INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA VINYA I EL VI

Comprovarem que aquestes creences són sensiblement semblants amb els corresponents a l'arbrat fruiter. D'acord amb l'observat durant diversos anys de recollida de dades sobre la influència lunar, puc prometre que els dictàmens més coneguts i experimentats es refereixen en primer lloc als alls (es surten del sòl si els sembren en fase errònia) i del braç amb aquest, en puntuació semblant en el grup de populars, l'efecte que pateix un sarment de vinya podada en creixent: queda polvoritzat al cap de pocs mesos. En contrapartida, si aquesta operació es realitza en Lluna Vella, conservés el seu aspecte i frescor molt de temps després.Es recomana efectuar les tasques de la parcel · la en Lluna Vella. De tal manera queda la terra esmicolada, amb pocs terrossos i sobretot amb més capacitat de retenció hídrica.Pel que fa a l'obtenció de noves plantes, tant el peu com l'empelt es tallessin de la planta mare en Lluna Plena i preferiblement l'endemà passat d'haver fet el ple. Quan arriba el moment d'empeltar, el viticultor triarà idèntica fase. Això obeeix a dues raons bàsiques: 1a) Tal com anteriorment s'ha dit, els talls fets a Lluna Vella conserven la fusta. 2n) Aquesta fase és contrària al creixement, per tant frena el desenvolupament de les gemmes a favor de la bona unió de l'empelt.Arribat el moment de plantar la vinya en el nostre camp, es procurarà fer-ho en Quart Creixent, així tindrem més creixement. En aquest concepte cal una reconsideració de tipus teòric: ¿s'ha de fer el mateix en terrenys fèrtils de regadiu? La resposta és un no, ja que el més aconsellable per a aquest lloc determinat és la plantació en Menguante frenant així l'expansió vegetativa, amb el consegüent avenç en la producció. Però la realitat és una altra. En sòls de qualitat agronòmica com l'esmentat, el vi no estaria en relació qualitativa amb el terreny, és a dir, obtindríem un brou de poca graduació. A part del que s'ha dit, és obvi que aquestes parcel · les solen reservar-se per altres cultius més exigents.Un capítol d'indiscutible importància és la poda, que necessita encara de l'art i saber humà per moltes prepodadores o tisores pneumàtiques que suavitzin el treball. Com és de suposar, la influència del nostre satèl · lit juga també el seu paper. La norma general per a la vinya és podar en Menguante per obtenir sarments robustos i excel · lents raïms. En Creixent els sarments s'allarguen més però amb menys gruix de fusta i els raïms resultessin petites. L'especialització lunar suposa també determinades circumstàncies i la seva solució. Estudiem dues.1a En vinyes o parres velles, cada tres anys es podarà un en Quart Creixent a l'efecte que predomini més la vegetació de la collita, reposant així dins les seves possibilitats.2. ª Les plantades en terra de mala qualitat o que no creixen com seria d'esperar, cal podar any si i un altre no en Creixent per incrementar el seu vigor.Aprofito l'oportunitat que em brinda el tema de la poda en vinya, per assenyalar l'interès, que en certs casos posseeix el podar en una data determinada per a protegir els raïms de certs enemics: fer-ho el 2 de febrer.En línies anteriors s'esmentaven les parres velles. El saber popular, autèntica càtedra de coneixements i ignoràncies, molt encertadament no confia massa en l'aprofitament de la vinya entrada en anys, al contrari d'altres espècies que produeixen més si l'home que les planto és d'una altra generació: "oliveres del teu avi , figueres del teu pare i vinya de tu mateix ".Quant a la verema cal fer-la en Menguante, perquè el vi surti millor i duri més temps. De la mateixa manera, l'agricultor omplís les seves bótes i bótes per a consum domèstic en aquesta mateixa fase i pels mateixos motius.Els que vivim en zones rurals encara tenim ocasió de veure molt de tant en tant, algun golfes amb canyes i cordills on pengen uns saborosos i dolços raïms que proveiran les postres familiar durant l'hivern. Aquests fruits han recol · lectar-també en Menguante i si pot ser en dates amb poca humitat atmosfèrica, és a dir en "dia clar i eixut".Encara que clamin al cel les tècniques de la moderna enologia, es recomana no remoure o trafegar el vi en divendres, perquè es torna agre. Això que sembla una simplicitat de reglament aquesta subreptíciament en vigor. Podem parlar de cooperatives on no es creu en semblants devaneos, però que curiosament el vi reposa qual beneït al paradís durant les vint hores que formen el divendres sense subministrar un litre als socis. Cal afegir que en molts llocs es transvasament el vi o se li afegeix una mica de vinagre aquest precís dia per convertir-lo en l'agre i indispensable líquid per el guarniment d'amanides.Amb el degut respecte al bacteri Saccharomyces ellipsoideus, de professió seves fermentacions alcohòliques del most, el vi té una crescuda llista de trucs i solucions per millorar-lo. I com no, una altra llista de remeis suposadament infalibles per guarir o mitigar els efectes de empinar el colze sense massa mesura.La saviesa popular dóna una solució per evitar beure: quan ploren els sarments (una vegada podats els regalima la saba), es barregés aquest líquid amb vi o el que es tingui per costum beure. D'això es prengués un got cada dia i durant sis jornades. La persona que ho faci si estima per sempre l'alcohol.Si per desgràcia arriba un moment en que tenim "una mica de sang en l'alcohol de les venes", en primer lloc no faltés el company de farra que donarà consells tan inoportuns com ineficaços. Possiblement l'única cosa que alleugi al nostre heroi trasbalsat de begudes, sigui mastegar i ingerir vuit o nou grans de cafè.Lògicament l'ideal serà prendre unes copes i suspendre el transvasament seguida que s'observin els primers símptomes. En la pràctica el que es pretén és beure més que el company i dir que l'alcohol no l'afecta a un. Antigament es recomanava per poder empinar el colze sense patir les seves conseqüències els següents remeis:Menjar en dejú nueve ametlles amargues.Esprémer fulles de presseguer fins a formar una tasseta plena amb el seu suc. També es prengués en dejú.- Menjar un bon pessic de llavors de cols i absenta. El seu nom científic és Artemisia absinthium.- Un altre remei ens recorda les festes en temps dels romans: posar-se sobre el cap una corona de rams d'heura.- Als amants de les coses més complicades els servirà el següent: barrejar 100 grams do suc de col, més 100 grams de suc de magrana, més 50 grams de vinagre. Tot això es bull i es fa un xarop, que pot guardar durant força temps. Abans de beure es pren mig got i l'alcohol no causés efecte.- En alguns restaurants hi ha la lloable costum de servir un primer aperitiu abans del menjar. Cal recomanar als cambrers que tinguin el detall de servir un plat amb raves. Efectivament, qui prengui quatre o cinc raves abans de beure, tampoc patirà pels excessos d'alcohol.

Diccionari