El llinatge Lurton sona a nissaga, els hereus actius són la quarta generació de viticultors d'aquesta gran família productora de vins originàriament a regió de Bordeus, afincats allà des del 1897. És una d'aquelles estirps que han aconseguit generar una història vinculada al món del vi i al compromís amb l'exigència i l'excel·lència; un clan que va endevinar que la sort és la recerca del coneixement i el saber fer, i que l'atzar és l'exploració de la sapiència.
Fer vi avui dia és complexe, cal ser natural, atent, curós, audaç, innovador, rigorós, sensible i compromès; amb una política responsable, cal tenir una visió educativa, ser transparent, compartir, respectar la terra...
Els germans Lurton aterren a Castella i Lleó a la recerca de fer una gran vi blanc amb un excel·lent raïm, allà descobreixen la verdeja, una varietat tacada pels excessos per la qual Jacques i François senten passió. Molta gent arrufa el nas en sentir demanar un "verdejo" a un lloc públic on serveixen beuratges, a d'altres en brillen els ulls després d'haver tastat vins de la zona de classe mundial.
Més endavant, cercant una finca per produir grans vins negres, es van dirigir cap al jardí secret on la vida dels més braus és meravellosa, la pàtria del rovell d'ou de la terra amb sabor de sang tintada, un oasi ombrívol farcit de vinyes velles pre-filoxèriques que han sobreviscut dins un desert de sòls sorrencs i llimosos molt pobres.
El que crida més l'atenció de l'elaboració és el fet de no tenir sulfits afegits. Diuen que el vi amarat pren la forma del seu continent, depòsits comuns com els embrions ovalats de les aus i el formigó. Remuntats controlats amb una extracció absent de violència; benaventurats els vins suaus amb el cor fort.
Color vermell cirera amb el rivet porpra, de capa mitjana-alta, net i brillant.
En nas és fruita, fruita i més fruita, negre i vermella; mores d'esbarzer i nabius, gerds i maduixes silvestres. Té un rerefons més vegetal, llorer i herbes aromàtiques, sobretot espígol amb un rerefons floral de violetes.
En boca té una entrada un xic rústica, involució positiva de les mutacions del temps, té un gust antic i ancestral, naturalesa oblidada, la visió d'un futur millor. És fresc i de perfil amarg, amb el tanní rugós i raspós, potent però controlat, de tall llépol contingut, greixós i de conglutinació viscosa. S'ubica primerament al fons de la llengua mostrant el seu caràcter amarg i acaba a la punta de la llengua exhibint un punt dolcenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada