PATXARAN CASOLÀ

El patxaran és un licor, el contingut alcohòlic està comprès entre 25 i 30% del volum, obtingut per la maceració d'aranyons, fruit de color negre-blavós de l'aranyoner, en aiguardent anisat, característic de la regió de Navarra (nord d'Espanya) . Tot i que el terme "patxaran" (patxaran en llengua basca) es va començar a utilitzar per referir a aquesta beguda, el patxaran ja era ben conegut i begut a Navarra des de l'Edat Mitjana. El terme procedeix del basc "basaran" que significa aranyó.

INGREDIENTS:
1 litre de licor d'anís
250 grams d'aranyons
6 grans de cafè
3 flors de camamilla
1 trosset de canyella en branca

EELABORACIÓ
En un recipient de vidre que tingui la boca ampla (per facilitar la introducció de les aranyons) posar els aranyons prèviament rentats, el cafè, la camamilla i el tros de canyella.
Afegir-hi l'aiguardent anisat i tancar hermèticament el recipient.
Guardar en lloc sec i fosc.
Transcorreguts uns quatre mesos transvasar el contingut del recipient a una ampolla tenint bona cura de colar i, si és possible, passar-ho per un sedàs.
Ja tenim un patxaran casolà excel · lent i sense cap component que no sigui totalment natural.

BLANCOLUZ

A l'atac en boca evoca aromes a flors molt fins, com lligabosc, romaní i fruites fresques com pinya i albercoc, evolucionant de seguida cap a la  pera dolça, i acabant curiosament en aromes intrísecs al nostre clima, com fruita seca i lleugers torrats. És també especiat i per la seva alta maduresa, omple la boca de mel i sensacions dolces.

http://www.bodega-edra.com/index.html

ALBAMAR

Groc daurat llimona amb tonalitats verdoses, net i brillant.
Gran intensitat de fruita al nas (cítrics i flors blanques, fins matisos terpènics d'enorme tipicitat i lleugers tocs làctics.
En boca recorda la fruita blanca, amb bona expressió vegetal (cítrics, poma...), carnós, untuós, amb estructura àcida, aportant frescor i longevitat.

http://www.bodegasalbamar.com/?page_id=355

FERMENTACIÓ EN CUP DE CIMENT

El vi clarete mallorquí sempre s'ha fermentat directament dins el cub de ciment, sabem que hi ha bodegues que ho fan però la veritat és que no ho tenim molt clar per fer-ho nosaltres, per tant cercam informació i després ja decidirem si ho feim ho si no. Tota aquesta recerca anirem detallant-la aquí perquè quedi enregistrada.

Dipòsits de Formigó: Es construeixen en formigó armat amb l'última capa interior de ciment pur. S'utilitza molt per emmagatzemar. Per elaborar han d'estar revestits, aïllats, ja que l'acidesa del vi corroeix el formigó i s'enriqueixen els vins amb calci, formant-se TCA o thk i precipitant.
Maneres de revestir-lo: Enrajolat, dóna problemes per les juntes.
Franquejat: tartarizar amb diverses capes, mínim 3, d'àcid tartàric al 25%.
Resines d'epoxi: Es netegen bé, igual que els d'acer inoxidable però exigeixen vigilància ja que es poden formar butllofes o esquerdes que piquen el vi.
Les resines actuals són permeables. Antigament, eren impermeables mentre que els dipòsits transpiren amb el que s'originaven problemes.
Avantatges:
- Si estan ben recoberts tenen bona hermeticitat i es comporten com a recipients neutres.
- Durada llarga i barats.
- Es poden utilitzar per vinificar (amb fred) i emmagatzemar.
- Ara per ara només s'utilitzen per descubar, emmagatzemar i FML.
- Més fàcils de netejar que els de fusta.
- Es construeixen in situ i s'adapten a la forma del celler aprofitant l'espai.
- Molta inèrcia tèrmica que, tenint fred, és un avantatge.
- Si s'utilitza per fermentar cal procurar que estiguin separats perquè no s'ajunti la calor i perquè tinguin cambres d'aire, evitant humitats (aporten olors a floridura).
Inconvenients:
- Si estan mal franquejats enriqueixen el vi en calci i ferro.
- Requereixen manteniment.
- Són fixos.
- S'acumula molta calor, sent necessari serpentins o plaques amb fred.
- Si estan en zones subterrànies i amb humitat cal procurar que no toquin parets o terra.

Hem trobat un tipus de depòsits guapíssims però molt cars, aquí teniu l'enllaç:
http://www.horvin.com/

ROTABOC

La Lonicera implexa Ait. coneguda popularment en català com a rotaboc, és una planta que es fa per les voreres en forma de liana i viu sobre altres plantes o sobre les parets; és molt característic d'aquesta planta les fulles oposades, sobretot les de les inflorescències que són molt amples i soldades per la base formant una mena de cassoleta que conté les flors.Les flors tenen un llarg tup que acaba en dos llavis desiguals i són de color blanc groguenc.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/especie/4906.html

Una vegada exposades les seves característiques i altres informacions anem al que ens interessa, aquesta planta serveix per minvar les picors i sobretot les faves sorgides del contacte amb certes substàncies i diverses al.lergies. Fer un boliquet i posar-s'ho dins la butxaca, si està en contacte amb la pell molt millor.

FRIULANO TOC BAS

La varietat Friulano, com moltes varietats de raïm italianes tenen una fruita fora de l'anomenat sabor internacional, però això no vol dir que sigui un vi menor. Les notes d'avellana i ametlla amarga substitueixen a la poma, el préssec
o varietats internacionals d'albercoc. El cos és poderós, ric
de glicerina i es caracteritza per una lleugera astringència que recorda
el pal de regalèssia. Tanca la boca amb una nota una mica amargant, però al contrari del que es podria pensar això li dóna elegància i noblesa. Sempre té un bell color verd.

http://www.roncodelgelso.com/home.php

BACI DI SANGIOVESE

FASE VISUAL
Vermell robí intens, amb matisos violacis.
FASE OLFACTIVA
Intensa, complexa i completa, el gust ofereix aromes agradables de violetes, cireres i baies silvestres acompanyats d'aromes d'espècies i regalèssia.
FASE GUSTATIVA
Agradablement fresc, amb una bona estructura de suport de tanins vellutats i un final persistent.

http://www.poderesancristoforo.it/index_ES.html