A la família de Bruno Dubois, la vinya i el vi són part de la seva naturalesa, els misteris són llargs de desxifrar i les generacions que s'acumulen mai no són suficients per entendre-la. Però han anat aprenet, a través de sorpreses i alegries, a respectar aquests encanteris i a fer un amic d'aquell acompanyant aclaparador que és el vi.
En Bruno va aprendre a caminar dins les vinyes, aquesta ha estat la seva escola de rodamóns, la més colpidora, és la del sol, la de la pluja, de les calabruixades i de la bella boirina de setembre. És també la dels perfums i les aromes quan obris un dels seus vins, beguda plena d'esperit que ens trasllada a altres mons que nosaltres ajudam a crear però dels quals mai en serem els amos; altres mons s'obren i estan a l'abast dels teus llavis, basta que obris aquesta botella.
Les Perruches és un Saumur Blanc elaborat amb el raïm chenin blanc. Procedeix de vinyes de més de 50 anys dins 2,5 hectàrees cultivades amb cura segons principis ecològics (certificats des del 2009) i biodinàmics (certificats per Demeter a partir del 2015). El sòl és argil·lo-calcari sobre gres.
Després de la verema manual, el raïm es desrapa i es premsa sense utilitzar sofre durant aquest procés. La vinificació és poc intervencionista, fermentació amb llevats autòctons. El vi resultant es va criar més o manco un any dins gerres de fang.
Color groc daurat amb el rivet d'or blanc, net i brillant.
En nas hi destaquen les notes florals amb un rerefons pirotècnic, llavors apareix la fruita groga madura, melicotó i meló erissó, flaires de fruites exòtiques i cítriques combinades amb notes terroses, de guix, herbes de tocador, pa torrat, fruits secs i certs records a glutamat, pinso i medicament; rebossa mineralitat.
En boca és directe, vertical com dirien els "winelovers", una bona acidesa però més citrica que de "vinagrella", aquesta acidesa el vertebra, li dona personalitat i li allarga la vida però no necessita 10 anys de botella per afinar-se, demostra una òptima conveniència a dia d'avui. La verticalitat inicial es va tornant més greixosa i ens va tacant el paladar de forma gustosa, amargs i picants esclaten en boca confluïnt de forma salina a la punta de la llengua en un paratge verdós, de terra humida i lluminós.
Per beure fins a tocar-s'ho amb els dits zigodàctils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada