Nebots que cerquen escurar butxaques, nebodes adorablement interessades, ànimes bones que conviuen amb embaucadores trunyelles, herències que perviuen tenyides de daurada cobdícia. La tia es passa el dia de gresca, ara dorm com una marmota i suara balla una jota; beu vi i toca la guitarra amb la mar just su aquí. Què passa amb tu tia? Que em passo tota la nit sense descansar.
Carmen de la Pascua, òpera prima, practicant preparada per despatxar medicaments i exercir la cirugia, vins oblidats al celler Luís Pérez, noves i abundants pastures de bèsties carnisseres, blanques besades, sedosos rínxols instintivament acaronats, fresquívola brisa sota l'enramada de pi i roses fines, dolces i agradables melodies de la solellada cigala i el nocturn grill; carrisquegen, ric-ric, cric-cric, cruixen.
"Vino de Pasto", dies assolellats, les botes de l'avior, un xic de vel de flor... i molta "albariza", un nou reneixement, Abalon Books, Ramiro Ibañez i Willy Pérez, "Pago Añina", volum dos, història i vins icònics; reservat! Escrits baix els efectes de l'embriaguesa amb la màxima claredat. “El vi ens ensenya que l’estat d’embriaguesa no és altra cosa que la forma superior de sobrietat, la vida il·luminada”, "La filosofia del vi", Béla Hamvas.
Color groc daurat amb el rivet d'or blanc, net i molt brillant.
En nas primer hi trobam la flor i el calcari, pols de tocador i herbes aromàtiques seques, llavors apareix la fruita madura, poma al forn amb un toc de llúpol, un punt cítric, pell de taronja, rerefons de codony, fruits secs com l'ametlla i tímids flaires de glutamat.
En boca és madur però fresc, més per una certa amargor que per l'acidesa, sàpid i salí, amb pes i estructura, certament greixós, horitzontal, una saborosa i dòcil entrada al Xerès més comprensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada