Malbec, famosa al món per la versió argentina mendocina, en origen donà nom al famós: "Vi negre de Cahors". Aquest, durant els segles XIII i sobretot XIV, es va convertir en un vi llegendari gràcies a la protecció reial i a la sempre recurrent demanda anglesa; gairebé sempre, en qüestió de vi, quan un grata, surt l'armada invencible.
Tot gira i tot el que puja, baixa; la malbec va caure en l'oblit a mesura que vins d'altres localitzacions es van anar prestigiant, el vi negre de Cahors va tornar passar a l'anonimat.
El gentilhome Michel Aimé Pouget va introduir aquesta varietat a Mendoza, conta la llegenda que va arribar a la zona amb mudes de vinya a lloms d'un ase. Tot va ser ideat pel Governador i posterior President, Domingo Faustino Sarmiento, qui va posar en marxa l'escola Quinta Normal d'Agricultura per desenvolupar diferents cultius a la província de Mendoza, entre ells la vinya.
Aquesta és la història dels herois amb noms i llinatges; al darrera sempre hi ha persones invisibles, les que van conquerir el desert per la malbec, no podem oblidar la tasca dels camperols "criollos" que van fer arrelar el ceps de la llunyana Cahors a l'arenosa Mendoza.
Alto Las Hormigas: el geni està al lloc; tradició, la saviesa dels avantpassats, escoltar la natura, treballar amb ella; menys és més, l'origen que batega; units per sumar, la diversitat que s'aixeca; el "terroir" al vi, quan la terra parla...
"La formiga és una de les poques criatures autòctones que poden sobreviure als sòls pobres i difícils de treballar de la nostra vinya. Així que es va convertir en el nostre símbol de la bona sort per fer aquest vi". Alberto Antonini, Marco De Grazia, Antonio Morescalchi, Attilio Pagli, Alan Scerbanenko i Antonio Terni. No en va, els argentins tenen caràcter italià adaptat al territori sud-americà.
Hi ha dos noms destacats relacionats amb Alto Las Hormigas. Si el "Terroir" és la música, és Jazz; si l'hombre és l'ntèrpret, és Pedro Parra, mister "Terroir"; els vins de "Terroir" es tasten a la boca, per mitjà del sentit del tacte (Jackie Rigaux). El sòl calcari és el Rolls-Royce dels sòls, el carbonat calci dota als vins de finor i personalitat, vins de guarda i alta expressió. Alan York, agricultura holística, hem de partir de l'equilibri complet de la vinya, la vinya és un tot, ubicació, flora i fauna que l'envolten... i les arrels, les respostes estan a les arrels i l'ambició és desenvolupar un sistema radicular profund i saludable.
Color vermell cirera molt intens i viu, de capa alta amb el rivet color porpra, net i brillant.
En nas es mostra desbordant, amb una intensitat impactant, les notes balsàmiques dominen aquesta fase olfactiva inicial, eucaliptus, menta i cetona per llevar l'esmalt de les ungles, tot mesclat amb subtils notes làctiques de "chucrut"; és un vi madur. Llavors apareix la fruita, fruita negra molt madura, pruna de la sang i mores d'esbarzer; aquests aromes fruiters van acompanyats d'un rerefons de fruita cítrica de taronja sanguina i aranja rosa i també d'olivada d'olives pansides. Les notes eloqüents notes inicials es van refinant d'una forma molt elegant, en aquest pla més distingit podem gaudir d'aromes diversos que juguen entre sí per regalar-mos una paleta aromàtica diversa i complexe: violeta, romaní, flaires d'espècies (pebre negre, regalèssia, clau, nou moscada i vainilla), pa torrat, cafè, un punt terrós i acaramel·lat.
En boca segueix igual de juvenil i irreverent, pura dinamita, explossiu, una bomba de fruita que explota dins la boca com una bolla de paintball farcida de compota de fruites negres, et deixa ferit de vida. Aquesta opulència pot arribar a cansar però és perfecte per una hipoglucèmia transitòria, amb la temperatura es va posant un vestit d'almívar, millor beure'l fresc i nu. Segueix persistent, voluminós i invasiu, no pots ser una persona moderada a l'hora de beure aquest vi però si ets un apassionat de la desmesura gaudiràs com un animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada