CAJÓN DE SASTRE ALVAR DE DIÓS OXIDATIVO

Mig embaladit i mig intimidat per la lluentor d'una bella copa de vidre, s'acosta una noia de llavis carmesins, porta un flascó de líquid diví vestit de vellut negre, tot i les innumerables besades, l'elixir d'amor pot entorpir els sentits i abocar-te a la incertesa més absoluta, èxit o fracàs, salt al buit o prendre per assalt l'Atlàntida; Jugam? Una persona que no s'ha arruïnat mai no ha viscut.

Res del que sigui humà em resulta llunyà, el que m'acosta a la divinitat no és la ciència ficció, és el pensament envinat. Quan un analitza un vi es mostra tacany en relació a l'experiència sensitiva. Així com la son és la germana petita de la mort, un tast a cegues és el germà petit d'una bacanal, i com l'expiració, tot i que et sentis acompanyat, estàs sol.

Zamorà que de la vinya es va enamorar, Alvar de Dios, amb el seu caixonet, sempre ple d'ampolletes, amb el cap farcit de somnis fornits d'inventiva, multiplicitat de coordenades emborbollades, teixidor de teles líquides, trinxeter de tolls vínics encapsulats en el temps, un dels elegits, un d'aquells que senten la música a través d'una botella de vi i són capaços de descriure'n els seus aromes.

Color groc pàl·lid amb el rivet verdós, net i molt brillant.

En nas d'inici hi ha una mescla de fruites i flors blanques amb un rerefons volàtil que no resta sinó que li confereix un embolcall de singularitat, en un altre pla apareixen lleugeres notes de dau de brou en connivència amb lleugers flaires de fruits secs; amb temps i airejat tornen a sorgir la fruita, d'estiu i de tardor, meló i caqui combinades amb aromes d'ebenisteria i flors de dama de nit.

En boca té una entrada suau i dòcil però extremadament refrescant, altre cop apareix un toc volàtil que suma, resulta greixós i envoltant, acidesa enganxosa i seductora, picant a la punta de la llengua, explosiu, amb un final juganer i deliciós: un vinàs.