Parlar de Toro Albalá és parlar d'història, una història d'anyades dins una cultura de mixtura. Des del 1844, tradició, joies enològiques, estampes de botes reposades, mans que estimen, cervells carregats de paciència i sense por a les butxaques buides, contes basats en el saber fer, botelles cuidades fins al detall, amor pel vi i per la feina ben feta.
D.O.P Montilla Moriles, Aguilar de la Frontera i Moriles, catedrals de vi, funcionals, amplitud farcida de vinositat encapçalada, la Pedro Ximénez venerada; vins únics amb un caràcter inconfundible, artesania de la precisió.
N'Antonio Sánchez, ment brillant, visionari, singular, arqueologia vínica de museu; un personatge de pel·lícula d'en Tim Burton, de carn i ossos, realitat i ficció, una ment meravellosament creativa; somiatruites de peus al terra.
Color ambre amb rivet de coure, net i brillant.
En nas és intens i expressiu, hi destaquen les aromes de melassa amb espècies sobretot dolces, vainilla i canyella, clau aromàtica i pebre blanc. Aquestes notes dolcenques de fruita confitada, d'encarabassat i pell de taronja, es combinen amb flaires de fustes fines, ebenisteria i fruits secs, tot plegat amb un refefons de medicament, pura alquímia.
En boca és impactant, imprimeix la història d'un celler al paladar, robust i glicèric llanega per la boca com si fos resina de pi, reïna enganxosa, ungüent untuós amb una deliciosa amargor final que enamora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada