La nostra illa necessita de gent jove local que es dediqui al camp, persones que destapin doblers vells de davall una rajola per invertir en call vermell i en sòls calcaris carregats de carbonat calci, cellers d'àmbit familiar amb l'ambició de fer rentable un terreny que des de fa dècades no té valor, aquí tot el que té sol però no té platja es creu que no és rendible, aquesta illa necessita de bojos que ens mostrin que la terra encara té valor.
El nom del celler, Dalt Turó, fa honor a la ubicació d'aquest celler, un turó és una muntanyola, elevació del terreny no gaire alta. El nom del vi, Acopinyat, descriu una pedra arenisca anomenada marès, aquesta està formada per conxes fòssils marines. Les vinyes estan ubicades enmig d'una antinga cantera de marès, cal dir que aquesta pedra era molt utilitzada en les construccions antigues de l'illa, són llocs molt bonics, els trencadros de marès dibuixaven unes escletxes al tallar les pedres en forma de prisma i sense adonar-se'n van erigir-se en generadors de paisatge.
Aquest és un vi blanc fet de raïms negres on la varietat majoritària és la local i enigmàtica callet. Callet 60%, mantonegro 20%, merlot 15%, i cabernet sauvignon 5%.
Color groc pàl·lid amb rivet d'or blanc, net i brillant.
En nas inicialment es mostra tímid, a mesura que es va obrint és més expressiu. En un primer moment hi trobam notes de fruita blanca amb un puntet cítric, pera llimonera, meló i melicotó blanc amb un toc d'encarabassat; rerefons un xic floral, anissat i una mica vegetal amb un final de pols de tocador i talc. Aquestes notes inicials mediterrànies es va convertint cada cop més en flaires més tropicals, aromes exòtiques i seductores però cada cop més allunyades del nostre indret, cada cop va vestint-se amb més artifici, un maquillatge que disfressa la bellesa mediterrània inicial del vi.
En boca és llépol, dolcenc i juganer, les notes amargues posen ratlla a l'esbojarrada locura ensucrada inicial. Glicèric i greixós es mostra horitzontal i pla, perfumat i licorós s'ubica a la base de la boca, finalment un puntent xispejant i salí, fa pessigolles a la punta de la llengua però aquesta nota final no aconsegueix refrescar un conjunt excessiu i càlid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada