.blogspot.com.es/

http://bodegamarenas.com/

http://laureanoserres.wordpress.com/

VINS NATURALS

Què és Vi Natural?
Vi natural és vi fet amb raïm natural, sense afegir ni treure res a aquesta raïm. El resultat és un fidel reflex de la terra de la qual neix el vi.
Aquests són els 7 punts bàsics que sostenen la ideologia de l'Associació de Productors de Vins Naturals.
1. CULTIU respectuós amb el medi
- Es practica algun tipus d'agricultura com la ecològica o biodinàmica o simplement se segueixen mètodes ancestrals usant només productes naturals. Es respecten els cicles naturals.
- Els tractaments més comuns i admesos en agricultura ecològica com sofre o sulfat de coure haurien de limitar a l'imprescindible. Un tractament primerenc i preventiu és més beneficiós que molts i tardans. On es donin les condicions es recomanen els adobs verds. Hi ha pràctiques locals que són difícilment extrapolables però molt beneficioses en el seu medi natural.
- No s'usen adobs químics, herbicides, plaguicides, fungicides sistèmics ni organismes manipulats genèticament.
2. Compromís amb el ENTORN NATURAL.
- A més de practicar una agricultura respectuosa es manté un comportament coherent a l'hora de canalitzar recursos com l'energia, el treball o l'aigua. Els vins s'envasen en ampolles de vidre que es taponen amb suro natural.
- És positiu que hi hagi un compromís per millorar l'entorn. Cal intentar generar el mínim possible de residus i gestionar-los de la millor manera possible, fomentar l'estalvi energètic. Els recursos s'han d'utilitzar de la manera més eficient possible.
- No es generen costos socials ni externalitats.
3. El VITICULTOR és l'AUTOR
- L'Autor del vi controla la vinya, és responsable de tots els treballs que es realitzen i pren les decisions.
- És preferible que les vinyes siguin en propietat. També és preferible que el productor treballi directament i s'impliqui en cadascuna de les tasques dedicant una part important del seu temps de treball a la vinya.
- No es compra raïm de vinya no controlat.
4. AUTENTICITAT i SINGULARITAT
- El raïm ha de reflectir les condicions de la terra i l'anyada. No han d'haver elements que distorsionin l'expressió de la terra i el raïm en el vi.
- És preferible el treball manual i artesanal. La maquinària utilitzada en tot cas no canviar les condicions naturals del raïm, del most o del vi. No es filtra ni aclareix el vi, per conservar les característiques naturals del vi.
- No s'usen llevats comercials ni qualsevol altre producte per accelerar o conduir la fermentació alcohòlica. No s'usen bacteris malolàctiques per accelerar o conduir la fermentació malolàctica, no es corregeix l'acidesa acidificant (amb àcid tartàric, cítric o qualsevol altra substància) ni deacidificando, no es chaptaliza ni s'encapçala amb alcohol, no s'usa àcid ascòrbic, sòrbic o sorbat potàssic, antibiòtics, no s'afegeixen aromes, no s'usen encenalls o trossos de fusta per aromatitzar, no s'empren l'osmosi inversa, la concentració, la criomaceració o qualsevol altra tècnica que suposi la disgregació artificial dels components del most o el vi. No es clarifica, es deixa que sigui el propi vi el que faci aquesta operació, amb ajuda del temps. No es filtra, així no s'eliminen components naturals i beneficiosos per a l'evolució natural del vi.
5. NO S'USA anhídrid sulfurós (SO2)
- El Anhídrid Sulfurós o Diòxid de Sofre (SO2) és perjudicial per a la salut. És un gas irritant i tòxic molt perillós per als qui han de treballar amb ell, exposicions prolongades poden tenir conseqüències letals. Per al consumidor és causant de migranyes, migranyes i ressaques. Les persones al · lèrgiques no poden beure vins convencionals. Alguns derivats orgànics dels sulfits poden ser inductors de determinats càncers. S'ha de treballar sense utilitzar SO2.
- No s'ha d'utilitzar en cap moment. Es poden investigar i aprendre tècniques que eliminin la necessitat com la hiperoxidación del most, l'estabilització natural pel transcurs del temps i la successió de processos físics i químics espontanis, el control visual i organolèptic del potencial d'oxidació i la limitació de l'exposició del vi a l'aire, etc.
- El vi no ha de tenir SO2 afegit, el nivell de SO2 Total avalat per anàlisi oficial ha de correspondre a alguna cosa generat pel propi vi en el seu procés o bé a desviacions provocades pels mètodes analítics, mai a afegits per l'elaborador.
6. Es DIU EL QUE ES FA i es fa el que es diu
- L'honestedat i la transparència són valors principals dels productors de vins naturals. S'informa de tot el procés productiu. Les anàlisis químiques dels vins estan a disposició de clients i consumidors. Hi ha coherència entre el que es transmet i el vi que es produeix.
- En la mesura del possible s'han d'obtenir el major nombre de paràmetres que demostrin l'autenticitat del vi i donar-li una publicitat d'acord amb aquesta finalitat. Es recomana signar aquest manifest i exposar al públic, fins i tot formalitzant en una acta notarial, que tindrà validesa davant els compradors del vi i qualsevol altra persona el comportament es vegi influït per tractar-se d'un vi natural.
- No es pot amagar informació.
7. Compromís amb l'ASSOCIACIÓ i els Associats
- Es comparteixen i es defensen els postulats de l'Associació. Es col · labora amb els altres associats en temes tècnics, comercials, legals o qualsevol altre que siguin d'interès per a la viabilitat dels seus projectes. Els socis han de complir amb les normes establertes i fer gala de la seva honestedat i honradesa. La filosofia i la professionalitat de cada un són l'estendard de tota l'associació.
- S'ha de participar en l'activitat de l'Associació aportant i aprenent. Cal treballar la terra respectant les lleis de la naturalesa, per a l'obtenció de la millor raïm que ens pugui donar l'any. Compartir coneixements experiències i tenir el compromís de millora constant, defensant l'elaboració de Vins Naturals.
- No hi ha incoherències ni incompatibilitats. Els socis no estan implicats en altres activitats contradictòries amb els postulats de l'Associació ja sigui dins o fora del sector del vi.

http://vinosnaturales.wordpress.com/

MARQUÉS DE BURGOS

Vermell intens guinda molt viu amb rivet porpra.
Aromes a fruita madura i baies silvestres barrejats amb tocs florals (violetes).
Notes marcades de regalèssia amb records a cafè, vainilla i cacau.
En boca és vellutat, fresc i carnós.
Persistent i de gran potència retronasal.

http://www.bodegaslan.com/

ELS GRANS VINS SENSE SULFITS (Les grands vins sans sulfite)

El juny de 1978, AGROVIT, "El món del vi", va ser un servei empresarial alsacià en creixement. Aquesta empresa, quan me'n vaig anar, estava dedicada al vi i comercialitzaven ells tot el que podia ser necessari i útil. Enologia i especialment vinificació, assessorament, serveis... però  estaven poc desenvolupats. Vaig sentir que els productors necessitaven un suport real per fer front als reptes tècnics de les pròximes dècades.De fet, Crémants van néixer, el clima va canviar, el perfil del vi i s'acomiadava la collita tardana. I la institució de tasts de vi dels requisits d'aprovació imposaven qualitats noves. He decidit crear un servei "Enologia" contractació d'un enòleg a càrrec de la instal · lació d'un laboratori d'anàlisi de vins a la seu AGROVIT 16 rue d'Orschwihr Soultzmatt. El meu primer novell Philippe Gocker, contractada a la primavera de 1978, es va recordar a la finca de la família del seu pare perquè l'ajudin a la granja familiar. És en aquest punt que ha presentat un enòleg jove i dinàmica IMMELE Arnaud, fill de deviticulteurs Voegtlinshoffen. Tot el que volia era oferir un bon servei als meus clients en enologia. Així que em vaig oferir a resoldre Arnaud dansmes IMMELE Soultzmatt local, volar pel seu compte, a desenvolupar un laboratori, així com els serveis i subministraments necessaris per a la vinificació bo. Arnaud està inscrita al registre mercantil l'agost de 1978 i va començar a treballar per enfrontar la seva primera collita com consell qu'œnologue. Hem treballat al seu costat per al vi, em vinyes des de fa vuit anys. Petits serveis addicionals a la viticultura, l'enologia va esdevenir una activitat important que requereix habilitats i les instal · lacions adequades.AGROVIT necessitava nous locals i IMMELE Enologia també. Els dos Westhalten instal · lat, a 500 metres l'un de l'altre. Laboratori IMMELE ràpidament es va convertir en una força de propostes tècniques s'estenen les seves activitats en Toutle vinya alsacià, amb un laboratori a Dambach-la-Ville i Sigolsheim i Borgonya, amb la creació d'un laboratori a Macon. Els productors necessiten noves habilitats. El canvi climàtic, l'augment de collita tardana i Crémant i desvins "orgànics" productors va ficar en els seus gestos tradicionals i obligats a aprendre noves rutes tècniques. AGROVIT de la vinya i el vi IMMELE Enologia, teníem la mateixa visió d'un vi alsacià servei per acompanyar els canvis que exigeix ​​el mercat.Alguns vins eren, en aquest moment, la reputació de "mal de cap vi". A més, per eliminar permanentment aquests prejudicis, la idea de treballar per als vins sense sulfits es meparaissait un gran desafiament! Però compte, regionals o del mercat internacional és exigent. El consumidor vol productes amb alt valor ecològic, però sense comprometre el sabor. Alsàcia defensa els valors de debò, el sentit comú, i sap l'enllaç a la millor tradició de les propostes modernes. El municipi Rouffach, jo estic a càrrec, igual que les vinyes d'Alsàcia, combina el desenvolupament econòmic i la protecció del medi ambient. L'enfocament dels vins sense sulfits que van en la mateixa direcció: es favoriseles les vendes de vi mentre complien amb els criteris ambientals. Estic segur que professionals del vi es beneficiaran de les propostes innovadores d'aquest llibre escrit per un enòleg talent. L'aplicació d'aquestes propostes només millorarà la imatge i la reputació dels vins. Amb totes les meves felicitacions i el meu agraïment i la meva amistat lleial.Jean-Paul DiringerCavaller de l'Ordre Nacional de la Legió d'HonorMajor Soultzmatt-WintzfeldenVice-president del Consell General de Haut-RhinFundador AGROVIT.

http://store.oeno.tm.fr/libfr/nouveau/sulfites.html 

COM LES VESPES SÓN LES PROTAGONISTES DE LA TIPICITAT DELS VINS

Les vespes són protagonistes de la tipicitat del vi, cervesa i pa. A l'intestí d'aquests insectes, en efecte, "viuen" els llevats responsables de les fermentacions naturals caracteritzant la tipicitat. És això, en poques paraules, és la idea bàsica de la investigació publicada a la prestigiosa revista nord-americana PNAS - Proceedings of the Natural Academy of Sciences, realizzata per un grup d'investigadors de la Fondazione Edmund Mach de Sant Michele all'Adige, Itàlia, en col · laboració amb la universitat de Florència i el CNRS de Montpeller.
La importància d'aquest treball rau en què per primera vegada s'ha tancat el cicle ecològic dels llevats responsables de les fermentacions del vi, cervesa i pa. Fins ara, el cicle vital d'aquests llevats es coneixia només durant la fase de producció i fermentació d'aquests productes. Es desconeixia on vivien aquests microorganismes quan no hi havia fermentacions, és a dir, durant els mesos d'hivern i primavera.
Aquests llevats "transcorren" un període del seu cicle vital dins de l'intestí de vespes, fora de l'ambient de fermentació. Després, quan les fruites maduren, aquests insectes atrets per la seva olor les trenquen gràcies a les seves poderoses mandíbules i inoculen aquests microorganismes en el seu interior. Aquest estudi completa un treball d'investigació iniciat el 1998 i de fet tanca el cicle ecològic dels llevats que encara estava embolicat en el misteri. Per arribar a aquest resultat s'ha seqüenciat el genoma d'aquests llevats transportats per les vespesvi ha estat possible identificar les soques de llevat en períodes de l'any en què mai abans havien estat aïllades, és a dir de desembre a febrer.
El descobriment més interessant s'ha realitzat comparant, a nivell genòmic, els ceps de les vespes amb altres soques aïllades a partir de raïms i de fermentacions naturals de les àrees d'aïllament dels insectes, respecte a una col · lecció de més de 400 soques aïllades de ambients naturals i industrials a França, Estats Units, Xile, Nova Zelanda i Japó. L'anàlisi ha indicat que soques de llevats aïllades de vespes, raïm i vins d'una determinat zona estan més relacionades entre si que les soques de zones diferents, identificant d'aquesta manera una biodiversitat microbiana característica d'una vinya o d'una regió. " Avui dia - ha explicat Duccio Cavalieri, coordinador del Departament de Biologia Computacional - la utilització de la genòmica i de la bioinformàtica permet identificar un llevat o un microorganisme aïllat en un ambient natural i comparar-lo amb altres microorganismes d'altres parts del món comparant "simplement "la seqüència de gens marcadors, com passa amb l'home per l'anàlisi de la paternitat".
Per tant s'ha posat de manifest que aquests insectes  són protagonistes de la tipicitat del producte. "Aquest descobriment - conclou Roberto Viola, director del Centre Ricerca i Innovazione della Fondazione Edmund Mach de Sant Michele - obre el camí a altres estudis que vulguin entendre de quina manera aquest microcosmos de microorganismes pot associar-se a la tipicitat dels productes i la importància de conèixer-lo, per protegir-lo i conservar-lo, posant-lo a disposició de les activitats de l'home ".
http://www.infowine.com/default.asp?scheda=11453

ZESTREA MURFATLAR PINOT NOIR

Més sabors intensos de fruites vermelles, amb una mica de mel, i que recorda a l'alta acidesa de les cireres amargues. El sabor és fi, sense personalitat, amb un final agredolç. Popular vi sense queixar massa.
 http://www.murfatlar.com/site/eng/index.html

REMÍREZ DE GANUZA (ERRE PUNTO "MACERACIÓN CARBÓNICA)

http://www.remirezdeganuza.com/menu1.html

Vermell violaci de mitja capa i rivet amb tons blavosos. Llàgrima regular i de bona pigmentació.
Presència en nas de fruites silvestres, madures i sucoses amb matisos de llaminadures negres, herbes de muntanya aromàtiques i flors blaves.

En boca es mostra fresc i molt afruitat, amb franquesa i una acidesa amable, tímids tocs de pebre i apunts amargosos molt saborosos i integrats. Final de postgust lleument lacti i de fruita saborosa. Tipicitat varietal.

LÓPEZ DE HARO CRIANZA

Vi d'intens color granat i agradable aroma, en què destaquen els matisos de fruita madura. En boca és suau, expressiu i elegant, conjugant-hi un caràcter afruitat amb les notes aportades per la bóta, en perfecte equilibri.

http://www.bodegaclassica.com/ 

http://vintae.com/ 

VIERNES (BIERZO)

Vi de viu color cirera picota. Aromes intensos on destaquen les notes florals o violeta i els fruits vermells silvestres envoltats de matisos minerals. En boca és ampli i suau amb un final fresc i persistent.


http://www.godelia.es/es/index.php