Bodegues Barrero, singular mixtura, com la dels ulls amb les llàgrimes, com la dels crits amb els sospirs; entorn de barri, del barri baix, vida de carrer, platja, embat, Sanlúcar de Barrameda, Sánchez Ayala, Pedro Romero, salitre, salí albí.
Gabriela germina al "Pago Balbaína Alta", el misteri infinit d'un vell amor que prové d'aquest paratge amb un número indeterminat de vinyes, "Las Cañas" y "La Soledad"; melanconia a la vora d'un torrent florit, hipocondria que asseca la terra i refreda les aigües, catedrals banyades de mar, si un neix mar és sal, arboradures terrestres que aixopluguen gotes de rosada vinosa, somnis blancs.
"En Rama", foc de flama, essència al natural, lliure, no subjecte a la manufactura final, gotes d'elixir exemptes d'atravessar conductes capil·lars ni mànigues de drap; divina terbolesa, calitja líquida empresonada dins un cos trencadís, satinats matisos de color daurat, miloques de brillantor en suspensió.
Color groc daurat amb el rivet d'or blanc, net i brillant.
En nas hi destaquen aromes salins, de iode i de daus de brou, aquestes notes es combinen amb flaires de flors blanques, ametlles torrades, pols de tocador, guix i calç.
En boca és molt sec i directe, untuós, salí, voluminós, amb pes, un xic amarg i molt persistent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada