CAPGIRÓ NEGRE 2022

 

Un copa de vi és com un bany a la banyera, erotisme de sabonera, un instant relaxant, desconnexió antiestrès, millora de la circulació, alivi antidolor, conciliació de la son... també pot ser el lloc on algú s'hi ha deixat la vida. Descriure un vi amb una tècnica sistemàtica, aspecte, aromes, sabors és com descriure el bes de Klimt comptant els rectangles en blanc i negre de la túnica de l'home i els motius ovalats del vestit de la dona. 

L'esperit de dissecció anglosaxó front la inexactitud festosa del mediterrani, La vida vertebrada, gent d'ordre amb els ulls clars, de mostatxos fins, de serietat desitjada, tot passa per l'infernal tremuja. El caòtic abisme marí, la passió i la bellesa dels constructors de paisatge, mediterràniament no és de civada és de raïm, les arrels són les que són... Quan bec ginebra m'entren ganes de parlar en anglès, quan bec vi en llatí...  I a la tarda, quan el sol ens nodria, de tant en tant un crit cobria les distàncies i l'aire de les coses es feia irreal (Battiato). 

Algaida, el bosc, terra de vegetació baixa, veremadors i figuereleres, foc de figuera, foc de quimera, hi haurà ciceres? Raïm blanc que ve del negre, estàs a l'ombra de la rossa? bru de grossos ulls, els lleugers i nostrats moviments d'una flor exòtica, vestit de seda morena que no cansa el paladar. Can Majoral és el brot de pi, símbol de vi novell, vinyòvols, artesans assentats, artistes enamorats de somnis envinats.

Color vermell cirera amb el rivet porpra, de capa mitjana-baixa, net i brillant.

En nas inicialment domina la fruita vermella, fruites de tardor, codony, magrana i taronja sanguina, aromes vegetals, flaires d'herbes aromàtiques i terra de garriga banyada, rerefons de flors liles, de guinda i vernís.

En boca l'entrada és fresca, suau però amb presència, bona acidesa, lleugera amargor, picant a la punta de la llengua, et fa salivar, convida a repetir, sucós i persistent.