Un pot triar impressionar, brufar insignes estampes, botelles vellutades de senyoriu, valerosa virtud de bèsties junyides al jou de l’ostentació, el poder apodera i els nus muden la por en coratge, el vi és el centre de tota passió. La cúpula superposada, rica en detalls vanidosos, vetllau per les aduladores companyies, tal com Rudy Kurniawan, atrevit falsificador de profecies; no sols el celler, el graner, la indumentària, el llinatge i els cabells aglutinats parlen de qui ets. Als humils només els queda somniar o enginyar-se, el demés no els pertany.
Un pot triar emocionar però no la nació d’on és natural, reaccionaris que escampen decàlegs de profitoses pràctiques, hàbit de texans i camisa de quadres, brillants llanternes en un món de vins sobradament estimulats, hipertròfia líquida que condueix a la desgana. Sols queda acarar al gall i la gallina, els ermitans coberts per vestimentes doloroses i les germanes d’Iesu Communio. Quan aprens a acaronar un vi salvatge, t’adones que el vi del que et vas enamorar ja no t’agrada; quina culpa té el raïm de convertir-se en vi i un d’estremir-se amb substàncies fluides de baixa intervenció.
4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.
Color vermell cirera amb el river porpra, de capa mitjana-baixa, net i molt brillant.
En nas és expressiu i complexe, farcit de fruites vermelles, pruna maduixa i móra d'esbarzer, rerefons balsàmic i especiat, resina i pebre rosa, un toc vegetal i d'herbes aromàtiques silvestres, farigola i sàlvia.
En boca té una entrada molt fresca, fi, elegant i sedós, polit però amb presència i permanència, bona acidesa i un punt amarg, seriós però juganer, pessigolles finals a la punta de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada