dissabte, 26 de maig del 2012

RECEPTA DE BACALLÀ AMB SOBRASSADA I MEL

Com fons del plat farem  o bé un puré de patates casolà o també hi lliga beníssim un puré de poma (millor si les pomes són Gran Smith).
Passarem ja al  bacallà, el tenim degudament dessallat i passem a confitar-lo. Escalfam lleugerament l'oli (uns 75 ºC), el podem aromatitzar amb un gra d'all i un poc de romaní; llavors passam a posar-hi el bacallà i a confitar-lo fins que la seva carn es separi un xic làmines. El deixam damunt paper de cuina per eliminar l'excés d'oli que pugui tenir.
Per altra banda preparam la sobrassada i la mel. Posam un poc de sobrassada dins la paella i quan es desfaci hi posam un poc de mel al gust.
Finalment muntam el plat.
Tot seguit podeu veure un vídeo d'una recepta un poc diferent a la nostra però que també pareix boníssima.

GELAT DE LLET MERENGADA

Ahir vam adquirir la geletera del lidl, per 22 euros ens ofereix la possibilitat de fer un gelat casolà de primer qualitat, tot seguit en podeu veure la imatge:
La nostra primera recepta de gelat posada en pràctica és la següent: GELAT DE LLET MERENGADA, que cal dir que és un dels nostres preferits.

INGREDIENTS:
280-300 grams de llet (després d'infusionar-la  n'utilitzem uns 265 grams), 250 grams de nata (35% MG), la pell de dues llimones, 1 branqueta de canyella i 65 grams de sucre(el sucre pot ser gruixut perquè va dissolt, en altres receptes de gelat si no va infusionat millor utilitzar el sucre en pols).

ELABORACIÓ:
Posa la llet en un cassó amb el sucre, la canyella i la pell d'una llimona sense la part blanca. La pell de l'altre llimona rállala abans de fer el gelat. Porta la llet a ebullició i després baixa el foc, infusiona durant cinc o deu minuts movent de tant en tant amb una espàtula o cullera de fusta i retira del foc.

Deixa refredar a temperatura ambient i després refreda a la nevera almenys durant quatre o sis hores, ja que per fer el gelat a la geladora, convé que els ingredients estiguin ben freds. Abans d'introduir la llet merengada a la nevera pots barrejar ja amb la nata i la pell de llimona ratllada, nosaltres ho vam fer després, però igualment la nata ha d'estar a la nevera perquè estigui ben freda.



Aquest és el resultat final...



dimarts, 1 de maig del 2012

INICIACIÓ AL TAST (PART PRÀCTICA II)

Aquesta segona part pràctica ja és la directament relacionada amb la cata, vam catar 8 vins, 3 blancs, 1 rosat, 3 negres i finalment un dolç. Tot seguit passarem a anomenar els diferents vins i llavors a fer la pertinent cata.

1) MUSCAT DE MIQUEL OLIVER.
http://www.miqueloliver.com/index.php?idioma=ca

FASE VISUAL: Vi blanc, color groc pàl.lid transparent amb reflexos verdosos. Intensitat mitjana-baixa. Net i brillant amb marcada llàgrima però no gaire persistent, el que ens fa pensar que estarà al voltant dels 13º alcohòlics.
FASE OLFACTIVA: Pel que fa a la fase olfactiva podríem dir que en primera instància surten els aromes de gessamí, roses i sobretoto moscatell ja que és la varietat principal del coupage d'aquest vi. La varietat moscatell juntament amb la Gewurstraminer són de les més aromàtiques ja que l'olor de la flor mateixa del raïm hi influeix la es manté durant tot el cicle vegetatiu de la planta i fins i tot surt al producte final després del pas a la bodega. A aquesta fase olfactiva surt un xic l'alcohol i es veu que no té criança.
FASE GUSTATIVA: Un atac entre sec i àcid, aquesta és la primera impressió però llavors surt al final una lleugera amargor. Al segon glop no es mostra tan directe i apareix una mica de mineralitat (salat). Aquesta salinitat es pot veure sobretot a vins com els anomenats MANZANILLA que es fan a Andalusia.
Al fer la fase retronasal és quan notam aquesta salinitat. Aprofitam per explicar com es fa aquesta fase retronasal. S'ha d'aspirar i treure l'aire pel nas, serveix perquè el vi s'escalfi dins la boca i així mata algunes olors i en fa resorgir algunes altres que esteien amagades en primera instància.
2) HEREUS DE RIBAS BLANC.
http://www.bodeguesribas.com/web/index.php?lang=catalan

En aquest vi podrem veure perfectament una qualitat del vi que li confereix molta personalitat, parlam de l'amargor i sobretot en aquest cas l'astringència. Podem diferenciar entre amargor per exemple la d'un codony i en canvi l'astringència la podríem comprovar després de rosegar un bri sec d'un arbre. Aquestes dues qualitats lligades però no exactes poden venir sobretot del pinyol, de la pell o de la polpa. A banda d'aquesta informació prèvia anem al comentari de la cata:
FASE VISUAL: groc pàl.lid, reflexos lleugerament verdosos i encerats. Net, molt poc intens, brillant, llàgrima marcada però poc duradora, segurament presentarà uns 13-13,5º.
FASE OLFACTIVA: no massa floral, més bé poc aromàtic i recorda més bé a vegetals i sobretot a aranja dolça.
FASE GUSTATIVA: atac molt agradable, té cert cos, bona estructura, amargor present i marcada mineralitat. Certa voluminositat el que li confereix una gran cal.lidesa en boca.
S'ha de dir que és un vi majoritàriament fet amb una de les varietat autòctones blanques de les nostres illes: PREMSAL BLANC en un 85%.

3) MARTUE (PAGO DE LA GUARDIA)
 http://www.martue.com/

FASE VISUAL: color groc llimona, intensitat mitjana-alta, el to (que dóna als extrems de la copa) és de color verdós, molt poc color però amb tendència a or verdós. Vi molt brillant. Llagrima gruixadeta que denota cert alcohol. Aquest alcohol dedèn en certa forma de la varietat i de la forma d'elaborar el vi, el toc glicèric està relacionat amb aquest alcohol. S'ha de dir que és un vi que no està filtrat per tant no és tan clar encara que no podem dir que està enterbolit.
FASE OLFACTIVA: atac de fusta torrada denotant la seva criança en bóta, també d'almívar. Després de remoure la copa surt més la fruita i sobretot mantega (làctic). Intensitat aromàtica mitjana.
FASE GUSTATIVA: marcada per la sequedat degut a la fusta, atac potent, voluminós, amb cos, glicèric, mineral, poca acidesa, lleugera amargor i certa astringència. En retronasal surten els fumats i la pinya pròpia de la chardoney.

4) VIÑA ROSADA (BODEGA VALLFORMOSA)
 http://www.vallformosa.es/

En aquest vi de 2007 (molt per ser un rosat) podem observar què és un vi oxidat. Ho podem comprovar pel seu color mort, es mostra poc expressiu i es pot comprovar els aromes i gust a fruites sobremadurades.

5) AN2 (BOGEGA ÀNIMA NEGRA)
http://www.annegra.com/index.php

FASE VISUAL: Color violeta, intensitat mitjana-alta, net, no gaire brillant i amb llàgrima molt marcada el que ens fa pensar que tendrà uns 14º.
FASE OLFACTIVA: En primera instància surt fusta relativament nova i terra humida. En segona instància i després de moure la copa, surt l'alcohol, una mica de fruita veremlla i sobretot surten tocs làctics.
FASE GUSTATIVA: poc àcid, certa mineralitat, molta astringència, no gaire afruitat.
Vi fàcil de beure fet amb sobretot callet però també presenta mantonegre, fogoneu i també sirà.

6) SON ROIG DE CAN MAJORAL

http://www.canmajoral.com/

Abans de parlar de la fase visual farem un incís, quan parlam de CAPA parlam del color, de l'obscur que és el vi, per això hem de passar un dit per darrera de la copa i si no es veu podem parlar d'una capa alta.
FASE VISUAL: Capa alta, intensitat alta, pruna madura amb tons morats. Aparentment net, amb certa brillantor i la llàgrima denota bastanta graduació alcohòlica.
FASE OLFACTIVA: Més fruita negre, pruna, afruitat, apareix l'alcohol però no molesta.
FASE GUSTATIVA: Vi potent, atac també potent, bastanta acidesa i mineralitat, molt de tanní provinent dels polifenols presents a la pell del raïm. Certa astringència i amargor.
S'ha de dir que és un monovarietal de Cabernet Sauvignon.

 7) ABADÍA RETUERTA (SELECCIÓN ESPECIAL)
 http://www.abadia-retuerta.com/

FASE VISUAL: Fosc, intensitat molt alta, net, un poc brillant.
FASE OLFACTIVA: Delicat, subtil, equilibrat, fustes noves sense presència marcada, trufa (bolet).
FASE GUSTATIVA: fruita menys madura (més fresca i àcida), làctic.

8)  OPORTO TAWNY
http://www.realcompanhiavelha.pt/i_vp.cfm?s=4&ss=6 

FASE VISUAL: Color marró ataronjat per la presència d'alcohol i fusta vella. Net, brillant i evidentment molt carregat d'alcohol.
FASE OLFACTIVA: Surt el 19º d'alcohol, toffe, caramel de cafè amb llet, regalèssia...
FASE GUSTATIVA: Dolç amb boca i amb certa astringència.





CURS D'INICIACIÓ AL TAST (PART PRÀCTICA I)

Durant aquesta primera part pràctica del curset vam fer dues coses, en primer lloc vam intentar identificar aromes amb diferents aromes químics (QUIT AROMÀTIC); llavors vam provar diferents dissolucions on vam poder experimentar i comprovar diferents components del vi: dolçor, diferents tipus d'acidesa, salinitat...

1) QUIT D'AROMES
El ponent ens va presentar una sèrie de potets amb diferents aromes, va ser divertit jugar a inentar endevinar les diferents aromes. Ens van presentar les següents: fumat (fusta), trufa, pinya madura, cítric (llimona-llima), fruits secs (avellanes, molt presenta als vins blancs amb criança o caves amb criança però sense haver passat per fusta), floral (violeta, molt present a la varietat sirà), pera madura (licor de pera "pear williams"), maduixa...
En vam encertat un parell, s'ha de dir que aquestes aromes són bastant concentrades i a més de forma aillada són més fàcils d'identificar que dins un vi. Però en definitiva ens vam divertir que és el que ens interessava!!!

2) DISSOLUCIONS.
S'ha de dir que el vi té més de 200 components, l'alcohol i l'aigua en són els principals però és interessant intentar reconeixer-ne alguns d'ells, per això vam poder experimentar-ne alguns de forma aillada i així facilitar-nos que les poguem reconèixer després dins el conjunt d'un vi.

A) TCA (TRICOLINOSOL): aquest és un sabor que surt degut al mal estat del suro, pot ser directament del suro o bé durant la seva elaboració, normalment quan renten el suro. És un dels defectes més comuns, normalment es sent el comentari de: "fa olor de suro". Té aromes i gust a tovallola de piscina, a clor.
 B) DOLÇ (SACAROSA): Sacarina. Des del principi es nota ja que les papil.les gustatives més sensibles a la dolçor estan ubicades a la punta de la llengua, s'ha de dir però que recorr tota la boca a poc a poc, queda la llengua envellutada però la sensació dura poc perquè n'hi sol haver poca quantitat.

C) SALINITAT: el sabor que poguem tenir quan sortim de la platja, aigua salada en forma de dissolució de clorur sòdic. Aquesta sensació està present a alguns vins.


 D) ACIDESA (ÀCID LÀCTIC): és un poc més delicat que el cítric (llimona) però a la vegada molt més potent.
E) ACIDESA (ÀCID CÍTRIC): més fruital, més punxant que el làctic però menys àcid.
F) ACIDESA (ÀCID TARTÀRIC) : aquest és el que més s'utilitza per rectificar l'acidesa sobretot aquí a Europa. Al nou món (Amèrica, Australia, Sud-Àfrica...) es sol corregir el làctic. Aquest àcid és més metal.lic, està al mig del làctic i del cítric, sembla més artificial
G) "GLUTAMATO" SÒDIC: Aquest és el component químic que dóna lloc al nou sabor descobert a Orient, l'UMAMI; aquest és un sabor mineral, un poc àcid, es troba per tota la llengua, metal.lic (gust de la fruita tallada amb un ganivet d'acer que no sigui inoxidable), soja crua. És un dels components de l'avecrem, es coneix com a un potenciador dels sabors i es troba molt dins la cuina oriental.

H) AMARG: l'amarg va de més a menys, l'amargar mai és la primera impressió, per tant mai es pot emprar l'expressió que un vi té un atac d'amargor. Podem dir que aquest sabor s'assembla a l'aspirina i en concret al seu component anomenat sulfat de quinina.








dilluns, 30 d’abril del 2012

CURS D'INICIACIÓ AL TAST DE VINS (PART TEÒRICA)

El dia 26 d'abril de 2012 vam assistir a un curs d'Iniciació de Cata de Vi oferit per l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears, aquesta escola ofereix una sèrie de cursos per donar difusió a activitats impulsades per aquesta escola. Aquí en teniu l'enllaç:
http://www.ehib.es/nova/?idioma=ca&id=
També podeu consultar l'enllaç d'aquestes jornades que inclouen el curs d'iniciació juntament amb d'altres que oferten:
http://www.ehib.es/novaDocuments/20120420Jornades.pdf

1) PART TEÒRICA:
La cata és l'anàlisi del vi a través dels sentits: vista, olfacte, gust i tacte bucal.
1.1.- TIPUS DE CATA:
- CATA TÈCNICA: és la protagonitzada per l'enòleg per determinar el futur d'un vi a mitjan elaboració o per comprovar la seva evolució i poder així corregir algun defecte si escau.
- CATA ANALÍTICA: és quan se modifica un vi, se li incorporen distints elements en proporcions variables per aconseguir diferents nivells de percepció i contribuir a la formació del catador.
- CATA DE CONSUMIDOR: es realitza per comprovar la calitat del producte adquirid, identificació de procedència...
- CATA DESCRIPTIVA: condueix a intentar descriure de la forma més racional possible i comprensible de totes les característiques del vi.

1.2.- CONDICIONS PER CATAR UN VI:
A) CONDICIONS EXTERNES.
-  Sala de cata: habitació amb bona ventilació, sòtil alt, els colors de les parets, sòls i taules seran el més clars possible. Sempre catarem sobre un fons blanc. La temperatura serà del voltant de 20 graus centígrads.
- Temperatures per catar: les temperatures de cata seran els més properes possible a la temperatura de servei els vins, aquestes són les següents:
Vins blancs joves (8º aproximadament), Vins blancs amb criança o rosats (10º aprox.), Vins escumosos joves (6º aprox.), Vins escumosos de criança (8º aprox.), Vins negres joves (15º aprox.), Vins negres de curta criança (16º aprox.), Vins negres de llarga criança (17º aprox.), "Finos y Manzanillas" (8º aprox.), Oportos i Madeiras (14º aprox.) i Vins dolços (6º aporx.).
- El Catavins: Copa AFNOR. Important si és possible netejar la copa i aclarir-la amb molta d'aigua i no utilitzar abrillantador ni sabó si no ho permet la calitat de l'aigua.

B) CONDICIONS DEL CATADOR:
- L'entrenament del catador.
- S'ha de catar sense presses, estant relaxats i lògicament en perfecte estat de salut.
- Les hores més adequades per catar són les prèvies a les menjades.

1.3.- SENTITS QUE INTERVENEN EN LA CATA:
Per catar bé s'han de tenir els sentits afinats i la memòria àgil.

A) LA VISTA: és el primer sentit implicat a la cata. Les sensacions visuals se refereixen fonamentalment a la neteja o transparència (enterboliment, brillantor) y al color (intensitat, matís). També mos indicarà la fluïdesa, mobilitat, desprendiment de gas carbònic, així com el contingut d'alcohol marcat per les llàgrimes que cauen per les parets de la copa. Parlam de capa només en vins negres.
La fase visual de la cata no suposa més d'un 20% del total de la cata, és la fase en "teoria" més fàcil de comentar ja que esteim molt entrenats per percebre imatges i la vista és el sentit més desenvolupat i entrenat que tenim en teoria.
COLORS DELS VINS:
VINS BLANCS: incolor, castany, blanc, groc pàl.lid, groc obscur, groc verdós, groc canari, groc llimona, groc palla, or pàl.lid, or verd, or vell, dorat, àmbar i caoba.
VINS ROSATS: rosat, rosa violeta, rosa cirera, rosa peònia, rosa gerd, rosa carmí, rosa ataronjat, vermellós, albercoc, pell de ceba, ataronjat, salmó.
VINS NEGRES: vermell clar, vermell obscur, vermellós, vermell violeta, vermell rosella, vermell cirera, vermell rossella, vermell sang, vermell maó, vermell ataronjat, vermell marró, carmí, rubí, grana, porpra, violeta, blavós, negre, teula, ocre, cafè i ull de perdiu.
ESTAT DE NETEJA: brillant, clar, cristal.lí, fi, lluminós, transparent, fangós, remenat, quebrat i alletat.
ESTAT D'ENTERBOLIMENT: mort, nebulós, obscur, opac, brut, tacat, apagat, térbol i vetllat.

B) L'OLFACTE: l'olfacte reconeix i classifica els productes volàtils de les mol.lècules, a condició de què siguin solubles en la mucosa olfactiva i estiguin dotats d'olor. Les olors.
Són percebuts únicament en la fase gasosa. L'aroma es localitza en el nas però també a través de la boca i de la gargamella per la via retronasal.
És possible donar vida a les sensacions olfactives augmentant el volum de respiració i realitzant curtes i freqüents aspiracions nasals successives.
Els termes perfum, olor, però sobretot, aroma i bouquet designen l'olor agradable, més o menys intensa i més o menys complexe, que es desprèn del vi. L'olor depèn de la varietat de raïm, de l'elaboració, de l'origen, de la seva edat, del seu estat de conservació...
Els aromes es poden identificar per la boca però el vi no té gust a aquest element sinó aromes, aquesta seria la fase RETRONASAL.

TIPUS D'AROMA:
- SÈRIE ANIMAL: caça, pell, ca mullat, carn, sèu, pixat de moix (aroma molt característic de la varietat sauvignon blanc).
- SÈRIE BALSÀMICA: pi, resina, vainilla, encens, eucaliptus, mentolat i romaní.
- SÈRIE FUSTA: fusta verda, fusta vella, fusta rància, fusta de roure, cedre, llapis, caixa de puros...
- SÈRIE QUÍMICA: alcohol, carbònic, ensofrat, farmacèutic, desinfectant, iode, clor...
- SÈRIE ESPECIADA: anís, anet, fonoll, xampinyó, esclatasang, trufa, canyella, gingebre, clau moscada, pebre, prebre verd, alfàbrega, menta, farigola, regalèssia, orenga, marduix, càmfora.
- SÈRIE EMPIREUMÀTICA: fum, fumat, humus, encens, cremat, torrat, caramel, ametlla torrada, pa torrat, sílex, pólvora, fusta cremada, suro, cafè torrefacte, cacao, xocolata.
- SÈRIE ETÈREA: plàtan, caramel àcid, laca d'ungles, sabó, cera, llevadura, blat, cervesa, sidra, làctic, llet agre, productes làctics, mantequilla, iogurt, paissa.
- SÈRIE FLORAL: flor d'acàcia, d'ametller, de taronja, de melicotó, de viña, arç, lligabosc, gerani, magnòlia, mel, peònia, rosa, til.la, camamil.la, violeta, clavell, jacint, gessamí, ginesta.
- SÈRIE FRUITAL: panses, confitat, pansificat, moscatell, cirera negra, guinda, picota, cirera silvestre, kirsch, cirera, cirera pansificada, ametlla amarga, festuc, nabius, murtes, gerds, fraula, grosella, móres, albercoc, codony, pera, poma, plàtan, pinya, figues, olives...
- SÈRIE VEGETAL: herba, pastures, fenc, aroma de prats, fulla verda, llorer, olor a verdura, col, créixens, rave blanc, te, tabac, terra, molsa...

DIFERENTS TIPUS D'AROMES I BOUQUETS:
1) AROMA PRIMARI: provenen dels raïms, té caràcter afruitat. Normalment surten quan abocam el vi.
2) AROMA SECUNDARI: prové de les fermentacions. Té caràcter vinós. Surten quan movem la copa.
3) BOUQUET O AROMA TERCIARI:
a) D'OXIDACIÓ: tipus de vins envellits amb contacte amb l'aire. Molt típic dels vins anomenats de Xerés.
b) DE REDUCCIÓ: tipus de vins envellits a l'abric de l'aire (bouquet de maduració dels vins conservats en bótes, bouquet d'envelliment de vins conservats en botelles). Vins conservats molt de temps sense contacte amb aire, moltes vegades han de mester airejar-se.

C) EL GUST:

El nombre de sabors és infinit, ja que tot cos soluble té un sabor especial. S'admet que existeixen quatre sabors fonamentals percebuts per les papil.les gustatives: el dolç, l'àcid, el salat i l'amarg.
Avui dia s'ha descober un altre sabor anomenat UMAMI, aquest és un sabor que realça la resta de sabors, és semblant a l'avecrem i un dels seus composts anomentat GLUTAMATO SÓDICO n'és el sabor més representatiu.
El dolç es perceb de forma inmediata una vegada en contacte amb la llengua, la reacció és pràcticament instantànea. Els sabors àcids i salats es perceben també de forma instantànea. Els sabors àcids i salats se perceben també de forma ràpida però té major grau de persistència. Pel que fa al sabor amarg, és més lent en el seu desenvolupament, però augmenta i es mantén més temps en la boca una vegada retirat d'aquesta.
Les darreres impressions rebudes són molt diferents a les primeres. El catador ha d'anotar cuidadosament aquesta evolució en el temps.
El sabor àcid es perceb en els laterals de la llengua i a la base. El sabor salat es centra a les voreres de la llengua. Els amargs són solsament sensibles en la part posterior de la llengua. El sabor dolç es troba solsament a la punta de la llengua.

1.4.- TÈCNIQUES DE CATA.
El vi es col.loca en una copa de vi de forma, a una certa temperatura i una quantitat de 65 centímetres cúbics; s'observa i s'olora després de mourer-lo, llavors es du a la boca i en ella es pot perllongar més o menys el seu contacte amb les diferents parts de la llengua: es pot procedir o no a un o varis glops, al final el vi és escupit (o no) i les impressions van desapareixent lentament.
La intensitat d'olor depèn molt de la forma de remenar el vi dins la copa i de la proximitat de la superfície des de la qual el nas recull les aromes, pel que la forma de la copa, el volum de l'aire que aquesta conté, també té molta importància.
El catador ha de retenir i ha d'aspirar suaument amb la boca oberta, els llavis cap endavant i l'extrem de la copa recolzat sobre el llavi inferior. Aquesta presa de vi s'acompanya d'una primera inspiració, per boca oberta, dels vapors olorosos que intervenen en les impressions inicials de l'atac.
Una vegada efectuada la presa del vi, es tanquen els llavis i es manté el vi a la part anterior de la boca. És a aquesta part on s'efectua una fase de la cata, però el vi penetra a la resta de la boca i es pren aviat el primer glop. Després de 3-4 segons es pega un altre glop, si la cantitat és correcte serà el darrer.
Abans de provar un altre vi és necessari esperar un poc per apreciar la persistència i deixar que desapareixi tota sensació.

1.5.- ELEMENTS DETERMINANTS EN LA DEFINICIÓ DEL VI.
FASE VISUAL.
L'edat inlfluencia el color. Colors, matisos, intensitat, aspecte, escala de brillantor, la llàgrima i efervescència.
FASE OLFACTIVA DIRECTA.
Calitat d'aroma, intensitat, classificació d'aromes (primaris, secundaris, terciari), descripció d'aromes, símils, grups, defectes.
FASE GUSTATIVA.
Calitat del gust, intensitat, estructures, equilibris, arrodoniment. Via retronasal, olor en boca.
FASE TÀCTIL.
Temperatura, astringència (semblant a rosegar una branqueta seca), suavitat, persistència, harmonia, sensació global.








divendres, 20 d’abril del 2012

BLANC FUMAT



Vi d'Alcúdia que ens ha regalat n'Antònia, ens pensàvem que només érem xovinistes els porrerencs però veig que els d'Alcúdia també; només qui estima el que és seu pot estimar el dels altres... Moltes gràcies Antònia.
Passem ja al vi, de color groc palla amb reflexos brillants. Nas: auster, d'intensitat mitjana, a cítrics i albercocs, amb notes de gespa acabada de tallar i anissats. En boca és més expressiu, dens, denotant terrer, reminiscències de pinassa, resina, amb cos mitjà, lleus arestes, però amb personalitat pròpia. Acidesa força present, però que realment li dóna caràcter. Un vi que denota terrer, encara que el terrer tingui un caràcter tan particular (Alcúdia).
No hem trobat gaire informació del celler, es diu bodega Joan Mora que és el nom de l'enòleg i tampoc té pàgina web. Com a curiositat és un vi monovarietal de Sauvignon Blanc i s'ha de dir que només n'hi ha dos a Mallorca amb aquesta característica.

MAS OLLER PLUS

Color: color brillant molt intens amb matisos blavosos i violetes. Aroma: fruita madura com les prunes negres, i les cireres picotes. Gust: suau, equilibrat i complex.

http://www.masoller.es/projecte.html