Gorgollassa amb un toc de callet, raïms de color rovellat, pàmpol sacorrat i ressec; la primera, el símbol de la recuperació de varietats autóctones, la segona, emblema de Quíbia, Quíbia és un país acollidor, esqueixat i brutalment esperançat, per la convicció de la pròpia força i de la caparrudesa de continuar essent un poble.
Color vermell cirera amb el rivet porpra, de capa mitjana-baixa, net i brillant.
El nas és de pruna vestida de sol, confitura de frare roig o frare llarg, cireretes en licor, cremat de brandy amb cafè torrefacte, clovella de llimona i taronja, canyella amb clau d'olor; rerefons balsàmic d'ebenisteria i laca d'ungles.
En boca és fresc i lleuger, il·lusió fugissera de goig permanent, acidesa mediterrània reforçada per un bramul amarg més dolç que la suor freda, segrega saliva a la llança de l'òrgan del gust, font de plaer propi i aliè, saborosa besada, pessic a les galtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada