Son Vell, la família sureda, a Son Macià hi arriba google, a les vinyes i al vi d’aquest petit celler no els arriba la cobertura web; millor, les coses difícils de trobar són les més gustoses. Pagesos totals, toquen tots els pals, des de cereal a cascall, una mostra de que la tradició és tendència i no quietud. Visitar aquesta portassa és seguir la història de l’ull breguer de la fogoneu mallorquina, tastar la bota d’aquest raïm de grans negres, apinyats i no gaire grossos és degustar l’essència d’una vitivinicultura gairebé perduda, el raïm que ningú és capaç d’embotellar, el most més ric i fugisser, només els predestinats són capaços de capturar mínimament el caràcter d’aquesta nostrada varietat. La gent de la contrada també enterra palla per protegir botelles homònimes, tresors tapats de terra banyada, treure-les de l’oblit és un ball d’alegria.
Quan la vida era salvatge, ondulaven moments de pulsacions constants amb moments palpitants, el pa i el vi de cada dia, matinades matanceres, regalims oliosos, escatada sal de cocó, electocardiograma vínic; del temps on hi havia dies de feina que es vivien com una festa, dels infants botant binerbos en honor a la deessa Minerva sense saber-ho a la canalla bevent most com a devoció a l'ansiada glopada dolça sense saber que no engatava, hi havia un temps on les persones bevien vi com a sustent; “Només una cullerada de sucre ajuda a empassar-se la medicina” (Richard Sherman). Els ferits de vi sentim la petjada de la despersonalització vínica, només ens relacionam amb els semblants, el líquid diví actua com una secta, la beguda ens redueix i ens sedueix, aquestes pulsacions combreguen compartides, ja tenim la colla i la pertinença, la conversió està assegurada, ens convertim en un estol de feres envidriades i consentim ser adoctrinats per la santa llei de la sang de Déu; els vi ens controla i ens descontrola, només ens interessa la informació vinària, justificam el monopoli de les nostres idees i emocions, "Cal valorar la importància de no entendre-ho tot" (Grace Paley).
Color groc daurat amb rivet d'or blanc net i molt brillant.
Aromes: aroma de fruites grogues, albercoc i melicotó de vinya, i de fruites de tardor com el gínjol; té un rerefons d'herbes aromàtiques seques, flaires de talc i notes de pols de tocador.
Boca: entrada suau però amb presència, d'inici s'ubica a la part del paladar però acaba fent pessigolles a la punta de la llengua, durant el pas mostra una rica frescura que combina una correcta acidesa amb una delicada amargor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada