Tenir molts de vins i fer-te mal els que no tens, inclinadament avar, qui no té doblers no beu, com aquell qui tasta un Château d'Yquem de 1977 i escriu al seu diari que avui no ha passat res rellevant. Tenir la virtud de ser ric és presentar-se a vermar amb un ganivet d'obrir mol·luscs bivalves i voler conèixer un cellerer és com qui vol conèixer una ostra perquè li agraden les perles fines i els tresors.
Una nafra mortal pot ser un lloc per on hi entri la llum, persones amb set de vi, aquest elixir és el mirall on es reflecteix la seva ànima, l'extranya formosor dels habitants captius d'una substància màgica; la sang dels ferits de vida. Al cel hi ha una vinoteca, una bella vinya el·líptica amb una pomera just al mig on un somniador embadalit resta mirant les pomes que s'adormen nues amb tan sols unes gotes de número cinc.
David Duband pertén cercar vins picants i elegants, combinació de finura i potència, de delicadesa i intensitat, vins que no xerren ni de color ni de tannins, vins on menys és més però menys és suficient; captivat pels vins nus i per les fràgils papallones que bregants-se amb elles mateixes són un autèntic cicló.
Color vermell cirera amb reflexos rosats, de capa mitjana, net i molt brillant.
En nas d'inici té uns aromes de fongs i humitat de terra de garriga que denoten la necessitat d'airejar-se, una vegada ho ha fet mostra una atractiva paleta de flaires de fruitetes vermelles com la maduixa i el gerd, finalment té un rerefons especiat de vainilla, clau d'olor i pebre rosa.
En boca és elegant, amb uns tanins presents però vellutats, de textura sedosa, amb una acidesa important i refrescant, és dens i profund i amb un final persistent que es focalitza a la punta de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada