Suposam que ara que les pluges de tardor han fet reverdir els camps, aquestes són les pastures perfectes pel bestiar, ovelles, cabres i vaques. Aquesta deu ser una excel·lent temporada per una boníssima llet d'aquests animals, llet gustosa, greixosa... perfecte per obtenir-ne tots els seus derivats tradicionals: formatge, llet formatjada i brossat.
Antigament s'elaborava llet formatjada de cabra i sobretot d'ovella, avui dia és pràcticament impossible trobar-la al mercat, així doncs, l'hem d'emprar de vaca, ens agradaria provar la d'ovella però de moment no hem pogut ja que s'elabora amb un caràcter més domèstic. Dins les diferents marques que elaboren la llet formatjada de vaca, la nostra preferida és la de Can Burguera a Ses Salines.
Abans d'explicar la recepta ens agradaria fer cinc cèntims sobre aquestes elaboracions que hem citat anteriorment: formatge, llet formatjada i brossat. De la llet munyida d'ovella, cabra o vaca, tradicionalment es feia quallar amb la maceració de pistils de card (Cynara cardunculus), després es deixava unes 2 hores vora la llar, el quall actuava i s'agafava la part sòlida, s'anava llevant la part líquida amb l'ajuda d'un fogasser (tela blanca molt fina), després es premsava fins que quedava la peça de formatge. La part líquida resultant s'anomena xerigot, d'aquest xerigot encara es fan dues elaboraciones més: la llet formatjada i el brossat.
Com a curiositat dir que moltes vegades es creu que el mató (elaborat a Catalunya) és el mateix que brossat, però pel que hem pogut saber el mató és un producte directe de la llet, en canvi el brossat és fa del xerigot, és un sub-producte de la llet.
Seguim, el xerigot es tornava a posar al foc però mai havia d'arribar a bullir, quan començava a escalfar-se, les proteines insolubles de la llet i altres partícules que aquestes arroseguen es precipiten i pugen a la superfície en forma de flòculs blancs, aquests primers són recollits amb un perolet amb un xic de líquid i seria la llet formatjada, objecte de la nostra recepta. Llavors es deixa més temps al foc, sense arribar a bollir, i van pujant més flòculs blancs, just a punt es lleva del foc, s'agafen amb una giradora i es colen a fi que no quedi gens de part líquida, obtenim així el brossat.
Vos adjuntam un vídeo explicatiu d'aquests processos.
Ara ja passarem a descriure les nostres postres preferides: LA LLET FORMATJADA.
En primer lloc posam al foc la llet formatjada amb unes làmines de pell de llimona i una branqueta de canyella, la llet a poc foc, remenant molt sovint, procurant que no arribi mai a bullir i que no s'enganxi.
Per altra banda preparam en un plat gran alguna elaboració dolça per escaldar-hi llavors la llet formatjada aromatitzada. Aquestes elaboracions poden ser diverses, a nosaltes ens agrada molt amb "bescuit", a Llucmajor elaboren els "barros" molt semblants, també emprar "cocs", parescuts a la coca bamba però més poc substanciosa, també amb coca de patata i suposam que amb ensaïmada també deu ser mel... això va a gusts, en aquest cas nosaltres hem empleat "barros".
El "bescuit" i els "barros" són molt adequats ja que són pastes cuites dues vegades, per això són tant cruixents i la seva textura fa que absorbeixin més líquid que les altres elaboracions esmentades.
A nosaltres ens agrada posar el sucre per damunt els "barros" però es pot integrar dins la llet quan l'esteim perfumant amb la canyella i la llimona.
Finalment ja només queda abocar la llet calenta i perfumada dins el plat, tot seguit veureu el resultat final, es pot menjar fred i també calent, provau de fer-la i ja veureu si ho és de bona!
Un detall important, aquest plat és per compartir, tothom menja dins el mateix plat, una cullera grossa per cada un i a menjar, això sí, cadesqú davant ca seva!
Gràcies Ralfi! pel post
ResponEliminaPer mantenir aquesta tradició :)
Serà deliciós!
Moltes gràcies Fina! aquestes són unes postres que t'enamoren o que odies, no tenen terme mig, en el meu cas les ador!
Elimina