El món del vi és inabarcable, mai podràs dir que ja saps Kung-fú; és com el futbol, són tant senzills que ens agrada complicar-los, al final només importa si has guanyat o si t'ha agradat, els bocamolls sempre opinen amb les pilotes. Si ets un ostentós, t'agraden els vins que beus perquè et penses que parlen de tu, consum pretenciós, objectes que et projecten, el vi nodreix als humils i alimenta l'ego dels estufats, pagesia o mort, cacics i lletraferits; ara és l'època dels publicistes d'un mateix.
Quina vibrant vida, la dels que cerquen descàrregues elèctriques sense fi, la dels que cerquen novelles dreceres transitades per una multitud d'ignorants, la tirania del fals interès, l'univers actual del vi és un llenguatge amb una gramàtica ambigua que es pot analitzar amb parelles de paraules discordants, extracció, mínima intervenció, convencional, natural, atlàntic, mediterrani... quina culpa té el raïm d'haver-se convertit en vi i la tecnologia de fortificar la devoció pel narcissisme.
4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.
Color vermell cirera amb el rivet color porpra, de capa mitjana, net i brillant.
En nas és franc i un xic rústic, hi destaquen les notes de fruitetes vermelles grenyals, cirera, pruna de frare roig, magrana dolça i confitura de magrana agra, pell de taronja sanguina un xic confitada, notes càrnies i terroses, un punt especiat de pebre rosa i rerefons de resina, bosc mediterrani, flors liles i flaires herbàcies característiques de la callet.
En boca té una entrada molt fresca i xispejant, un xic amarga el que ajuda a refrescar el conjunt, és un vi lleuger i delicat, polit i rodó, un xic picant al final, acabant fent pessigolles a la punta de la llengua mostrant certa salinitat calcària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada