INGREDIENTS:
▪ 3 Porros
▪ 50 gr. de mantega.
▪ 30 gr de farina.
▪ 200 gr d'ametlla.
▪ 250 dl. de nata (crema de llet) líquida.
▪ 1 l. de brou de pollastre.
▪ 250 ml. de llet.
En primer lloc, cal ofegar la mantega juntament amb el porro i les ametlles, per després afegir la farina. Un cop estigui tot junt cal treballar-lo i barrejar bé. Posteriorment, afegir el brou remenant i la llet. Finalment, cal fer la nata (crema de llet), la sal i el pebre i barrejar-ho tot perfectament. Presentació: És aconsellable treballar aquest plat amb la batedora i el xinès amb la finalitat que quedin totalment barrejats tots els ingredients.
dissabte, 31 de desembre del 2011
DARDANELOS
COLOR: violaci amb rivet rosat, denota signes de joventut. Capa mitjana.
NAS: Fresc i afruitat. Intensos aromes a maduixes, records a plàtan i cireres juntament amb caramels de violeta i tocs florals. En l'evolució apareixen les aromes de criança en bóta, principalment crema torrada, cafè amb llet, toffee així com tocs balsàmics de la fusta.
BOCA: Bon pas de boca. Molt agradable. Rodó i equilibrat. En retronasal apareixen records balsàmics, herbes de muntanya baixa acompanyant les fruites vermelles fresques.
http://www.bodegadiazbayo.com/es/presentacion/
NAS: Fresc i afruitat. Intensos aromes a maduixes, records a plàtan i cireres juntament amb caramels de violeta i tocs florals. En l'evolució apareixen les aromes de criança en bóta, principalment crema torrada, cafè amb llet, toffee així com tocs balsàmics de la fusta.
BOCA: Bon pas de boca. Molt agradable. Rodó i equilibrat. En retronasal apareixen records balsàmics, herbes de muntanya baixa acompanyant les fruites vermelles fresques.
http://www.bodegadiazbayo.com/es/presentacion/
dijous, 29 de desembre del 2011
HALBTROCKEN RHEINHESSEN (RIESLING)
Groc pàl · lid amb rivet incisiu i aspecte lluminós.
Nas de perfil mineral amb records de poma verda, albercocs i aranges madures, subtils notes de pinyons, hidrocarburs (a l'inici) i tons ametllats molt lleugers sobre fons mineral molt palpable.
En atac apareixen fruites fresques al costat de cítrics i lleugera golosidad ametllada (molt subtil), flors blanques i apunts de cautxú. El seu pas és fresc, amb una acidesa que neteja la boca completament, ben integrada al costat d'una mineralitat (pissarra) latent deixant un recorregut saborós, lleuger i amb final afruitat i fresc.
http://www.mertes.de/
dilluns, 26 de desembre del 2011
CALENDARI BIODINÀMIC 2012. DATES RELACIONADES AMB LA VITICULTURA.
- GENER 2012: Bones dates per a la poda, sempre en QUART MINVANT (o lluna vella), el quart minvant d'aquest mes són dels dies 13 a 19. Hi ha creences que diuen que un bon dia per començar-la és el dia de la CONVERSIÓ DE SANT PAU, que és dia 25, però en aquest cas podaríem en lluna nova.
- FEBRER 2012: Hi ha certes creences que diuen que si la poda de la vinya es realitza el dia de LA CANDELERA (patrona dels electricistes i és dia 2 de febrer) el raïm no serà atacat pels abellerots. N'hi ha d'altres que ho fan el dia de SANTA ÀGUEDA. En tot cas es recomana en QUANT MINVANT (o lluna vella), el minvant va de dia 9 a 18 de febrer; s'allarga fins al dia 21 que és la lluna nova, nosaltres per podar en arrel en transició a flor ho farem els dies 20 i 21 de febrer.
Ara farem una sèrie de recomenacions de caire general pel que fa a la vinya i a la seva relació amb la lluna:
A LA VINYA:
- PODAR: En lluna descendent, associant-la si és possible a la lluna minvant. Evitar els nodes lunars, així com els dies en què la lluna es troba en quadratura amb Saturn.
- PODA EN VERD I ESBORRONAR (EMMUNDONAR): En lluna minvant, si és possible associar-la amb la lluna descendent. La lluna sèxtil o trígon amb el sol o mart, hauria de limitar la sortida de nous rebrots (mundons).
- VEREMES: Major rendiment el lluna descendent, però per millor conservació del vi, veremar en lluna ascendent.
AL CELLER:
- TRASCOLAR: Trascolar el vi el lluna ascendent i creixent per no aturar la seva activitat.
- EMBOTELLAR: En lluna minvant, preferentment associada a la lluna ascendent, i si és possible de ben prest, al matí, ja que la humitat de l'aire en aquest moment és molt favorable pel vi.
- Els dies en què la lluna està en sèxtil o trígon amb el sol, el perfum es realça i pren caràcter.
- Els dies en què la lluna està en oposició a Venus surten els aromes dolços de flors i fruits.
- Per tenir un bon vi negre amb estructura, armoniós, de bon color, escollir els dies en què la lluna està en sèxtil o en oposició a mercuri.
- EVITAR TRASCOLAR I EMBOTELLAR els dies de nodes lunars, els dies en què la lluna es troba en quadratura amb el sol o mart, els dies amb tormenta, de molt de vent, de marees, de massa fred o de floració del cep.
- FEBRER 2012: Hi ha certes creences que diuen que si la poda de la vinya es realitza el dia de LA CANDELERA (patrona dels electricistes i és dia 2 de febrer) el raïm no serà atacat pels abellerots. N'hi ha d'altres que ho fan el dia de SANTA ÀGUEDA. En tot cas es recomana en QUANT MINVANT (o lluna vella), el minvant va de dia 9 a 18 de febrer; s'allarga fins al dia 21 que és la lluna nova, nosaltres per podar en arrel en transició a flor ho farem els dies 20 i 21 de febrer.
Ara farem una sèrie de recomenacions de caire general pel que fa a la vinya i a la seva relació amb la lluna:
A LA VINYA:
- PODAR: En lluna descendent, associant-la si és possible a la lluna minvant. Evitar els nodes lunars, així com els dies en què la lluna es troba en quadratura amb Saturn.
- PODA EN VERD I ESBORRONAR (EMMUNDONAR): En lluna minvant, si és possible associar-la amb la lluna descendent. La lluna sèxtil o trígon amb el sol o mart, hauria de limitar la sortida de nous rebrots (mundons).
- VEREMES: Major rendiment el lluna descendent, però per millor conservació del vi, veremar en lluna ascendent.
AL CELLER:
- TRASCOLAR: Trascolar el vi el lluna ascendent i creixent per no aturar la seva activitat.
- EMBOTELLAR: En lluna minvant, preferentment associada a la lluna ascendent, i si és possible de ben prest, al matí, ja que la humitat de l'aire en aquest moment és molt favorable pel vi.
- Els dies en què la lluna està en sèxtil o trígon amb el sol, el perfum es realça i pren caràcter.
- Els dies en què la lluna està en oposició a Venus surten els aromes dolços de flors i fruits.
- Per tenir un bon vi negre amb estructura, armoniós, de bon color, escollir els dies en què la lluna està en sèxtil o en oposició a mercuri.
- EVITAR TRASCOLAR I EMBOTELLAR els dies de nodes lunars, els dies en què la lluna es troba en quadratura amb el sol o mart, els dies amb tormenta, de molt de vent, de marees, de massa fred o de floració del cep.
Etiquetes de comentaris:
BIBLIOTECA AGRICOLA,
BIODINÀMICA,
VINIFICACIO,
VITICULTURA
CONREU DE LA VINYA ANY 2012
Bé, ja hem acabat l'aventura del 2011 i aquest principi de 2012 embotellarem els nostres vins rosat i negre, deixarem reposar en botella i ja que són més bé vins novells seran consumits aquest proper, molt proper, 2012.
Però la viticultura no s'atura mai, encara inmersos dins tasques de bodega ja començam de nou el treball de camp; dies passats, en concret el 20 de desembre ja vam llaurar (fressar) i abonar les tires parells on l'any passat vam sembrar les lleguminoses.
Dia 8 o 9 de gener de 2012 (bons temps per sembrar segons el calendari biodinàmic) sembrarem alguna lleguminosa per fixar nitrogen al terreny, encara no tenim clar quina triarem però després de 2 anys de sembrar veces canviarem, segurament seran xitxeros (pèssols, estiraguessons...).
La poda serà la propera tasca, ens agrada fer-ho dins el febrer, encara que enguany el calendari diodinàmic és un poc complicat d'adaptar a la nostra disponibilitat. No sabem si podar en dies de fulla ja que l'any passat la plantació va perdre molta fulla i així ajudar a la planta a recuperar-la. Segurament triarem dies d'arrel per ajudar al desenvolupament de les mateixes ja que la plantació encara és jove. El que sí queda clar és que ha de ser en QUART MINVANT, els dies d'arrel són dia 20 de febrer i el 21 ja comença la fase de la flor; seran aquests dos dies 20 i 21 de febrer. Ja que els dies de fulla són a uns dies i hores que no podem anar a la plantació.
Després d'haver podat ja només toca esperar a què broti la nostra vinya, ho fa més o manco 6-7 d'abril, van brotar primer els ceps de raïm de taula, la sirà brota molt lleugerament i de forma molt desigual hi ha ceps molt més avançants que la resta. Tot just brotant dia 9 d'abril feim la primera esquitxada, és un poc prest però com que hem d'estar 7 dies fora després pot ser un poc tard, ja veurem en tornar com està la vinya ja que aquests dies en teoria ha de ploure. Tornam a començar a resar perquè no ens afectin les malalties, ja ho veurem: MOLTA MERDA!!!!
Tornam de viatge, les brotades han crescut poc però com que s'acosta mal temps i aquests dies ha plogut hem de tornar a esquitxar, en aquesta ocasió ho feim amb sofre mullable i amb un producte sistèmic per cobrir mildiu i oidi.
Posarem unes fotografies de l'estat de la vinya acabada de brotar, amb herbes als passadissos, un de lleguminoses i les altres de la flora autòctona de la zona. Data de la segona esquitxada: 18 d'abril de 2012.
Dia 27 d'abril tornam a treballar a la vinya, feim una sèrie d'operacions: en primer lloc llauram les tires on hi ha la flora autòctona, aquestes seran les que trepitjarem per fer les feines a la vinya, llavors també vam entrecavar els ceps. Vam segar les tires on hi ha lleguminoses, deixam les plantes en forma de coberta vegetal intentant minimitzar l'acció del sol durant l'estiu i també intentam trepitjar-les el mínim per intentar també minimitzar els efectes de l'erosió. Finalment esquitxam a base de sofre i coure, en teoria abans de la floració i el quall seria interessant no utilitzar gaire coure ja que també retarda el creixement vegetatiu a banda de no afavorir el quall i la floració, però la veritat és que no trobam un solució ecològica i a banda de posar algun producte sistèmic seguirem amb el preventiu de contacte en forma de caldo borgalès.
Dies 7 i 8 de maig, esbrostam, és a dir, llevam els brots "xupons" que no ens interessa desenvolupar per tal de què no absorbeixin nutrients innecessaris a la planta, la darrera tasca realitzada aquests dies és una nova esquitxada a base de coure mullable i caldo borgalés (coure). Bé, aquests dies, entre el 20 i 21 de maig, hem estat llevant nous brots que van sorgint degut a la joventut de la plantació, seguim esbrostant i també col.locam els brots principals que quedin ben al mig dels fils-ferros de guiatge; hauríem d'haver fet una altra esquitxada però no ens ha llegut. Entre els dies 28 i 31 maig farem aquesta nova esquitxada, esperem que no sigui massa tard, haurem de controlar quins productes posam ja que la plantació està a punt de la floració, de fet el raïm de taula ja ho ha fet; s'ha de fer notar que durant la floració no es pot aplicar coure.
Vull adjuntar una fotografia de la plantació, aquest any vaig segar l'herba però ha rebrotat i algunes d'elles estan ben florides, m'interessava que hi hagués herbes florides durant la floració també de la plantació per així facilitar la presència més important d'insectes que ajudin a la pol.linització però la veritat és que no sé si ajuden a la pol.linització de la vinya o aquesta símplement és deguda al vent... De totes formes la plantació és preciosa, tan florida i sobretot la tira que hi ha el cascai que és la que millor es veu a la següent fotografia.
Al final no la vam poder esquitxar ja que feia molt de vent i la plantació encara estava en fase de floració, al final vam esquitxar el dia 4 de juny, vam fer-ho amb sofre mullable i el producte sistèmic, a partir d'ara ja només ho farem de forma ecològica.
Dia 15 de juny regam la plantació, aquest any haurem de regar bastant ja que és molt sec i fa molt de temps que no plou, hem d'aportar ferro ja que hi ha bastantes plantes que groguegen.
Les pròximes tasques seran les de llevar els mundons, llaurar, entrecavar, desbrossar les tires amb herba i seguir regant i esquitxant...
Però la viticultura no s'atura mai, encara inmersos dins tasques de bodega ja començam de nou el treball de camp; dies passats, en concret el 20 de desembre ja vam llaurar (fressar) i abonar les tires parells on l'any passat vam sembrar les lleguminoses.
Dia 8 o 9 de gener de 2012 (bons temps per sembrar segons el calendari biodinàmic) sembrarem alguna lleguminosa per fixar nitrogen al terreny, encara no tenim clar quina triarem però després de 2 anys de sembrar veces canviarem, segurament seran xitxeros (pèssols, estiraguessons...).
La poda serà la propera tasca, ens agrada fer-ho dins el febrer, encara que enguany el calendari diodinàmic és un poc complicat d'adaptar a la nostra disponibilitat. No sabem si podar en dies de fulla ja que l'any passat la plantació va perdre molta fulla i així ajudar a la planta a recuperar-la. Segurament triarem dies d'arrel per ajudar al desenvolupament de les mateixes ja que la plantació encara és jove. El que sí queda clar és que ha de ser en QUART MINVANT, els dies d'arrel són dia 20 de febrer i el 21 ja comença la fase de la flor; seran aquests dos dies 20 i 21 de febrer. Ja que els dies de fulla són a uns dies i hores que no podem anar a la plantació.
Després d'haver podat ja només toca esperar a què broti la nostra vinya, ho fa més o manco 6-7 d'abril, van brotar primer els ceps de raïm de taula, la sirà brota molt lleugerament i de forma molt desigual hi ha ceps molt més avançants que la resta. Tot just brotant dia 9 d'abril feim la primera esquitxada, és un poc prest però com que hem d'estar 7 dies fora després pot ser un poc tard, ja veurem en tornar com està la vinya ja que aquests dies en teoria ha de ploure. Tornam a començar a resar perquè no ens afectin les malalties, ja ho veurem: MOLTA MERDA!!!!
Tornam de viatge, les brotades han crescut poc però com que s'acosta mal temps i aquests dies ha plogut hem de tornar a esquitxar, en aquesta ocasió ho feim amb sofre mullable i amb un producte sistèmic per cobrir mildiu i oidi.
Posarem unes fotografies de l'estat de la vinya acabada de brotar, amb herbes als passadissos, un de lleguminoses i les altres de la flora autòctona de la zona. Data de la segona esquitxada: 18 d'abril de 2012.
Dia 27 d'abril tornam a treballar a la vinya, feim una sèrie d'operacions: en primer lloc llauram les tires on hi ha la flora autòctona, aquestes seran les que trepitjarem per fer les feines a la vinya, llavors també vam entrecavar els ceps. Vam segar les tires on hi ha lleguminoses, deixam les plantes en forma de coberta vegetal intentant minimitzar l'acció del sol durant l'estiu i també intentam trepitjar-les el mínim per intentar també minimitzar els efectes de l'erosió. Finalment esquitxam a base de sofre i coure, en teoria abans de la floració i el quall seria interessant no utilitzar gaire coure ja que també retarda el creixement vegetatiu a banda de no afavorir el quall i la floració, però la veritat és que no trobam un solució ecològica i a banda de posar algun producte sistèmic seguirem amb el preventiu de contacte en forma de caldo borgalès.
Dies 7 i 8 de maig, esbrostam, és a dir, llevam els brots "xupons" que no ens interessa desenvolupar per tal de què no absorbeixin nutrients innecessaris a la planta, la darrera tasca realitzada aquests dies és una nova esquitxada a base de coure mullable i caldo borgalés (coure). Bé, aquests dies, entre el 20 i 21 de maig, hem estat llevant nous brots que van sorgint degut a la joventut de la plantació, seguim esbrostant i també col.locam els brots principals que quedin ben al mig dels fils-ferros de guiatge; hauríem d'haver fet una altra esquitxada però no ens ha llegut. Entre els dies 28 i 31 maig farem aquesta nova esquitxada, esperem que no sigui massa tard, haurem de controlar quins productes posam ja que la plantació està a punt de la floració, de fet el raïm de taula ja ho ha fet; s'ha de fer notar que durant la floració no es pot aplicar coure.
Vull adjuntar una fotografia de la plantació, aquest any vaig segar l'herba però ha rebrotat i algunes d'elles estan ben florides, m'interessava que hi hagués herbes florides durant la floració també de la plantació per així facilitar la presència més important d'insectes que ajudin a la pol.linització però la veritat és que no sé si ajuden a la pol.linització de la vinya o aquesta símplement és deguda al vent... De totes formes la plantació és preciosa, tan florida i sobretot la tira que hi ha el cascai que és la que millor es veu a la següent fotografia.
Al final no la vam poder esquitxar ja que feia molt de vent i la plantació encara estava en fase de floració, al final vam esquitxar el dia 4 de juny, vam fer-ho amb sofre mullable i el producte sistèmic, a partir d'ara ja només ho farem de forma ecològica.
Dia 15 de juny regam la plantació, aquest any haurem de regar bastant ja que és molt sec i fa molt de temps que no plou, hem d'aportar ferro ja que hi ha bastantes plantes que groguegen.
Les pròximes tasques seran les de llevar els mundons, llaurar, entrecavar, desbrossar les tires amb herba i seguir regant i esquitxant...
BEAUJOLAIS PRIMEUR
Vista: túnica brillant robí intens.
Nas: La varietat Gamay aquí s'expressa al màxim, el nas és franc, una explosió de fruites vermelles com el gerd i la maduixa de vegades amb un toc de la caiguda d'àcid.
Paladar: paladar amb l'encant de fruits vermells com el gerd i la maduixa. En boca és un vi suau, harmoniós i deixa una sensació fresca molt agradable.
Nas: La varietat Gamay aquí s'expressa al màxim, el nas és franc, una explosió de fruites vermelles com el gerd i la maduixa de vegades amb un toc de la caiguda d'àcid.
Paladar: paladar amb l'encant de fruits vermells com el gerd i la maduixa. En boca és un vi suau, harmoniós i deixa una sensació fresca molt agradable.
BEAUJOLAIS NOUVEAU
BEAUJOLAIS NOUVEAU és un vi negre realitzat amb raïm Gamay produït a la regió de Beaujolais de França. És el més popular vi novell, fermentat durant només unes poques setmanes i després llançat oficialment al mercat el tercer dijous de novembre. Aquest "Dia de Beaujolais", o "Dia del Beaujolais Nouveau" és objecte d'un gran màrqueting pels productors, amb carreres per aconseguir col · locar les primeres ampolles de la collita en diferents mercats.
Beaujolais nouveau és un vi de color rosa-porpra que és particularment lleuger, fins i tot per al que és normal en el vi de Beaujolais. El mètode de producció cerca que hi hagi molt poc taní, i el vi es pot veure dominat pels aromes afruitats, sobretot de bananes i gotes de pera. Aquests són subratllats per la freqüent recomanació de servir el vi lleugerament fresc, a aproximadament 13 ° C (55 ° F).
Molts crítics de vi critiquen a aquests vins "simples" o "immadurs" comercialitzats com Beaujolais nouveau. La crítica de vi Karen MacNeil ha comparat beure Beaujolais nouveau amb menjar massa de galetes.
Beaujolais nouveau és un vi de color rosa-porpra que és particularment lleuger, fins i tot per al que és normal en el vi de Beaujolais. El mètode de producció cerca que hi hagi molt poc taní, i el vi es pot veure dominat pels aromes afruitats, sobretot de bananes i gotes de pera. Aquests són subratllats per la freqüent recomanació de servir el vi lleugerament fresc, a aproximadament 13 ° C (55 ° F).
Molts crítics de vi critiquen a aquests vins "simples" o "immadurs" comercialitzats com Beaujolais nouveau. La crítica de vi Karen MacNeil ha comparat beure Beaujolais nouveau amb menjar massa de galetes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











