A la cultura balear, l'animal totèmic terrícola no exempt de ser matat ni menjat és el porc; l'aquàtic és el raor. Un el plaer efímer i l'altre el sustent; el raor de sorra blanca, aspecte exòtic de zebra marina disfressada, amb dents de depredador; el porc negre de soll pallosa, mamífer domèsticat per ser completament devorat, amb uns graciosos ganyells.
Ambdós animalons són ara propietat de l'art recreatiu, formen part d'una litúrgia social, símbols de la resistència d'una societat rural que s'obstina encara en no ser acorada per la indústria alimentària.
La recepta, unànime i canònica, tal com diu n'Andreu Manresa: "Els raors pocs i nus, fregits sense res"; també ens adverteix l'articulista culinari: "Si són massa frescos el seu cos sembla que es rebel·la a la pella; si són acabats d’agafar es dobleguen, es desescaten i no es couen bé".
El raor s'emporta la fama però el pedaç encén la flama del bon gust, l'arenisc peix endormiscat que es disfressa de cendre marina; és un peix valent, no és un peix que fugi, més aviat opta per la quietud.
La illenca és cuina de producte que evita el saborós aïllament, no es concep una porcella rostida sense patató ni un raor sense guarniment; en aquesta ocasió unes patatetes fregides amb oli d'oliva i una culleradeta ensaïmada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada