El vi del passat és un país estranger, allà tot funciona d'una altra forma; Lowenthal. Opressors de la identitat, confortablement familiar, bastió de seguretat, càrrega estimada, memòria, història, relíquies, tradició, creences... El vi del futur és un invent dels enamorats; Boeci. La ruptura de l'impenetrable vel blanc, expansió permanent, infantívols somnis, rebel·lió borbollejant... La vida és vi i la vida ha de ser per gaudir: "Si el gaudi dels béns terrenals porta amb si una sensació de felicitat, podria la seva memòria quedar destruïda per gran que sigui el mal que ens oprimeix?"
"Fora del ca, el llibre és segurament el millor amic de l'home, i dins del ca és massa fosc per llegir" Groucho Marx. Igual que els cans comprenen el Wifi nosaltres comprenem el temps; el temps i l'oxigen, amics i enemics, raïms finits atrapats en botelles que volen ser immortals, ànimes líquides pensades per envellir, polifenol és una envestida violenta, esplendor incerta, cellers ornamentals, la invasió de la inversió... Pensa menys i beu més.
Giró ros, un rastre de perletes madures trenades dins una vinya que és atòmica, saó d'una terra al cim, penjada d'uns globus captivadors, ceps plantats dins un verger tintat, amigables acrònims etiquetats, flueix quest vi que llepa les galtes, vocatiu afectuós, desitjos d'un avenir sortós, insospitades novetats que esdevenen realitats, tractes familiars, celebració de l'amistat estampada a cops de rialles dins una portassa.
Color groc daurat amb el rivet d'or blanc, net i molt brillant.
En nas inicialment està dominat per la fruita groga madura, melicotó en almívar, nispro, albercoc, poma al forn, amb notes cítriques de taronja sanguina i aranja rosa; en un altre pla apareixen flaires de guix i pols de tocador, camamilla i flors seques.
En boca té una entrada fresca, té una acidesa mediterrània destacable, un toc amarg que es posiciona a la part interior del paladar, greixós i persistent, picant a la punta de llengua, divertit i juganer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada