Parlar del raïm mandó és parlar del mediterrani, avui dia l'anomenam com a una varietat minoritària i curiosa però té un passat important a les nostres contrades, un passat banyat per la Mare Nostrum, la trobam a l'Empordà, al Pla de Bages i sobretot a València; a Mallorca (Illes Balears) també es considera autòctona i degué tenir la seva presència antigament però actualment és gairebé residual.
La mandó va ser derrotada per la moda dels vins amb molt de grau alcohòlic i molt de color. La renaixença de la mandó té a veure amb la sensibilitat actual del consumidor i del mercat de cercar vins que destaquin per la seva finor. Amb la mandó i altres varietats locals es recupera una essència eminentment mediterrània que ofereix al món vins fràgils, frescs, gastronòmics i elegants, encara que sembli un contrasentit.
Al darrera de totes aquestes varietats delicades del mediterrani hi ha un moviment preciós que cerca posar en valor el nostre llegat i la nostra riquesa vitivinícola, totes aquestes varietats locals ens permeten crear un relat i contar una història, la nostra història escolpida per l'impacte dels raigs de sol i la màgia de les nostres llunes.
La història del Celler del roure té a veure amb la història d'un territori, té a veure amb la recuperació d'una manera de fer ancestral però mirant cap al futur, té a veure amb vins moderns que néixen de vins antics, aquests vins són el resultat d'un viatge al passat i de la recuperació de varietats vençudes.
Per fer aquest vi la verema és manual, en caixes de 15 quilograms, es du a terme un desrapat parcial on es deixa un 30% de rapa i raïm sencer, es deixen actuar els llevats autòctons que s'encarreguen de la fermentació alcohòlica dins dipòsits d'acer inoxidable, posteriorment la fermentació malolàctica es fa dins gerres de fang antigues de 2800 libres on s'allarga la criança del vi durant 6 mesos.
Color vermell cirera de capa mitjana-alta amb el rivet violaci, net i brillant.
En nas és molt expressiu, explossió de fruitetes vermelles fresques, maduixes silvestres, groselles, gerds amb un toc més madur de magrana, cirera del capellà i pruna modronya; tota aquesta fruita apareix amb un rerefons làctic. Llavors apareix la sèrie floral amb un toc vegetal, espígol i caramel de violeta, tot acompanyat per uns flaires de bosc mediterrani que estan en un segon pla. Mostra uns aromes molt primaris, nets, molt clars i molt mediterranis; tots plegats dibuixen una paleta aromàtica atractiva i seductora.
Entrada en bocapotent i llèpola, altre cop fina i seductora, encisadora, es mostra viu, amb un tanní que dansa elegantment amb el paladar, bona acidesa acompanyada d'una lleugera amargor, seriós i divertit, es mostra compacte, sense arestes ni fisures, un clar exemple d'equilibri i armonia, no crida l'atenció per cap estridència sinó per la seva consistència, una meravella de vi en un estat de forma espectacular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada