Zamorà que de la vinya es va enamorar, Alvar de Dios, amb el seu caixonet, sempre ple d'ampolletes, amb el cap farcit de somnis fornits d'inventiva, multiplicitat de coordenades emborbollades, teixidor de teles líquides, trinxeter de tolls vínics encapsulats en el temps, un dels elegits, un d'aquells que senten la música a través d'una botella de vi i són capaços de descriure'n els seus aromes.
Color groc pàl·lid amb el rivet verdós, net i molt brillant.
En nas d'inici hi ha una mescla de fruites i flors blanques amb un rerefons volàtil que no resta sinó que li confereix un embolcall de singularitat, en un altre pla apareixen lleugeres notes de dau de brou en connivència amb lleugers flaires de fruits secs; amb temps i airejat tornen a sorgir la fruita, d'estiu i de tardor, meló i caqui combinades amb aromes d'ebenisteria i flors de dama de nit.
En boca té una entrada suau i dòcil però extremadament refrescant, altre cop apareix un toc volàtil que suma, resulta greixós i envoltant, acidesa enganxosa i seductora, picant a la punta de la llengua, explosiu, amb un final juganer i deliciós: un vinàs.