SELECCIÓN MÓNICA MARTÍNEZ BLANCO 2014

 

L'any que es va llançar en Pac-Man en Gregorio Martínez va començar a comprar vinyes per La Rioja (Nalda, Sorzano i Entrena). El celler com a tal neix al 2001 sense la presència del difunt Gregorio, avui és conduït pels seus descendents; tot i així, ell és la jàssera que sosté tota la trama actual.

Finca "la Dehesilla", dues hectàrees sembrades l'any 85, 700 metros d'altitud i motla aptitud sobre sòls calcaris tant rogencs com un bitxo. El poder tirànic de la tempranillo es comença a debilitar, el jou del fuet ja no sols es tasta amb l'esquena; la justícia ha arribat i es valora la diversitat, la viura es viu, la macabeu es beu. 

Raïm que permet que el cor envelleixi de forma particular, amiga del temps i de la fusta, un somni posat en quarantena sense sospites. Costumari tradicional, secret ocult a la nau enfonsada del celler, humil sarcòfag que conté el líquid diví. De la mà de l'enòleg Ricardo Cantera sorgeix aquesta Selecció Mónica Martínez.

Vista: Color groc daurant amb el rivet d'or blanc, net i brillant.

Olfacte: En nas hi destaquen les notes de fruita blanca maridades amb flaires de flors blanques de tarongina, aromes de pastisseria i pa torrat fusionades amb tocs de mantega; té un rerefons de fruits secs, balsàmic i d'espècies dolces com la vainilla i la canyella.

Gust: En boca té una entrada molt fresca i delicada, equilibri entre fluïdesa i sensació greixosa, un punt amarg amb una acidesa perfecte, complexe i llarg, irresistible.

PHILIPPE BORNARD TRIFFAUT "LE GINGLET" 2018

 

El Jura, regió vitivinícola de França altra temps desconeguda, avui dia tendència novedosa, tothom vol beure's el Franc Comtat. De l'autofàgia a la gentrificació vinícola. Terra nativa de l'indígena Louis Pasteur, l'heroi de la medicina que no va ser metge, fou poeta: "El ví és la més higiènica de les begudes"; un dogma dels entregats a la beguda espiritual de les ànimes corpòries, el nostre credo, interjecció piadosa.

Sòls calcaris, grisos i blaus, terres blanques abeurades, vins de calç que van descalços. 

Més enllà dels vins de palla i dels vins grocs hi ha vins tintats de color porpra, pinot noir, ploussard i  trousseau, aquesta darrera és la protagonista d'aquest vi, d'origen debatut i incert, el que si està clar és que va fer el camí de les relíquies de Sant Jaume, una altra connexió del Jura amb Hispània. Vigorosa i productiva, bastard de raïms cruixents i obscurs que projecta vins amb l'hermosa llum de la tardor.

Domaine Bornard,  avui en mans de Tony Bornard, el fill del cèlebre vigneron del Jura Philippe Bornard, avui jubilat, finca familiar que deixa lloc a l'experimentació, vins purs d'esperit juràssic, naturals, purs, autèntics, eternament excitants.

La imatge del domini és la guineu, mamífer de pèl roig amb les orelles dretes, de simbologia astuta i imatge de farsant, aquí vesteix vins d'una certesa i una veritat ben fundada.

Vista: El vi és de color vermell cirera amb el rivet color porpra, net i brillant.

Olfacte: L'aroma del vi s'omple de de fruita vermella fresca, com els gerds i les cireres, i baies de fruites del bosc, un puntet vegetal de rapa amb un rerefons d'herbes aromàtiques de garriga. En un altre pla podem gaudir de notes florals de violeta amb un toc especiat de pebre bo rosa.

Gust: Entrada en boca molt fresca, cruixent i xispejant, un xic vegetal amb unes notes amargues delicioses, fresc, amb una molt bona acidesa, de textura lleugera, tanins fins i elegants; delicadesa fruitera.

NO S'HA TROBAT ADREÇA WEB DEL CELLER.

TAST 6 ULL MIRA TAST

 

https://docs.google.com/document/d/1FtnrRNTzQ4hQP0Mt0328MNpmHA0VSrssCkWaiHTMl0Q/edit?usp=sharing

FINO "EN RAMA" YODO

 

Lustau, 125 anys d'història, celler de catedrals i claustres, càrrega voluminosa que s'encara al futur des del triangle de Xerès cap al món i se'l posa per barret, la dolça i sàvia tirania de la "palomino fino" i el capatàs, cares visibles d'un treball col·lectiu. Yodo "Fino en Rama" és una treta de només 1000 botelles capturades a la primavera de l'any 2023.

Ángel León, "Aponiente", el xef i els fogons de la mar, ritu culinari on només són admesos els iniciats a la intensitat i a la immensitat oceànica, aquells que no tenen por dels monstres marins... la cuina de la foscor i el silenci, de la música i la claror, la cuina que xiuxiueja amb l'aigua salada i l'univers marí més profund i desconegut.

Copes bufades pel vent de ponent, flama del sol d'occident que escampa belles glopades de poesia líquida, calitja de temps primitius, vel de flor, ennigulada sobre la terra promesa governada per verges d'ulls verdosos i rínxols daurats, cortines de llàgrimes que dibuixen un estel xispejant que et porta a la mar, la mar salada i iodada; si ets mar, ets sal i ets iode.

Suc diví, alterna la fortor del iode i la del glutamat, perfum celestial, potències divines que fan germinar la fantasia, deliri de col·liri, escuma de mar, líquid ensucrat, mel fina, nèctar d'algues xuclat per abelles marines, peix espinós, apèndix dolorós, fibló poderós que et clivella el paladar.

De color groc palla amb el rivet de coure, net i molt brillant. 

En nas hi destaquen les aromes de llevadura i dau de brou, amb notes salines, iodades i de baixamar combinades amb falires de fruits secs com l'ametlla torrada, rerefons d'espècies com la nou moscada i el clau d'olor; guix, pols de tocador i flors marcides.

En boca és sec i molt salí, molt intens i contundent amb un final lleugerament amarg, llarg i persistent. 

https://lustau.es/

MANZANILLA "LA GUITA" EN RAMA

Color groc llimona amb el rivet verdós, net i brillant.

En nas d'inici hi destaquen les notes de fruites cítriques confitades, caramel de pell de taronja; llavors ja aparèixen notes de la llarga criança sobre vel de flor, glutamat, llevadura seca, dau de brou i flaires de fustes fines. En un segon pla podem gaudir de notes florals, camamilla, cera d'abella, amb un rerefons de poma al forn i fruits secs.

En boca té una entrada fresca i delicada però llavors mostra la seva vigorositat, textura cruixent, pas per boca greixós, deliciosa amargor, mineral i salí, amb una deliciosa i juganera picantor a la punta de la llengua.
 

http://www.grupoestevez.es/

MANZANILLA LA GITANA EN RAMA

 

"Gitana", vine i pren-la als meus llavis, mira'm amb els teus ulls verds d'alfabeguera, parpelles de llimona, el sol i la lluna fusos en una besada, una d'aquelles que tu em dones, de les que m'allunyen del cel i m'acosten a l'infern, embriac pintat de cor i flama, passió líquida, un deliciós atac que sacseja la tendre carn dels llavis.

"En Rama", caixeta plena d'or líquid vestida de negre banús, inestabilitat impermeable, virginal puresa, la vigorositat del corn de l'abundància, ple de flors i de fruita que engalanen el vidre volador, poetes equivocats que escriuen sobre líquids amorfs, eclipsi ofuscador, visions amb una llanterna màgica.

L'ideòleg i el fundador, la sàvia sort de la vuitena generació, Bodegas Hidalgo, "Balbaina" i "Miraflores", blanca terra generosa, trespol de majestuoses naus enclavades en aigua salada, estols de mans que acaronen olorosos rínxols de cabells rossos, la bellesa de l'alba quan tot just apunta, la prudència d'aquell que no hi veu però creu.

Color groc llimona amb el rivet d'or blanc, net i brillant.

Ens nas hi destaquen les notes de llevadura seca, dau de brou, flaires d'ebenisteria amb un rerefons de fruits secs i flors marcides, pols de tocador i guix.

En boca és contundent i greixós, explosió coenta de sabor de vi salí, després de la potència inicial es va calmant de forma elegant, va perdent pes i guanyant finesa, exquisida frescor acompanyada d'una deliciosa amargor final, pessigolles calcàries a la punta de la llengua en són el tret d'identitat.

https://bodegashidalgolagitana.com/

VINIFICACIÓ NEGRE 2023

 

Vermam dissabte dia 23 de setembre, enguany tot ha anat tort, sirà massa madur (un 20% de panses) i el mantonegro un poc verdós, l'estat sanitari és correcte.

Recollim 16 caixes de raïm, una de fogoneu francès, una de callet, una de monastre, tres de sirà i deu de mantonegro, el mantonegro era pràcticament tot blanc, enguany no ha agafat color.

Capolam i posam dins el dipòsit d'acer inoxidable, surten 170 litres de most.

Pel que fa a les dades, densitat 1084 que equivalen a 11'5 graus d'alcohol probable, afegim 2 quilograms de sucre per intentar apujar un poc el grau alcohòlic. Afegim 10 grams per hectòlitre d'àcid ascòrbic per intentar evitar oxidacions ja que la mantonegro ho sol ser.

Pel que fa al PH, molt alt, 3'84. Llavors en Toni Llaneras ens mira l'acidesa, 4'2 grams d'acidesa expressada en tartàric, baixa, decidim acidificar a raó de 2 grams d'àcid tartàric per litre.

Pel que fa a la vinificació, posam l'equip de fred a 15ºC per intentar que no arrenqui la fermentació alcohòlica, tot i així, l'endemà ja ha arrencat, volíem sembrar llevats comercials però deixarem que actuïn els que han començat. Deixam l'equip de fred a 25ºC per acompanyar durant la FA.

Queda per decidir quant de temps macerarem, si apujarem la temperatura, pensar a afegir nutrients pels llevats... continuarà... 

Dia 4 d'octubre, en principi ha acabat la fermentació alcohòlica tot i que la densitat és de 996, amb l'alcohol probable baix que tenia el most suposam que ha acabat ja que fa uns 3 dies que no baixa.

Dia 5 d'octubre premsam i sembram bacteris làctis per incenivar que es produeixi la fermentació malolàctica. D'aquí uns dies tal vegada en Xavi ens faci alguna cromatografia per veure com està la FM i llavors haurem de sulfitar ja que no ho hem fet.