BARCO DEL CORNETA 2018

Mantenir la cultura no és sembrar vinya,  és aprendre a podar ceps vells; fal·làcies actuals, miratges, espectres glaçats que dansen al ritme de la cançó: "Estic sembrant vinya vella". Barco del Corneta només té una opció, conservar el seu llegat de béns espirituals, l'herència, els lligams de la terra promesa a "La Seca", Cantarranas, el regne dels codols rondinaires.

Sembla que la "verdejo" o "verdeja" és un creuament de la "traminer" i la "castellana blanca", els raïms i els seus portadors mai han estat falts del coratge necessari per iniciar un viatge. La verdejo té mala fama, s'enamora de nit i s'oblida pel matí, té mala fama perquè en el fons és molt bona. La verdeja és com Janus, el Déu romà de les dues cares, una cara maquillada d'eloqüència exòtica i frívola, l'altra pintada de veritat, la certesa del caliu de la llar; una casa amb dues portes és mala de guardar.

Color groc daurant amb el rivet d'or blanc, net i brillant.

En nas hi destaquen les notes de fruites blanques i grogues assaonades, pera ercolina, gínjol, melicotó i nispro; rerefons de nou de macadàmia amb un toc lacti.

En boca és molt saborós i complexe, ple de matisos, ric, greixós, vestit d'una meravellosa elegància, persistent, un xic amarg i amb una deliciosa acidesa que l'ha ferit de vida.

https://barcodelcorneta.com/