CURS D'INICIACIÓ AL TAST (PART PRÀCTICA I)

Durant aquesta primera part pràctica del curset vam fer dues coses, en primer lloc vam intentar identificar aromes amb diferents aromes químics (QUIT AROMÀTIC); llavors vam provar diferents dissolucions on vam poder experimentar i comprovar diferents components del vi: dolçor, diferents tipus d'acidesa, salinitat...

1) QUIT D'AROMES

El ponent ens va presentar una sèrie de potets amb diferents aromes, va ser divertit jugar a inentar endevinar les diferents aromes. Ens van presentar les següents: fumat (fusta), trufa, pinya madura, cítric (llimona-llima), fruits secs (avellanes, molt presenta als vins blancs amb criança o caves amb criança però sense haver passat per fusta), floral (violeta, molt present a la varietat sirà), pera madura (licor de pera "pear williams"), maduixa...
En vam encertat un parell, s'ha de dir que aquestes aromes són bastant concentrades i a més de forma aillada són més fàcils d'identificar que dins un vi. Però en definitiva ens vam divertir que és el que ens interessava!!!

2) DISSOLUCIONS.
S'ha de dir que el vi té més de 200 components, l'alcohol i l'aigua en són els principals però és interessant intentar reconeixer-ne alguns d'ells, per això vam poder experimentar-ne alguns de forma aillada i així facilitar-nos que les poguem reconèixer després dins el conjunt d'un vi.

A) TCA (TRICOLINOSOL): aquest és un sabor que surt degut al mal estat del suro, pot ser directament del suro o bé durant la seva elaboració, normalment quan renten el suro. És un dels defectes més comuns, normalment es sent el comentari de: "fa olor de suro". Té aromes i gust a tovallola de piscina, a clor.

 B) DOLÇ (SACAROSA): Sacarina. Des del principi es nota ja que les papil.les gustatives més sensibles a la dolçor estan ubicades a la punta de la llengua, s'ha de dir però que recorr tota la boca a poc a poc, queda la llengua envellutada però la sensació dura poc perquè n'hi sol haver poca quantitat.

C) SALINITAT: el sabor que poguem tenir quan sortim de la platja, aigua salada en forma de dissolució de clorur sòdic. Aquesta sensació està present a alguns vins.

 D) ACIDESA (ÀCID LÀCTIC): és un poc més delicat que el cítric (llimona) però a la vegada molt més potent.

E) ACIDESA (ÀCID CÍTRIC): més fruital, més punxant que el làctic però menys àcid.

F) ACIDESA (ÀCID TARTÀRIC) : aquest és el que més s'utilitza per rectificar l'acidesa sobretot aquí a Europa. Al nou món (Amèrica, Australia, Sud-Àfrica...) es sol corregir el làctic. Aquest àcid és més metal.lic, està al mig del làctic i del cítric, sembla més artificial

G) "GLUTAMATO" SÒDIC: Aquest és el component químic que dóna lloc al nou sabor descobert a Orient, l'UMAMI; aquest és un sabor mineral, un poc àcid, es troba per tota la llengua, metal.lic (gust de la fruita tallada amb un ganivet d'acer que no sigui inoxidable), soja crua. És un dels components de l'avecrem, es coneix com a un potenciador dels sabors i es troba molt dins la cuina oriental.

H) AMARG: l'amarg va de més a menys, l'amargar mai és la primera impressió, per tant mai es pot emprar l'expressió que un vi té un atac d'amargor. Podem dir que aquest sabor s'assembla a l'aspirina i en concret al seu component anomenat sulfat de quinina.