Sang, cel, em quedo a terra. Sang, sang, sang vol el senyor, beveu-ne tots, vi, aquesta és la meva sang, Déu de l'Univers, el cel i la Terra són plens de la teva glòria, aquest és el calze de la vella aliança a la meva sang, quantes vegades en begueu, feis-ho en memòria meva, beneït el qui ve al cel en nom teu; jo em quedo a terra. "La mort, alguna cosa així succeeix quan desapareix l'essència d'un vi o quan l'olor d'un perfum s'escapa a l'aire" Lucreci.
4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.
Color vermell cirera amb el rivet porpra, net i molt brillant, de capa mitjana-alta.
En acostar-lo al nas, desperta amb aromes de móres i cireres madures, entrellaçats amb tocs d'orenga, a més d'un subtil toc torrat i balsàmic.
A la boca, es revela com un vi saborós i ben estructurat, oferint una complexitat que es desplega en capes de fruites vermelles madures. El seu pas pel paladar és fluid, culminant en un final llarg i harmoniós que convida a continuar gaudint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada