LA CASA DE LA SEDA 2016

Color: vermell porpra intens propi de la varietat Bobal.
Aroma: predominen les aromes fruiteres que recorden a fruites del bosc, barrejades amb herbes aromàtiques, violetes, i espècies com el safrà.
Sabor: en primer terme es desplega fruita madura amb un punt llaminer (confitura de groselles). Amb bona acidesa i frescor, el vi es mostra persistent, amb tanins sedosos i un fons mineral.

https://murviedro.es

VINIFICACIÓ NEGRE 2018

El dia de la verema del negre solem ser els tres Rafels, el padrí Garí, Rafel Juan Juan, el meu pare, Rafel Juan Picornell i jo mateix, Rafel Juan Orell, tres generacions... un de 98, un de 65 i un de 41 anys. Vam quedar a les 8 del matí però ens va ploure, no vam poder partir fins a les 11, ens situam a dia 15 de setembre, una setmana més tard del que sol ser normal, el raïm ha aguantat bé però ja estava al límit, la botrytis començava a acostar-se, la Sirà era madura fenòlicament però ha agafat poc grau, ho fa, depèn de l'anyada, si plou dins el mes d'agost o a principis de setembre, fet bastant probable, es relaxa la maduració, no agafa grau però madura, jo crec que estava just al punt...

Veremam 26 caixes de raïm d'uns 12 kilograms, 20 de Sirà madur, 4 de Mantonegro i 2 de Callet, jo pens que també bastant madur encara que un poc més verdós que la Sirà. L'estat sanitari gairebé perfecte encara que no vaig tenir temps de fer una selecció més en profunditat.

Gràcies al gran Antoni Llaneras obtenim els resultats de l'analítica, 1082 de densitat, uns 11'5º d'alcohol probable, un xic curt... pel que fa a l'acidesa també un xic curt, 3'46 de PH i 3'6 d'acidesa total expressada en tartàric, decidim afegir un xic més d'un gram de tartàric per litre. Calculam uns 280 litres de most amb polpa, pells, pinyols... i hi posam 300 grams de tartàric.
Pel que fa a la vinificació, de les 26 caixes n'hi posam una i mitja de raïm sencers, amb la rapa i les grans sencers. Mitja caixa llevam els grans gra a gra i llevam la rapa. La intenció és donar un toc de fruita gràcies a aquesta mínima aportació de maceració carbònica, donar un toc vegetal i certa amargor refrescar amb una petita presència de rapa.
Maceració prefermentativa d'un dia i mig a 20 graus, llavors sembram llevats de vi jove ja que aquesta és la nostra intenció, als dos dies i mig arrenca la Fermentació Alcohòlica que intentarem mantenir a 22º centígrads, anam enfonsant el capell 3 cops al dia... no tenim decidit quants de dies deixarem les pells dins i premsarem... ho anirem decidint, de moment això és tot... continuarà
Continuam... enguany el vam tenir 18 dies amb les pells, rapa, grans sencers... i vam descubar amb una densitat de 997, no baixava més, no sabem si hi ha hagut una aturada fermentativa, si aquest valor és normal ja que partíem d'una densitat baixa, si és degut a la quantitat de grans de raïm que ha fermentat de forma carbònica... en boca és sec però no sabem si hi ha sucres residuals o no... INCERTESA!...

VINIFICACIÓ ROSAT 2018

Bé i va arribar el dia! el 25 d'agost vam decidir veremar per fer el nostre rosat (claret), al final vam recollir 35 caixes de raïm d'uns 12 quilograms, d'elles 8 eren de raïm blanc (Macabeu, Premsal i Giró Ros) i la resta de Sirà amb 4 raïms de Mantonegro i Fogoneu Francès una mica més madurs que la resta. Primer capolam el raïm blanc i el deixem macerar 2 hores amb unes garrafes d'aigua congelada per ajudar a no disparar la temperatura. Després d'aquestes dues hores capolam la Sirà i de seguida ens posem a premsar. L'estat del raïm blanc era gairebé perfecte, en canvi la Sirà només correcte ja que començava a haver-hi algun raïm amb símptomes de cendrada, tot i que intentem seleccionar una mica sempre queda alguna cosa sense treure.

Al final ens van sortir uns 270 litres de most, sulfitam a raó de 10 grams per hectòlitre. El vam posar a 10 graus de temperatura per fer una pre-fermentació en fred de dos dies, per a això tenim l'ajuda d'un tirador de cervesa amb un serpentí i un sensor de temperatura. El gran Lomestre (Antoni Llaneras) ens va fer l'analítica i ens van sortir els següents valors: 1080 de densitat, 3'21 de PH i 6'375 d'acidesa total expressada en tartàric. Uns valors molt propers als que buscàvem, potser ens hagués agradat una miqueta més d'alcohol probable tot i perdre una mica d'acidesa. Al final vam decidir rectificar una mica d'acidesa afegint mig gram d'àcid tartàric per litre per tenir una miqueta més de "punx" i un vi més directe, vertical i tallant, la idea és fer una mica de vi escumós amb el mètode ancestral i amb el mètode tradicional, amb aquest últim ens anirà perfecte el grau alcohòlic i aquesta acidesa.

Ara després d'aquests dos dies farem avui dia 27 el desfangat, sembrarem llevats i a esperar que tinguem una bona fermentació alcohòlica que farem a 16 centígrads. A densitat 1010-1005 tancarem unes botelles d'escumós amb obturador i xapa per intentar fer un escumós mètode ancestral.

D'altra banda ens ha quedat a la vinya bastanta quantitat de raïm Syrah amb una mica de Mantonegro, esperarem unes dues setmanetes i amb això intentarem fer el nostre vi negre d'anyada. De moment està una mica verd i en perfecte estat sanitari tot i que cal seguir vigilant.

L'aventura continuarà ...

DOMAINES SCHLUMBERGER PINOT GRIS 2011

Vista: color groc daurat amb reflexos de color verd clar. Brillant, net i transparent.
Olfacte: el nas és franc, agradable, de bona intensitat. Podem percebre un domini d'olors sofisticades, afruitades, fruites grogues, cirera Mirabelle, codony, poma daurada i uns petits records de mel. Airejant-lo augmenta el caràcter afruitat i mostra agradables notes de pastisseria, flor de taronger de rerefons.
Gust:l'entrada en boca és densa, carnosa. Mostra un caràcter suau. El suport alcohòlic és equilibrat. El vi evoluciona sobre un mitjà agradable però amb cert nervi. La gamma d'aromes recorda les del nas, fruites grogues, cirera Mirabelle, codonyat, poma daurada, mel i una lleugera insinuació fumada. L'acabat té una longitud destacable i una vivacitat persistent. L'equilibri d'aquest vi és suau, ric, però conserva una excel·lent frescor i una refinada estructura.

https://www.domaines-schlumberger.com/

ALION 2014

Vista: capa cirera picota amb rivets cardenalicis.
Nas: lleugerament especiat amb notes de fruits vermells adornats amb fines puntes d'ebenisteria.
Boca: elegant, amb un atac extremadament fi, pas de boca ferma, finalitzant amb gran untuositat. En boca denota una gran puresa on sobresurten aromes de fruita en el punt just de maduració. Final llarg i elegant.

http://www.vega-sicilia.com/

MARGALIDA LLOMPART BLANC 2017

COLOR: Groc, amb reflexos daurats. Net i brillant. Llàgrima intensa.
AROMA: Aromes complexos, de caràcter fruiter, matisos florals. Fruits secs, os de préssec, mel i codonys.
PALADAR: Entrada en boca suau i fresca. Untuós. Acidesa equilibrada. Bona persistència aromàtica i gustativa.

https://www.maciabatle.com/ca/

OLIAIGUA AMB FIGUES

L’oliaigua és un plat tradicional de la cuina menorquina que es pot preparar a qualsevol època de l’any, però que se sol elaborar principalment a l’estiu, ja que el costum és servir-lo acompanyat de fruita estiuenca, com ara figues de cristià o meló, i és quan les verdures de la terra són més gustoses. És un plat senzill i molt fàcil d’elaborar, però molt saborós i saludable, ja que els seus ingredients bàsics són hortalisses de temporada i en el nostre cas del nostre propi hort.

Ingredients: 1 kg de tomàtigues ben maduretes, 1 ceba grossa, 1 pebre tendre, 2 grans d’all, julivert, oli d’oliva, 1 litre d’aigua mineral, sal, sopes de pa i, opcionalment, figues de cristià o meló.

Elaboració

Posau un raig d’oli d’oliva ben generós dins un tià de terra i preparau el sofregit començant per les cebes tallades a rondaxes. Quan comencin a agafar color marró, afegiu-hi els alls i els pebres verds tallats a trossos (els trossos poden ser més grossos que quan feim un sofregit per a un arròs), i finalment les tomàtigues pelades i tallades a quarts.

Cada vegada que hi poseu un ingredient heu de salar el plat, i en incorporar-hi les tomàtigues afegiu-hi una cullerada petita de sucre. El sofregit s’ha de fer a poc a poc, ben confitat, a foc baix i sense remenar-lo gaire.

Fet el sofregit, abocau-hi un litre d’aigua i rectificau de sal. A continuació, pujau el foc, però anau en compte que no arribi a bullir ja que si es deixa bullir es fa malbé el plat, de manera que just comenci a fer l’escuma prèvia a arrancar el bull, apagau el foc i ja podeu dur el tià (greixonera en menorquí ) a taula.