La tradició no és l'adoració de les cendres sinó l'enaltiment de la flama viva, guardar les santes memòries i els timbres dels nostres benefactors; així com conservar la nostra cultura no és sembrar ceps nous sinó aprendre a podar els vells, ull mira tall. Sarments caragolades, l'ardent fogonada dels feixos de garbons que cremen a la llar de la nostra pàtria; encisats al contemplar el bandereig de les flamarades.
El món el vi és com un xiclet, és una quimera saborosa i enganxifosa que t'allarga la llengua i que pots esclatar virulentament, l'art de l'enrenou, pots ser llançat al terra i ser trepitjat; un plaer que pot arribar a fer fàstic. Un món farcit de bevedors de cara lluenta, d'explèndida eloqüència, la verborrea del doctor Doxey venent locions regeneradores de cabell; ves viu, beu gotes efímeres que il·luminin a persones portadores del riure de l'iris de la pau, l'aliança entre el bon criteri i el gust; un fidel reflex del que ens sosté: viure entre la llum i la foscor.
L'ego cerca per no trobar, la recerca incansable és un obstacle per les dolces retrobades, el jo que alimenta l'autoodi cap als vins de la roqueta; moltes vegades per trobar has de deixar de cercar enfora, en la terra verge d'odis, no hi ha teu i meu. Sis generacions contemplen Can Verdura, mantonegro cabellis, escut defensiu de la singularitat, gresol de colors purs, el somni arrissat d'un home de cabellera cendrosa i aparentment despentinada, un vinyòvol amb el cap ple de cabridets rulls.
A la vista és de color daurat clar amb el rivet d'or blanc, net i amb reflexos brillants.
En nas hi destaquen les notes cítriques amb un rerefons de flors blanques i fruites exòtiques, el fil conductor del vi són unes subtils notes minerals de calç, talc i pols de tocador.
En boca és un vi fresc i vivaç al paladar, amb una acidesa ben equilibrada i un final llarg i elegant. Els sabors afruitats i florals es recolzen en una agradable mineralitat que aporta profunditat i estructura al vi, a més d'unes juganeres pessigolles a la punta de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada