"Vull fer un vi bo i de qualitat... Un vi que tingui ànima" Oscar Maurer.
Aquest celler s'ubica a la zona de Srem a Sèrbia, una regió històrica, hi ha evidències d'un passat vitivinícola ja des de l'època romana, després amb els Huns, els Àvars i la monarquia hongaresa aquesta tradició va continuar i va tenir els seus moments d'esplendor. L'arribada dels turcs i la llarga ocupació otomana es va endur tota la feina al voltant de les vinyes i els va causar grans danys, aportà ruïna i destrucció al vi d'Srem.
En l'actualitat es nota el lent despertar de la viticultura i l'elaboració del vi en aquesta zona, cada cop apareixen més enòlegs dedicats que intenten fer millors vins a aquesta zona.
La producció de vi a la família Maurer és una tradició, cinc generacions de la família Maurer s'han dedicat a l'elaboració del vi. Oscar Maurer és l'enòleg actual i la seva filla Dominika també és enòloga i ja està involucrada en el projecte.
Per aquest celler la naturalitat és el principi bàsic en l'elaboració de vi i s'esforcen en posar el màxim èmfasi en el cultiu de la vinya, aquest és ecològic i intenten crear condicions harmonioses perquè les varietats de raïm mostrin tot el seu potencial. Elaboren vins sense ús d'additius ni agents químics que destrueixen el món i enverinen l'ànima humana. Tot es fa des del cor i des d'un caràcter reflexiu.
Tot i que la majoria de vinyes de la família Maurer són de varietats autòctones, en aquest vi podem intuir la intenció de n'Oscar Maurer per intentar demostrar què pot fer ell amb una de les grans varietats del món, la pinot noir.
Color vermell cirera de capa alta, rivet porpra, net i brillant.
En nas és obscur i dens, notes de fruites negres, pruna confitada i dàtil, notes terciàries, balsàmiques i sanguinoses, tabac i fulles seques; és expressiu i de caràcter dolcenc.
En boca és voluminós i potent, persistent, xispejant, et fa vibrar la boca, lleguerament amarg, amb bona acidesa, mineral, s'ubica primer a la part posterior del paladar però acaba picant i fent salivar la punta de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada