Tastar vi és sempre la mateixa acció però cada vegada és diferent, un tast a cegues és un atansament a la vinya, "Approaching a city" (Edward Hopper), interès, curiositat, por... les vies fèrries que comuniquen el camp i la ciutat. Una trobada de prenedors, roquers contra incontinents verbals, òlibes i lloros, sempre hi ha un lloro que vol el mateix protagonisme que una guinda damunt un pastís.
Un simposi és una reunió de bevedors, sense mesura el vi no val res, amb temperança no té preu, congregació d'amants de la vigorositat de la puresa, un proposa quina melassa degustaran els llavis dels confrares però ningú tria de quin vi s'enamorarà; té un gran mèrit mantenir el cap quan els altres l'han perdut.
"La moderació és el fil de seda que corre per la cadena de perles de totes les virtuts" Joseph Hall.
El llinatge Barbichon va sortir mal parat de la lluita armada, les guerres arrasen fins i tot les vinyes però no la tenacitat d'una família. Quin gust té el Kimmeridgian? A perfum marí! Aire fresc a la "Côte des Bar", qui domina les forces naturals que habiten en els elements és un poderós conjurador sense artificis. Un guardià de vinyes independent és com un ionqui que es vol fabricar la seva amfetamina a casa.
Color vermell cirera amb el rivet porpra, net i brillant.
En nas és d'una finesa destacable, una infusió de fruites vermelles, grosella i maduixetes àcides, flors de roses marcides amb un toc de pebre rosa.
En boca és molt fresc i delicat, suau en boca però persistent, elegant i vellutat, amb una molt bona acidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada